Impotència. La manifestació d’una gran impotència, que vol dir cap capacitat per exercir el poder. Aquesta és la principal, veritable i trista conclusió a què s’arriba després de llegir les cinc pàgines que ocupa l’acord presentat dilluns per la Comissió Bilateral entre la Generalitat de Catalunya i l’Administració General de l’Estat. I, encara més, després de comparar-lo amb l’acord d’investidura entre el Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya del 7 d’agost passat, ara fa pràcticament un any. Una negociació entre membres d’un mateix equip per no fer-se nosa l’un a l’altre.

De la reunió entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'espanyol, Pedro Sánchez, en van sortir almenys dos compromisos: reunir la taula de diàleg la setmana del 13 de setembre i la Comissió Bilateral Generalitat-Estat el juliol. Ara bé, amb la crisi de govern a Madrid del cap de setmana passat i el canvi de titular de Política Territorial –de Miquel Iceta a Isabel Rodríguez–, la Moncloa havia refredat la possibilitat que pogués ser aquest mes, un ajornament que el Govern no volia acceptar. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha tingut una conversa telefònica aquest migdia amb Rodríguez i li ha traslladat la voluntat de mantenir el calendari pactat. A la tarda, totes dues han tingut una segona conversa de la qual, segons han explicat fonts del Govern a l'ARA, ja n'ha sortit la data de la propera Comissió Bilateral: el 2 d'agost a Madrid.

El nou govern de Pedro Sánchez ha començat a caminar amb el fre de la carpeta catalana posat. El president català, Pere Aragonès, i l'espanyol van acordar en la reunió a la Moncloa fa només dues setmanes que la Comissió Bilateral Generalitat-Estat es reuniria abans d'acabar el juliol. Però amb la crisi de govern a la Moncloa i l'arribada de la nova ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, tot s'ha trastocat, i ara des del govern espanyol ja es dona gairebé per fet que serà al setembre.

Era sindica d’Aran, Maria Vergés, s’a adreçat ara conselhèra de Presidéncia dera Generalitat de Catalunya, Meritxell Budó, entà sollicitar ua amassada dera Comission Bilaterau des govèrns dera Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran, atau coma establís era Lei 1/2015 de Regim Especiau d’Aran, que ditz qu’aguesta comission s’a d’amassar aumens un còp ar an. “En aguesti moments, tot e qu’era Comission s’amassèc en mes de gèr, son diuèrsi es ahèrs d’interès e transendéncia entà Aran que requerissen poder tractar-se en aguest ens abans d’acabar er an”, afirmaue era sindica d’Aran, en tot híger que: “ei pr’amor d’açò qu’auem sollicitat poder amiar a tèrme ua amassada d’aguesta Comission Bilaterau”.

La proposta d’ERC de condicionar el suport al govern central a la creació d’una taula de negociació entre governs pel problema polític català –una taula que accepti aquest problema com a polític i no com a policial ni jurídic– ha estat considerada per molts una quimera.

Els turistes de Barcelona hauran de pagar fins a quatre euros més de taxa turística –ara paguen entre 0,65 i 2,25 euros– a partir de l'any vinent si el Govern aconsegueix aprovar els pressupostos. L'Ajuntament i la Generalitat han arribat a un acord aquest migdia, a la comissió bilateral de les dues administracions, per tirar endavant aquest suplement local a la taxa, que només s'aplicarà a la capital catalana. La proposta es va aprovar al setembre al ple municipal, amb el suport de Barcelona en Comú, el PSC, ERC i Junts per Catalunya, i ara ha rebut l'aval del Govern, que és qui gestiona l'impost. Però per fer realitat aquest recàrrec als turistes abans cal que tiri endavant la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2020 de la Generalitat, i per això tant l'Ajuntament com el Govern han demanat que s'aprovin els comptes anuals de les dues institucions.

L’acord entre els governs català i espanyol per crear la figura d’un relator en les reunions entre partits ha provocat crítiques d’alguns dels 'barons' del PSOE contra l’executiu de Pedro Sánchez. Els presidents de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, i de l’Aragó, Manuel Lambán, han expressat els seus recels.

La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, s'ha mostrat sorpresa que els representants catalans a la Comissió Bilateral vagin qualificar ahir de "decebedora" la reunió. "Dins la reunió l'ambient va ser cordial, hi va haver un moment tens a l'hora de parlar del que ja ens podem imaginar, però dins del respecte", ha assegurat Cunillera en una entrevista a RAC1. La delegada del govern espanyol, a més, ha afirmat que el govern espanyol va anar a la reunió "amb papers, els números fets i la feina feta". Ho ha dit en referència a les crítiques que ahir la portaveu del Govern, Elsa Artadi, va llançar-los, acusant el govern espanyol de no haver preparat amb profunditat la reunió.

L'endemà de la primera Comissió Bilateral Generalitat-Estat en set anys, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha qualificat la trobada de "decebedora", perquè ha assegurat que no es va poder abordar amb profunditat el conflicte polític català, però tampoc els temes sectorials que afecten Catalunya. "Es va poder parlar de tot amb franquesa, però va ser decebedor que no es pogués anar més enllà no només per abordar el conflicte polític, sinó també en l'àmbit sectorial", ha criticat en una entrevista a Catalunya Ràdio. "Es van limitar a recepcionar", ha afegit. Per a Artadi, els representants del govern espanyol haurien d'haver portat "els temes més urgents, més treballats". Una tesi que també ha defensat el conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall. En una entrevista a RAC1, ha dit que va ser una reunió "dura" i ha utilitzat una metàfora per descriure-la: "Va ser com un partit de rugbi amb el camp enfangat que s'ha de guanyar metre a metre".

Els Comitès de Defensa de la República han convocat per a aquesta tarda una concentració a Barcelona. Concretament, al carrer Casp amb Marina a les 18.30 h. El col·lectiu ho ha fet públic a través d'un tuit en què critica els passos que ha fet el Govern que es va constituir fa dos mesos: "Se'ns va dir que es treballaria per fer efectiu el mandat de l'1-O i el 21-D. Això no està passant, per això demà els ho deixarem ben clar".

“Quina és la novetat real amb què el govern central vol tractar la qüestió catalana?”. La pregunta que es va fer ahir el conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, a la sortida de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat resumia el resultat de la primera reunió de l’òrgan en set anys. Les tres hores que va durar la trobada van servir per reactivar els altres òrgans bilaterals i calendaritzar uns inconcrets treballs o compromisos sectorials –alguns d’ells, ja previstos a l’Estatut–, però van constatar un cop més la distància entre els dos governs respecte a la qüestió política de fons. La delegació encapçalada per la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, va deixar clar que no hi haurà cap marge de negociació en el marc de l’autodeterminació ni pel que fa als presos i exiliats.

PP i Ciutadans no es van sortir del guió i van criticar la reunió de la Comissió Bilateral abans que es donés a conèixer el resultat d’una trobada que feia set anys que no es produïa. Els dos partits van tornar a utilitzar l’argument de les concessions del president espanyol, Pedro Sánchez, a l’independentisme pel seu suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy per carregar contra l’etapa de desgel que s’ha obert entre el Govern i l’executiu espanyol i que es va plasmar ahir amb aquesta comissió. “Veurem una reunió bilateral en què el separatisme s’alimentarà de la debilitat de Pedro Sánchez”, va augurar en una entrevista a RNE la nova portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat. La convocatòria d’aquesta reunió és, per als populars, “un èxit dels independentistes” i mostra “un Pedro Sánchez agenollat” davant d’un moviment “insaciable” que té com a objectiu “trencar la convivència” i “trencar Espanya”.

La primera reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat en set anys va resultar frustrant, almenys per a la part catalana. La ministra Meritxell Batet es va presentar ahir a Barcelona com si els últims set anys no haguessin passat, com si el Procés no hagués existit, com si no ens trobéssim en una situació tan anormal com que els caps de llista segon i tercer a les últimes eleccions, el 21-D, estan exiliat i empresonat, respectivament. Tota l'oferta del govern espanyol va ser reprendre el guió tal com era just abans del 10 de juny del 2010, quan el Tribunal Constitucional va desvirtuar un Estatut votat pels ciutadans en referèndum. Però fins i tot des d'aquest punt de vista la delegació ministerial no va ser capaç d'oferir cap avenç concret, i tot es va fiar a reunions de comissions sectorials o òrgans multilaterals que, per l'experiència passada, ja s'han demostrat ineficaços.

A poques hores de començar la primera Comissió Bilateral Generalitat-Estat en 7 anys, també creixen les tensions en l'independentisme. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès aquest dimecres que, tot i que en aquesta reunió els representants de la Generalitat preveuen posar sobre la taula el dret a l'autodeterminació de Catalunya, arribar a un acord sobre aquesta qüestió requerirà "mesos". "Hi ha qüestions de fons que no es resolen d'un dia per l'altre, com és el dret a l'autodeterminació, ja que potser necessitarem mesos", ha admès Aragonès en una entrevista a Catalunya Ràdio. En canvi, a CUP creu que esperar que l'Estat accepti l'autodeterminació de Catalunya no és realista. El diputat de la formació, Vidal Aragonès, ha titllat la reunió de ser una "mostra d'autonomisme" i ha demanat al Govern català que digui "d'una vegada que no es pot parlar del dret a l'autodeterminació".

"Veurem un reunió bilateral on el separatisme s’alimentarà de la debilitat de Pedro Sánchez". En una entrevista a RNE, la nova portaveu del PP al Congrés, Dolors Montserrat, ha carregat contra la Comissió Bilateral en què es reuniran avui l'Estat i la Generalitat. Considera que és "un èxit dels independentistes" i que mostra "un Pedro Sánchez agenollat" davant d'un moviment "insaciable" que té com a objectiu "trencar la convivència" i "trencar Espanya". Montserrat acusa Sánchez de convocar-la per "guanyar temps", ja que és "gràcies a l'independentisme" que "està assegut a la Moncloa".

Reunió de tempteig per posar les cartes damunt la taula, amb la previsió de poques concrecions però amb l’esperança de compromisos futurs. Així afronten la Generalitat i l’Estat la trobada de la comissió bilateral que aquesta tarda (16.30 h) es farà per primer cop des del juliol del 2011, ara fa set anys. Malgrat que la reunió es preveu llarga, la portaveu de l’executiu català, Elsa Artadi, va augurar ahir que no serviria encara per “tancar acords”, i encara menys en el terreny de l’autodeterminació i els presos polítics i exiliats -temes inclosos en l’ordre del dia-, perquè “la distància és gran” amb la Moncloa. La intenció és comprovar la predisposició de l’altra part i veure si hi ha “marge per treballar”, va dir Artadi, i amb aquest mateix ànim afronta la reunió l’executiu de Pedro Sánchez. “Farem una valoració de la situació i es posaran les bases per començar a treballar”, deien ahir fonts del govern espanyol.

A un dia de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, Podem pressiona el govern de Pedro Sánchez i l'avisa que per resoldre el conflicte català "s'haurà de defensar el dret a decidir dels catalans". Amb tot, la portaveu de la formació lila Noelia Vera valora positivament els primers passos "d'entesa" que ha fet l'executiu espanyol en relació amb Catalunya.

Catalunya en Comú - Podem té grans esperances posades en la Comissió Bilateral que demà tornarà a reunir-se set anys després de l’última vegada, un cop deixat enrere el govern del PP a l’Estat. Però no veuen la mateixa predisposició a la Generalitat i temen que situï el referèndum com una línia vermella que impedeixi negociar les altres qüestions que estan sobre la taula. Després d’assistir a la trobada ahir entre el Govern i els grups parlamentaris, la diputada dels comuns Jéssica Albiach va demanar que la negociació amb la Moncloa no estigui “supeditada” a la receptivitat que el Govern obtingui entorn del dret d’autodeterminació. Una qüestió que el conseller d’Exteriors, Ernest Maragall, ja va anunciar que volia abordar durant la reunió amb el govern espanyol, així com la situació dels presos polítics i els exiliats.