Les Nacions Unides exploren en el Dia Mundial de l'Aigua la connexió entre aigua i gènere en la gestió dels recursos hídrics com a element clau per assegurar un accés equitatiu i sostenible. El compromís de Veolia amb aquest objectiu és ferm: garantir que totes les persones disposin d'aigua apostant per solucions innovadores, amb l'impuls de les aliances. 

"Nosaltres, els pobles de les nacions unides, determinats a salvar les generacions futures del flagell de la guerra". Així arrenca el text signat per 50 països l'estiu del 1945, encara enmig del fum de les bombes de la Segona Guerra Mundial. Quatre mesos després, el 24 d'octubre del 1945 entrava en vigor la Carta de les Nacions Unides. El text comprometia els governs del món a resoldre els conflictes sense l'ús de les armes, a promoure la pau i el respecte als drets humans, la cooperació entre nacions en termes d'igualtat i el desenvolupament econòmic i social arreu del planeta. A aquests principis –tant en entredit ara mateix– s'hi han adherit fins ara 193 estats, gairebé tots els que existeixen.

La intervenció del president dels Estats Units, Donald Trump, davant l'Assemblea General de l'ONU certifica el final d'una època en què els Estats Units lideraven un sistema de governança multilateral, amb l'ONU com a principal exponent, i que va néixer justament per no repetir els errors que van provocar els esclats dels feixismes a l'època d'entreguerres i, al capdavall, la Segona Guerra Mundial. Amb un to arrogant i armat amb un arsenal de dades falses, Trump ha mostrat un menyspreu absolut per les Nacions Unides i també per Europa, i ha alimentat les teories de la conspiració al voltant de la immigració.

La guerra al Pròxim Orient continua escalant en tots els fronts: Gaza, el Líban i l'Iran. A darrera hora d'aquest dimecres s'ha conegut un nou atac de forces israelianes contra la missió de pacificació de Nacions Unides. El cinquè en una setmana. Els fets han tingut lloc aquest matí en una posició prop de Kafer Kela, un poble del sud del Líban. Un tanc israelià ha disparat contra la seva torre de vigilància. Les dues càmeres han sigut destruïdes i la torre ha resultat danyada en el que anomenen "foc directe i aparentment deliberat sobre la posició".

N’hi ha que pensen que les Nacions Unides no serveixen per a res i n’hi ha que contesten que sense ONU el món encara seria pitjor perquè, almenys, produeix una il·lusió de comunitat global en facilitar seient, veu i vot a tots els estats del món, reunits en assemblea general. Sí, després venen les votacions al Consell de Seguretat, bloquegen el que convé i les bones intencions s’acaben allà mateix.

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha reconegut que algunes institucions de l'ONU estan "desfasades". "Els actors polítics actuen amb total impunitat. És molt difícil fer complir les resolucions del Consell de Seguretat", ha declarat també. Sense anar més lluny, per exemple, Israel ha incomplert reiteradament les resolucions de l'alt òrgan de l'ONU. "Hem d'adonar-nos que algunes institucions han passat de moda", també ha dit el secretari general, que espera poder obrir un període de reforma en la Cimera pel Futur, que ha convocat per al setembre vinent. Així mateix, ha assegurat que el món "avança cap a un sistema multipolar" i que ens trobem en un període de transició "caòtic".

No som aliens al patiment humà, als conflictes, als desastres naturals, a algunes de les catàstrofes més grans i més greus del món. Vam ser-hi quan van esclatar els combats a Khartum, al Sudan, quan plovien bombes sobre Ucraïna, quan els terratrèmols van arrasar el sud de Turquia i el nord de Síria, quan la Banya d'Àfrica s'enfrontava a la seva pitjor sequera en anys. I la llista continua.

L’altra nit em va tornar a passar: estava fregant els plats després de sopar i, quan anava a llençar l’envàs dels tortel·linis instantanis que m’acabava de menjar, em vaig aturar desconcertat. Era de plàstic, sens dubte. ¿Però de quina mena? Al paquet no hi havia codi d’identificació de resines ni cap símbol de reciclatge. A l’etiqueta no hi deia res, tampoc.

Un granger ugandès necessitaria gairebé 60 anys, tota una vida, per contaminar el mateix que Kim Kardashian, Jeff Bezos o Elon Musk contaminen amb un vol de menys de 3 hores en el seu jet privat.

La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants ja té trenta-quatre anys. Necessitaria uns quants canvis. Però serà millor no intentar-ho. En molts països encara és paper mullat i molts del nostre entorn, més o menys complidors, acaben d’acceptar que es poden bombardejar i matar infants si és com a odi i revenja entre adults. Així és que millor no tocar-la. 

Seda Israyelyan, una dona de 70 anys de la localitat de Sarushen a l'Alt Karabakh, és una de les més de cent mil persones que van abandonar-lo després que l'Azerbaidjan ataqués aquesta república no reconeguda el 19 de setembre del 2023. Ara, Seda es troba en un refugi temporal on una organització benèfica allotja dotzenes de refugiats.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha portat aquest dimarts per primera vegada la seva característica vestimenta verd militar a l'Assemblea General de les Nacions Unides, que s'ha inaugurat aquest dimarts a Nova York i s'allargarà una setmana. Després de comparèixer l'any passat amb un vídeo pregravat, on demanava als líders del món sancions contra Rússia, el mandatari ucraïnès ha renovat la crida i ha aprofitat l'atenció mediàtica per demanar el suport de la comunitat internacional.

Per primera vegada des que Rússia va envair Ucraïna, el president Volodímir Zelenski intervindrà dimarts de manera presencial a l’Assemblea General de les Nacions Unides. El mandatari busca renovar el seu suport internacional en un moment de qüestionament de la contraofensiva, que avança a un ritme més lent del que s'esperava després de 19 mesos d'hostilitats.

La lluita global per a l'erradicació del masclisme i a favor de la igualtat d'homes i dones sembla estar estancada. Així es desprèn de l'informe publicat aquest dilluns pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), que recull dades d'enquestes a la població d'una vuitantena de països (que cobreixen l'opinió del 85% de la població mundial, segons l'ONU) i assenyala la falta d'avenços en la superació dels prejudicis contra les dones al llarg de l'última dècada. Nou de cada deu persones al món continuen mantenint en l'actualitat un "biaix" contra les dones, apunta l'informe, que entre les dades més concretes en deixa una d'especialment alarmant: el 25% de la població mundial creu que està justificat que un marit pegui la seva dona. Les xifres corresponen al període 2017-2022.

Les Nacions Unides intenten evitar una catàstrofe ecològica al mar Roig. Per fer-ho, han signat un acord amb la naviliera internacional Euronav perquè un vaixell de substitució o reemplaçament retiri més d'un milió de barrils de petroli que es troben a bord d'un molt deteriorat tanc –un antic petrolier, l'FSO Safer–, ancorat davant de les costes occidentals del Iemen des del 1988. En concret, es troba a uns nou quilòmetres de la península de Ras Isa, al davant del port de Hodeida. Des del 2015, quan va esclatar una guerra civil que està devastant el país, el tanc va deixar de rebre el manteniment necessari. Vuit anys després, el magatzem flotant corre el perill d'explosió o trencament en dos.

No s'hi cap? Hi ha massa gent al planeta per al nivell d'explotació a què la humanitat el sotmet? És sostenible el creixement de la població global al ritme dels últims 200 anys i escaig, i especialment l'últim mig segle? El 1800 es calcula que vivien a la terra mil milions de persones.

Cada cop hi ha més governs, institucions i empreses que es vanten d'avançar cap a la neutralitat de carboni, és a dir, cap al punt en què el diòxid de carboni alliberat quedi compensat amb altres accions, com l'ús d'energies renovables. Però aquestes promeses són, sovint, només accions de blanqueig ecològic (en anglès, greenwashing), segons un informe presentat aquest dimarts per un grup d'experts de les Nacions Unides creat a principis d'aquest any justament per lluitar contra aquestes pràctiques enganyoses.

Rússia ha anunciat aquest dissabte que suspèn la seva participació en l'acord per exportar productes agrícoles des de ports ucraïnesos, signat al juliol entre Moscou i Kíiv amb la mediació de les Nacions Unides i Turquia. Ho ha justificat com a resposta a un suposat "atac massiu" amb drons a la flota russa a Sebastòpol, la ciutat més gran de la península de Crimea, del qual ha responsabilitzat tant Ucraïna com el Regne Unit. Kíiv, però, no n'ha reconegut l'autoria i ha atribuït les explosions a una "negligència russa" durant la manipulació d'explosius.

Contundent, directe i categòric. El president dels Estats Units, Joe Biden, no se n'ha anat en raons durant la seva intervenció a l'Assemblea General de les Nacions Unides, i ha començat el seu discurs culpant directament el president rus, Vladímir Putin, de la guerra a Ucraïna i acusant-lo de ser un total irresponsable. "Una guerra nuclear no es pot guanyar i no s'ha de lluitar mai", ha afirmat Biden, que ha respost així al seu homòleg rus, que aquest dimecres ha agitat el fantasma de l'amenaça nuclear en un discurs televisat en què ha anunciat la mobilització de 300.000 reservistes russos per mantenir la invasió d'Ucraïna.