Aquesta ha estat la Selmana de les Lletres Asturianes, moment de l'any clau per reivindicar l'asturià, una llengua en perill segons la classificació de la Unesco. No té l'oficialitat reconeguda i ni tan sols és un idioma d'ensenyament obligat a l'escola, ja que és una assignatura voluntària. Però la batalla per la seva oficialitat ha tornat a la palestra aquesta legislatura i aquest dissabte hi ha una manifestació amb aquest objectiu i també el d'oficialitzar el gallec-asturià –o eonaviego– a la part occidental d'Astúries. Per primera vegada, aquesta qüestió es votarà a la cambra asturiana –tot i que ara no hi ha els tres cinquens de diputats favorables–, després que la legislatura passada es perdés l'oportunitat d'aconseguir-ho. Tot i que en un inici hi havia la majoria, un gir de guió va fer que finalment no es votés: el PP hi ha estat contrari i Vox especialment agressiu, mentre que Fòrum Astúries va canviar d'opinió a última hora i també es va afegir al rebuig a l'oficialitat. Com és l'últim intent per salvar l'asturià?

¿Vivim una època d’emotivitat desbocada? ¿Pretenem escapar-nos de la duresa del nostre temps estovant-la en un bany maria de sentimentalitat fàcil? ¿Necessitem ensucrar la incertesa amb què ens cal encarar l’inici de cada nou dia amb terrosos de sensibleria? Són molt arriscades, aquest tipus de generalitzacions. I encara és més difícil demostrar-les i mesurar-les. Però si mirem amb atenció amb què ens vol seduir la publicitat, si observem l’orientació dels nous estils d’informació periodística, si parem atenció a la deriva dels discursos polítics i les reivindicacions socials, hi ha prou indicis per sospitar que, efectivament, cada vegada busquem el consol més en les emocions que no pas en la raó, més en l’afecció que en la serenitat.

En els darrers temps són diverses les veus que assenyalen la necessitat de vincular l’anomenada causa catalana amb els drets de les minories nacionals. En són mostra els al·legats en aquest sentit de l’advocat Gonzalo Boye en la defensa del president Torra. És Catalunya una minoria nacional? Una nació? Una comunitat política subestatal? Des de quin enfocament s’hauria de defensar el procés sobiranista? Apel·lant al dret de les minories nacionals?, al dret a l’autodeterminació?, al dret a decidir?

Els treballadors de l'Hospital del Mar han fet arribar una queixa a la direcció i l'òrgan rector del centre –que depèn un 60% de la Generalitat i un 40% de l'Ajuntament de Barcelona– perquè es paguin les hores de més que estan fent els professionals per donar resposta a la crisi del covid-19 i que, de moment, segons el comitè d'empresa, no es volen pagar. Els treballadors han fet arribar una triple reivindicació per intentar que la plantilla de l'Hospital del Mar percebi el que els "pertoca", tot i que fonts de la direcció asseguren que les reivindicacions "no s'ajusten al que fixa el conveni col·lectiu" i que els treballadors reclamen un "esforç extraordinari que ja s'està fent seguint el que permet el marc legal".

La Mare de Déu, sant Josep i el Nen Jesús tancats en gàbies separades, que representen centres de detenció per a immigrants. Així ha volgut escenificar aquest any el naixement de Jesús una església metodista de Claremont, a Califòrnia, en un gest que s’ha fet viral a les xarxes socials i que, un cop més, ha polaritzat l’opinió pública nord-americana.

El diputat d'IU Alberto Garzón ha acusat avui el PP i CiU d'organitzar "una farsa" al voltant de la consulta sobre la independència de Catalunya per interessos partidistes i ha reclamat diàleg per fer possible que les comunitats autònomes consultin els seus ciutadans. Garzón s'ha pronunciat així en ser preguntat per la possibilitat que s'ajorni el referèndum convocat per al 9-N si el Tribunal Constitucional no la permet.

Les dones del cinema sembla que s'han posat d'acord per aprofitar l'aparador del Festival de Canes i fer sentir la seva veu. Directores i actrius com Jane Campion, Cate Blanchett i Salma Hayek han reivindicat, amb les seves declaracions, la desigualtat de la dona i el seu paper de víctima.

El 'look' de la CUP –i en especial el del seu cap de files, David Fernàndez– va obrir un debat sobre com han de vestir els diputats al Parlament. La presidenta de la cambra, Núria de Gispert, va opinar que "la dignitat de la institució requereix una formalitat diferent", i que "un discurs trencador" no ha d'anar renyit amb "les formes", però el mateix David Fernàndez va respondre a la democristiana parafrasejant Miquel Martí i Pol per tancar el debat: "I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible". Els experts, de fet, li donen la raó.

Les persones que segueixen acampant a la plaça Catalunya es mostraven satisfets, aquest matí, amb la decisió de l'Ajuntament i del Departament d'Interior de situar la pantalla –per veure la final de la Champions i celebrar una possible victòria– al passeig de LLuís Companys enlloc de la plaça Catalunya. Ho deia un dels membres de la comissió jurídica, que també afirmava que, en cas de victòria, els 'indignats' estan convençuts que "els aficionats respectaran totalment l'acampada" i es quedaran a la zona de Canaletes, sense envair el centre de la plaça. L'aspecte era semblant al dels darrers dies, amb aproximadament dos centenars de persones repartides pels diversos espais, a banda de turistes i curiosos que s'hi apropen.

Els dies passen, i els acampats segueixen instal·lats a la plaça Catalunya i amb els ànims intactes. Comissions noves –avui s'ha presentat la de 'diversitat funcional i diferència'– i subcomissions treballen durant el dia i part de la nit. Els objectius es mantenen, però el debat de com arribar-hi també. Després de decidir que l'acampada durarà, com a mínim, una setmana més, els debats sobre què toca fer ara són continus, i a curt termini s'albira un problema a l'horitzó: què passarà la nit de la final de la Champions.

Els milers de manifestants que han passat la nit a la Puerta del Sol de Madrid –uns 5.000 segons algunes fonts– han decidit de matinada allargar les mobilitzacions fins diumenge. Els concentrats s'hi estaran les 24 hores del dia, per bé que amb la sortida del sol l'acampada s'ha buidat una mica perquè bona part dels assistents han anat a treballar o a estudiar. En una assemblea que s'ha fet quan eren les tres tocades de la matinada, els "indignats" també han decidit convocar una gran manifestació divendres o dissabte.

Unes dues-centes persones omplien aquesta tarda la plaça Catalunya de Barcelona per reclamar justícia social i protestar contra el model polític –retallades incloses–, la banca i l'"estafa" de la crisi. Els concentrats han fet una roda de premsa per explicar què fan allà i què volen.

Els "indignats" que han acampat aquesta nit a la plaça Catalunya de Barcelona hi romandran indefinidament. És un dels acords que van sortir de l'assemblea que van fer ahir a la nit, als volts de les 22:30 hores, que segons Acampada per la Dignitat va comptar amb 150 assistents. A més de crear diverses comissions organitzatives, van "autoproclamar" la plaça com a "espai lliure i pacífic" i van convidar totes les persones de la ciutat, tots els moviments socials i tots els treballadors en lluita a unir-s'hi.