Drets de les dones

“L’avortament seria legal a Andorra si Catalunya no mirés cap a una altra banda”

Les activistes Justyna Wydrzyńsk i Vanessa Mendoza denuncien la persecució judicial que pateixen per defensar els drets de les dones

4 min
Justyna Wydrzyńsk i Vanessa Mendoza, a la seu d'Amnistia Internacional Catalunya.

BarcelonaNo es coneixien fins que s'han trobat a la seu catalana d'Amnistia Internacional, l'organització que abandera les seves causes de defensar el dret a l'avortament i els dona suport davant dels tribunals que les han situat en la diana. La polonesa Justyna Wydrzyńsk i l'andorrana Vanessa Mendoza són dos referents europeus de fins a quin punt la lluita per la llibertat dels cossos de la dona no està guanyada i coincideixen a advertir que fins i tot com en el cas català o irlandès en què hi ha una bona llei, "no hi ha garanties dels drets". A Wydrzyńsk un tribunal la va condemnar el passat mes de març a vuit mesos de treballs per a la comunitat per enviar una píndola abortiva a una dona maltractada, i a Mendoza l'han citat per al pròxim 4 de desembre per respondre a l'acusació de difamació al govern de Xavier Espot. La fiscalia va veure indicis de delicte en l'informe que l'activista va presentar el 2019 a l'ONU sobre l'impacte que la prohibició absoluta de l'avortament té en les andorranes. "El cas de la Vanessa és molt greu i es mereix tot el suport internacional que vaig tenir jo", concedeix Wydrzyńsk, membre del col·lectiu Abortation Dream Team. La psicòloga Vanessa Mendoza presideix l'entitat Stop Violències i és el rostre de la batalla perquè les andorranes deixin de ser les úniques europees, juntament amb les de Malta, que tenen prohibit l'avortament, sense excepcions, fins i tot quan hi ha risc vital per a la mare o el fetus és inviable. S'enfronta a una multa de 6.000 euros i a una indemnització de 6.000 euros més a l'executiu per vulnerar el seu prestigi internacional, a banda de sis mesos d'inhabilitació per a càrrec públic.

La lluita continua

Diu que no li passa pel cap un acord amb la fiscal del cas, que com la jutgessa són dones, perquè seria acceptar que ha fet alguna cosa malament. "O absolució o res", exclama, i sosté que si bé mai hauria d'haver arribat aquest "judici de la vergonya", és una oportunitat per mostrar al món que en ple segle XXI hi ha un petit país que es regeix per lleis medievals que dicta "l'Església, no el Parlament".

Sense possibilitat d'avortar al país, les andorranes s'han autoorganitzat creant una xarxa d'ajuda a través de Stop Violència, que ofereix informació i acompanyament a l'estranger, a França, i sobretot als hospitals i clíniques catalanes. Les que no tenen targeta sanitària catalana han de pagar la intervenció o les pastilles per a l'avortament farmacològic. En els casos dels avortaments terapèutics a partir del tercer trimestre, per malaltia greu del fetus, la factura econòmica s'enfila i les dones han d'endeutar-se perquè "l'única opció que dona el govern és que pareixis, vegis morir el teu fill i l'enterris", enumera. Per això, l'activista assenyala la responsabilitat dels catalans, tant assidus al Principat com aliens en l'"anacronisme" que es viu al país. Aleshores, què? "Demano el boicot, no que no vingueu a Andorra, però que tingueu consciència que som una societat sense drets", afirma contundentment i assegura que "l'avortament seria legal a Andorra si Catalunya no mirés cap a una altra banda perquè fa negoci amb la nostra opressió".

Al costat de Mendoza, Wydrzyńsk se sorprèn de la rigidesa andorrana i, sobretot, de la poca atenció que està rebent el pròxim judici de Mendoza. Entén la ràbia de l'andorrana, perquè ella va passar per un judici fa pocs mesos i perquè, com al Principat, considera que és molt difícil que hi hagi canvis, malgrat que la societat –sobretot les generacions joves– estan aixecant la veu a favor de l'avortament. No fa ni un mes que l'oficialista PiS (l'ultra Llei i Justícia) va perdre la majoria absoluta i això permet que la Plataforma Cívica, liderada per l'expresident del Consell Europeu Donald Tusk, pugui formar un govern. "No tinc cap esperança que el futur govern permeti l'avortament i tornar a la llei del 2020 no és suficient", lamenta. Retreu que en campanya, Tusk, el candidat de la UE, per raons òbvies, hagués "utilitzat políticament" el dret a l'avortament per la força de les dones i que, en canvi, ara està negociant amb formacions antiavortament. "Mai m'ha trucat, ni s'ha interessat pel meu cas. Tusk és una decepció total", critica.

L'ofensiva ultra

L'any passat, 162 dones van poder avortar legalment per entrar en els dos únics supòsits: el perill de la salut de la mare o malformacions del fetus i per violació, tot i que a la pràctica en aquest últim és complicadíssim perquè, primer cal anar a la policia a denunciar l'agressió i el termini per a la interrupció és molt estret. L'opció més factible per a les poloneses, doncs, és viatjar a Alemanya o la República Txeca o prendre la píndola abortiva per fer tot el procés a casa. L'avortament és legal i cap dona és perseguida per fer-ho, però sí que es castiga l'ajuda directa a fer-ho. I en aquest punt de la llei es va agafar la jutgessa que va condemnar a Wydrzyńsk per oferir la pastilla a una dona que estava sent pressionada per la seva parella. En canvi, la seva entitat pot continuar oferint informació sobre l'avortament.

Assegudes en una sala d'Amnistia, Wydrzyńsk i Mendoza comparteixen que la persecució judicial que pateixen no és cap anècdota, sinó un avís per a navegants."No es pot abaixar la guàrdia", insisteix la polonesa, com ho demostren, diuen, la pressió que estan fent a tot el món organitzacions ultraconservadores que tenen els drets de les dones i els sexuals i reproductius en el punt de mira. "Defensem drets humans, i per això ens persegueixen", afirmen.

stats