ÀFRICA
Internacional 18/02/2021

Etiòpia: la guerra que es va donar per acabada continua

Tigre segueix incomunicat mentre la situació dels civils empitjora

4 min
Un membre de les milícies Amhara, que donen suport a l’exèrcit etíop.

BarcelonaEl 28 de novembre de l’any passat el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, donava per acabada la guerra a la regió de Tigre, al nord del país. Havia sigut una ofensiva llampec: amb menys d’un mes el mandatari n’havia tingut prou per avançar fins a la ciutat de Mekele, capital de la regió, controlar-la i cantar victòria davant les milícies del Front Popular d’Alliberament de Tigre (FPAT), que governaven la zona. Llavors, en un comunicat oficial, Abiy Ahmed assegurava que es posava fi a les operacions militars i que el seu objectiu era curar les ferides. “Hem de reconstruir allò que ha sigut destruït, i fer tornar aquells que han fugit de la zona tenint com a prioritat màxima retornar la normalitat a la gent de Tigre”, deia el primer ministre. Gairebé tres mesos després, res no ha sigut així.

Malgrat els reiterats missatges de normalitat que Abiy Ahmed intenta fer arribar al món -l’últim al govern de Joe Biden-, la guerra no ha acabat. Els combats, de fet, són pràcticament diaris i continuen a l’ombra, ocultats sota un bloqueig informatiu que, intencionadament, va silenciar el conflicte des del principi. El govern del premi Nobel de la pau del 2019 segueix tenint vetat l’accés als periodistes i internet. Les connexions telefòniques tampoc funcionen i les organitzacions humanitàries només hi arriben amb enormes dificultats. Com a conseqüència, i tal com denunciaven fa uns dies equips de la Creu Roja, el 80% de Tigre continua incomunicat i ningú sap exactament què hi passa.

“Estic molt preocupat per les condicions que he observat, les històries que he escoltat i la quantitat de persones que estan vivint en condicions extremes”, explicava Francesco Rocca, president de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, després de viatjar a alguns dels territoris on sí que hi poden accedir les ONG, principalment les ciutats. Per contra, són les zones rurals les que continuen aïllades.

Desplegament militar

Fonts coneixedores de la situació sobre el terreny confirmen a l’ARA que l’exèrcit etíop continua desplegat a Tigre. També l’exèrcit de la veïna Eritrea, a qui els Estats Units i la Unió Europea han demanat que abandoni immediatament la zona després que els hagin arribat “proves creïbles” de “saquejos, violència sexual contra població civil, assassinats indiscriminats en camps de desplaçats i altres abusos contra els drets humans”.

Des d’Addis Abeba es justifica la presència dels militars arran d’un operatiu per trobar alguns dels líders del FPAT -entre els quals el destituït president de Tigre, Debretsion Gebremichael- que van fugir i, suposadament, s’oculten en zones muntanyoses de la regió. Els combats entre l’exèrcit i les milícies de Tigre que resisteixen s’han multiplicat en les últimes setmanes. Dimarts, i segons fonts locals, un xoc entre soldats etíops i del FPAT havia deixat un centenar de combatents morts. Part d’aquests atacs esquitxen els civils, que també s’amaguen en zones rurals i a les muntanyes després d’haver abandonat casa seva fugint de la violència. El nombre de víctimes mortals, com tantes coses en aquesta guerra, és una incògnita. La majoria d’organismes internacionals es limiten a parlar de milers de víctimes.

De tant en tant, arriben senyals que deixen intuir la magnitud de la catàstrofe que està succeint durant aquests mesos. Segons el testimoni d'alguns supervivents, recollits per una investigació de l'agència Associated Press, a finals de novembre més de 800 persones van ser massacrades a una església de la ciutat d'Aksum, a la regió del Tigre i no gaire lluny de la frontera amb Eritrea. De fet, els autors de la brutal matança van ser els propis soldats eritreus, que donen ara suport al govern etíop malgrat que havien estat enemics històrics durant dècades. El mossèn de l'esglèsia de Santa Maria de Sió –el temple ortodox més sagrat de la localitat– explicava que el temple estava ple de persones, que s'havien refugiat per por a l'arribada dels soldats. Durant dies, els cadàvers van quedar a la intempèrie i per les nits –segons el relat dels testimonis– hienes i altres animals s'hi acostaven per devorar-los.

Emergència alimentària

Mentrestant, i tal com s’havia advertit pràcticament des de l’inici de l’ofensiva, la crisi humanitària que es deriva del conflicte ha agafat proporcions preocupants. Prop de 300.000 persones han hagut d’abandonar casa seva degut a la violència, i 60.000 han travessat la frontera per refugiar-se al Sudan. Segons una conversa filtrada d’una reunió al gener de funcionaris etíops desplaçats a Tigre, més de 4,5 milions de persones -és a dir, més de la meitat de tota la població de la regió- necessiten ajuda alimentària d’emergència i algunes han començat a morir de fam.

Refugiats etíops al centre de recepció de refugiats de la frontera de Hamdayet, al Sudan

“Falta de tot: menjar, aigua, medicaments... serveis bàsics de tota mena”, expliquen des de Metges Sense Fronteres. Equips d’aquesta ONG s’han desplaçat a algunes ciutats de Tigre i apunten que l’escenari que s’hi han trobat és desolador: amb hospitals completament saquejats, edificis destruïts, cotxes cremats, falta d’electricitat i fins i tot d’aigua. Una d’aquestes localitats és Mekele, la capital. Abans del conflicte hi vivien unes 500.000 persones i era la cinquena més gran d’Etiòpia. També era un dels motors econòmics i un dels centres universitaris del país.

stats