Llengua
Política 25/12/2021

Astúries: l’altre front lingüístic de la dreta a Espanya

El govern autonòmic s’obre a reformar l’Estatut per fer cooficial l’asturià

4 min
Un dels cartells que Vox ha penjat a Oviedo contra la cooficialitat de l’asturià.

Madrid“Gijón, i no Xixón, senyora Castañón”. Com aquell qui no vol la cosa, fa tan sols dues setmanes la diputada asturiana del PP al Congrés Paloma Gázquez es referia de passada, i sense entrar-hi, a un debat que encara no ha aflorat a la cambra baixa però que fa mesos que s’ha obert a Astúries. Es dirigia a Sofía Castañón, diputada asturiana d’Unides Podem, per recriminar-li la seva defensa de la cooficialitat de l’asturià en aquesta comunitat. Per primera vegada en quaranta anys de democràcia, el govern asturià ha obert el meló de convertir l’asturià i el gallec-asturià, les dues llengües pròpies que també es parlen a Astúries a part del castellà, en cooficials. El president d’aquesta comunitat, el socialista Adrián Barbón, està disposat a reformar l’Estatut del 1981 i donar-los els drets d’una llengua oficial que fa anys que reclamen diverses entitats culturals asturianes. Com era d’esperar, però, les intencions de Barbón han topat amb el rebuig de la bancada de la dreta. De manera similar a la croada contra la immersió a Catalunya, el PP, Cs i Vox s’oposen també a qualsevol intent de donar més drets a l’asturià.

Segons l’última enquesta sociolingüística feta en aquesta comunitat l’any 2017, hi ha un 62% de parlants d’asturià. La diglòssia -utilitzar la llengua dominant per qüestions formals i la minoritària per situacions informals- és un fenomen comú entre els asturianoparlants, però també el fet de barrejar el castellà i l’asturià indistintament. “El problema de l’asturià no és l’oralitat, tothom el parla de vegades, sinó escriure’l i aprofundir en aquesta llengua”, admet el reconegut escriptor asturià Xuan Bello. I les dades ho corroboren: tot i que el percentatge ha crescut en els últims anys, només un 25% dels enquestats asseguren que entenen, llegeixen, parlen i escriuen l’asturià.

Que aquesta llengua es transmeti de pares a fills és una de les qüestions a abordar per garantir-ne la supervivència. I que els qui la parlen no tinguin vergonya de fer-ho en públic, també. Perquè, tal com expliquen diverses de les persones consultades, a l’asturià encara se la considera una llengua rude i poc fina. “La transmissió generacional no està garantida. Hi ha el perill que els joves no la parlin”, apunta Inaciu Galán, membre d’Iniciativa pol Asturianu, una de les entitats en defensa de la cooficialitat. Per això, Galán veu en la reforma de l’Estatut una oportunitat històrica per blindar aquesta llengua i anar més enllà de la “protecció” i la “promoció” que es preveu en l’actual text estatutari, que encara parla de “bable” per referir-s’hi, un terme que ara es considera pejoratiu.

Però quin model de cooficialitat defensa el govern asturià? El gabinet de Barbón parla d’una “oficialitat amable”. Fonts governamentals apunten que això passa per un “reconeixement de drets”, però també per una “no imposició d’obligacions”. La cooficialitat s’hauria de concretar en una llei d’ús lingüístic posterior, i és aquí on s’hauria d’establir el model. Cap dels partits ni tampoc l’Academia de la Llingua Asturiana, que també defensa la cooficialitat, vol fer comparacions amb el model català o basc: consideren que a Astúries hi ha una realitat pròpia i que, per tant, s’ha de configurar una cooficialitat que s’hi adapti. A les escoles, per exemple, l’asturià és una assignatura optativa i partits com Podem creuen que arribar al punt que l’assignatura sigui obligatòria ja seria una victòria. “Quan tinguis l’oficialitat blindada, la resta es pot negociar”, apunta Hugo García, de Podem Astúries.

L’aritmètica parlamentària

¿Hi ha possibilitats reals que la reforma de l’Estatut tiri endavant? El Parlament asturià està format per 45 diputats i caldria una majoria de 27 parlamentaris perquè prosperés. A hores d’ara, el govern en té assegurats 26: els del PSOE, els de Podem i els d’Izquierda Unida. I molt probablement s’acabaria decantant pel sí un dels dos diputats de Foro Asturias, Adrián Pumares, tal com va confirmar ell mateix a l’octubre en seu parlamentària. Ara bé, el diputat demana a canvi que la llei lingüística posterior requereixi una majoria reforçada de tres cinquenes parts per aprovar-se, la mateixa que es necessita per la reforma de l’Estatut. El partit, a més, també reclamava modificacions tributàries. Consultat per l’ARA, Foro Asturias no ha volgut entrar a concretar la seva posició.

El sí de Pumares li ha comportat ser la diana de l’agressiva campanya que fa mesos impulsa Vox. A tall d’exemple, a principis d’aquest mes l’extrema dreta va penjar cartells amb una imatge de Pumares i Barbón fent-se un petó acompanyada d’aquest text: “Los ‘adrianes’ te quieren meter la llingua”. Diverses entitats van instar la Fiscalia a investigar el cartell perquè el consideraven homòfob. Però l’ofensiva ve de lluny. Ja a l’inici de la legislatura, Vox va instal·lar panells equiparant l’asturià amb l’independentisme i situaven la fotografia de Barbón al costat de la de l’expresident Carles Puigdemont i de la del líder d’EH Bildu, Arnaldo Otegi.

El PP censura i es desmarca de la campanya de l’extrema dreta i el secretari general del partit a Astúries, Álvaro Queipo, la considera “d’un mal gust innecessari i que no aporta res”. Però els populars també s’oposen a la cooficialitat de l’asturià perquè creuen que l’actual Estatut ja el protegeix: “L’única llei que protegeix l’asturià és la d’ús lingüístic que va aprovar el PP, i ho fa d’acord amb la llibertat de si cada asturià la vol utilitzar o no. La resta és imposició”. Tot plegat s’hauria de resoldre a tot estirar aquest mes de gener, ja que després la reforma l’hauria de validar el Congrés i els partidaris de la cooficialitat volen aprofitar la majoria progressista de la cambra baixa perquè prosperi.

stats