"Soc gai. No me n'he amagat mai": el cap de govern d'Andorra fa pública la seva homosexualitat
El col·lectiu confia que el gest serveixi per "normalitzar" la diversitat i accelerar l'adquisició de tots els drets
BarcelonaEl cap de govern d'Andorra, Xavier Espot, va fer pública aquest dilluns la seva homosexualitat. Ho va fer en una entrevista a Ràdio i Televisió Andorrana (RTVA). "No ha de suposar cap inconvenient manifestar-ho": "Jo soc gai. No me n'he amagat mai", va dir. Espot, que encapçala l'executiu andorrà des de l'any 2019 –i que va revalidar el càrrec després de les eleccions de l'abril d'aquest any–, deixa clar que la seva orientació sexual no defineix la "totalitat" de la seva persona, i "encara menys de la política". Però creu que revelar que és gai pot servir d'exemple en un moment en què encara hi ha molt camí per recórrer en termes d'igualtat i va celebrar que expressar-se de manera "molt oberta i transparent" pugui ajudar a "normalitzar aquesta diversitat".
"Si això serveix perquè molts nens, joves o adolescents que estan passant per un moment difícil vegin que al final, independentment de la seva condició o orientació sexual, en aquest país pots prosperar i arribar a la més alta magistratura, doncs jo estic encantat de manifestar-ho", va dir. El mateix argument l'ha reiterat aquest dimarts en declaracions a Catalunya Ràdio, on ha confessat que no s'esperava que explicar que és gai –un fet que ja era "públic i notori" a Andorra, ha destacat– pogués agafar aquesta "amplitud" dins i fora del Principat. "És demostratiu que potser no hem acabat de normalitzar la diversitat sexual", ha apuntat.
Cap sorpresa entre el col·lectiu
La sortida de l'armari d'Espot no ha estat "cap sorpresa" per al col·lectiu LGTBI, assegura Isabella Vargas, vicepresidenta de l'entitat Diversand, que confia que aquest pas suposi "una normalització" perquè part de la societat andorrana encara manté certs "prejudicis i reticències" a l'hora d'acceptar la diversitat. En aquest sentit, assenyala que sempre és un "gran avenç" un exemple tan potent com el del cap de govern, que demostra que el fet de ser homosexual no afecta la professionalitat.
Malgrat les passes que ha fet Andorra per eliminar algunes discriminacions des que el 1994 es va adherir al Consell d'Europa, no va ser fins al juliol del 2005 que va legalitzar, a través de la llei de la persona i la família, la unió civil igualitària per a les persones del mateix sexe. No obstant això, quan va entrar en vigor ho va fer amb l'equiparació de drets i sota l'epígraf de matrimonis gràcies a una modificació del Codi de Família, que es va publicar amb la firma del president francès i copríncep d'Andorra, Emmanuel Macron, però sense la de l'altre copríncep, l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, partidari de reservar el concepte matrimoni només per a les unions contretes per la via canònica.
Entre els grans dèficits en matèria de drets LGTBI, Vargas assenyala la falta de polítiques institucionals específiques per al col·lectiu que tingui en compte la diversitat, les discriminacions i violència que pateix, ja que no disposen de cap departament ni oficina pròpia. A més, tot i que s'ha aprovat incloure el tractament per a la transició de gènere en la Seguretat Social, la falta d'especialistes fa inviable iniciar-ne cap al Principat. Així, només queda l'alternativa d'anar a França o a Catalunya, que només accepta usuaris si disposen de la targeta sanitària. Els que no en tenen, lamenta Vargas, "només poden viure en la desesperació". També el març de l'any passat es va acceptar el canvi de nom per a les persones trans, però la responsable de Diversand denuncia que els tràmits són enrevessats i s'han de fer a través d'un jutjat i no del Registre Civil. De moment, només s'han fet legalment tres modificacions de nom.
