Al final, aquesta nit, Donald Trump no ha acabat amb “tota una civilització”, perquè l’Iran i els Estats Units s’han donat quinze dies més de coll. Trump ha trobat una sortida temporal d’aquesta guerra sense un objectiu clar i l'Iran ha resistit i ha posat les seves condicions sobre la taula. Tots han perdut, de fet, tots hem perdut, però Trump i els aiatol·làs diran que han guanyat. El que continua anant a la seva és Israel, que ja ha dit que no se sent concernida per aquest alto el foc de dues setmanes i que continuarà atacant el sud del Líban. En tot cas, aquest matí tenim motius per respirar una mica alleugerits. I si hi volen posar un punt de reflexió, no es perdin aquest article del professor de filosofia Ferran Sáez Mateu, titulat “Trump: com hem arribat a això?”, en què explica com és que la gent el vota. “Molts votants prenen una decisió en funció de qui creuen que són o de quines amenaces subjectives perceben”. 

Avortament, Francisco Franco i Palestina són comodins que Pedro Sánchez recurrentment fa servir per mobilitzar el seu electorat i fracturar la dreta, portant-la a marcs on l'esquerra està còmode. Malgrat que a les files populars, com a Vox, són conscients d'aquesta estratègia del president espanyol, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, no esquiva aquests temes i continua amb la seva croada en l'avortament. La seva negativa a crear un registre intern –no públic– sobre els objectors de consciència a exercir avortaments ja li va comportar l'avís aquest cap de setmana del ministeri de Sanitat de Mónica García que acudirien als tribunals, cosa que ha confirmat aquest dilluns el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez: el govern estatal portarà la Comunitat de Madrid a la justícia per negar-se a elaborar el registre d'objectors. En un missatge a la xarxa social X, Sánchez ha indicat que l'executiu sol·licitarà aquest dilluns a l'Advocacia de l'Estat que presenti un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM): "Defensarem els drets de les madrilenyes als tribunals". La resposta de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, no ha trigat a arribar i ha sigut titllar Sánchez de "dictador". "Defensarem el dret dels professionals a l'objecció de consciència. Només un dictador els pot obligar a fer el que no volen fer", ha escrit en un missatge a X.

Espanya té avui un protagonisme central en l'agenda antigènere internacional per un doble vessant: d'una banda, els moviments locals com l'Opus Dei, Hazte Oír, CitizenGo o Vox conserven el llegat catòlic del franquisme i, de l'altra, han estat capaços d'exportar les seves estratègies a Europa, l'Amèrica Llatina i fins i tot l'Àfrica. En pocs anys, l'Estat s'ha convertit en un laboratori de l'ofensiva ultraconservadora global que té a la diana tot allò que apunti a la diversitat, ja siguin els drets dels col·lectius LGBTIQ+, el de l'avortament o la batalla contra l'educació sexual. Són conclusions d'un informe que ha impulsat l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius, signat per diversos investigadors que han analitzat casos com els d'Espanya, Guatemala, el Salvador o Kenya.

L'any 2024 es van notificar a l'Estat 106.172 interrupcions voluntàries de l'embaràs, una xifra que suposa un augment del 3% respecte a l'any anterior i un rècord en l'històric d'aquesta prestació que aquest any fa quaranta anys. En aquestes quatre dècades hi ha hagut intents de retallar els criteris i en la reforma del PP del 2011 es va condicionar els avortaments de joves entre els setze i els divuit anys a una autorització paterna. Amb tot, el 2023 el govern espanyol de Pedro Sánchez va tirar endavant una modificació el 2023 en què tornava l'autonomia a les menors i, a més, eliminava els tres dies imposats de reflexió abans de la interrupció, fet que recollia la demanda històrica de les feministes que retreien que la mesura infantilitzava les dones. Ara bé, cap de les modificacions ha aconseguit posar fi a les desigualtats territorials d'accés a l'avortament, un dret garantit a la cartera de serveis sanitaris, així com tampoc la dependència del sector privat. Hi ha governs autonòmics que, a més, es neguen a obrir l'obligatori registre de metges objectors, útil per ajudar a planificar els equips i que cap centre quedi desatès per falta de professionals.

Les dones hem assumit fins a tal punt que un embaràs es pot truncar precoçment que no l’anunciem fins que han passat 12 setmanes, el primer trimestre de la gestació, quan es produeixen la majoria de pèrdues gestacionals. Són tan freqüents –és la complicació obstètrica més comuna– que les hem normalitzat però, de retruc, invisibilitzat i silenciat. A vegades, l'embaràs s'interromp abruptament abans fins i tot d'haver-lo donat a conèixer i és com si mai hagués existit. "Ja en tindràs un altre". "No era pràcticament res". "Passa sovint". "És com una regla". Són frases que totes les dones que hem patit pèrdues gestacionals hem sentit algun cop.

Dilluns França va introduir el dret a l'avortament a la seva Constitució, un moviment que va aconseguir suport transversalment en molts partits de les dues cambres malgrat algunes reserves. Dels 902 parlamentaris francesos, 780 van votar a favor del projecte de llei, 72 hi van votar en contra i 50 es van abstenir, durant la sessió extraordinària de votació a Versalles. Tot i que l'esquerra francesa feia anys que volia afegir una salvaguarda constitucional a l'avortament, fins al 2022 la majoria parlamentària considerava aquesta mesura innecessària per les garanties existents per a les dones franceses que volien avortar. Malauradament, el retrocés de drets de les dones en general i en particular la decisió de la Cort Suprema dels Estats Units de revocar Roe v. Wade, donant llum verda als estats individuals per prohibir el procediment, ha promogut la reforma constitucional francesa.

A un banc del passeig de la Bonanova hi ha cinc dones que resen per aconseguir "la fi de l'avortament", un dret reconegut a totes les gestants de Catalunya. Són a uns cent metres d'una clínica en la qual es fan interrupcions voluntàries de l'embaràs des de fa més de trenta anys. Fins ara es concentraven a la vorera del davant del centre, però una resolució de la conselleria d'Interior els ho prohibeix i, a partir d'ara, s'han de manifestar a una distància prudencial. "Hem patit uns deu anys d'assetjament organitzat per aturar avortaments", han explicat fonts de la clínica a l'ARA, que lamenten que la mesura arriba molt tard. Aquesta afecta diferents organitzacions religioses, com la campanya 40 Dies per la Vida, que dos cops l'any promou concentracions per descoratjar les dones que van al centre a interrompre el seu embaràs. Les organitza coincidint amb els períodes de la Quaresma i d'Advent, abans de Nadal: en total, són quaranta dies ininterromputs de mobilitzacions, de dotze hores cada una, de vuit del matí a vuit del vespre.

El Tribunal de Corts d'Andorra [l'equivalent a la primera instància] ha absolt Vanessa Mendoza Cortés, l'activista que defensa el dret de les dones a l'avortament voluntari, prohibit al Principat en tots els supòsits, fins i tot quan hi ha risc per a la vida de la mare i el fetus és inviable. "Ha guanyat la llibertat d'expressió", ha dit aquest dimecres Mendoza un cop al carrer després d'haver assistit a la lectura del veredicte i envoltada d'altres companyes de lluita que li han donat suport durant els cinc anys que ha durat el litigi. "Ningú ha demostrat encara que he mentit", ha afirmat per reclamar dimissions dels que l'han posat a la picota judicial, entre elles la del president andorrà, Xavier Espot.

Brussel·les és el nou Londres per a les dones que han d'interrompre l'embaràs quan, a partir de la setmana 22 de gestació, es detecta alguna malformació molt greu al fetus. Si es miren les xifres, són poques les que han de travessar la frontera, però se'ls afegeix una sobrecàrrega emocional en un moment dur, perquè es tracta d'embarassos desitjats. A Brussel·les va haver d'anar l'Eulàlia –nom fictici– quan en una ecografia de la setmana 28 el seu ginecòleg va veure que el fèmur del fetus era molt més curt del que seria normal. Fins aleshores havia viscut amb total tranquil·litat, un estat que va acabar de sobte quan, en una posterior prova d'amniocentesi, es va confirmar la sospita: acondroplàsia, un trastorn dels ossos que causa el tipus més comú de nanisme. “Allò va ser una garrotada molt bèstia”, explica ara aquesta dona, que té un fill més gran i que amb el seu marit van tenir clar que no volien tirar l'embaràs endavant: “Va ser una decisió duríssima, perquè ningú estimava aquell fill com nosaltres”, afirma. 

L'Observatori l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius fa temps que avisa de l'ofensiva de grups fonamentalistes que ataquen entitats i defensors dels drets de les dones i que, a nivell mundial, aboquen recursos per imposar la seva agenda en contra de l'avortament i fins i tot el divorci. Respecte del nou protocol de Castella i Lleó, que preveu fer escoltar a les dones el batec fetal i mostrar-los ecografies 4D, la directora de l'entitat, Sílvia Aldavert, adverteix que només generarà un trauma afegit, perquè les dones que volen fer el pas ja tenen la decisió presa.

Què és la no maternitat per circumstàncies? Suposo que per a cada dona significa una o moltes coses diferents, però el que compartim totes les no mares per circumstàncies, sens dubte, és que som dones que hem desitjat ser mares i per alguna raó no ho hem sigut. Circumstàncies com la infertilitat, causes socioeconòmiques (infertilitat social), menopausa precoç o malalties incompatibles amb un embaràs, per exemple, són les responsables que cada cop més dones no materialitzin la seva (desitjada) maternitat.

A partir d’ara, les dones que ho vulguin podran avortar prenent medicaments fins a la setmana 14 de gestació, ja que el nou protocol impulsat per les conselleries de Salut i Igualtat i Feminismes amplia l'actual termini de les nou setmanes, així que s’equipara en temps al mètode d'avortament quirúrgic. El responsable del pla d’atenció de salut sexual i reproductiva, Ramon Escuriet, ha justificat el canvi per "les evidències científiques" que la interrupció per la via farmacològica és menys invasiva i més beneficiosa per a la majoria de les dones, i com un pas per millorar l’accés a la intervenció, en un moment en què l’auge de grups d’ultradreta i feixistes està suposant una retallada dels drets sexoafectius. De retruc, la mesura també alleujarà la tensió entre els professionals, amb un 44% de ginecòlegs objectors, que rebutgen sobretot practicar interrupcions quirúrgiques i que, en part, frenen la llibertat de les dones per decidir el mètode que prefereixen. 

"Érem dones normals i corrents que intentàvem salvar la vida d’altres dones. Volíem que cada dona que ens contactava fos l’heroïna de la seva pròpia vida. Ens sentíem tan unides i tan empoderades al dir «Ho aconseguirem» que volíem compartir aquest sentiment de poder personal amb les dones que se suposava que no sentien un gran empoderament en les seves pròpies vides. [...] Ens vam reunir per fer el que més calia en un determinat moment, ho vam fer i després va ser el moment de fer altres coses. Havíem acabat. Així que... Adeu, Jane!" El discurs és d’una de les antigues integrants de The Janes, un grup de dones joves que practicava avortaments al Chicago de finals dels 60 i principis dels 70, quan aquesta pràctica era il·legal a la immensa majoria dels Estats Units. Dones que es van organitzar per assegurar-se que altres dones rebien l’atenció sanitària i emocional que convenia en aquesta situació, sense ànim de lucre, en una època en què moltes morien víctimes d’intervencions barroeres a canvi de molts diners. La història la trobareu molt ben explicada al documental The Janes de la plataforma HBO Max. Algunes de les dones que integraven aquesta organització parlen ara davant de càmera, valorant aquella missió cinquanta anys després d’haver-la dut a terme. El nom The Janes provenia de la paraula clau per contactar-les. Un nom simbòlic i proper: “Embarassada? Truca a la Jane”, deien els anuncis casolans que deixaven on podien. Van preparar una estructura de suport mèdic, psicològic i econòmic secret. Entre el 1968 i el 1973 van practicar més d’onze mil avortaments.

Una constant ha prevalgut durant els gairebé 50 anys d’avortament universal als Estats Units. Una majoria clara dels nord-americans (un 60%) ha estat i està a favor d’aquest dret en la majoria de casos. El suport és, fins i tot, més gran en interrupcions d’embarassos producte d’una violació o que suposen un perill per a la vida de la dona.

Un total de 249 dones ebrenques han hagut de marxar de les Terres de l'Ebre per interrompre l'embaràs voluntàriament i quirúrgicament des del 2019, segons dades que ha presentat el departament de Salut. Fins al 30 de març, als centres hospitalaris de les comarques ebrenques no es feien interrupcions quirúrgiques voluntàries de l'embaràs i les dones havien d'anar fora de la regió. L'últim mes la situació ha començat a canviar i el servei s'ha implementat a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, on ja s'han produït tres intervencions.

La ministra d'Igualtat, Irene Montero, vol obligar per llei tots els hospitals públics amb servei de ginecologia i obstetrícia a oferir avortaments quirúrgics. La interrupció voluntària de l'embaràs serà una prestació sanitària més del sistema en la reforma de la llei de l'avortament que dissenya el ministeri d'Igualtat, que no només vol forçar els centres hospitalaris públics a comptar amb professionals que no siguin objectors de consciència, sinó que eliminarà l'obligació del període de reflexió de tres dies i acabarà amb l'exigència de consentiment patern per a les noies de 16 i 17 anys que s'hi vulguin acollir, un requisit que va introduir el govern del PP el 2015. Montero ha presentat aquest dimecres en comissió al Congrés els principals canvis que vol implementar per garantir el dret a l'avortament. El text del projecte de llei encara no és públic i haurà de debatre's en el si del govern espanyol abans que es pugui aprovar al consell de ministres, però el propòsit és "blindar el dret a interrompre l'embaràs de manera gratuïta, lliure i segura", segons ha dit la ministra.

Dubtes a l'hora de saber si es té dret a rebre una prestació social, a compaginar la renda garantida de ciutadania amb l'ingrés mínim vital o a entendre com funciona el bo social elèctric. Per al síndic de greuges, aquest embolic que les administracions no han sabut desenredar dibuixa un "desgavell" per a la ciutadania que més està patint els efectes socioeconòmics de la pandèmia, que, com assenyalen tots els indicadors, només ha fet que "aprofundir i eixamplar la bretxa de les desigualtats socials". Per començar a corregir-les, Rafael Ribó ha urgit el govern espanyol a desbloquejar els 9.000 milions d'euros de l'anomenat fons covid, i dels quals a Catalunya en tocarien 1.400, útils per donar una empenta a enfortir els sistemes social i sanitari. "És més que necessari que sense distraccions s'apliqui el que s'ha aprovat als pressupostos espanyols", ha dit en una roda de premsa al Parlament.

Gratuït per llei des del 2010, l’avortament voluntari continua sent una assignatura pendent perquè no a totes les regions sanitàries de Catalunya les dones tenen l'opció de triar el mètode que volen fer servir per avortar. El departament de Salut ha intentat corregir aquest dèficit, però per a les entitats feministes els passos que s'han fet en aquest sentit encara són insuficients per evitar que centenars de dones cada any hagin de desplaçar-se per a una interrupció voluntària de l’embaràs (IVE): 1.200 en els últims dos anys.

“Soc el relleu de la una”. Una noia molt jove, mòbil penjat al coll i rosari blau a la mà, arriba al lloc en què una associació pro vida (antidrets, per a entitats a favor del de les dones) es concentra diàriament davant d’una clínica acreditada per practicar avortaments. I en silenci, la jove comença la lletania, a estones amb els ulls tancats i la mascareta a la barbeta que deixen al descobert el ritme de l’oració. Al seu costat, Guillermo García, que està a punt d’acabar el seu torn, no té cap problema per explicar la motivació que l’ha dut a gastar part de les seves vacances a passar-se una hora “pregant”. Està plantat amb un cartell amb el somriure d’un nadó somrient i amb la llegenda “Mama, ajuda’m a viure. Mami, t’estimo” i també s’acompanya amb un rosari, en aquest cas de color marró, que guarda per esplaiar-se. Assegura que té “molt bones amigues” que “desgraciadament” han hagut d’avortar i per això diu que sap que el pas que les dones que entren al centre mèdic “no ha de ser fàcil ni còmode”, però rebutja categòricament que la seva presència incomodi les pacients abans de travessar la porta de la clínica.

A partir del dilluns, 4 d'octubre, les dones de Lleida tenen el dret garantit d'un avortament instrumental gratuït sense haver de sortir de la demarcació. La intervenció es podrà fer a la clínica MiNova Aliança, un centre concertat que ha rebut l'acreditació per fer les interrupcions entre les setmanes nou i catorze de gestació. Fins ara les 800 lleidatanes que avorten cada any només tenien a l'abast el mètode de la pastilla abortiva, però per a la cirurgia s'havien de desplaçar a Barcelona o Tarragona, perquè a la zona de Lleida tots els metges s'han declarat objectors de consciència i han deixat les dones sense poder accedir a una prestació pública i universal. Salut ha anunciat també que aviat es podran fer interrupcions quirúrgiques a les Terres de l'Ebre.