On han anat a parar els vots de l'independentisme?

El PSC ha rebut 155.000 vots d'antics votants d'ERC, 35.000 de Junts i 24.000 de la CUP

Toni Rodon

4 min

Paperetes i votants al Centre Cívic Sagrada Família de Barcelona. Pere Virgili

BarcelonaUn dels titulars de les eleccions de diumenge és el cop dur que han rebut les formacions independentistes. ERC, Junts per Catalunya i la CUP han deixat escapar vora 700.000 vots: els republicans, qui més en perden, n'han vist desaparèixer 416.000 respecte a les eleccions generals del 2019; la CUP n’ha perdut 149.000, i Junts 141.000. Si ho mirem en percentatges, ERC ha retrocedit 10 punts percentuals respecte al 2019, Junts 2,5 i la CUP 3,5, una davallada que en l’últim cas ha deixat la formació anticapitalista fora del Congrés. Entre totes tres formacions, i si hi sumem el PDECat-Espai CIU, el bloc independentista va sumar diumenge el 28% dels vots, una de les xifres històriques més baixes. El principal beneficiat ha estat el PSC, que ha rebut més de 150.000 vots d'antics electors d'Esquerra, 35.000 de Junts i 24.000 de la CUP. Més de 200.000 votants que el 2019 van optar per opcions independentistes ara han preferit el PSC.

Transvasament de vots respecte a les eleccions del novembre del 2019

La reculada electoral del bloc independentista marca un dels mínims històrics. Es tracta d’un suport electoral lluny del nombre d’independentistes que registren les enquestes –l’últim baròmetre del CEO, fet entre maig i juny d’enguany, situava en un 42% els partidaris de l’estat independent–. Com en tota davallada electoral, probablement s’hi barregen causes estructurals, de llarg abast, amb explicacions més recents, com el tipus de campanya que han fet uns i altres. Més enllà de l’argumentari, però, un dels focus cal posar-lo en què ha passat amb els votants independentistes del 2019 que les formacions no han aconseguit retenir. On han anat a parar?

Campanyes abstencionistes i abstenció diferencial

Una de les primeres interpretacions és que bona part dels votants independentistes aquest cop s’han quedat a casa. La participació a Catalunya ha estat del 65%, cinc punts percentuals menys que al conjunt de l’Estat. Que el nostre país registri xifres de mobilització menors que d’altres territoris en eleccions generals és una cosa habitual. Tanmateix, convé assenyalar que ja es partia d’una xifra baixa, la del 2019, quan la participació en les eleccions que es van repetir va ser d’un 69%. Si es compara amb els comicis d’abril del 2019, la magnitud de la caiguda és clara: fins i tot amb un cens menor, l’abril del 2019 van votar gairebé 600.000 persones més.

Qui ha engreixat les files abstencionistes a Catalunya? Bona part dels que no voten són els anomenats abstencionistes estructurals, és a dir, perfils que rarament s’acosten a les urnes. Tanmateix, els resultats d’una estimació estadística feta a partir dels resultats electorals per secció censal indiquen que l’abstenció ha recollit aquest cop un bon gruix d’independentistes. Concretament, les dades mostren que un 22% dels votants d’ERC del 2019 i un 14% dels votants de Junts i la CUP, respectivament, s’han quedat a casa. En total, més de 300.000 vots independentistes del 2019 s’haurien abstingut.

L’eficàcia de certes campanyes abstencionistes per part de l’òrbita sobiranista, a més de la insatisfacció d’una part de la ciutadania pel rumb nacional emprès, podrien ser al darrere d’aquest comportament. Però se n’hi afegiria un altre: des de fa uns anys s’observa una part de l’electorat, petita però creixent, de votants catalans que s’abstenen en les eleccions al Congrés i voten al Parlament de Catalunya, sigui per desconnexió emocional o perquè no hi veuen la utilitat. Es tracta d’un fenomen anomenat abstenció diferencial i que tradicionalment havia existit al nostre país, però que actuava justament al revés –persones que votaven al Congrés i no al Parlament de Catalunya.

Fugues de vots

L’abstenció dels votants, però, no és l’únic element que ha suposat una estocada al bloc independentista. Segons les estimacions estadístiques, ERC, Junts i la CUP no han sigut capaços de retenir antics votants i han patit fugues en diverses direccions, especialment cap al PSC. Així, un 18% dels votants d’ERC (156.000), un 10% dels de la CUP (24.000) i un 7% dels de Junts (35.000) haurien anat a parar a la candidatura encapçalada per Meritxell Batet (més de 210.000 vots en conjunt).

Però les fugues de vots també han tingut altres destinataris. ERC n’és la pitjor damnificada i veu com un 6% dels seus antics votants marxen cap a Sumar i un 5% més cap a Junts. Pel que fa a la CUP, una quarta part dels seus votants haurien optat per Sumar i un 10% pel PSC. Bona part d’ells a la província de Barcelona; qui sap si, només retenint bona part d’aquests votants, haurien mantingut la representació.

Com a comportament contrari, destaquen els patrons de Sumar. Malgrat que bona part dels votants d’En Comú Podem van anar a parar diumenge al PSC (205.000), Sumar és capaç de resistir recollint suports de diferents fonts, cosa que li permet esdevenir segona força en les eleccions. Finalment, les dades mostren com el PSC rep de gairebé tothom i com el PP aconsegueix millorar resultats gràcies al fet que un 10% dels votants de Vox del 2019 i la meitat dels votants de Cs li haurien donat suport (la resta van al PSC i a Vox).

Amb tot, les dades semblen indicar un patró clar: la combinació d’abstenció més fugues de vot cap a partits d’àmbit estatal han portat el bloc independentista a registrar un dels pitjors resultats de la seva història recent.