Dossiers, informes, filtracions personals, relacions sentimentals, vídeos de càmeres de seguretat, carros de supermercat cremant al sol plens de documents comprometedors... El guió de la política madrilenya sembla el d’una telenovel·la veterana. Fa 23 anys que el PP governa la comunitat autònoma, que avui celebra la seva diada, i tots els presidents que ha tingut la formació conservadora han acabat o bé marxant per la porta del darrere o implicats en escàndols anys després de deixar el càrrec. Alberto Ruiz-Gallardón, Esperanza Aguirre, Ignacio González i ara també Cristina Cifuentes. Tots protagonistes en el serial dels escàndols encadenats del PP madrileny.

El jutge del cas Lezo ha citat a declarar com a investigat el dia 7 de juny l'expresident madrileny Alberto Ruiz-Gallardón per la compra presumptament fraudulenta, el 2001, de l'empresa colombiana Inassa per part del Canal de Isabel II, segons han informat a Efe fonts jurídiques. El magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón també ha citat com a investigats els dies 5 i 6 de juny Carlos Mayor Oreja, exconseller madrileny de Justícia i expresident del Canal, i l'exconseller de Presidència Manuel Cobo.

El jutge investiga un sobrepreu de 70 M€ en la compra per part del Canal de Isabel II el 2001, amb Alberto Ruiz-Gallardón de president de la Comunitat de Madrid, de la societat Inassa, una operació en la qual el jutge veu indicis de "compra fraudulenta i suposada malversació".

La valoració com a ministre d'Alberto Ruiz-Gallardón, fill polític de Manuel Fraga, s'ha anat enfonsant a mesura que ha avançat la legislatura. Si el 2012, acabat d'arribar al govern espanyol, era el més ben valorat per la població amb una nota de 5,41 sobre 10, el juliol del 2014 ja recollia una nota molt deficient, un 1,87 –el penúltim, només per sobre del ministre d'Educació, José Ignacio Wert–. Abans d'accedir a l'executiu ja gaudia de força notorietat, clarament posicionat al PP –on era el dirigent progre–, tot i que la seva etapa com a ministre ha estat clau per al seu desgast. L'element més destacable, sens dubte, és la reforma fallida de la llei de l'avortament. Més enllà d'això, però, què quedarà en el llegat de Gallardón?

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha aprofitat aquest dijous l'acte d'imposició de la Gran Creu Raimon de Penyafort a sis expresidents del Tribunal Constitucional (TC) per advertir als independentistes que "Espanya disposa dels instruments necessaris per defensar –des del més estricte respecte a la Constitució i als drets que reconeix– la sobirania nacional, que resideix en el conjunt dels seus ciutadans". Segons Gallardón, que ha lloat la tasca del Tribunal Constitucional com un d'aquests instruments, "Espanya és una gran nació que val la pena viure i estimar, i per la qual paga la pena lluitar". El ministre ha destacat la tasca del Tribunal Constitucional com a element amb capacitat "d'expulsar de l'ordenament jurídic tot precepte que contravingui" la carta magna, un text que va ser "fruit de la generositat i el consens entre espanyols de molt diverses procedències ideològiques i que regeix la nostra convivència".

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha advertit aquest dimarts al president de la Generalitat, Artur Mas, que si signa el decret de convocatòria de la consulta, "al cap d'un minut estarà impugnat davant del Tribunal Constitucional (TC)". "El senyor Mas ho sap perfectament", ha dit Gallardón en una entrevista a la COPE en què ha recalcat que, davant els plans sobiranistes de la Generalitat, l'actitud del govern espanyol és "rotunda" i "tindrà tota la fortalesa política i tota l'argumentació jurídica". "Aquest govern no permetrà que hi hagi cap acte polític i cap acte jurídic contrari a la Constitució", ha sentenciat.

"La independència de Catalunya és impossible des de l'anàlisi jurídica, política i econòmica. No hi ha viabilitat per a un estat català, ni dins ni fora de la Unió Europea, perquè cal recordar que tot i que és rotunda la declaració de la UE que qualsevol secessió d'una part d'alguns dels estats membres el situa fora de la Unió, això no vol dir per si mateix que s'adquireixi la condició d'estat", afirma el ministre.

"Si una cosa ha quedat clara en els últims anys i en circumstàncies més difícils que les actuals és la profunda lleialtat del projecte del PP amb Catalunya". Així de clar ho ha dit aquest dimarts l'alcalde de Madrid i candidat del PP a la reelecció, Alberto Ruiz-Gallardón, quan se li ha preguntat pel fet que els populars hagin reclamat el fons de competitivitat. En un acte de campanya del candidat del PP per Barcelona, Alberto Fernández Díaz, a Barcelona, Ruiz-Gallardón ha destacat que el PP ha demostrat la seva "profunda lleialtat" amb Catalunya per "activa i per passiva en totes i cada una de les circumstàncies".