Foscor. Llamps i trons. Crits. Amb només aquests ingredients arrenca El casalot, la nova obra escrita i dirigida per Sergi Belbel (Terrassa, 1963), que es podrà veure del 20 de gener al 22 de febrer al Teatre Gaudí de Barcelona. L'escenari, situat al mig de la sala, promet una experiència per als espectadors més atrevits, que si s'atreveixen a baixar de la grada i seure a la fila zero tindran l'oportunitat d'endinsar-se literalment a dins del casalot en què dues germanes, interpretades per Anna Carreño i Gemma Deusedas, "es barallen i s'agredeixen constantment". Les actrius els passaran per davant i per darrere –són a casa seva– i els sotraguejaran amb algun dels molts esgarips i udols que deixen anar durant l'obra, una experiència "inquietant i immersiva" amb la qual Belbel, autor d'obres com Després de la pluja (1993), A la Toscana (2007) i Lali Symon (2023), s'ha proposat el repte de "fer passar por de debò" als espectadors.

Com un cop de puny amb guant de vellut. Com una carícia amb guant de ferro. No és fàcil fer riure, entretenir i commoure tot parlant del càncer de mama. No era fàcil, però Cristina Clemente assoleix el repte en un virtuós equilibri entre la comèdia i el drama, gràcies també a l'excel·lent direcció de Sergi Belbel i de tres actrius en estat de gràcia. 

A vegades les amistats més sinceres són també les més inesperades. Yolanda Fuster, Patrícia Moya, Aïda Cerdanya, Loli Guart i Íngrid Icra es van conèixer arran de patir càncer de mama. La malaltia les va unir, però el vincle va molt més enllà. "Les nostres converses no giren al voltant del càncer. Quan ens veiem parlem dels fills, de la vida", diu Fuster, i Icra afegeix: "I de sexe". Tenen entre 40 i 50 anys i, fa uns mesos, van veure com la seva experiència amb la malaltia es transformava en una obra de teatre, Dones de ràdio, escrita per Cristina Clemente i dirigida per Sergi Belbel. Clemente –autora de muntatges com Lapònia (2019) i Una teràpia integral (2022)– va infiltrar-se en aquesta amistat col·lectiva per construir els personatges de tres dones que a l'escenari interpreten Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego. Dones de ràdio s'estrena a La Villarroel el 22 de març després de fer gira amb èxit per diversos teatres del país. Elles ja l'han vista i l'han celebrat: "És un espectacle que t'arriba molt endins, i que ens va fer riure molt", subratlla Icra.

El càncer de mama afecta milers de dones a les quals, d'un dia per l'altre, els canvia la vida per complet després d'un control rutinari en què es noten un petit bony al pit. Aquesta malaltia, sovint estigmatitzada com un càncer de segona, poc important, ocupa l'eix central de l'obra Dones de ràdio, que aquest cap de setmana, de divendres a diumenge, s'estrena al Teatre de Salt. Més endavant, a partir del mes de març, farà temporada a la sala Villarroel de Barcelona i després iniciarà una gira per tot Catalunya.

“No poder tenir el que volia”: la frase conté una bona part del sentit del drama d’aquest nou llibre de Sergi Belbel, que va debutar com a novel·lista amb Morir-ne disset, premi Sant Jordi 2021. I no poder-ho tenir vol dir, al capdavall, no ser capaç d’acomplir el desig. El desig amatori, principalment.

L'estètica del cartell i de les banderoles que anuncien la nova obra de Jordi Galceran és molt explícita perquè ens remet al cinema de sèrie B del Hollywood dels anys cinquanta i al subgènere del cinema de terror de cases encantades. I, certament, Turisme rural és una comèdia de terror que reprodueix el conegut argument d’una parella que arriba a una casa solitària al mig del no-res. A aquesta parella no se’ls ha fet malbé el cotxe, com sol passar, sinó que han llogat una habitació per complir l’objectiu de passar un cap de setmana romàntic i que la noia quedi prenyada al mateix lloc on la seva germana va ser fecundada. Però com en el cas d’aquells que s’adrecen a una casa perduda buscant ajuda, la jove parella enamorada viurà un seguit d’ensurts que a més posaran a prova la seva relació. Ensurts, però, més en la línia de les comèdies de terror que podien viure Bud Abbott i Lou Costello que no pas en els de Nicole Kidman a Els altres.

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) obrirà la nova temporada, abans de l'estrena oficial a la Sala Gran, amb un espectacle arriscat, poc convencional, potser minoritari. Hamlet.02 és un monòleg de dues hores exclusivament sobre el segon acte de la tragèdia de William Shakespeare, un format de stand-up comedy en què Cambray comenta frase per frase el text original, incorporant-hi incisos còmics.

Més de vint anys després d'El mètode Grönholm, el dramaturg Jordi Galceran i el director Sergi Belbel continuen confiant a cegues l'un en l'altre. "Ja no podem negar que som un tàndem", diu Belbel. "És la sisena obra que fem junts", afegeix Galceran. L'any passat van exhaurir les entrades de Fitzroy durant setmanes seguides i ara tornen al Teatre Borràs amb Turisme rural, una "comèdia de terror" –"Un gènere difícil de fer en teatre", diu Galceran– que s'estrenarà el dimecres 18 de setembre i estarà a la cartellera "fins que el públic ho vulgui", segons el productor de l'espectacle, Josep Domènech. Turisme rural és "la història d'una parella que se'n va a passar un cap de setmana romàntic en una casa rural, al mig del bosc, i allà troben que els amfitrions no són com s'havien imaginat", explica Galceran, que assegura que "és una comèdia plena de girs i situacions inesperades". "En Sergi Belbel i jo ens vam conèixer en una casa de turisme rural", afegeix el dramaturg, al·ludint al títol de l'obra.

Qualsevol espectador que busqui una platea per anar a pair els torrons aquest Nadal es trobarà amb una situació inèdita a la cartellera teatral: una dotzena d’espectacles del circuit comercial són obra de dramaturgs catalans contemporanis. L’autoria autòctona s'ha consolidat i és una opció rendible per als productors i els teatres del país, que fins fa pocs anys miraven a fora per importar títols actuals. "Jo m’he estalviat molts viatges a Londres", afirma Jordi González, vicepresident del Grup Focus.

La nit d’aquest dijous ha estat especial al Teatre Poliorama: per primera vegada, el públic assistia a una representació de The party. El text de Sally Potter va néixer com una pel·lícula –protagonitzada per Kristin Scott Thomas i estrenada el 2017– i fins ara mai havia pres forma dalt d’un escenari amb espectadors al davant. La preestrena, una funció especial per als subscriptors de l’ARA, ha estat la prova de foc per a la companyia, que per primer cop ha rebut el feedback del públic. "Quan fas molt una comèdia, els actors saben en quin punt riurà la gent. Nosaltres, ara per ara, encara no sabem res", ha explicat el director del muntatge, Sergi Belbel, al col·loqui posterior de la funció, moderat per la periodista de l'ARA Laura Serra.

Seguim en el recorregut pels espectacles del Festival Grec amb la trobada entre Emma Vilarasau i Sergi Belbel. Lali Symon és una comèdia força convencional sobre el món de l’espectacle i les relacions familiars. Belbel és un totterreny del teatre (autor, director, traductor i novel·lista) que en els últims tretze anys ha excel·lit més en la direcció que en una autoria que semblava relegada a algun calaix que segur que té. Si bé el 2018 va estrenar quasi clandestinament una hilarant comèdia gamberra (Les roses de la vida) sense gaire recorregut, la seva penúltima obra, Fora de joc, l’havia estrenat al Grec el 2010 sota la direcció de Cristina Clemente al desaparegut Club Capitol.

Emma Vilarasau brilla tota ella, somriure inclòs, al cartell de Lali Symon, l’obra de Sergi Belbel que protagonitza al Teatre Romea de Barcelona de l’1 al 30 de juliol. La Lali és una estrella de la comèdia stand up, “a l’americana”, especifica Vilarasau. Però com a la cançó El cantante de Rubén Blades i Héctor Lavoe, ningú li demana com és la seva vida quan baixa de l’escenari, ni la relació amb la mare i la filla, interpretades per Mont Plans i Júlia Bonjoch, respectivament. “L’espectador veurà una senyora que fa monòlegs per al gran públic i què li passa quan deixa de fer-los”, explica Belbel.

Jordi Galceran és un fabricant d’èxits. D’èxits comercials. Vint anys després d’un Mètode Grönholm al qual no se li acaben les piles, estrena una comèdia amb quatre actrius i un home absent. Veient la reacció del públic, aplaudint a peu dret dos dies abans de l’estrena oficial, té assegurada una llarga carrera als escenaris.

Jordi Galceran va començar a escriure teatre per traslladar a l'escenari la fascinació de l'autor per les històries d'aventures. Seguidor d'Emilio Salgari i Jules Verne, Galceran va llegir Shakespeare i va adonar-se que fer teatre d'aventures no era tan fàcil com podia semblar. El dramaturg va virar cap a la comèdia amb obres com Paraules encadenades (1995), la popularíssima i exitosa El mètode Grönholm (2003) –que Empúries acaba de reeditar coincidint amb el 20è aniversari– i El crèdit (2014). Gairebé 30 anys després del seu debut com a autor teatral, el dramaturg ha recuperat ara aquell anhel que l'empenyia a escriure teatre i ha construït un espectacle sobre quatre escaladores a punt d'ascendir una de les vies més difícils del planeta. Fitzroy, que s'estrena el 2 de febrer al Teatre Borràs, se situa entre el drama i la comèdia i posa contra la paret un equip de dones aventureres amb una fita en comú: arribar al cim d'aquesta muntanya de la Patagònia i convertir-se així en la primera cordada femenina que l'assoleix des de la via iugoslava.

Quan Josep Maria Benet i Jornet (1940-2020) escrivia Estiu ardent (1947) ja tenia clar que seria l’última obra que signaria. El dramaturg va seguir el seu modus operandi habitual i, com solia fer, va enviar el text i les posteriors revisions als seus amics més íntims perquè li donessin feedback –Sergi Belbel, Toni Casares, Carles Batlle, Enric Gallén–, però “tenia absoluta consciència que era l’últim que escriuria, per l’esforç que li havia costat”, recorda Sergi Belbel. Secretament, ja lluitava contra l’Alzheimer. Des del 2011, els més propers ja havien detectat canvis en el comportament de l’escriptor. L’última versió d’Estiu ardent és del juny del 2013, quan va recollir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquella tardor es van encendre les alarmes i va començar el periple per aconseguir un diagnòstic, que trigaria a arribar, com va explicar a l’ARA la seva filla, Carlota Benet.

L’ARA ofereix fins al 23 d’abril les principals novetats editorials. Són propostes que ja han seduït milers de lectors i que els han fet reflexionar i passar molt bones estones. L’oferta inclou un centenar de llibres, entre els quals cal destacar Morir-ne disset (20€), la primera novel·la de Sergi Belbel, amb la qual ha obtingut el Premi Sant Jordi; Benvolguda (20,90 euros), de la col·laboradora de l’ARA Empar Moliner, que s’ha endut el Premi Ramon Llull; Ràbia (18,50 euros), un dels relats més personals del també col·laborador de l’ARA Sebastià Alzamora; Quan s’esborren les paraules (21 euros), amb què Rafel Nadal tanca la trilogia de llibres de memòries familiars; La bèstia (22,90 euros), de Carmen Mola (pseudònim de tres escriptors), darrer Premi Planeta; El xiulet de l’arquer (18 euros), novel·la d’amor i aventures al món antic, d’Irene Vallejo; El país de l’altra riba (20 euros), de Maite Salord, Premi Proa de Novel·la; i Sola (18 euros), la història d’una dona que s’aïlla del món, de l’escriptora i traductora Carlota Gurt.  

El pitjor que li pot passar a un còmic és pujar a l’escenari, començar a contar acudits i, en lloc de provocar grans riallades, provocar estranyesa i incomoditat. Martin Amis sol citar una frase del crític australià Clive James: l’humor és el sentit comú operant a una velocitat superior a la normal, és el sentit comú quan balla. És per això que un còmic que no fa riure té alguna cosa d’idiotitzant i de grotesc, que els acudits dolents solen ser tristíssims i que l’enginy que no és enginyós –és a dir, perspicaç d’una manera ocurrent, lúcid d’una manera divertida– fa un efecte depriment.

L'estudi on Sergi Belbel escriu té dos espais de treball. En un hi té l'ordinador. En l'altre, una prestatgeria plena de llibres i una gran taula on prova els textos de les obres amb els actors que les interpretaran. "És la mateixa prova en veu alta que feia Flaubert amb les novel·les i contes, però en companyia. Un cop llegida l'obra, toca reescriure-la", diu.

Un mes després del que estava previst, aquest divendres torna al Teatre Poliorama la que deu ser l’obra amb més èxit de públic de la història del teatre català, El mètode Grönholm, de Jordi Galceran. Disset anys després de l’estrena al Teatre Nacional, Sergi Belbel torna a dirigir aquesta comèdia implacable que retrata un procés de selecció de personal, però amb un repartiment més jove. Mar Ulldemolins, David Verdaguer, Marc Rodríguez i Enric Cambray són els candidats desesperats i disposats a tot per ser escollits com a executius. Galceran calcula que deuen haver vist l’obra uns 3 milions d’espectadors, en 60 països i 30 idiomes, i en aquesta cinquena temporada que farà a Catalunya arribarà a les mil funcions, si no ho estronca el covid.