Les eleccions espanyoles de diumenge han situat els partits independentistes en un escenari de certa contradicció: han retrocedit com mai a les urnes, però a la vegada continuen sent decisius a Madrid. Davant d'això, aquest dimecres ERC i Junts s'han emplaçat al Parlament a fer "front comú" al Congrés per negociar de manera conjunta amb el PSOE si hi ha possibilitat d'investir Pedro Sánchez. La interpel·lació mútua ha semblat sincera, perquè per primera vegada s'ha fet sense gaires retrets pel mig. Ara bé, ja hi ha molts precedents d'aquestes interpel·lacions a la unitat que fracassen abans fins i tot de començar. ERC i Junts també coincideixen en un altre aspecte: si Pedro Sánchez vol ser investit, que faci el primer pas.

316 dies després que el Parlament suspengués Laura Borràs com a presidenta pel cas judicial que l'afectava, aquest divendres el ple de la cambra ha escollit Anna Erra (Junts) nova líder de la institució i ha deixat enrere gairebé un any d'interinitat. L'elecció d'Erra ja fa dies que es donava per feta perquè els vots favorables de Junts i ERC i l'abstenció de la CUP feien inviable cap alternativa. És la primera votació conjunta de transcendència que fan els juntaires i els republicans després de mesos enfrontats pel trencament del Govern. En la seva primera intervenció com a presidenta, Erra ha elogiat l'expresidenta Laura Borràs i ha instat a "revertir" l'article 25.4 del reglament -que va portar a la seva suspensió ara fa gairebé un any.

Un dels mecanismes que ha trobat l'oposició per mirar de desgastar el Govern des que ERC mana en solitari és reprovar consellers al Parlament. Com que només 33 dels 135 diputats són d'Esquerra, la missió és relativament senzilla. Aquest dijous ha sigut el torn del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, que ha estat reprovat per la cambra per la polèmica que va protagonitzar en un acte de suport al candidat d'ERC a Santa Coloma de Gramenet, Gabriel Rufián. Hi havia dues iniciatives per a reprovar-lo, una del PSC i una de Junts, i totes dues han prosperat per àmplia majoria.

El calendari ha jugat una mala passada avui als tres regidors de Barcelona que compaginen aquest càrrec amb el de diputats al Parlament: Ernest Maragall (ERC), Elsa Artadi (JxCat) i Eva Parera (Barcelona pel Canvi). Tots estaven cridats avui a les deu del matí tant al ple d'investidura com al ple municipal del mes de març. Maragall i Artadi han acudit al Parlament, amb el compromís de seguir a distància la sessió municipal, que és semipresencial i on cada grup decideix quins regidors té a la a la sala de plens. La més malparada ha sigut Parera, que és diputada pel PP i a Barcelona comparteix grup municipal amb Manuel Valls ,i no ha tingut relleu presencial –Valls no ha participat del ple en cap moment-: ha engegat la sessió al consistori on ha hagut d'intervenir en tots els punts de l'ordre del dia i marxat, més tard, cap a la votació d'investidura. Doble sessió.

La situació inèdita que ha comportat la inhabilitació d'un president en l'exercici del seu càrrec ha desencadenat un seguit d'interrogants tant pel que fa al funcionament de l'executiu com al del Parlament. En les últimes setmanes els grups han estat debatent com mantenir el control parlamentari al Govern en funcions, amb els equilibris necessaris per no malmetre la fràgil relació entre ERC i JxCat, que reclamen que el vicepresident Pere Aragonès assumeixi funcions "limitades" al capdavant de l'executiu. I això s'ha plasmat aquest dimecres al Parlament amb la decisió de la junta de portaveus d'eliminar la sessió específica de preguntes al president de la Generalitat, que es feia cada quinze dies.

“Pregunti als pares i mares si la seva gran preocupació són les eleccions. O als autònoms que s’han quedat sense subsidis. O als comerços que han tancat. O als mestres que inicien el curs”. En dues hores i sis minuts de discurs, aquesta, responent al líder del PSC, va ser ahir l’única referència a la convocatòria electoral que va fer el president de la Generalitat, Quim Torra, en el seu tercer i probablement últim debat de política general. I d’opcions no n’hi van faltar, perquè tots els grups parlamentaris, amb l’excepció de Cs, van explicitar de manera més o menys vehement que són partidaris d’acudir a les urnes immediatament. També ERC. Sobretot ERC. Els republicans van advertir al president que si no reacciona abans que el Tribunal Suprem l’inhabiliti estarà “lliurant la institució [la Generalitat] altra vegada als repressors”.

L'aprovació de la llei per regular el preu del lloguer a Catalunya, que es debatrà aquest dimecres al Parlament, dependrà del vot final de JxCat, que a finals de juliol va introduir vuit esmenes a la proposició, a la qual una setmana abans s'havia sumat juntament amb ERC, Catalunya en Comú - Podem i la CUP. Aquest dimarts s'han produït diverses reunions per intentar desbloquejar la norma de cara al ple: el Sindicat de Llogaters s'ha trobat amb l'expresident Carles Puigdemont al migdia, i durant la tarda s'ha produït una reunió d'urgència amb les forces impulsores del text per acostar postures, però no hi ha hagut, per ara, acord.

La resolució conjunta de l'independentisme com a resposta a la sentència de l'1-O es votarà en el ple de la setmana que ve (els dies 26 i 27), després que la mesa hagi admès a tràmit la iniciativa aquest dimarts. La iniciativa no està exempta de polèmica després que el 5 de novembre el Tribunal Constitucional (TC) en suspengués el punt 11, que fa referència a la defensa del dret d'autodeterminació i la reprovació de la monarquia. Així, aquest fragment del text parlamentari queda suspès per ordre de l'alt tribunal als tràmits, i fonts del PSC entenen que el que es debatrà serà la resta de la resolució. Amb tot, caldrà veure si des de l'independentisme s'intentarà poder tractar aquests dos temes evitant d'alguna manera el veto judicial: fonts de JxCat mantenen que el text pot ser esmenat o transaccionat fins a l'últim moment, la qual cosa obre la porta a modificar el redactat de la iniciativa i recuperar així l'essència dels punts suspesos.

El ple del Parlament ha rebutjat aquest dimecres la compareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, per explicar la seva suposada relació amb els activistes dels CDR detinguts. Els grups parlamentaris de Cs, el PSC, Catalunya en Comú-Podem i el PP van unir ahir els seus vots per canviar l'ordre del dia al ple i forçar una votació sobre la necessitat que el cap de l'executiu comparegui al ple. Amb tot, els vots de JxCat, ERC i la CUP han tombat la iniciativa. Les quatre peticions de compareixença de Cs, el PP, el PSC i Catalunya en Comú-Podem han estat rebutjades.

El matí ha estat marcat aquest dijous pels comiats. Inés Arrimadas (Ciutadans), Gerard Gómez del Moral (ERC) i Laura Borràs (JxCat) han demanat la paraula a l'hemicicle per acomiadar-se, però també marxen els presos polítics que ocupaven un lloc al ple (tot i no poder ser-hi): Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, que marxen després d'haver estat elegits al Congrés el 28-A. A banda, també José María Espejo Saavedra (Cs), vicepresident segon de la mesa del Parlament, marxarà a Madrid, així com la diputada del PP Andrea Levy, que va ocupar el número 6 a la llista dels conservadors al Congrés i anirà a la llista de l'Ajuntament de Madrid.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha afirmat aquest dimecres que està "decidida a impulsar" des del seu departament una llei per regular l'eutanàsia i el suïcidi assistit a Catalunya. Vergés ha denunciat que "criminalitzar l'eutanàsia és impedir una mort digna" i ha retret a l'Estat que amb aquesta etiqueta "s'està obligant la gent a fer vídeos per demostrar una voluntat inequívoca i personalíssima", en referència al recent cas d'Ángel Hernández, que va ser detingut la setmana passada per haver ajudat a morir la seva dona, que feia tres dècades que patia esclerosi múltiple. La titular del departament de Salut ha admès que el gran escull d'aquesta iniciativa legislativa és el Codi Penal vigent, que penalitza l'eutanàsia i castiga amb una pena de presó de quatre a vuit anys de presó per homicidi aquells que "indueixin el suïcidi".

Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe

El president de la Generalitat, Quim Torra, es manté a l'espera d'un informe del Síndic de Greuges per decidir si retira o no els llaços grocs dels edificis públics en període electoral. Una situació que ha portat Cs a carregar directament contra ell durant la sessió de control d'aquest dimecres al Parlament. "Quina part de «Retiri la propaganda separatista» no ha entès? No s'amagui darrere els consellers i el processista major del regne, el Síndic", li ha reclamat la cap de l'oposició, Inés Arrimadas. "Jo no m'amago de res i he pres les decisions que considero que he de prendre", ha replicat Torra, tot subratllant que ell "mai" limitarà la llibertat d'expressió i la democràcia.

Amb la proximitat de la vaga feminista del 8 de març, els casos de masclisme i discriminació durant el Mobile World Congress (MWC) s'han convertit en un exemple concret de les queixes de les dones. El conseller de Treball, Chakir El Homrani, s'ha compromès aquest dimecres en seu parlamentària a arribar al fons de les denúncies (registrades pel sindicat UGT) que Inspecció de Treball investiga per discriminació sexista en la selecció de personal durant el congrés de telefonia.

Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe

El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha sotmès aquest dimecres a la sessió de control al Parlament, que ha començat amb un anunci del cap de l'executiu: el Govern presentarà aquest dimecres al migdia la denúncia contra la Policia Nacional per les 16 detencions a Girona sense ordre judicial.

Mentre al Congrés de Diputats el president espanyol, Pedro Sánchez, avisava que actuaria "amb contundència" a Catalunya si el Govern vulnera la llei, des del Parlament el president de la Generalitat, Quim Torra, li responia acusant-lo d'"haver abraçat les tesis de la dreta" i l'instava a recuperar la via del diàleg. "Què ha fet Sánchez pel diàleg?", li ha preguntat Torra al líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, i li ha recordat que si l'independentisme va fer president Pedro Sánchez va ser perquè va entendre que era una "oportunitat" per resoldre de forma dialogada el conflicte.

En el marc de la votació d'una moció del PSC sobre política fiscal, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han obert la porta aquest dijous a una possible negociació dels pressupostos amb els grups que inclogui una reforma de l'IRPF que pesi més sobre les rendes més altes i un impost verd. Després que el diputat dels comuns David Cid hagi exigit als independentistes l'ampliació de l'impost de successions en herències altes, l'increment de l'IRPF per a rendes altes i una reforma fiscal verda com a condició per negociar els pressupostos, els dos grups han votat en contra de la primera opció però s'han abstingut en les altres dues, i han deixat així un marge per a la negociació amb els comuns. Així, tot i que havien presentat esmenes contra la referència a les rendes altes de la reforma de l'IRPF, els dos partits independentistes han optat en l'últim moment per abstenir-se.

Ciutadans ha tornat a insistir aquest dijous al Parlament (com ja va fer el dia 24) a denunciar els suposats privilegis que els líders independentistes empresonats a Catalunya reben des que són en centres penitenciaris catalans. L'escalada de retrets que tant els liberals com el PP han dedicat en els últims mesos als dirigents empresonats va desembocar dilluns passat en una resposta directa dels set interns de Lledoners, que van demanar tant a la líder de Cs, Inés Arrimadas, com al número u dels conservadors, Xavier García Albiol, que els visitin per comprovar 'in situ' si reben privilegis o no. Totes dues formacions van rebutjar la invitació i no han abandonat les crítiques, fins al punt d'exigir al govern de Pedro Sánchez que es comprometi a no indultar-los un cop emesa la sentència. Avui la consellera de Justícia, Ester Capella, s'ha fet seva la carta dels presos, ha negat qualsevol tracte de favor i ha convidat el partit taronja a visitar-los per saber si reben privilegis o no. "Per veure quina és la veritat. Tot i que, lamentablement, a vostès no els interessa la veritat", els ha retret.