Des de l'any 2008, en època de l'alcalde Jordi Hereu, que Barcelona ja va decidir que havia de posar fre a la proliferació de botigues de souvenirs al centre de la ciutat. Les samarretes amb missatges que intenten ser graciosos sobre la ciutat, les flamenques, els trencadissos i els barrets de mexicà ja havien sortit de mare. Llavors hi havia 56 establiments autoritzats a vendre objectes de record (la majoria, molt tronats) a tot Ciutat Vella, i l'Ajuntament va aprovar un pla especial que blindava aquesta xifra. La regulació, endurida el 2018, també estableix que la resta de comerços, encara que no siguin de souvenirs com a tal, poden tenir com a màxim el 20% del seu espai destinat a aquests productes a condició que aquesta part de l'oferta, que no és la principal de la botiga, estigui agrupada i no visible des del carrer. Els incompliments a la norma, que després es va anar estenent a altres punts de la ciutat, van ser flagrants des del mateix moment de la posada en marxa. L'any següent ja hi havia una trentena de botigues amb expedients oberts al centre. I s'han fet encara més evident ara, quan la sagnia de la pandèmia i la falta de turistes han deixat moltes persianes baixades al Barri Gòtic, locals que en molts casos han reobert amb oferta enfocada al turista. Més souvenirs. Només cal fer una passejada per carrers com Ferran per comprovar-ho.

La idea pot semblar absurda: una botiga de souvenirs en una ciutat en guerra. ¿Qui vol anar de vacances a un país on cauen bombes?

El debat sobre el model turístic de Barcelona, o potser més aviat sobre la saturació turística de la capital, se centra especialment en l’allotjament, per la legalitat o il·legalitat del parc de pisos turístics, i l’efecte que té en els preus, en la crisi de l’habitatge i en l’expulsió de veïns, i per la proliferació d’establiments hotelers. També sovinteja l’argument de la contaminació per l’augment dels creuers. Hi ha, però, una altra ferida que contribueix decisivament a la imatge de Barcelona com a parc temàtic d’un determinat turisme, i és la lenta desaparició de tota mena de teixit comercial normal, o no orientat al turisme sinó als veïns.

La gentrificació no és només un fenomen habitacional, també pot ser comercial. Al cor de Barcelona, al Barri Gòtic, en especial a la zona més concorreguda, s’està produint la substitució del comerç històric per les botigues de souvenirs. La combinació de pandèmia i preu per metre quadrat està resultant decisiva. Dos anys de sequera de visitants, amb episodis llargs de tancament pels confinaments, han deixat els comerços tradicionals al límit. Molts no han pogut reobrir, i menys si havien de seguir pagant el preu del local al nivell prepandèmia. Els propietaris dels espais en general han volgut tornar al nivell d’ingressos que tenien fa dos anys. El resultat és que a les vies més importants, per exemple els carrers Ferran i Comtal, moltes de les persianes que han tornat a pujar són de negocis de souvenirs camuflats legalment com a botigues de roba: aquesta és la manera que tenen de burlar la prohibició municipal d’obrir aquest tipus d’establiment. En efecte, venen roba, però bàsicament samarretes amb lemes suposadament enginyosos sobre Barcelona. Feta la llei, feta la trampa. El control, de moment, sembla que no s’està produint.

Fins a 25 persianes abaixades i set cartells anunciant locals disponibles en una recta de poc més de 300 metres entre la Rambla i la plaça Sant Jaume de Barcelona. Botigues tapiades i grafitis sobre portes que ja fa mesos que ningú obre. És el paisatge que ha deixat el covid al carrer Ferran, la zona 0 de la devastació comercial al Barri Gòtic. La fotografia, tot i estar allunyada de la del conjunt del barri –que ja supera el 75% de comerços oberts, segons les dades de Barnacentre–, és millor que la que va descriure aquest diari la primavera passada, quan els locals tancats eren gairebé el doble. Però veïns i comerciants de la zona denuncien que la pandèmia s'ha endut bars i comerços veterans i ha portat encara més establiments de souvenirs (tres més només a Ferran) i botigues de carcasses de mòbil (una al local on l'any passat se celebrava l'obertura d'una ferreteria).

L'Ajuntament de Barcelona ha obert una trentena d'expedients sancionadors a botigues de souvenirs del voltant de dos pols turístics del districte de Gràcia: el Parc Güell i la Casa Vicens, que va obrir al públic el novembre del 2017. Després d'una primera inspecció a aquests establiments, en què es van detectar incompliments de la normativa municipal, com, en el cas de les botigues que només poden destinar un 20% a productes per als turistes, que els souvenirs siguin visibles des del carrer o que no estiguin agrupats a l'interior. Només dos dels establiments prèviament avisats van solucionar les deficiències i l'expedient sancionador ha tirat endavant en trenta botigues. La majoria per incompliments lleus, com superar l'espai màxim destinat a souvenirs, i alguns també per no tenir llicència per vendre aquests productes. Les multes poden anar dels 500 als 6.000 euros depenent de la gravetat de la infracció. L'Ajuntament formalitzarà ara les sancions segons el que es va detectar en les inspeccions.

Va sortir publicat ahir que l’Ajuntament de Barcelona multarà trenta-dues botigues de records. Allò que abans, amb certes ínfules de viatjat, en deien souvenirs. Arran d’aquesta ràtzia la tinent d’alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va dir (no sé si amb convicció o ironia) que “aquest pla té un objectiu molt clar, que Barcelona no sigui un souvenir”.

L'Ajuntament de Barcelona ha obert 32 expedients sancionadors a botigues de souvenirs que incomplien la normativa municipal. Es tracta d'establiments situats a l'Eixample, a l'entorn de la Sagrada Família, que és on han començat les inspeccions i que estaven autoritzats a tenir com a màxim un 20% dels seus productes enfocats al turisme. Els expedients s'han obert per incompliments de la norma, com ara tenir un percentatge de souvenirs superior al permès o tenir aquests productes no agrupats o visibles des del carrer, que són requisits inclosos en el pla especial d'ordenació dels establiments dedicats a la venda d'objectes de record que el consistori va aprovar a finals del 2018. En total, entre els mesos de febrer i juliol d'aquest any, s'han fet 183 inspeccions en establiments de l'Eixample, Gràcia i Horta-Guinardó, i s'ha detectat que el 40% incomplien els requisits, 74 botigues en total.

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres noves limitacions per obrir botigues de records i souvenirs, ampliant la prohibició als entorns de la Sagrada Família, el Camp Nou, el Parc Güell i la Casa Vicens i el barri de Sant Antoni. Tots els grups hi han donat suport excepte Cs, el PP i la CUP-Capgirem, que s'han abstingut.

La botiga ‘Temptations' és només un petit local al carrer Comte Borrell, a tocar del mercat de Sant Antoni, però la seva inauguració ha fet revifar entre molts veïns la por a un fenòmen que podria arribar al barri amb l'acabament de les obres de l'equipament: el turisme de masses.

Londres està de festa. Demà es casen el príncep Guillem i la seva promesa Kate Middleton i el dia ha sigut declarat com a festiu nacional. La ciutat es prepara per acollir, a més de la celebració a Buckingham Palace, unes 2.000 festes populars.