Barcelona té una imatge de ciutat essencialment turística. És el que pensen la majoria dels professionals i emprenedors estrangers que han triat la capital catalana per treballar i per viure. Aquesta percepció implica que cal treballar per fer que la visió com a lloc per fer negocis o recerca pugi al rànquing, ha explicat la directora general de Barcelona Global, Mercè Conesa a la presentació de l'International Talent Monitor 2025, un estudi impulsat per l'associació Barcelona Global. Aquesta és una enquesta que es fa cada dos anys i que recull el pols i tendències de percepció de la ciutat per part del talent internacional.

La història de Jeffrey Epstein no és només la d’un pederasta que tenia una xarxa de prostitució al servei d'homes rics de tot el món. La història de Jeffrey Epstein és també una història de diners i política i, sobretot, de poder. Epstein utilitzava el sexe per comprar favors i influència. Però també per obtenir informació i fer créixer la seva fortuna. El magnat nord-americà, que es va suïcidar el 2019 a la presó de Nova York, tenia una xarxa de còmplices que li aconseguia joves models i menors. Però ell també era el gran artífex de la trama. Què volien els rics que hi acudien? Ell els ho aconseguia i els obria les portes de l’illa Little Saint James: un paradís al Carib on convidava algunes de les persones més influents del planeta i on algun d’aquests homes van agredir i violar desenes de menors.

AstraZeneca, Hipra o Sanofi són els noms d'alguns dels laboratoris que els ciutadans de Catalunya van començar a conèixer arran de la pandèmia del coronavirus, el 2020. Des d'aleshores, en només quatre anys (entre el 2020 i el 2024) fins a 23 hubs digitals i d'excel·lència en el sector de la salut s'han instal·lat a Barcelona o la seva àrea metropolitana, cosa que ha consolidat la capital catalana com un dels principals pols d'inversió en salut.

76.400 euros. És el preu mitjà fins aquest mes al qual s'estan venent micronegocis i petits negocis en funcionament perquè altres els continuïn. Suposa un increment del 3,6% respecte a la mitjana de l'any passat i encara més si es compara amb els 67.734 del 2023. És una dada dels responsables de Reempresa, el mercat de compravenda de negocis creat el 2011 per la patronal vallesana Cecot i la Fundació Autoocupació i que porta deu anys de col·laboració amb CaixaBank.

Un cop encesa la llum verda per l'ampliació de l'aeroport del Prat sorgeixen dubtes que potser s'haurien d'haver resolt abans. I no tots són de color verd, és a dir, ambientals, que sense dubte també són essencials. El primer té a veure amb la governança. ¿Qui gestionarà aquesta instal·lació? ¿No hi haurien de participar, d'alguna manera, els agents econòmics i socials? I per saber ben bé de què parlem ¿el gestor, Aena, no hauria de facilitar les dades financeres sobre cadascun dels aeroports, començant pel de la capital catalana?

Un correu electrònic que et demana que et descarreguis "l'aplicació de networking de la cimera" per començar a "fer noves connexions" abans de l'"experiència d'intercanvi de coneixement" de la setmana vinent et recorda alguna cosa que has enviat al fons de la teva ment: vas a una conferència. Si ets un nefròleg pediàtric que reuneix els seus companys per parlar de les novetats en diàlisi infantil, un fundador que busca inversors o un ponent, ja saps què fer. Però si, com la majoria dels assistents a la conferència, no estàs segur de per què ets aquí, necessites una estratègia.

L'empresari, inversor, multimilionari i filantrop nord-americà Charles Thomas Munger va morir dimecres als 99 anys. Charlie Munger, com era més conegut, era vicepresident de Berkshire Hathaway, el conglomerat inversor presidit per Warren Buffet. Buffet, un dels homes més rics del món i que ara té 92 anys, l'havia tingut fins a l'últim moment com a mà dreta i principal confident, gràcies a una gran intuïció pels negocis que combinava amb un agut sentit de l'humor.

Si el lector s'ha passejat aquest estiu per l'Empordà o hi té coneguts que hi estiuegin, molt probablement li sonarà el nom de Mas Sorrer. És, definitivament, el nou espai de restauració i oci nocturn de moda entre els joves –i no tan joves– que fan parada a la Costa Brava en algun moment de la temporada d'estiu. Durant les nits d'agost, a la porta de l'espai, es formaven unes cues quilomètriques de cotxes, que tot sovint havien d'acabar marxant sense èxit. No hi cabia ni una agulla.

Trinitat Sabatés fa quasi 25 anys que regenta l'Herboristeria del Rei al carrer del Vidre, entre la plaça Reial i el carrer Ferran a Barcelona. El negoci ha anat canviant de mans, però ja fa més de 200 anys que va obrir (els primers, al mateix carrer però més avall). Ara, per la pandèmia i les desavinences amb la propietat, Sabatés ha abaixat la persiana del negoci i aquest divendres entrega les claus del local.

En desenes de les nombroses persianes abaixades que la pandèmia ha deixat a la zona comercial de Girona, el cartell que fins fa poc hi indicava que el local estava en lloguer s'ha substituït per un altre que anuncia una "propera obertura". A la majoria d'aquests cartells ja hi apareix el nom del nou negoci que apujarà la persiana, i uns quants són de firmes que tenen establiments en altres localitats de Catalunya i que per primer cop n'obren un a la capital gironina, com ara la firma barcelonina de moda Furest, l'empresa de mobles Kave Home o el grup dedicat a roba i complements per als ciclistes Velòdrom.

L'anunci frustrat de la Superlliga de Florentino Pérez ha esdevingut, sense voler-ho, una de les millors promocions del llibre que Marc Menchén, periodista especialitzat en la indústria del futbol, ha presentat aquest dimarts en societat a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya. El llibre, precisament, es titula Futbol i negoci. Ras i curt. L'assaig de Menchén narra l'evolució del binomi indisociable entre l'esport rei a Europa (i a bona part del món) i el voluminós negoci que comporta i que mou milers i milers de milions d'euros.

Només tres dones ocupen la presidència de les grans empreses espanyoles, les de l’Íbex-35. Tot i els avenços en paritat, el món dels negocis continua sent un món d’homes. La desigualtat comença a la formació: a les escoles de negocis on es formen els directius, la majoria dels professors són homes. També els programes acadèmics tenen un biaix de gènere. “Vaig tenir la sort de cursar els programes estrella a les escoles de negocis de més prestigi del país, però vaig comprovar que et sobraven dits d’una mà per comptar les dones professores i protagonistes de casos. Només el 20% dels estudis de casos estan protagonitzats per dones”, explica Clara Lapiedra, emprenedora catalana i directora executiva d’Aula Magna, la primera escola de negocis amb perspectiva de gènere amb seu a Barcelona.

És pràcticament impossible saber quants diners genera el negoci de la marihuana. Hi ha una part il·legal que no es pot calcular, però també hi ha una sèrie de negocis que naveguen per un marc alegal o no regulat. És el cas dels club cannàbics, dels productors de llavors o dels fabricants d’adobs. Paral·lelament, els últims anys s’han creat noves varietats de cànnabis que tenen menys d’un 0,2% de THC -el component psicoactiu- i que, per tant, són legals i es poden cultivar tan a petita com a gran escala. Amb aquestes varietats es fan olis i cremes medicinals, i avui dia es poden comprar en estancs en forma de flors. A més, també serveixen per fabricar cànem industrial que després es transforma en fibres naturals i cordes.

Tornen les restriccions socials anticovid i torna el debat sobre com evitar que la crisi de salut i de gestió sanitària posi en més risc la viabilitat d'una ja estantissa economia. Encara que sigui recurrent, és un debat tan inevitable com necessari, i encara amb molts dubtes. La qüestió, però, no pot ser enfrontar les dues realitats, com si fossin excloents. D'una banda, tothom ha d'entendre i acceptar que no podem posar frívolament vides en joc ni podem arriscar-nos a un nou col·lapse hospitalari; entre altres motius perquè una agudització dels nivells de contagis i morts acabaria portant mesures de tancament més dràstiques que al capdavall serien encara pitjors per al món econòmic. D'altra banda, però, la racionalitat en l'actuació preventiva sanitària, reduint al màxim la interacció social en els espais on fins ara hi ha hagut més laxitud i per tant més contagis (bars, restaurants i zones de lleure en general), s'ha d'intentar que suposi una estocada letal per al mínim nombre de negocis, empreses i autònoms. Com s'ha dit, i està be insistir-hi, la responsabilitat governamental és doble, doncs: salvar vides i salvar llocs de feina.

La model Cindy Crawford sorprenia aquesta setmana alguns despistats amb l'anunci que es retirarà de les passarel·les el dia que fa 50 anys, aquest 20 de febrer. Tot i que feia temps que es veia com la model anava reculant de l'agressiu món de la moda –gairebé no havia desfilat des del 2000, amb l'excepció de la presentació que va fer aquest gener per a Balmain amb Claudia Schiffer i Naomi Campbell–, no per això la que va ser dona de Richard Gere –del 1991 al 1995– havia deixat ni de treballar ni d'augmentar la seva fortuna. I és que tant ella com la resta de 'tops' dels 90 han sigut unes mestres a l'hora d'aprofitar la seva fama i prestigi per fundar empreses que els generen uns ingressos enormes.

El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha animat aquest dimarts el sector comercial català a "pensaren gran i guanyar dimensió" i ha advertit els riscos d'apostar per l'economia low cost i "acabar sent un país de franquícies".

El grup parlamentari d'Esquerra Plural vol que el Congrés investigui si el portaveu econòmic del PP, Vicente Martínez-Pujalte, va incórrer en algun "tipus de responsabilitat política per haver usat de forma interessada o indeguda la seva condició de diputat". La setmana passada, Martínez-Pujalte i l'ara ambaixador de l'Estat a Londres, Federico Trillo, van admetre haver cobrat per realitzar treballs d'assessoria a una constructora especialitzada en obra pública mentre eren diputats al Congrés, ja que la cambra permet aquestes activitats extraparlamentàries. El cas ha sortit a la llum en el marc de la investigació de l'Agència Tributària sobre la trama d'ajudes a parcs eòlics de Castella i Lleó. En concret l'exministre va rebre 354.560 euros en gairebé tres anys i Pujalte, uns 75.000 en poc més d'un any.