El 12 de desembre de 2024, després d’una intensa campanya que va sostenir la societat civil europea, vam aconseguir bloquejar el projecte de reglament europeu de monitoratge automatitzat de les converses íntimes de la ciutadania europea, conegut com a Chat Control. Es va aconseguir una coalició de governs que va impedir assolir una majoria qualificada. Espanya no n’era un, ja que des del principi es va significar amb una de les posicions més extremes a favor. Un document que es va filtrar el 2023 va treure a la llum les següents declaracions del ministeri de l’Interior: "Idealment, segons la nostra opinió, seria desitjable prevenir legislativament que els proveïdors de serveis amb seu a la UE implementin xifrat d’extrem a extrem. […] La detecció automàtica de contingut en les comunicacions interpersonals és clau".

Aquesta setmana, l’empresa de tecnologia social Meta ha començat a utilitzar les dades dels usuaris de Facebook, Instagram i WhatsApp per entrenar els seus models d’intel·ligència artificial. Els usuaris, diuen, s’hi poden negar omplint un formulari. En el món de la suposada protecció de dades, per protegir-les, suposadament, has d’omplir formularis extres. Encara que també és una mica ingenu creure que en el món de les xarxes socials, dels smartphones i de totes les gestions que hem de fer tecnològicament, les nostres dades continuen protegides. Ara mateix, per estar lliure del grapeig dels usurpadors de dades hauries de viure en una apagada permanent o en una casa autosuficient tan aïllada com sigui possible. Parlo del nostre context, òbviament. I de la manca de credibilitat que generen aquestes empreses, amb uns principis estranyíssims que hem assumit com a normals, com ara que no es puguin ensenyar els mugrons de les dones però sí la violència explícita en les seves formes més desagradables. Esclar que fora de les xarxes socials també passa que si un home va sense samarreta pel carrer es considera normal i si ho fa una dona es titlla, com a mínim, de provocació. Els pits són un exemple clar de la manca d’evolució. I consti que jo soc partidària que tothom vagi vestit pel carrer. No em fico amb el gust de cadascú que no acabaríem. Però vestit. Ara, si un home ensenya una foto del seu tors a Instagram sense censura, una dona hauria de poder fer exactament el mateix. Fet aquest apunt discriminatori de mugrons, tornem allà on érem. Les dades. Protegides. A les xarxes socials. No em feu riure, que estic per tornar als mugrons.

Pot ser que Elon Musk deixi de dirigir l'anomenat departament d'Eficiència Governamental (DOGE, per la seva sigla en anglès), però el seu llegat ja està assegurat. El DOGE està muntant un extens sistema de vigilància nacional per al govern de Donald Trump com no s'ha vist mai als Estats Units.

En els darrers anys la relació entre la Unió Europea i les grans empreses tecnològiques ha estat una de les més complexes i, alhora, crucials per al futur de la governança digital. Les regulacions en matèria de drets digitals, com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i les lleis de serveis digitals (DSA), han estat intents significatius de Brussel·les per protegir els ciutadans. Tot i això, el que abans semblava una batalla legislativa interna d'Europa contra els gegants de Silicon Valley ha pres una nova dimensió amb la intervenció directa dels Estats Units.

No hi ha conversa de sobretaula o de porta d’escola en aquests temps de final de curs en què una mare o un pare preocupat no tregui el tema de l’ús continuat i excessiu que els seus fills fan de les xarxes socials. TikTok i Instagram ja apareixen com un membre més de la família, ocupant cada cop més espai i temps en les vides dels joves per desesperació, impotència i enuig dels seus progenitors.

Aquest dijous, a tots els milions de persones que vivim al Barcelonès, els dos Vallesos, el Maresme i el Baix Llobregat no ens xiularan les orelles sinó els telèfons mòbils, sempre que siguin intel·ligents (els telèfons).

Podríem pensar que la majoria de les nostres activitats quotidianes són privades. Poques vegades hi ha algú que escolti deliberadament les nostres converses, que espiï on anem a comprar o que ens segueixi quan ens desplacem. El govern necessita alguna mena d’ordre o manament judicial per poder sentir les nostres trucades telefòniques, per descobrir quins llibres hem tret de la biblioteca o per llegir el nostre correu.

El conflicte en el món digital entre la privadesa dels ciutadans i la voluntat d’intromissió de les autoritats, que als EUA fa anys que és ben viu, ha travessat finalment l’Atlàntic i acaba de desembarcar a Europa. La Unió Europea, fins ara valedora dels drets digitals personals davant els excessos corporatius nord-americans i els estatals xinesos, ha iniciat un procés legislatiu que amenaça amb fer il·legal el xifratge de les comunicacions electròniques, l’últim reducte d’intimitat que ens queda.

David Duffy, genetista especialitzat en fauna de la Universitat de Florida, només volia fer un millor seguiment de les malalties de les tortugues marines. Però llavors va començar a trobar ADN humà a tot arreu on mirava.

Si saps on trobar-los, el número, la data de caducitat i el codi de verificació d’una targeta bancària aliena que disposi de 5.000 dòlars de crèdit es poden comprar per uns 120 dòlars; si et conformes amb obtenir 1.000 dòlars, el preu baixa a 80 dòlars, i si no exigeixes cap garantia de crèdit disponible, pots adquirir les dades de cada targeta per preus que oscil·len entre els 15 i els 30 dòlars segons el país d’emissió (les espanyoles es cotitzen a 25 dòlars), que pots voler escollir per cometre el teu frau en un lloc determinat. Un joc de credencials robades (usuari més contrasenya) per accedir a un servei de banca per internet costa 65 dòlars.

Fa quinze anys que va esclatar un dels escàndols periodístics més sonats del segle: l’espionatge massiu practicat pel diari News of the World a celebritats, punxant-los el telèfon. El rotatiu, editat pel grup NWN de Rupert Murdoch, va tancar el 2011, però les conseqüències legals encara s’arrosseguen. De fet, l’editora acaba de demanar a la justícia que doni per tancat el període per presentar reclamacions legals. De moment, s’han resolt un miler de casos, però els advocats de les víctimes creuen que hi poden haver fins a 22.000 afectats i que, per la mateixa naturalesa discreta del delicte, potser caldran deu anys més per assegurar que tothom ha pogut assabentar-se de la seva situació. El jutge ha acordat deixar el procediment obert, que està causant una sagnia a les arques de NWN: l’any passat van fondre fins a 49 milions de lliures en despeses legals i indemnitzacions. I el 2020, 80 milions més.

Sabíem que la informació és poder, però aquesta setmana ens planta davant dos debats fonamentals en l’era digital: privadesa i desinformació. D’una banda, tenim l’home que va difondre les dades personals de la víctima de La Manada (inclosa l’adreça postal); de l’altra, la guerra desinformativa que se suma a l’ofensiva militar russa sobre Ucraïna. El que tenen en comú aquests fets és l’exercici de la prudència individual com a element indispensable de la responsabilitat col·lectiva. Difondre les dades personals d’algú sense en el seu consentiment, enverina. Repiular imatges bèl·liques que no sabem d’on surten no ens fa còmplices de les víctimes.  

El responsable de l'establiment fa la comprovació rutinària de l'anomenat "passaport covid". Cap tensió, cap problema. Els clients ensenyen un codi QR a la pantalla del mòbil i ell hi acosta el seu. Tema resolt. Un dels clients aporta com a prova la versió impresa, on també hi ha un codi QR. No passa res, òbviament, però la comprovació deixa de ser rutinària. El paper és observat amb més atenció. En aquest establiment de restauració, per cert, la carta s'ha de llegir per força a través d'un codi QR que hi ha en una mena de petit cub de metacrilat. Si no hi ha mòbil, no hi ha carta. Es tracta d'una simple anècdota, sens dubte, però mostra amb claredat cap on bufaran els vents després del covid.

El debat sobre la privacitat i la seva protecció torna a ser al centre de moltes de les actuals preocupacions socials. Tant si parlem de la protecció de dades personals com si pensem en el funcionament dels algorismes que governen els usos de les xarxes socials, la qüestió de què entenem per privat és fonamental. També, esclar, és una qüestió recurrent en tots els conflictes entre la llibertat d’expressió pública i el dret a la intimitat privada. I ara mateix forma part de les discussions sobre si vacunar-se cau en l’esfera privada i se situa en l’espai de llibertat personal, o si pertany a l’esfera pública i ha de ser obligatori en defensa el bé col·lectiu.

Apple va confirmar fa uns dies que les pròximes versions dels seus sistemes operatius iOS, iPadOS, macOS i watchOS, que s’esperen per a mitjans de setembre coincidint amb la presentació dels iPhone 13, inclouran diverses funcions per detectar automàticament la presència d’imatges de pornografia infantil (CSAM, per les sigles en anglès de child sexual abuse material) en els dispositius dels usuaris i comunicar-ho a les autoritats. Com que es tracta d’una marca que ha fet bandera –i argument comercial– de la protecció de les dades personals dels seus clients, l’anunci de la novetat li ha comportat ser acusada d’hipocresia. Però, com veurem, les coses no són tan senzilles.

Les noves polítiques de privacitat de WhatsApp no agraden a l’executiu d’Erdogan, que optarà per comunicar-se a través de BiP, una aplicació de missatgeria vinculada a l'operador de telefonia més important de Turquia, Turkcell. WhatsApp va anunciar la setmana passada un canvi en els termes i les condicions que permetrà compartir les dades dels usuaris amb Facebook que entrarà en vigor el pròxim 8 de febrer.