BarcelonaAl número 39 del carrer Ferran, la veu de John Lennon crida: “Ajuda, necessito algú, i no algú qualsevol!” El local ara l’ocupa una ferreteria, on Maria José Pérez treballa de dependenta i escolta els clàssics de la seva època a la ràdio mentre un degoteig de clients curioseja les estanteries. El negoci va néixer en ple crit d’auxili del comerç de proximitat pels estralls de la pandèmia. Va obrir les portes a mitjans de novembre, en un carrer on els establiments dirigits al públic local són minoria.
El propietari de la ferreteria Maahi -és indi i li ha posat el nom d’una de les seves filles- ja en tenia una altra a Badalona. A la capital catalana comptava amb aquest local. El tenia llogat a una botiga de souvenirs esportius que va tancar a l’abril pel primer xoc del confinament i va optar per omplir-lo ell mateix en lloc de deixar-lo buit. “Amb la caiguda del turisme no hi ha gaires negocis que funcionin a la zona i va pensar que havia d’apostar pel comerç per als veïns”, diu la Maria José. Ella es va quedar a l’atur amb l’estat d’alarma i l’obertura d’aquesta petita botiga li ha permès reincorporar-se al mercat laboral. “No havia treballat mai en una ferreteria, però amb internet s’aprèn molt ràpid de les peces”, explica.
Cap a les dotze del migdia, el tràfec de vianants en una de les artèries turístiques de Ciutat Vella és més aviat tranquil. “Hem anat adaptant els horaris d’obertura al que fa la gent. Ens funciona força el migdia, quan molts surten de la feina per dinar”, diu la dependenta. Tot i així, reconeix que “les vendes no són per tirar coets”. El local sobreviu de moment gràcies als petits electrodomèstics, però també a l’afany per fer petites reparacions a casa en lloc de trucar a un manyà. “Hi ha qui ara prefereix que no vingui gent a casa per por als contagis. Aquí ens compren el que els cal i els assessorem una mica”, afegeix la María José. També s’han convertit en clients habituals els paletes que des de fa unes setmanes reformen un edifici un parell de locals més enllà, que gairebé cada dia s’acosten a buscar subministres d’emergència.
Per a veïns del barri com la Pepi, l’obertura de la ferreteria és una alenada d’aire fresc en una zona on tenen poques opcions per comprar de comerç local. “Aquí no hi havia res i ara encara era més desert”, comenta. Ja ha vingut un parell de vegades a la ferreteria, aquest cop per comprar una cafetera italiana per a la seva germana. “La podria comprar a qualsevol altra botiga, però seria de menys qualitat i no m’atendrien com aquí”, explica. Al final surt de l’establiment enduent-se també un recanvi per al pany de la porta, que no li funciona gaire bé.
Des del taulell de la ferreteria, la María José pot veure el cartell que resa “es lloga” al local situat just al davant. A la resta del carrer se’n poden comptar uns quants més, víctimes de l’absència de visitants i la pressió dels preus del lloguer. “Sense més mesures per aplicar rebaixes o ajudes als comerciants seguirà sent complicat tirar endavant”, diu la treballadora. És conscient que l’obertura de la ferreteria Maahi és l’excepció en aquesta travessia, però confia que amb les polítiques adequades altres emprenedors podran seguir-ne l’exemple.
Comerç castigat
A l’octubre un informe de la patronal Pimec situava en un 20% les pimes que estaven al límit del tancament a causa de la pandèmia, amb la restauració i el comerç al capdavant d’aquest greuge. Segons el mateix estudi, una de cada dues empreses patia problemes de tresoreria. Aquesta situació s’accentua al centre de Barcelona, on els eixos comercials alerten d’una situació “crítica”. L’entitat Barcelona Oberta feia una previsió dura per al final del 2020, amb gairebé un 50% dels seus associats obligats a tancar per la davallada de les vendes.
