Crear una candidatura que "desbordi" Compromís i que inclogui Esquerra Unida, Podem i Sumar. Aquesta va ser la condició fixada per Mónica Oltra per tornar a la primera línia política i que els seus socis de Més —la formació sobiranista de la coalició— han acceptat, segons han explicat a l'ARA els màxims col·laboradors de l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana. Un cop superat l'escull, els moviments es van desencadenar i dissabte Oltra va anunciar que acceptava l'oferta per ser la candidata a l'Ajuntament de València. Una decisió que confirmava la seva determinació de no esperar que es resolgui la seva situació judicial. "Els temps ja no els marcarà un tribunal", ja avançaven a l'ARA el setembre passat les mateixes fonts.

Dèiem ahir (bé, fa un mes i pocs dies) que la persecució judicial, política i mediàtica contra Mónica Oltra constitueix un exemple paradigmàtic d'un dels instruments preferits de la ultradreta i de certa dreta: la difamació, que també coneixem darrerament —naturalment— amb un anglicisme: lawfare, que podem traduir com a guerra bruta judicial. Consisteix a divulgar infàmies, injúries, mentides contra un rival polític, amb la finalitat no tan sols de desacreditar-lo, sinó també de destruir-lo: políticament i, si pot ser, personalment, en el seu àmbit més íntim, que sol ser el de la família i els afectes. Aquesta pràctica no és cap novetat i ens podem remuntar tan enrere com vulguem: en la política catalana, el suposat alcoholisme de Pasqual Maragall en seria un cas emblemàtic, esbombat en el seu moment per CiU i el PP, i més endavant, els cartells de l'alzheimer que insultaven els dos germans Maragall, Pasqual i Ernest, des de dins mateix de les files d'ERC.

L'exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra (Compromís) torna a la política. Oltra va deixar tots els seus càrrecs el 2022 arran de la causa judicial contra ella pel presumpte encobriment d'abusos sexuals comesos pel seu exmarit a una menor tutelada. A un any de les eleccions municipals, l'exdirigent de Compromís fa un pas endavant per ser alcaldable de la coalició per València, on governen el PP i Vox. Ho ha anunciat al congrés d'Iniciativa-Compromís aquest dissabte, recollint la petició que el partit ja li va fer fa unes setmanes perquè fos candidata a les municipals del 2027 de València. Aquest dissabte l'hi ha reiterat el diputat de Compromís Alberto Ibáñez: "Si tu vols, volem que siguis la pròxima alcaldessa de València". "És el moment de trencar la foscor. Accepto el repte", ha contestat ella.

La notícia, que podeu llegir en la crònica de Daniel Martín Fernández en aquest diari, és que l'Audiència Provincial de València torna a obrir la causa contra Mónica Oltra (que va ser dirigent de Compromís i vicepresidenta de la Generalitat Valenciana amb els governs del Botànic) pel suposat encobriment dels abusos contra una menor comesos pel seu exmarit, Luis Eduardo Ramírez. El magistrat Pedro Castellano (que presideix la secció quarta de l'Audiència Provincial valenciana, coneguda pel seu biaix favorable al Partit Popular en altres casos anteriors), juntament amb les magistrades Isabel Sifres i Clara Eugenia Bayarri, ha decidit reobrir l'expedient, a petició d'organitzacions d'extrema dreta que exerceixen les acusacions populars (Vox i una associació anomenada Gobiérnate, dirigida per l'agitadora ultra Cristina Seguí) i de l'advocat de la víctima, José Luis Roberto, que va ser president d'España 2000 i un altre personatge destacat de la ultradreta valenciana. Els magistrats han desestimat, en canvi, el parer del jutge instructor i fins i tot de la Fiscalia, que havien descartat cap indici de conducta delictiva per part d'Oltra.

L'Audiència Provincial de València ha imposat el seu criteri al del jutge instructor –que reclamava arxivar la causa– i ha ordenat obrir judici oral contra l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra i nou acusats més pel presumpte encobriment dels abusos sexuals a una menor tutelada comesos per Luis Eduardo Ramírez, exmarit de la dirigent de Compromís, que va ser condemnat per aquests fets. La decisió també es pren en contra de l'opinió de la Fiscalia i donant empara a les diferents organitzacions d'extrema dreta que o bé representen la víctima o bé exerceixen l'acusació popular.

"Les víctimes viuran aquest primer aniversari com el vivim tots. Amb molta vergonya. No ens mereixem un president de la Generalitat que no assumeix responsabilitats, que no demana perdó i que pensa que ací no ha passat res i borron y cuenta nueva i reconstrucción. No és així. Hi ha famílies que no han pogut començar el dol per tota aquesta situació". Mariló Gradolí és la portaveu de l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’octubre de 2024, una de les més combatives contra la gestió de Carlos Mazón. Gradolí explica a la perfecció la situació que es viu al País Valencià un any després de la riuada que va provocar 229 víctimes mortals. D’una banda, hi ha un president de la Generalitat que defuig qualsevol responsabilitat i intenta que el debat públic se centri exclusivament en la reconstrucció; i, de l’altra, hi ha les víctimes i l’oposició, que lluiten per aclarir què va passar exactament aquella fatídica jornada perquè els responsables retin comptes.

Ara fa tres anys, Mónica Oltra va dimitir del seu càrrec de vicepresidenta del govern valencià perquè es trobava imputada en el cas que investiga el possible encobriment de l'abús a una menor tutelada, però, sobretot, perquè sentia que no comptava amb el suport del PSPV, Podem, ni tampoc dels nacionalistes de Més, la principal formació de Compromís –ella és membre d'Iniciativa–. Públicament, els valencianistes sempre han fet costat a la dirigent progressista, però des de l'entorn d'Oltra els retreuen que aquesta defensa s'ha produït "només de portes enfora". Des d'aquell 21 de juny del 2022, la distància entre l'exvicepresidenta i els seus companys de coalició no ha parat de créixer. Ha eixamplat l'escletxa el fet que durant els últims anys Més ha consolidat la seva posició de domini de Compromís. Abans, els nacionalistes compartien el poder amb una Iniciativa amb molt menys militants, però que disposava de la carta de l'atractiu electoral d'Oltra. Ara, però, fan valer que en són majoria i la millor mostra de com augmenta la trencadissa ha sigut la divisió de la coalició al Congrés. "Ella ja no se sent representada pel Compromís actual. I Iniciativa, tampoc", detallen les mateixes fonts a l'ARA. Per això, Mónica Oltra medita ara tornar a la primera línia sota el paraigua d'un altre projecte polític.

Malgrat que fa temps que va deixar la primera línia política, el calvari de Mónica Oltra continua. Tot està ja a punt per a la celebració del judici oral –encara sense data– contra l'exvicepresidenta del govern valencià i catorze persones més, la majoria ex alts càrrecs de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Se'ls acusa d'encobrir els abusos sexuals soferts per una menor tutelada per la Generalitat Valenciana i comesos per Luis Eduardo Ramírez, l'exmarit de la dirigent de Compromís.

La secció quarta de l'Audiència Provincial de València ha reobert la causa contra l'exvicepresidenta del govern valencià Mónica Oltra i quinze persones més per la gestió del cas dels abusos sexuals soferts per una menor tutelada per la Generalitat i comesos per l'exmarit d'Oltra Luis Eduardo Ramírez. A la pràctica, la decisió aboca a la celebració d'un judici oral, ja que únicament s'evitaria si les acusacions o la Fiscalia no presenten cap escrit d'acusació, circumstància altament improbable.

El puritanisme, com el dogmatisme, és pervers. Camí directe cap al mal en nom del bé, obre un ampli espai perquè se’n puguin beneficiar els més descarats a l’hora de sacrificar la veritat en favor de l’interès propi. I si poden vestir la seva falsa indignació d’exigència moral, llavors ja és extraordinari. El cas Oltra és un exemple rodó de la banalitat de certa política.

Mónica Oltra era la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana durant les dues legislatures anteriors (les del pacte d'esquerres conegut com a Pacte del Botànic), i líder més aviat indiscutible de Compromís. Una carrera política realment brillant, la d'Oltra, que se'n va anar en orris quan es va veure obligada a dimitir en ser imputada per un cas d'abusos sexuals comesos pel seu exmarit, Luis Ramírez Icardi, contra una menor tutelada per la Generalitat Valenciana, i concretament per la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, que dirigia Mónica Oltra. El PP, Vox i tota la força mediàtica de la dreta i l'extrema dreta van dur a terme una tasca de setge a la vicepresidenta i consellera que va donar fruits: finalment va dimitir, segons les seves mateixes paraules, per no ser “la coartada perquè s'expulsi Compromís del govern”. També va dir que el seu cas era “una infàmia judicial i mediàtica”. Ho era, i així ho ha reconegut el magistrat del jutjat d'instrucció 15 de València en arxivar la causa dictaminant i argumentant, de forma contundent i reiterada, que no existeixen “indicis de comissió de cap delicte”, i assenyalant també la inconsistència i la falsedat de les acusacions presentades per l'advocada i exdirigent de Vox Cristina Seguí i el també advocat i membre del partit ultra España 2000 José Luis Roberto.

El jutjat d'instrucció número 15 de València ha acordat aquest dimarts l'arxivament provisional de la causa judicial contra l'exvicepresidenta del govern valencià Mónica Oltra i diversos dels seus col·laboradors per la investigació interna de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives sobre l'abús a una menor tutelada per part de Luis Eduardo Ramírez, exmarit de la dirigent de Compromís. L'agressió es va produir en un centre concertat dependent del departament que encapçalava Oltra i el cas va propiciar la dimissió de l'aleshores número dos de l'executiu.

Vint anys seguits de governs del Partit Popular. Aquesta és la xifra que turmenta molts dirigents de l'esquerra valenciana des del 28 de maig, temorosos que el retorn del PP al Palau de la Generalitat Valenciana, ara acompanyat de Vox, instauri un regnat conservador com el que va iniciar Eduardo Zaplana l'any 1995 i que només la crisi econòmica i la corrupció van liquidar el 2015.

L'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra ha explicat que està "reconstruint-se com a persona" després de la seva dimissió just ara fa un any i que, "de moment", no tornarà a la política activa. "Seguiré refugiada en la seguretat del meu silenci", ha detallat.

A qui fou la líder incontestable de Compromís i vicepresidenta de la Generalitat Valenciana amb el govern del Botànic, Mónica Oltra, li van destrossar la carrera política amb una mentida: a saber, que hauria maniobrat des del poder per encobrir el seu exmarit en un delicte d'abusos sexuals contra una menor. Oltra va dimitir fa un any per aquestes acusacions, després que l'advocat Alberto de Rosa, que havia treballat per l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i la fundadora de Vox al País Valencià, Cristina Seguí, presentés una querella contra ella. Ara s'ha fet públic un informe policial que confirma la versió de Mónica Oltra, segons la qual ni ella ni ningú del seu equip van fer mai res per ajudar ni encobrir el seu exmarit. Aquest informe policial que demostra la innocència de Mónica Oltra ja existia i era conegut pel jutge instructor dues setmanes abans de les eleccions autonòmiques del passat 28 de maig (en què els grups d'esquerra varen perdre la majoria, en favor d'un previsible govern format per PP i Vox). Però el jutge les va mantenir sota secret de sumari fins el dimecres d'aquesta setmana.

L'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra va negar davant el jutge haver donat cap instrucció als treballadors del seu departament sobre la investigació interna feta per la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives en relació amb el cas dels abusos del seu exmarit, Luis Eduardo Icardi, a una menor tutelada. En concret, i segons la transcripció de l'interrogatori al qual ha tingut accés l'ARA, Oltra va assegurar que no es va interessar per l'expedient fins al 2020, quan el cas va ser jutjat per primera vegada. És a dir, més de dos anys després de conèixer els fets arran de l'arribada d'una citació judicial per a Icardi al domicili que compartien, tot i que la parella estava en fase de separació. Durant la seva declaració, la dirigent de Compromís va insistir que, en tot moment, ella es va mantenir al marge de les actuacions del seu departament i va explicar que ja l'inici del seu mandat va signar un document on es comprometia a abstenir-se de les decisions que afectessin el centre de menors on treballava el seu marit.

"Confie en la justícia" i "cal esperar". És el lacònic resum que ha ofert aquest dilluns l'exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra després de la seva declaració de set hores en la causa que investiga si la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que encapçalava va ocultar els abusos sexuals del seu exmarit a una menor tutelada i per la qual va dimitir al juny després de ser imputada.

“Sent que m'han utilitzat i que després m'han deixat tirada”. Són paraules de la jove que va ser abusada quan era una menor per l'exmarit de l'exvicepresidenta del govern valencià Mónica Oltra i van dirigides a dues de les persones que més la van animar a denunciar el cas. D'una banda, a l'exmembre de Vox Cristina Seguí i, de l'altra, a l'advocat José Luis Roberto, líder del partit ultra Espanya 2000 –tots dos encapçalen les acusacions contra la conselleria d’Igualtat que comandava Oltra–. Per això, des de l'entrevista a Levante que han revifat les denúncies de “guerra jurídica” i “cacera política” fetes per Compromís just quan s'acosta la declaració davant del jutge de la líder de la coalició aquest 19 de setembre.

El jutjat d'instrucció número 15 de València ha citat a declarar l'exvicepresidenta del govern valencià Mónica Oltra el 19 de setembre en la causa que investiga la gestió de la Generalitat del cas d'abusos sexuals a una menor tutelada per part de l'exmarit de la dirigent de Compromís.

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives del govern valencià, Aitana Mas, ha anunciat que no destituirà els alts càrrecs imputats en la causa oberta pel presumpte encobriment per part del seu departament dels abusos sexuals de l'exmarit de Mónica Oltra Luis Eduardo Ramírez.