L'Audiència imposa el judici a Mónica Oltra en contra del criteri del jutge instructor

ValènciaL'Audiència Provincial de València ha imposat el seu criteri al del jutge instructor -que reclamava arxivar la causa- i ha ordenat obrir judici oral contra l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana Mónica Oltra i altres nou acusats pel presumpte encobriment dels abusos sexuals a una menor tutelada comesos per Luis Eduardo Ramírez, exmarit de la dirigent de Compromís, que fou condemnat per aquests fets.

La institució judicial provincial assenyala que l'instructor "no pot negar a les acusacions" l'obertura del judici oral "si existeix probabilitat que els fets puguin ser apreciats com a subsumibles d'una conducta" valorada "raonablement" per elles com a delictiva, segons ha informat aquest dimarts el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, que encara no ha facilitat la resolució a les parts, inclosa la mateixa Oltra.

Contra el criteri del jutge instructor

Els magistrats Pedro Castellano, Macarena Amparo Mira Picó i Isabel Sifres han estimat els recursos de l'acusació particular, que exerceix la víctima, María Teresa Tanco, mitjançant l'advocat d'extrema dreta i expresident d'España 2000 José Luis Roberto, i les dues acusacions populars, representades a través de Vox i l'associació Gobiérna-Te que dirigeix l'agitadora ultra Cristina Seguí. El tribunal discrepa del criteri del ministeri fiscal i del jutge instructor Vicente Ríos que ha arxivat en dues ocasions la causa i que considera que durant la investigació no es va acreditar, "ni tan sols en l'àmbit dels indicis", que Oltra, ni cap càrrec directiu de la conselleria, donés cap ordre "dirigida a ocultar els fets ni a desacreditar la menor". Segons Ríos, la instrucció tampoc va permetre demostrar que l'exvicepresidenta tingués cap coneixement dels fets fins al 4 d'agost del 2017, quan va arribar una notificació judicial al seu domicili. També va assumir que no va ser la dirigent de Compromís qui va ordenar obrir la investigació de la conselleria sobre el cas un cop el cas ja estava judicialitzat i que aquest procediment no pretenia desacreditar la víctima ni ocultar els fets ocorreguts entre desembre del 2016 i el febrer del 2017.

Des de Compromís sempre han atribuït l'actuació de l'Audiència Provincial al biaix conservador de la secció quarta que presideix el magistrat Pedro Castellano. En concret, han assenyalat que aquesta acumula diverses resolucions favorables al Partit Popular com l'arxivament del presumpte finançament il·legal del grup municipal que encapçalava Rita Barberá a València i de la causa contra l'expresident Francisco Camps per presumptes irregularitats en l'organització de la visita del papa Benet XVI el 2006. La mateixa sala també va absoldre els 18 acusats de pertànyer al grup neonazi Frente Antisistema (FAS) l’any 2005 en la coneguda com a operació Panzer.

"Guerra bruta"

La instrucció va obligar Oltra a apartar-se de la primera línia política. Ho va fer el 21 de juny de 2022, cinc dies després de ser imputada, quan va dimitir com a vicepresidenta i portaveu del Consell que presidia llavors el socialista Ximo Puig. Durant la conferència de premsa en la qual va anunciar la decisió, la dirigent de Compromís va defensar que amb la seva imputació es traslladava el missatge que "a qualsevol polític que vulga fer polítiques que no vagen en favor dels poderosos se'l carregaran amb denúncies falses, amb guerra bruta als tribunals, amb mentides". "Guanyen els dolents", va resumir.

"El rastre dels diners"

Oltra sempre ha afirmat que la causa respon a una operació orquestrada per grans empresaris i la dreta política. En concret, ha citat la cofundadora de Vox, Cristina Seguí, l'expresident valencià Francisco Camps i Alberto de Rosa, llavors director de Ribera Salud -empresa concessionària de diversos hospitals-, que l'executiu progressista del PSPV, Compromís i Unides Podem va recuperat per a la gestió pública. Segons Oltra, tot naix del malestar de l'empresari després que el Consell li reduís la possibilitat de "fer negoci amb la salut". “En tota cacera política cal seguir el rastre dels diners", va afirmar durant un debat a les Corts Valencianes.

Estem treballant per ampliar aquesta informació