Internacional 09/01/2022

Jerusalem, terra promesa –i enverinada– per als jueus atrapats a la guerra de Tigre

Els hebreus etíops formen part de la societat israeliana des de fa més de 30 anys, però pateixen discriminació i racisme

PJ Armengou
3 min
Refugiats de Tigre al camp d’Um Rakuba (Sudan).

JerusalemEl conflicte a la regió etíop de Tigre entre les forces governamentals i els rebels locals ha generat des de fa mesos una sagnia de morts i desplaçats al país africà . Centenars de milers de persones han fugit a l’interior del país o a l’estranger; principalment al Sudan, però també a Djibouti, a l’Aràbia Saudita... i a Israel. El govern de Naftali Bennett s’ha compromès en acollir milers de jueus etíops i en accelerar i ampliar el pla, aprovat el 2015, per portar a la Terra Promesa prop de 9.000 membres d’aquesta comunitat.

Els anomenats Beta Israel són un grup ètnic i religiós africà que professa un judaisme arcaic, aïllat de les tradicions jueves principals, però que conserva l’observació del sàbat i d’altres normes religioses. Tot i que el seu origen és incert, els historiadors i la tradició els vinculen a la llegendària reina de Saba i al rei Salomó, o a la tribu perduda de Dan. L’any 1975 el Rabinat d’Israel va emetre resolucions considerant-los jueus autèntics i, per tant, en virtut de la Llei de Retorn del 1950 va declarar que tenien dret a viure a Israel.

La primera arribada massiva de jueus etíops a Terra Santa va tenir lloc el 1984, amb l’anomenada Operació Moisès. Després vindrien l’Operació Josuè (1985) i l’Operació Salomó, la més important, que el 1991 va permetre evacuar d’una Etiòpia en guerra 14.325 jueus en qüestió de 48 hores. Actualment, la majoria de jueus etíops, unes 160.500 persones, viuen a Israel, tot i que es calcula que encara en queden uns 12.000 en terres africanes. En els últims anys Israel ha promogut l’arribada de més jueus etíops, però aquesta arribada s’ha produït amb comptagotes i no prou dificultats.

Amb l’esclat de la guerra a Tigre, nombrosos líders i membres de la comunitat van exigir portar a Israel la resta de jueus d’Etiòpia, especialment aquells en zones de conflicte i amb familiars de primer grau al país. Des de llavors n’han arribat alguns centenars, però no sense polèmica. S’ha descobert que fins a 61 dels etíops repatriats l'any passat no eren jueus, i també que molts altres no procedien de zones en guerra. Paral·lelament, diverses entitats han recordat que, tot i que l’arribada de refugiats és una bona notícia, la situació dels Beta Israel dista molt de ser idíl·lica. Pateixen discriminació i són més pobres que els seus conciutadans jueus.

Segregació i marginació

“A la societat israeliana hi ha un greu problema de racisme i prejudicis contra els jueus etíops”, assegura a l’ARA Rina Ayalin-Gorelik, directora executiva de l’Associació de Jueus Etíops d’Israel (AEJ, per les seves sigles en anglès). “Tot i que som l’1,7% de la població, l’any 2020 el 3,45% dels casos policials van ser contra jueus etíops”. Ayalin-Gorelik denuncia que la policia israeliana fa identificacions per perfil racial i acusa les forces de seguretat d’un ús excessiu de la força generalitzat contra la comunitat. L’AEJ va aconseguir el 2021 una llei que prohibeix a la policia identificar ciutadans sense una causa raonable i ara vol “forçar la policia a investigar casos de racisme”.

La directora de l’AEJ lamenta també que la comunitat pateix “una bretxa significativa en educació”. Segons dades de la seva entitat, només el 44,8% dels estudiants d’ascendència etíop obtenen els resultats acadèmics necessaris per entrar a la universitat, davant el 71% dels estudiants israelians. A més, només un 21% dels etíops estudien carreres de ciències, davant del 45,5% d’israelians. “La comunitat ha anat millorant les seves dades en l’àmbit acadèmic, però ho ha fet malgrat les dificultats i no gràcies a l’ajuda del govern”, diu Ayalin-Gorelik.

Amb tot, han assolit diversos èxits en els últims anys: des de tenir més presència a la Knesset (el Parlament) fins a canvis legislatius i una més gran integració social. L’actual ministra d’immigració, Pnina Tamano-Shata, per exemple, és nascuda a Etiòpia –el 2013 va ser la primera parlamentària dels Beta Israel– i una de les principals impulsores de l’arribada de més jueus etíops al país. “La manera com la comunitat es veu a si mateixa i es presenta està canviant. Hem tingut èxits, però no es pot donar res per garantit”, conclou Ayalin-Gorelik.

stats