El conseller de la Presidència, Francesc Homs, creu que la decisió del govern espanyol de presentar un recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra la llei catalana d'acció exterior és "política i no jurídica" i els ha avisat que amb aquesta impugnació "no impediran l'acció exterior de Catalunya".

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres la presentació d'un recurs davant del Tribunal Constitucional (TC) per suspendre la llei d'acció exterior de Catalunya i de relacions amb la Unió Europea. L'executiu de Mariano Rajoy esgrimeix que "al govern de la nació li correspon dirigir la política internacional" perquè "Catalunya no és un estat" i s'aferra a un informe del Consell d'Estat, que s'ha mostrat favorable a la impugnació davant de l'alta instància judicial. El recurs, un cop admès a tràmit pel TC, implica la suspensió automàtica de la norma durant cinc mesos al TC.

El Govern espanyol estudia recórrer per la via contenciosa administrativa l'obertura de les delegacions catalanes a Roma i a Viena, i està analitzant també la constitucionalitat de la llei catalana d'Acció Exterior, segons ha anunciat el ministre d'Afers Estrangers i Cooperació, José Manuel García-Margallo.

La suspensió, per part del Tribunal Constitucional, del nou 9-N ha tingut un ampli ressò en la premsa internacional. El món mira amb atenció el desacord entre els governs català i espanyol, i es confirma com Catalunya s'ha situat sota els focus de l'atenció internacional. Aquest és el ressò de la notícia a les principals capçaleres del món:

Sentit de responsabilitat, de legalitat i de voluntat d'actuar com un governant. És el que exigeix el PP al president de la Generalitat, Artur Mas. La secretària general dels populars, María Dolores de Cospedal, ha assenyalat aquest dilluns que s'està davant d'una "setmana crucial i extremadament important per a Catalunya i la resta d'Espanya" en què el seu partit vol demanar a Mas tres coses: sentit de la responsabilitat, "perquè és un governant que governa en democràcia"; sentit de la legalitat, "perquè ja que governa en democràcia té la primera obligació de complir la llei"; i tercer que actuï com un governant i governi, ja que "sembla que és del que no es vol ocupar ningú a Catalunya".

El govern espanyol impugnarà la consulta alternativa del 9 de novembre argumentant que la Generalitat manté la pregunta sobre si els catalans volen que Catalunya esdevingui un estat independent i s'hi ha implicat a l'Administració catalana amb instruccions als funcionaris i als Mossos, encara que no figurin en cap ordre oficial escrita, segons han informat fonts governamentals.

L'actitud davant el 9-N alternatiu anunciat per Artur Mas avui fa dues setmanes ha canviat molt a la Moncloa. Ja des d'un inici han conviscut unes veus partidàries d'impugnar-lo fos com fos amb altres que recomanaven ignorar-lo o ridiculitzar-lo per deixar que s'estavellés sol –una actitud molt present a la delegació catalana dels populars, amb Alícia Sánchez-Camacho al capdavant–. Al final, però, les actituds més bel·licistes s'han imposat i el govern espanyol impugnarà la consulta. Com ha evolucionat aquest equilibri?

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, afirma que voler impugnar el 9-N alternatiu és "una barbaritat, una cosa exagerada", ja que ha insistit que només és un procés participatiu sense conseqüències legals posteriors. Ho ha assegurat a 'El matí de Catalunya Ràdio', on li han preguntat si és partidari de mantenir la jornada encara que el Tribunal Constitucional l'acabi suspenent. "No sé exactament les repercussions jurídiques que podria tenir", ha respost, i ha prioritzat "que el president no tingui cap problema". Tot i això, ha manifestat: "Jo sóc partidari de mantenir-la".