Ens agrada insistir en l'evidència que Pere Rovira és un excel·lent escriptor, sens dubte un dels millors dels que escriuen avui en dia en català. Recentment ha publicat, a l'editorial Proa, el volum Vida i miratges, una nova entrega dels seus dietaris, que inclouen fites de la literatura del jo com Diari sense dies (2004), La finestra de Vermeer (2016) i Música i pols (2019). Rovira també és un poeta excel·lent, com queda recollit al volum de la seva poesia reunida Avui és sempre (2022), i en cadascun dels seus llibres en vers, que compon lentament, espaiadament. Cal llegir, a més, les dues novel·les que ha publicat fins ara (L'amor boig, del 2007, i Les guerres del pare, del 2013). I són un goig les seves traduccions del francès: Ronsard (Les roses de Ronsard, 2009), Baudelaire (Les flors del mal, 2021) o l'antologia Jardí francès. De Villon a Rimbaud (2016). Sense cap menysteniment de l'obra diguem-ne de joventut (els llibres de poemes recollits al volum Poesia 1979-2004), es pot dir que el bo i millor de l'escriptura de Pere Rovira, nascut l'any 1947, ho hem conegut a partir de la seva cinquantena.

Grup 62 ha entrat, de forma majoritària, a la propietat d'Edicions del Periscopi. Amb aquesta operació empresarial, el segell liderat per Aniol Rafel i Marta Rubirola passa a formar part del grup. "Ens ha sorgit aquesta oportunitat i ens ha semblat molt bona, sobretot pensant en el projecte editorial. És un acord molt bo per a Periscopi, perquè ens permet continuar disposant de tot l'equip actual, amb la llibertat de seguir fent els llibres que estàvem fent sense cap restricció i de mantenir també la distribució que teníem. Treballarem com fins ara, però amb més comoditat", explica Rafel.

La protagonista de la nova novel·la de Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) és una dona que després de mitja vida emmotllant-se al patró que tocava decideix que, a partir de llavors, farà el que ella vol: marxa de casa, els fills li giren la cara, repesca la vocació d'escultora i se'n va a Venècia, convidada per la Biennal d'Art. "He escrit la protagonista de Hollywood que he trobat a faltar a les pel·lis –reconeixia aquest dilluns durant el balanç del curs editorial per part de Grup 62–. Hem après a fer moltes coses a través del cinema, però una cosa que no ens ha ensenyat, almenys a les dones, és a aprendre a envellir". Gemma Ruiz Palà ha recordat que el patriarcat "posa data de caducitat a les dones" i que les esborra a partir d'una certa edat, tal com han expressat, durant els anys d'escriptura d'Una dona de la teva edat –que Proa publicarà a principis d'octubre–, "grans actrius com Emma Thompson, Kate Winslet, Halle Berry i Emma Vilarasau".

Quan tenia tretze o catorze anys, Najat El Hachmi treballava a les tardes en una fruiteria del seu barri. "Allà vaig prendre consciència del que costa guanyar diners", recorda. Amb el que va guanyar es va comprar un abric. Des de llavors que no havia fet de dependenta, fins a aquest dijous, que tenia l'encàrrec de la seva editorial de fer de llibretera a la Casa del Llibre de la rambla de Catalunya, al costat d'autors com Xavier Bosch, Martí Gironell, Toni Cruanyes, Estel Solé o Borja de Riquer, preparats per prescriure els seus llibres preferits. El que ha passat, en realitat, és que els clients que han enxampat els escriptors a peu de taulell han aprofitat per comprar-los la seva novetat amb dedicatòria. Era un Sant Jordi avançat, amb més tranquil·litat però sense descompte.

El sector editorial català continua en una bona ratxa, tant per les vendes a l'alça com per l'augment de la diversitat de l'oferta. "Si mantenim el creixement del 6% d'aquest Sant Jordi fins a Nadal, en els últims cinc anys el sector haurà crescut un 20%", ha explicat aquest dijous Emili Rosales, director editorial de Grup 62, acompanyat per Laia Aguilar –una de les apostes de setembre, gràcies a la novel·la Tots aquells mars–, i Josep Ramoneda, president del grup. "Hi ha motius per continuar fent créixer la producció catalana –ha assegurat Ramoneda, abans d'al·ludir a la creació recent d'Abacus Futur–. Està bé que apareguin grups nous amb consistència que publiquin en català". En relació a l'aposta de Penguin Random House per segells com La Campana i La Magrana, ha afegit: "També és bona notícia que hi hagi grans grups que s'hi posin. Una cosa i l'altra volen dir que el sector editorial funciona i hi ha espai per a tothom".

Les vendes de llibre en català creixen un 10% del gener a l'abril del 2023 en comparació amb les xifres de l'any passat, segons les dades de l'empresa d'anàlisi GFK que ha celebrat el director editorial del Grup 62, Emili Rosales. Les vendes superen les del 2022, que ja mantenien el creixement excepcional del 2021. "Els lectors del confinament han trobat la lectura tan interessant que s'hi han quedat", ha dit Rosales, que aquest dijous també ha presentat el seu balanç editorial, que manté la quota de mercat del 31%. Confien que hi haurà un creixement constant, tot i les adversitats polítiques amb què poden topar editorials com la valenciana Bromera, incorporada al principal grup editorial català aquest gener. El filòsof i president de Grup 62, Josep Ramoneda, admet que la situació és preocupant, però que "pot generar una dinàmica resistencial".

Després d’haver tancat un 2021 excepcional, i no només de recuperació de la pandèmia sinó un veritable any de rècord –el president de Grup 62, Josep Ramoneda, parla fins i tot de “miracle del llibre”–, el 2022 presenta una “tendència clara a l’estabilització”, és a dir, amb una corba plana situada en les bones xifres del 2022. Les llibreries també estan recollint aquesta bonança, assegura Ramoneda, mentre que el comerç digital de llibres ha tornat a caure després de la pandèmia. Dins d’aquest context, Grup 62 ha celebrat la sintonia de rècord que ha aconseguit amb els lectors: el 2021 van créixer un 23,8% respecte al 2020, fins i tot per sobre del 16,7% que va créixer el sector en global. Avui un de cada tres llibres literaris que es ven al país surt de la principal editorial catalana, que és propietat del Grupo Planeta (des del 2021 sense Enciclopèdia Catalana) juntament amb alguns accionistes minoritaris. En resum, en ficció i no-ficció la seva quota de mercat és superior al 30% (segons dades de GFK). Els tres hits del Sant Jordi hauran estat la Benvolguda d'Empar Moliner, La vall de la llum de Toni Cruanyes i el premi Sant Jordi de Sergi Belbel, Morir-ne disset.

Rafel Nadal publicarà el 24 de novembre la seva última novel·la, La baba Montserrat. Quan s'esborren les paraules (Destino), amb la qual tanca la seva trilogia sobre memòria familiar formada també per Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany. Serà una de les novetats literàries més destacades del Grup 62 de la tardor, juntament amb la primera novel·la de Carlota Gurt (Sola), el nou recull de poemes d'Enric Casasses (Soliloquis de nyigui-nyogui) i la traducció d'A foc lent, l'última novel·la de la bestseller Paula Hawkins.

Al nou Tirant lo Blanc, "actualitzat" per Màrius Serra i que Proa publicarà el 4 de novembre, "l'arnès" dels cavallers es transforma en "armadura", els "espills" són també "miralls", algú "virtuós" és descrit també com a "honest" i "digne", i un comportament "estrenu" esdevé "intrèpid". "Ha estat un repte majúscul i apassionant –ha admès Serra el mateix dia que Grup 62 feia balanç de la temporada–. Hi he treballat un dia cada setmana durant dos anys, però aquest 2020 hi vaig dedicar dues hores cada matí fins que la pandèmia em va permetre passar tot el dia amb el Tirant i acabar-lo".

Les editorials han vist com durant els dos mesos de confinament, amb les llibreries tancades i un Sant Jordi atípic, s'han incrementat les vendes dels llibres del seu fons. En alguns casos, han sigut fins i tot superiors a les novetats literàries, habitualment molt més publicitades. Editorials com Comanegra, Anagrama, Grup 62, Ara Llibres, Pagès Editors i Eumo atribueixen l'increment de vendes de llibres de catàleg a les iniciatives web que han impulsat per donar a conèixer el catàleg, a la disminució de la dependència de les novetats editorials, a l'èxit que continuen tenint llibres publicats fa més de mig any i a la compra i les comandes online en temps de confinament.

Amb tot just mig any 2019 consumit, els directius del Grup 62 ja s'atreveixen a sentenciar que "aquest és un dels millors anys del grup, per la sintonia amb els lectors i pel projecte editorial", diu el director editorial, Emili Rosales. "Amb el mercat més estabilitzat –diu el president Josep Ramoneda–, la perspectiva és d'un any molt bo en el sentit cultural i de resultats de venda de les obres", i ha concretat que la rendibilitat de la companyia és del 6%-7%. Com a exemple, hi ha els títols de Rafel Nadal (Premi Ramon Llull), que ha venut una xifra grossa d'exemplars (50.000), però també noms com Maria Barbal, Gerard Quintana, Murakami, Siri Husvedt i Ramon Solsona. I fins i tot un projecte tan singular com la 'Història Mundial de Catalunya', que ha venut 30.000 exemplars, o bé el llibre de cuina de Joan Roca, que n'ha venut 10.000. L'assaig ha tingut un gran impacte "per l'emergència conjuntural pel Procés, però es consolidarà de forma sòlida", opina Ramoneda, veient l'impacte de les memòries de Joan B. Culla o el llibre pòstum de Josep Fontana.

El Grup62 està tenint "un any molt bo", en paraules del director editorial Emili Rosales. Ha tret al mercat llibres d'un èxit comercial incontestable i, sobretot, ha millorat la seva posició en la no-ficció, gràcies al llibre 'Operació urnes', les memòries d'Antoni Bassas, els diversos assajos de Noah Yuval Harari i la novetat de Jaume Funes. "Aquests èxits formen part del nostre projecte i permeten revertir en llibres que tenen gran rellevància cultural", afegia Rosales.

El catedràtic d'Història Borja de Riquer lidera la publicació del llibre 'Història mundial de Catalunya' que Edicions 62 llançarà el 2018 amb la finalitat de propiciar la reflexió al moment actual, ha anunciat el segell aquest dimarts en un comunicat. Impulsada pel president de Grup 62, Josep Ramoneda, l'obra vol ser "molt ambiciosa" i es publicarà dins de la col·lecció 'Llibres a l'Abast'.

Emili Rosales, fins ara editor a Destino, serà a partir de dilluns el nou director editorial de Grup 62, substituint Ester Pujol en el càrrec, que inclou la direcció de segells com Proa, Columna, Empúries, Edicions 62 i la col·lecció en català de Destino. Pujol tornarà a ser editora de Columna, on havia estat fins al 2011, moment en què va assumir el seu últim càrrec.

Minoria Absoluta i el segell Columna llancen una nova col·lecció d'humor i sàtira. El seu títol és Astrakan, perquè uneix dos condicionants indispensables: és el nom d'una ciutat de l'est d'Europa –seguint la tradició de 'Polònia' i 'Crackòvia'– i és una paraula que remet a 'astracanada', una derivada de l'humor.

GRÀFIC DE L'ENTORN DE 'PLANETA'

Els treballadors de Grup 62, que agrupa editorials com Proa, Pòrtic, Columna i Empúries, deixaran a final de mes l'edifici que ocupen al carrer Peu de la Creu de Barcelona per traslladar-se, una part, a la seu de Planeta i un altre grup a unes oficines del carrer Pedro i Pons, a Pedralbes.

Aquest octubre arriben dos nous projectes editorials en llengua catalana. Les propostes de Males Herbes i Edicions del Periscopi neixen marcades per la crisi general −i la del sector−, una situació que pretenen suavitzar a partir de la innovació i l'esforç. Tot i que n'hagi coincidit l'aparició, tots dos projectes arrenquen de lluny. "La nostra idea de fer una editorial que publiqués el que fins llavors havíem de llegir en castellà arrenca dels anys universitaris", diu Ramon Mas, que juntament amb Ricard Planas han fundat l'editorial Males Herbes, que s'estrena amb 'Bressol de gat', una novel·la inèdita en català de Kurt Vonnegut, un dels escriptors nord-americans més divertits −i perspicaços− de la segona meitat del segle XX. "Al principi volíem centrar-nos únicament a publicar ciència-ficció −recorda Mas−. Ara hem ampliat el camp de batalla i diem que publicarem novel·la i contes no estrictament realistes".

El territori personal d'Ester Pujol, directora editorial del Grup 62, està ple de referències literàries i especialment marcat per l'obra d'Emili Teixidor, desaparegut fa només uns dies. Pujol és filla de Manlleu i ha escollit com a racó preferit de Catalunya la plana de Vic, el seu Macondo, que fins fa ben poc compartia amb Teixidor com a referència vital i com a lloc on sempre que pot s'escapa, ja que fa anys que viu i treballa a Barcelona. "L'Emili i jo compartíem el nostre paisatge, en parlàvem sovint i teníem sempre les mateixes ganes de tornar-hi", explica l'editora, que recorda que Teixidor "sempre deia que volia tornar a la seva terra quan es morís, i així ha sigut". "Ell, que va convertir aquest bocí de Catalunya en universal, gràcies als seus llibres, i especialment Pa negre , ara ha tornat a casa", diu l'editora. El motiu pel qual ha escollit aquest paisatge de planícia quasi infinit és perquè és casa seva, el lloc on té les arrels.