La Fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per a Borràs pel cas de la ILC

Borràs respon que la "desproporció de penes demostra la persecució política"

4 min
Laura Borrà i Jordi turull en roda de premsa, aquesta tarda, a la seu de Junts, a Barcelona

Barcelona6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i 144.000 euros de multa. Aquesta és la pena que demana la Fiscalia per a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El ministeri públic l'acusa dels delictes de prevaricació administrativa i de falsedat documental amb l'agreujant del seu caràcter públic, però l'eximeix dels delictes de malversació i frau pels quals sí que la va processar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "La desproporció de les penes demostra la persecució política", ha reaccionat en una compareixença la presidenta de la cambra i també líder de Junts, Laura Borràs, que ha reiterat la seva "innocència" i que no dimitirà. "No soc culpable del que se m'acusa, vaig fer la meva feina i la vaig fer molt ben feta", ha conclòs.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La Fiscalia manté que Borràs i Isaías Herrero –amic de la presidenta del Parlament que es va encarregar de les tasques de manteniment de la web de la ILC– "van actuar de mutu acord" per tal que la "retribució dels treballs informàtics" es fes a través de "fraccionar indegudament" la contractació administrativa "en diversos contractes menors". Segons l'escrit, amb aquestes adjudicacions, Borràs va vulnerar els principis de "transparència i concurrència pública" sent, tant ella com Herrero, "perfectament conscients" que infringien la llei de contractació. En total, l'import dels serveis encarregats a Herrero per part de la Institució de les Lletres Catalanes pujaria a 277.438,17 euros.

En tot cas, aquest dijous Borràs no ha entrat a valorar el contingut concret de l'escrit de la Fiscalia, sinó que ha posat l'èmfasi en el que considera una "persecució política" i en el fet que han caigut dos dels quatre delictes pels quals l'havia investigat el jutge. "Després de quatre anys d'haver hagut de suportar l'etiqueta de malversadora, ara la Fiscalia diu que no hi ha indicis per mantenir aquesta acusació", ha denunciat. A l'haver caigut malversació i frau, Junts espera que es pugui desvincular el cas de Borràs de l'article 25.4 del reglament del Parlament, que obliga la mesa a suspendre un diputat quan se li obre judici oral per corrupció. "Sociològicament, la corrupció s'associa a la malversació", ha argumentat Borràs, que ha dit que la seva suspensió serà una decisió "política" que es prendrà a la mesa de la cambra. "Espero que els companys que tinc a la mesa, que em coneixen, sàpiguen perfectament què han de fer", ha expressat.

L'obertura del judici oral augura un xoc en l'independentisme i dins del mateix Govern. El secretari general de Junts, Jordi Turull, que ha comparegut amb Borràs per expressar-li el suport, ha demanat als independentistes que "no vagin més enllà" del ministeri públic i no la suspenguin per corrupció ara que ja no hi ha el delicte de malversació. Els seus socis de Govern no van per aquí, però. Malgrat que després de conèixer l'escrit de la Fiscalia els republicans han mantingut un perfil baix, fonts del partit asseguren que es mantenen en el que han dit "els darrers dies". Dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonès, li va mostrar el camí de la suspensió i aquest mateix dijous, abans de conèixer el posicionament del ministeri públic, la secretària general adjunta, Marta Vilalta, li ha demanat que "valori" fer un pas al costat. La CUP també ha marcat distàncies: "No es pot hipotecar un moviment per qüestions relatives a la corrupció", ha asseverat la diputada al Congrés Mireia Vehí.

Tanmateix, ni Turull ni Borràs han volgut pronunciar-se sobre les diferències amb Esquerra ni si la decisió dels republicans d'alinear-se amb l'oposició podria fer trontollar l'estabilitat del Govern. Han volgut posar èmfasi en el "context" i en tot el que s'està sabent de l'Operació Catalunya per defensar que no es pot suspendre Borràs: "L'independentisme ha de decidir si es planta o hi posa una catifa vermella". Qui sí que s'ha mullat és el secretari d'organització, David Torrents, pròxim a Borràs, a través de Twitter: "Si la fan caure, caurà tot".

"Abús de funcions"

L'escrit d'acusació de la Fiscalia assenyala que Borràs i Herrero van "fingir" la forma de contractar per "ocultar" les adjudicacions i que en cada una de les feines a fer apareixien tres pressupostos a nom de proveïdors diferents per donar "certa aparença" de normalitat. En realitat, però, segons el ministeri fiscal, "dos proveïdors no eren ofertes reals, sinó pressupostos elaborats falsament pels acusats", i conclou així que Borràs va "abusar de les seves funcions com a directora de l'ILC". En tot cas, el fiscal admet que els preus dels contractes no van estar mai inflats i que la feina tenia un cost adequat.

En total s'investiguen 18 contractes que la Fiscalia creu que s'haurien d'haver agrupat en sis. Alguns es van adjudicar directament a nom d'Isaías Herrero, però els altres a noms tan diversos com Xarxa Integral de Professionals i Usuàries, Freelance Societat Cooperativa Madrilenya, APMGC & CE, Andreu Pujol Martín i SmartCooper. Tanmateix, el ministeri públic sosté que fos qui fos qui guanyava l'adjudicació, "el veritable adjudicatari" sempre acabava sent Herrero, que està acusat pels mateixos delictes que Borràs. També hi implica una tercera persona, l'empresari Andreu Pujol, al qui el fiscal demana 3 anys de presó i 10 d'inhabilitació com a "col·laborador necessari". En canvi, descarta mantenir l'acusació contra el funcionari de la ILC que va aportar un informe de la Intervenció de la Generalitat que recriminava la gestió de Borràs i diversos àudios.

Ara la pilota torna a ser a la teulada del jutge que, abans que s'acabin les vacances, o ja al setembre, ha de decidir sobre l'obertura de judici oral.

stats