L'operació Catalunya és l'origen "il·lícit" de la causa contra els Pujol. Aquesta és la tesi que les defenses de la família de l'expresident branden aquests dies en el judici a l'Audiència Nacional. El tribunal, de fet, ha acceptat que la cúpula de la policia patriòtica hagi de declarar com a testimoni en el procés. I aquest dijous s'ha publicat una nova evidència del seu paper en la causa contra els Pujol. Es tracta d'un àudio del 2017, difós per Eldiario.es, en el qual l'excomissari José Manuel Villarejo certifica que Victòria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola i persona clau en l'origen de la causa contra la família, cobrava de la Policia Nacional. Ho diu, a més, en una conversa amb l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal.

Primers moviments judicials arran de les noves revelacions sobre l'operació Catalunya. El PSOE, que exerceix l'acusació popular en la macrocausa Tàndem sobre tot el que envolta les pràctiques il·legals de l'excomissari José Manuel Villarejo, va presentar l'11 d'abril un escrit a l'Audiència Nacional –avançat per El País i al qual ha tingut accés l'ARA– en què reclama imputar l'exnúmero 2 del PP María Dolores de Cospedal. Entre altres qüestions, pels àudios publicats a RAC1 en què el policia jubilat i l'exministra de Defensa conversen el 15 de setembre del 2014 sobre com van "canviar la història" amb les seves maniobres. "De 62 a 50. Jo crec que va ser positiu", deia Villarejo en referència als diputats que va obtenir Convergència i Unió en les eleccions del 2012.

El dilluns d’aquesta setmana començava amb la difusió al programa El món a RAC1 d’uns nous àudios sobre la denominada operació Catalunya. A banda de l’inefable comissari Villarejo, aquest cop les protagonistes eren María Dolores de Cospedal i Alícia Sánchez-Camacho. La gravació data de l’any 2014, en plena eclosió del moviment d’autodeterminació català. En aquella època, Villarejo era comissari de la Policia Nacional, en actiu, i les dues dirigents polítiques concentraven un poder considerable: Cospedal era la secretària general del PP a escala espanyola, i Sánchez-Camacho presidia el PP català. La primera feia i desfeia a Espanya, la segona a Catalunya. Recordem, com a dada molt rellevant, que eren els anys en què el PP governava a Espanya amb majoria absoluta, amb Rajoy de president.

Nou capítol d'aquesta gran comèdia de l'estat espanyol amb qualsevol cosa important que tingui a veure amb Catalunya. No ho diríeu mai: ara resulta que fins i tot el PSOE té sospites fonamentades que Cospedal pot haver mentit en seu parlamentària (és delicte) quan va dir que l'operació Catalunya no li sonava de res, malgrat que en un àudio se la sentia tan tranquil·la celebrant amb el comissari Villarejo que la fabricació de mentides amb diners públics hagués enfonsat les expectatives electorals d'un rival polític, i comprometent-se a fer de mitjancera per desviar diners de contractes públics per poder pagar els deutes amb il·lustres confidents de la policia. Els socialistes s'han posat dignes: "No podem assumir com a normals els greus àudios publicats [...] en els quals Cospedal apunta al coneixement per part de Mariano Rajoy dels fets que es jutgen".  

El reguitzell d'àudios publicats els últims dies sobre l'operació Catalunya acorralen María Dolores de Cospedal. L'ex secretària general del PP, que dilluns va comparèixer a la comissió del Congrés que investiga la guerra bruta contra l'independentisme, tornarà a ser citada a la cambra baixa amb el suport de la majoria de partits. El PSOE ha confirmat que hi votarà a favor després de les últimes gravacions difoses per RAC1, en les quals la també exministra de Defensa implica Mariano Rajoy en la trama Kitchen. Els vots dels socialistes se sumaran als d'ERC, Junts, Sumar, Podem i Bildu i forçaran Cospedal a un nou interrogatori en seu parlamentària.

Tot i els esforços del PP per negar-ne l'existència, les maniobres de les clavegueres de l'Estat durant els governs de Mariano Rajoy acumulen cada cop més evidències. Un nou àudio publicat aquest dimecres per RAC1, de fet, implica directament l'expresident espanyol en la Kitchen, l'operació pagada amb fons reservats per robar a l'extresorer popular Luis Bárcenas informació sobre les corrupteles del partit. Es tracta d'una conversa del setembre del 2014 entre María Dolores de Cospedal i José Manuel Villarejo. "Jo sé que abans li havien trobat, i més o menys li havien netejat, a aquest tot el que tenia", diu en un moment l'ex secretària general del PP, suposadament sobre Bárcenas. I afegeix: "A mi m'ho ha dit el president, no m'ho ha dit ningú més".

Potser molts catalans no recordaven el caràcter histriònic d'Alícia Sánchez-Camacho, ara que ja fa vuit anys que va deixar de ser la líder del PP de Catalunya i que ha continuat la seva carrera política en segon pla a Madrid. Les males llengües diuen que els serveis prestats en l'operació Catalunya tenen recompensa. La seva compareixença aquest dilluns a la comissió d'investigació del Congrés va permetre refrescar la memòria i reviure debats encesos, amb el volum ben alt. "No em cridi", li deia Camacho a la diputada de Podem Martina Velarde. "Qui crida és vostè!", li replicava ella. Els portaveus de Junts i ERC –dos partits molt enfrontats avui en dia a Madrid–, Josep Pagès i Pilar Vallugera, miraven de donar-se consells mútuament per descol·locar Sánchez-Camacho, que els va acabar desesperant. "No ha vingut a renyar-me ni insultar-me. Fa passar vergonya com ha tractat els meus companys", va advertir-li Vallugera.

El pas de Cospedal i Sánchez-Camacho pel Congrés va anar tal com vam avançar ahir aquí: totes dues van negar la realitat i Camacho encara va tenir la barra de presentar-se com a víctima. 

La compareixença d'aquest dilluns de l'ex número dos del PP i exministra de Defensa María Dolores de Cospedal i de l'expresidenta del PP de Catalunya Alícia Sánchez-Camacho a la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya deixa un regust d'impotència pel desvergonyiment mostrat per les dues polítiques populars davant les proves que les incriminen. Es pot desconfiar, i molt, de les motivacions de José Manuel Villarejo, però difícilment es pot dubtar de la veracitat de les seves gravacions. I en elles queden en evidència tant l'una com l'altra.

No reconèixer la veracitat dels àudios i afirmar que estan manipulats i editats. Aquesta ha sigut l'estratègia conjunta de l'ex número 2 del PP María Dolores de Cospedal i de l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho per escapolir-se de les noves evidències que les vinculen a l'operació Catalunya. Precisament aquest dilluns El món a RAC1 ha publicat una conversa que la també exministra de Defensa va mantenir amb l'excomissari José Manuel Villarejo el setembre del 2014 en la qual parlen obertament de la guerra bruta contra l'independentisme. "No recordo parlar de Catalunya amb Villarejo", ha assegurat Cospedal durant la seva compareixença a la comissió d'investigació del Congrés. Lluny d'esclarir les maniobres contra dirigents del Procés, Sánchez-Camacho ha intentat girar el relat: s'ha presentat com una "ciutadana de segona" i víctima d'una "persecució" que la va "obligar a marxar del territori que estimava". "Aquesta és la veritable operació Catalunya", ha criticat.

Explica l’ex número 2 del PP María Dolores de Cospedal que l’expresident Felipe González accepta la proposta d’impartir una conferència en el marc del seu curs sobre lideratge polític perquè, actualment, hi ha “escassetat de lideratges”. L'introdueix recordant una cita seva: “Hi ha líders que tenen principis, però no idees; d’altres que tenen idees, però no principis; i no són pocs els que no tenen ni principis ni idees. Hauríem d’identificar els que tenen principis i idees”. Al llarg de la conversa que mantenen els dos exdirigents –una del PP, l’altre del PSOE– no apareixerà cap nom que reuneixi les dues virtuts, sinó que González prefereix parlar dels “esbojarrats” [disparatados]. Quan l’expresident espanyol teoritza que un líder és aquell que té un projecte amb el qual es compromet “de manera no mercenària”, hom imagina que està a punt de començar una tarda de crítiques ferotges a Pedro Sánchez –en anteriors ocasions González ha qüestionat un exercici del poder “mercenari” per part de l’actual cap de l’executiu de l’Estat.

Cares de disgust a la sortida de la comissió de l'operació Catalunya, encallada amb la llista de compareixents que ha de permetre iniciar els treballs. Després que fa unes setmanes no hi hagués acord per aprovar cap proposta, aquest dimarts els grups tampoc se n'han sortit i l'única proposta que ha prosperat ha sigut la del PNB, que inclou només dos noms: l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo i l'expropietari de la Banca Privada d'Andorra Higini Cierco, un dels querellants de la branca andorrana de l'entramat. De fet, van ser els avenços de la instrucció als tribunals del Principat amb la imputació de l'expresident espanyol Mariano Rajoy els que van motivar que les forces sobiranistes impulsessin una comissió d'investigació a la cambra baixa sobre la presumpta extorsió de l'Estat al banc per obtenir dades fiscals de la família Pujol.

Una dècada després de la seva gestació, l’operació Catalunya s’obre pas als tribunals amb un recorregut incert. El núvol negre instal·lat sobre l’excomissari José Manuel Villarejo a l'Audiència Nacional amb una trentena de peces de la macrocausa Tándem ha propiciat que aflori el voluminós material que conservava. L’ARA ha pogut analitzar les seves agendes, una mena de diari de la seva activitat corrupta.

El jutge Manuel García Castellón ha rebutjat tornar a investigar l'exministra i ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal pel cas Kitchen. La Fiscalia Anticorrupció, així com les acusacions populars que exerceixen el PSOE i Unides Podem, havia demanat reobrir aquest procediment després que es fessin públics nous àudios entre l'excomissari José Manuel Villarejo i la mateixa Cospedal de l'any 2013 sobre l'extresorer del PP Luis Bárcenas. En concret, s'hi pot sentir l'exministra dient que "allò de la llibreteta [de Bárcenas] seria millor poder-ho parar". El que sí que ha fet el magistrat ha sigut obrir una peça separada dins aquest procediment per incorporar les publicacions que han anat apareixent en els mitjans de comunicació i altres canals de difusió sobre dades relacionades amb la investigació.

La Fiscalia de Barcelona ha obert una nova investigació sobre la participació de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal en l'operació Catalunya. El ministeri públic ha decidit iniciar diligències arran de la denúncia presentada la setmana passada per l'excap de la Policia Nacional a Catalunya Narciso Ortega, que també apuntava contra l'excomissari José Manuel Villarejo i l'ex secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez com a responsables de la trama per "obtenir informació i/o confeccionar proves falses que servissin per intimidar, extorsionar i/o desprestigiar persones que eren properes al moviment independentista català o hi estaven vinculades".

L'excap de la Policia Nacional a Catalunya Narciso Ortega ha denunciat aquest dimarts davant la Fiscalia l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal i l'excomissari José Manuel Villarejo arran de l'operació Catalunya. La denúncia, signada per l'advocat Jordi Pina i que també es dirigeix contra l'ex secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez, els acusa de presumptes delictes d'organització criminal, prevaricació, malversació i revelació de secrets. El document fa referència a les informacions i àudios publicats últimament en diversos mitjans sobre l'operació Catalunya. Una trama que, segons la denúncia, consistia en "obtenir informació i/o confeccionar proves falses que servissin per intimidar, extorsionar i/o desprestigiar persones que eren properes o estaven vinculades amb el moviment independentista català".

L'expresident espanyol Mariano Rajoy va pagar políticament per la Gürtel amb una moció de censura que va acabar amb el seu govern, però el seu pas pels tribunals es va limitar a una declaració com a testimoni. Va haver-hi moviments soterrats per protegir-lo, segons revelen nous àudios de l'excomissari José Manuel Villarejo publicats a El País i Fuentes Informadas. "[Francisco] Correa [el cap de la trama Gürtel] diu que té molta informació del Barbas, del número 1, del número 1. Que li explicava [Luis] Bárcenas. Que sigui veritat o mentida? Probablement no. Bárcenas li deia que li costava 10.000 euros cada mes, en cru, per exemple...", comenta Villarejo a l'ex secretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez, investigat en el marc del cas Kitchen.

L'esfera política del PP no tindrà càstig pel cas Kitchen. Així ho ha dictaminat la sala penal de l’Audiència Nacional aquest dimecres a l'avalar de dalt a baix la instrucció que el jutge Manuel García-Castellón ha fet d’aquesta peça vinculada a la macrotrama de l’excomissari José Manuel Villarejo. L’ex secretària general del PP María Dolores de Cospedal va arribar a estar investigada, però el magistrat instructor va acabar deixant-la fora, i ara ho ratifiquen els tres jutges que han resolt els recursos d’apel·lació. En canvi, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz haurà d’anar a judici per l’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas amb l’objectiu de robar-li documentació comprometedora per al partit.

El Congrés va més enllà que l'Audiència Nacional en les responsabilitats del cas Kitchen. Les conclusions que la comissió d'investigació ha aprovat aquest dimecres apunten que l'operatiu d'espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas –per robar-li informació comprometedora per al partit– es va dirigir des de la seu del carrer Génova i "amb coneixement" de la secretària general María Dolores de Cospedal, "que informava" el llavors president, Mariano Rajoy. Els diputats han validat el text presentat pel PSOE gràcies als vots d'Unides Podem i EH Bildu. ERC i la CUP s'han abstingut i Junts no ha participat en la sessió. Els independentistes catalans havien redactat amb Unides Podem unes conclusions alternatives que es portaran a ple.