La fam a Espanya durant la postguerra, malgrat els intents de la dictadura d'emmascarar-la, és força present a la literatura. La percebem en novel·les com ara Nada (1945), de Carmen Laforet; La colmena (1951), de Camilo José Cela; Tiempo de silencio (1961), de Luis Martín Santos, i La plaça del Diamant (1962), de Mercè Rodoreda. L’historiador Miguel Ángel del Arco Blanco (Granada, 1979) va un pas més enllà: la documenta i la demostra a La hambruna española (Crítica, 2025). Parla de les víctimes de la fam però també dels seus responsables. "Totes les grans fams del segle XX estan relacionades amb decisions polítiques. A Espanya va ser una arma de guerra contra els vençuts", afirma.

Sempre que escric sobre la guerra a la Franja de Gaza, escolto lectors adolorits que estan d'acord amb mi en la majoria de temes, però creuen que jutjo Israel amb massa duresa. Així que permeteu-me que intenti respondre'ls en els seus propis termes i explicar per què crec que el suport americà a aquesta guerra és una catàstrofe moral i pràctica, i doblement ara que Israel està planejant una altra gran ofensiva al territori.

Mirin, la notícia d’ahir –cada dia en tenim– sobre la fam a Gaza diu que s’estén una malaltia neurològica estranya, especialment entre els infants. Provoca paràlisi i seqüeles de per vida (als que sobreviuen, esclar).

Una malaltia neurològica estranya s'ha estès a la Franja de Gaza, especialment entre els nens, segons una alerta emesa pel ministeri de Salut de Hamàs. Al llarg de l'última setmana s'han detectat almenys 95 casos de la síndrome Guillain-Barré, una malaltia immunitària que afecta els nervis perifèrics i provoca paràlisi, i que s'ha acarnissat especialment entre les criatures. Els músculs, començant per les extremitats inferiors, es tornen flàccids progressivament fins que la paràlisi arriba als músculs respiratoris, on posa en risc la vida del pacient. Almenys tres persones han mort a conseqüència de la malaltia des del juliol –dos dels quals, menors de quinze anys– i de no haver pogut rebre el tractament adequat pel bloqueig israelià.

Ahir es va produir un fenomen gairebé paranormal: el president Illa, la consellera d’Interior Parlón, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van coincidir a reaccionar en el mateix sentit i sobre un mateix tema: l’entrevista a l’ARA de Ione Belarra dient que està en contra que Catalunya tingui les competències en immigració perquè els Mossos farien batudes racistes. 

El 15 de maig al matí, la Miran Mohammad era a casa del seu avi, a Beit Lahia, una ciutat del nord de Gaza, ajudant-lo a fer pa. Atesa l’escassetat d’aliments, la Miran, de 7 anys, estava afamada i es delia per menjar un tros d’aquell pa acabat de fer. Al final no va ser possible.

En les pitjors condicions que us pugueu imaginar, després d’haver patit huracans, terratrèmols, bombes i trets, apareix el millor de la humanitat. No pas una o dues vegades, sinó sempre.

A mesura que la població de Gaza ha hagut d'anar desplaçant-se cap al sud de la Franja, la manca d'aliments i les dificultats per al lliurament de l'ajuda humanitària han provocat una greu crisi i una fam només explicable com a estratègia de guerra per part d'Israel. No és el primer exemple, ja que passa en molts conflictes armats. Tot i que és cert que les crisis alimentàries i la lluita pels recursos escassos són font de conflictes, és més evident que les guerres són generadores implacables del deteriorament de la seguretat alimentària. Hi ha, per tant, una vinculació entre els dos fenòmens, la guerra i la fam, per la qual cosa cal dedicar-hi tota l'atenció que es mereix i intentar veure si hi ha causa-efecte i en quina mesura.

Mireia Angerri (Barcelona, 1970) és presidenta-delegada de Mans Unides a Barcelona des d’un mes abans del confinament estricte del març de 2020. Això els va obligar a canviar les prioritats i enviar kits sanitaris i packs d’alimentació als països on, a més del covid, la gent es moria de gana. Mans Unides és una ONGD, amb D de Desenvolupament, és a dir, més partidaris d’ensenyar a pescar que de donar peix. A Espanya, cada any, recapten uns 50 milions d’euros que destinen a projectes a l’Àfrica, Sud-amèrica o el sud-est asiàtic. Un 95% dels qui treballen per a Mans Unides són voluntaris, començant per la Mireia, una economista, mare de tres fills, que ha fet de la solidaritat un compromís de vida.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat aquest dimecres una inversió de 8.000 milions de dòlars fins al 2030 per acabar amb la inseguretat alimentària al seu país, que afecta 34 milions de persones, entre les quals cinc milions de nens. Això inclou no només fam, sinó totes les formes de malnutrició, incloent-hi l'obesitat, que afecta també moltes criatures. En una conferència celebrada a la Casa Blanca sobre fam, nutrició i sanitat, la primera des del 1969, Biden ha cridat a fer servir "tots els avenços tecnològics" assolits des de llavors per "fer dels Estats Units una nació més forta i saludable".

Alerta de l'ONU davant de la situació desesperada a Somàlia: la intensa sequera, la pujada de preus dels aliments per la guerra d'Ucraïna i el conflicte bèl·lic al país són una combinació letal que abocarà aviat centenars de milers de persones a la fam si no hi arriba ajuda urgent. "La finestra d'oportunitat per evitar l'estat de fam a Somàlia s'està tancant", alertaven aquest dimarts l'ONU, l'Unicef, l'OMS i la FAO en un missatge coordinat per tractar de frenar els pitjors pronòstics. Entre el gener i el juliol d'aquest any ja han mort 730 infants als centres de nutrició de l'ONU, segons informava aquest dimarts un representant de l'Unicef al país. L'última gran fam que va patir el país l'any 2011 es va saldar amb la mort de 250.000 persones, la meitat de les quals eren nens.

Un camí ple de monticles voluminosos de cossos glaçats; dones, homes i nens amb la pell i els ossos buscant desesperadament arrels de boga, glans i escorça d’arbre per poder saciar la fam, i molts veïns que un dia desapareixen i mai més se’n sap res. Són algunes de les escenes que evoca la historiadora i escriptora nord-americana Erin Litteken a la novel·la La guardiana de records de Kíiv (Navona), traduïda per Lola Fígols. És part de la història de l’Holodomor, la gran fam que entre 1932 i 1934 va matar 4,5 milions d’ucraïnesos. Segons la investigació del 2018 de la Universitat de Harvard i un equip de demògrafs ucraïnesos, en algunes regions va arribar a morir de fam la meitat de la població. Va ser el cas de llocs com Tetïiv o Hlobine. L'estudi demostra la responsabilitat de Stalin en totes aquelles morts.

Les delegacions d'Ucraïna i Rússia, amb la mediació de Turquia i observadors de les Nacions Unides, es van reunir a Istanbul per negociar la sortida de blat ucraïnès –atrapat pel bloqueig rus als ports de la costa ucraïnesa, com el d'Odessa– als mercats globals. Però l'acord entre Ucraïna i Rússia, en qualsevol matèria, es ven car. De fet, enmig d'un gran secretisme sobre la reunió, cap dels actors va voler comunicar-ne el resultat. Però fonts diplomàtiques asseguraven que un possible acord inclou que vaixells ucraïnesos escortin la sortida dels mercants en aigües que estan minades, amb el compromís de Rússia de no atacar-los i Turquia, com a mediador, inspeccionant les embarcacions –amb suport de l'ONU– per garantir a Moscou que Ucraïna no les utilitza per abastir-se d'armes.

Rússia i Ucraïna són exportadors claus de blat a escala mundial; en el cas de Rússia, s'hi afegeix la producció de fertilitzants, i en el d'Ucraïna, d'oli de girasol i blat de moro. La guerra entre els dos països, provocada per la invasió de l'exèrcit de Putin, cada dia que passa agreuja més l'abastiment global d'aquests aliments essencials. L'ONU ja parla d'"un any de fam catastròfica" si no es troba una solució amb celeritat. Segons estimacions dels experts, dels 195 països del món, almenys 34 (5 a l’Àsia i 29 a l’Àfrica) són incapaços de produir el seu menjar a causa de limitacions en l'accés a l'aigua o la terra.

El president de la Unió Africana (UA), Macky Sall, s'ha reunit aquest divendres a Sotxi amb el president rus, Vladímir Putin, amb una qüestió central a l'agenda: dinamitzar la sortida del blat i els fertilitzants que el seu continent necessita per evitar una crisi de fam. La guerra a Ucraïna i l’efecte que ha tingut en el transport, la producció i la distribució de blat rus i ucraïnès està afectant durament el continent africà des de fa mesos. Sall és també president del Senegal, un dels països més perjudicats. Després de la reunió, ha fet una crida directa als països occidentals perquè aixequin les sancions que impedeixen l'exportació d'aquests productes russos.

La pitjor sequera dels últims quaranta anys, sumada a la pujada de preus dels aliments per la guerra a Ucraïna, ha desembocat en una crisi alimentària a la banya d'Àfrica. A Etiòpia, Kènia i Somàlia, cada 48 segons mor de fam una persona, segons un informe d'Oxfam Intermón i Save the Children.

La fam al món va augmentar el 2020, després de cinc anys sense fer-ho, per culpa de la pandèmia de covid-19. Ara, en un moment en què hauria de començar la recuperació, l'atac rus a Ucraïna només fa que enfosquir una situació ja molt precària. Fins ara, Rússia i Ucraïna proporcionaven més d'un terç de les exportacions mundials de cereals, però la guerra provocarà una disrupció que tindrà efectes significatius molt més enllà de les seves fronteres. A la falta de mà d'obra per fer la collita a Ucraïna –amb milions de desplaçats i mobilitzats a l'exèrcit o les defenses territorials–, la destrucció de camps de conreu, les pertorbacions en el transport i l'augment del preu de l'energia, s'hi suma la prohibició d'exportar productes bàsics, tant per part de Rússia com d'Ucraïna. Tot plegat provocarà escassetat i, en conseqüència, un encariment dels aliments.

Almenys 2 milions de persones són víctimes de la fam a la regió de Tigre, al nord-est d'Etiòpia, a conseqüència del conflicte que fa més d'un any que dura entre les forces governamentals i els rebels locals. Són xifres del Programa Mundial d'Aliments (PMA) de l'ONU, que ha fet el seu primer estudi al territori des de l'inici de la guerra, ja fa 15 mesos.

La pandèmia de covid ha causat un augment estimat del 18% en el nombre de persones que pateixen fam, segons un informe de les Nacions Unides publicat aquest dilluns. Des de l’esclat de la crisi sanitària, els últims divuit mesos han suposat un període en què s’han capgirat tots els esforços fets fins ara per la comunitat internacional per garantir que tothom tingui accés a aliments. El món ja s’havia desviat de l'objectiu d’erradicar la fam l’any 2030. L’anàlisi de l’ONU adverteix que el covid ha accentuat la direcció equivocada.

Unes 350.000 persones viuen en situació de fam extrema a la regió de Tigre, al nord d’Etiòpia, i més de 4 milions (el 70% de la població) necessiten assistència alimentària urgent. Són dades publicades aquesta setmana per les Nacions Unides i que fan evidents les greus conseqüències per a la població civil de la guerra que el govern etíop lliura des de principis de novembre contra el Front Popular d'Alliberament de Tigre. És el pitjor episodi de fam des del que va afectar Somàlia l'any 2011.