Un enorme petrolier rus sense tripulació navega des de fa setmanes a la deriva pel mar Mediterrani. L'embarcació, de color verd i 275 metres d'eslora, va ser abandonada després d'un atac amb drons, segons Moscou, i té un gran forat al casc, tal com es pot comprovar mitjançant imatges aèries. En paraules de l'alt funcionari italià Alfredo Mantovano, "és una bomba de rellotgeria ambiental que amenaça amb causar greus danys". Però fins al moment ningú ha assumit la responsabilitat del destí del vaixell.

La Fundació Prima (Partnership for Research and Innovation in the Mediterranean Area), amb seu a Barcelona, lidera el programa més gran de cooperació científica al Mediterrani. És un programa que promou la cooperació científica entre els països del nord i el sud i que ara veu perillar el seu futur amb la discussió del nou marc pressupostari de la Unió Europea per al període 2027-2034.

L'ONG Caminando Fronteras ha fet el seu balanç anual de persones mortes intentant arribar a les costes espanyoles i ha constatat un augment significatiu dels naufragis d'embarcacions que intenten arribar a les Balears des d'Algèria. Dels 3.090 morts comptabilitzats, un terç (1.037) corresponen a aquesta ruta, que surt del nord d'Àfrica en direcció a Formentera o Eivissa, illes conegudes pel seu atractiu turístic. El contrast dels migrants arribant a platges plenes de turistes, en el que per a ells representa el destí somiat, és una de les imatges que més bé condensa les contradiccions del món actual.

Un silenci planava sobre el Palau de Pedralbes de Barcelona aquest divendres abans de la trobada de ministres d'Exteriors de la Unió per la Mediterrània (UpM). Des que a mitjans d'octubre es va segellar el pla de pau auspiciat per Donald Trump a Gaza, Europa ha abandonat la contundència amb què a l'estiu condemnava el genocidi a Gaza i amaga el cap sota l'ala mentre Israel incompleix l'alto el foc a l'enclavament. Però la reunió ministerial del 10è Fòrum Regional de l'organització ha posat els caps de la diplomàcia europeus davant del mirall amb els seus homòlegs de la conca sud de la Mediterrània, que han denunciat la impunitat d'Israel i han reivindicat una solució política duradora a la Franja.

La Mediterrània és un racó del món travessat per moltes crisis simultànies: el genocidi a Gaza, el canvi climàtic, les migracions i les desigualtats, i la deriva autoritària. Les ciutats són el camp de batalla on conflueixen totes aquestes crisis. I també espais on, davant la incapacitat dels estats, es busquen solucions. En parlem amb quatre alcaldes de ciutats de la regió que participen a Barcelona en l'assemblea anual de la xarxa MedCities. Fins a 91 representants de les ciutats han segellat la voluntat de cooperar en una declaració en què es comprometen a actuar des de l'àmbit municipal en qüestions com la pau, el clima, el desenvolupament econòmic i els drets humans.

Dotze grams. És el que pesa una cria de tortuga babaua en néixer. Aquests rèptils quelonis normalment es reprodueixen a les costes del Mediterrani oriental, on està augmentant tant la temperatura del mar com de les costes on nidifiquen. I aquesta espècie és altament sensible a aquests canvis, que provoquen que neixin menys mascles, cosa que podria tenir un desenllaç nefast per a l’espècie. Per evitar aquest destí, la babaua ha començat a colonitzar l'oest, a la recerca de temperatures més fredes per reproduir-se.

L’augment de les temperatures, la pressió humana, la sobrepesca i la contaminació estan portant al Mare Nostrum a un punt de no retorn. Moltes són les veus científiques que n'alerten.

"No es pot escriure la història d’Itàlia entre el 1200 i el 1500 sense fixar-se en els catalans i les seves ambicions", explica l’historiador britànic David Abulafia (Twickenham, 1949). Professor emèrit d’història del Mediterrani a la Universitat de Cambridge, és autor d’assaigs traduïts al castellà com El descubrimiento de la humanidad, El gran mar. Una historia humana del Mediterráneo i Un mar sin límites. Una historia humana de los océanos. Ara, per primera vegada, se’l pot llegir en català, amb La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500 (Veles i Vents). Al llibre, traduït per Oriol Ràfols, l’historiador aborda els conflictes que hi va haver a la Mediterrània entre el 1200 i el 1500 per la supremacia política i naval i pel control del seu centre, Sicília, i la part meridional d’Itàlia.

"El Mediterrani que coneixien els nostres pares i els nostres avis se n’està anant". Així ha reflexionat el geòleg marí Miquel Canals sobre el procés de tropicalització de la mar Mediterrània. Al parer de la biòloga marina Cèlia Marrasé, malgrat els efectes de l'escalfament global i l'impacte de la contaminació, "la natura sempre se'n sortirà". "Si fa més calor, unes espècies marxaran i en vindran altres, s’adaptaran... Però hauríem de pensar que l'home està dins de l’ecosistema, i això val més pensar-ho amb temps. Està més en perill l’espècie humana que la vida al planeta", ha afegit Marrasé.

Quan es tracta de migració i de com fer front al que és un debat sense aturador a tot Europa, l'esquerra i el centreesquerra han decidit abraçar els postulats de la dreta. També al Regne Unit, com es desprèn del viatge que aquest dilluns ha fet a Roma el primer ministre britànic, Keir Starmer, que s'ha entrevistat amb la seva homòloga italiana, Giorgia Meloni, davant la qual ha elogiat l'acord a què va arribar amb Albània per externalitzar la gestió de les sol·licituds d'asil: "El govern del Regne Unit ha mostrat un gran interès en aquest acord", ha dit Meloni en una conferència de premsa conjunta.

L'ONG Open Arms va rescatar 374 persones al Mediterrani en només quatre dies la setmana passada. És la segona missió que l'organització fa al Mediterrani central aquest any, després que al gener rescatés 9 persones més, en una operació en la qual van tenir el vaixell ancorat i sense permisos per navegar durant 20 dies. La portaveu d'Open Arms a Itàlia, Valentina Brinis, explica que en aquesta missió, la 111, han rescatat "moltes famílies i nens". Els més menuts eren dos nadons: un d'un mes i l'altre de dotze setmanes.

L’escalfament global continua avançant imparablement i accelera un canvi climàtic que cada cop és més evident. Les temperatures no paren de pujar arreu del planeta i cada any s’assoleixen nous rècords. Però aquest ascens tèrmic no només té lloc a la superfície terrestre, sinó que també es nota, i molt, al mar. De fet, aquest mes d’agost ja s’han registrat dos nous rècords de calor marins entre Catalunya i les Balears.

La combinació de satèl·lits d'observació de la Terra, superordinadors i avançats algoritmes han permès traçar el mapa d'escombraries marines al mar Mediterrani més complet fins ara. Els resultats indiquen que la quantitat de plàstic flotant al Mediterrani podria haver ocupat una superfície d'aproximadament 95 quilòmetres quadrats durant el període 2015-2021, la qual cosa equival a uns 7.500 camps de futbol.

Al llibre de família del Ruxeyan Adil, nascut a Kobane, al Kurdistan sirià, hi diu que té 25 anys, però ell assegura que només en té 23. Explica que, tot i que es troba una mica millor i que la teràpia psicològica li està anant molt bé, encara té molts problemes per dormir a les nits. El Ruxeyan és un dels supervivents del naufragi de l'Adriana, el pesquer que la matinada del 13 al 14 de juny del 2023 es va enfonsar davant de la costa del Peloponès, a Grècia. A bord es calcula que hi viatjaven entre 700 i 750 persones (la majoria del Pakistan, Síria, Palestina, Egipte i l'Afganistan) que havien salpat de Líbia. Només en van sobreviure 104 i només es van trobar 82 cossos, dels quals se'n van poder identificar 58. Es tracta d'una de les tragèdies més importants al mar Mediterrani.

El Mediterrani és un mar que s’escalfa molt més ràpid que d'altres, un 20% més –la temperatura augmenta aproximadament 0,4 graus cada dècada–. Des del 1980 s’ha escalfat 1,1 graus. No és casualitat, però, que aquest fet coincideixi amb l’arribada de moltes espècies d’algues estrangeres. Des del 1990, s’estenen una mitjana de 26 quilòmetres quadrats per any. No podríem distingir-ne més d'un parell, però en els dos darrers segles han arribat 163 espècies d’algues no natives. Són només les que ha identificat l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) en un estudi que constata l’expansió de les algues d’origen tropical i subtropical a un ritme imparable. Això no obstant, la incertesa sobre si aquest augment de temperatura realment afavoreix l’expansió i l’impacte de macroalgues foranes al Mediterrani continua present. És possible que s’adaptin a la temperatura d’aquest mar i s’expandeixin si provenen de llocs amb aigües molt més càlides? Per què són les que més avancen? Com arriben?

Si una cosa està demostrada és que les mesures de protecció mediambiental tenen bons resultats. Les reserves naturals, siguin terrestres o marines, tenen un efecte en la zona protegida que beneficia també les que hi ha al voltant. Al mar això és, potser, fins i tot més evident. Quan en una àrea es prohibeix la pesca i qualsevol activitat humana, hi ha molta més vida, molts més peixos, i aquelles aigües serveixen de refugi climàtic i biològic, que millora tot el conjunt de la zona. A Catalunya tenim molt poques zones protegides realment. Sobre el paper, sí. Sobre el paper se suposa que som conservacionistes, però a l'hora de la veritat només un 0,01% de la costa té una protecció íntegra real. El Govern hi suma les zones vedades a la pesca –sumant bocins com qui parla d'espais verds sumant els escocells dels arbres a la ciutat– per elevar el percentatge al 2,6% de la costa catalana. Però aquests espais vedats no es poden considerar zones de conservació. I altres àrees protegides o bé ho són només parcialment o no hi ha els plans de gestió i desenvolupament que assegurin que sigui efectiva.

Aparentment, la goleta Tara sembla un veler qualsevol. Però res més lluny de la realitat: construïda el 1989 per iniciativa del doctor i explorador francès Jean-Louis Étienne, la nau és un laboratori científic flotant que es dedica a comprendre i protegir el medi ambient marí. “Està feta d'alumini, dissenyada per suportar temperatures de fins a menys 52 graus. És el vaixell que ha arribat més al pol Nord de la història", explica el director de Política Internacional de la Fundació Tara Ócean, André Abreu. A bord hi caben catorze persones: sis mariners, sis científics, un artista i un periodista. Des de l'abril del 2023, la goleta Tara —que ja suma més de 580.000 quilòmetres recorreguts arreu del món—, s'ha embarcat en un nou viatge que recorrerà tota la costa europea: l'expedició Traversing European Coastlines (TREC), coordinada pel Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i en la qual col·labora l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Del 24 al 31 l'expedició ha fet parada a Barcelona, i aquest juliol, després de dirigir-se al golf de Lleó, Itàlia, Croàcia i Grècia, conclourà la seva missió a Atenes. 

El mar Mediterrani s'està tropicalitzant. La temperatura de l'aigua a les nostres costes ha pujat almenys 1,5ºC, com demostren els mesuraments històrics de Jordi Pascual, i estan batent un rècord rere un altre. L'escalfament global amenaça els ecosistemes marins catalans, en un moment en què ja estan molt malmesos per l'impacte de la sobrepesca i la contaminació. Ara que Barcelona acull la Conferència del Decenni de l'Oceà 2024, per debatre les estratègies –científiques, civils i polítiques– que han de permetre salvar la vida marina a nivell planetari, cal que constatem també el mal estat de salut del nostre mar.

L'investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Jaume Flexas fa deu anys que surt de manera ininterrompuda en el Highly Cited Researchers (HCR), el llistat de científics més citats del món. Aquest catedràtic de fisiologia vegetal i membre del Grup de Recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies (Plantmed) i de l'Institut d'Investigacions Agroambientals i d'Economia de l'Aigua (Inagea) arriba a l'entrevista astorat de la gentada que ha vist pel centre de Palma. Ens ofereix una conversa planera i didàctica que mostra, sobretot, com estima la seva feina i una certa visió pessimista de la nostra espècie.

Un centenar de migrants han mort o desaparegut en les rutes del Mediterrani central i oriental des que va començar l'any, segons les estimacions de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). És el doble que el primer mes de l'any passat, que va ser un dels més mortífers de l'última dècada, amb 3.041 víctimes comptabilitzades. L'organisme, que depèn de l'ONU, sempre adverteix que les seves dades són subestimades, perquè molts migrants s'ofeguen al mar sense deixar rastre.