Quan el món va sortir dels horrors de la Segona Guerra Mundial i va prometre que "mai més", les nacions van establir les bases del sistema de justícia internacional que ara existeix per abordar els pitjors crims del planeta. Avui, els Estats Units intenten activament desmantellar-lo.

Els drons de l'exèrcit israelià sobrevolen constantment el cel de Gaza des de fa anys; vigilen tots els moviments de la població i disparen amb control remot, a dins i a fora de les zones de combat. Però en l'actual operació genocida a Gaza, s'ha documentat àmpliament que també es fan servir com a instrument de terror psicològic, sobretot a les zones on els civils s'han vist obligats a buscar refugi. Els aparells no tripulats que poden volar a baixa altura s'han equipat amb altaveus que emeten el so del plor d'un nadó, crits de dones suplicant ajuda, el lladruc de gossos, sirenes d'ambulàncies o el terrabastall dels bombardejos.

No és cap sorpresa que Israel hagi fet saltar pels aires el fràgil alto el foc a Gaza. Fa setmanes que responsables israelians estan dient obertament que “coses” que abans semblaven “impossibles” han esdevingut “legítimes”, en al·lusió a la possible expulsió dels 2,3 milions de palestins, o una part d’ells, de Gaza, destrossada pels bombardejos des del 7 d’octubre de 2023. Els mitjans hebreus indiquen que els Estats Units i Israel estan un pas per davant i han establert contacte amb tres països de l’Àfrica oriental perquè acullin els refugiats que seran expulsats. Aquests tres països són de moment el Sudan, Somàlia i Somalilàndia, però la llista és provisional i podria ampliar-se en el futur.

El ministre d'Energia israelià, Eli Cohen, ha ordenat aquest diumenge tallar "immediatament" qualsevol subministrament d'electricitat facilitat per la Corporació Elèctrica d'Israel a la Franja de Gaza, segons ha informat en un videomissatge. Una setmana després de suspendre tota l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja, ara Israel fa un pas més i també talla el subministrament elèctric.

Per on començar amb la proposta del president Donald Trump de treure els palestins de la franja de Gaza i que els Estats Units se la quedin i la reurbanitzin?

El pas de Rafah, que uneix Gaza amb Egipte, s'ha tornat a obrir aquest dissabte, per primer cop des de fa nou mesos, per evacuar 47 criatures palestines ferides i malaltes, a més de tres pacients adults, i 67 acompanyants o cuidadors, segons dades de l'OMS. Aquesta primera evacuació humanitària forma part de l'acord de treva temporal, en virtut del qual aquest mateix dissabte Hamàs ha alliberat tres ostatges i Israel ha deixat anar 183 presos palestins. El pas de Rafah estava tancat totalment des del maig passat, quan l'exèrcit israelià va ocupar els seus voltants, però des d'aquest dissabte aquest acord preveu una evacuació diària de 50 palestins per rebre tractament mèdic a Egipte i altres països.

Israel prem l'accelerador a Gaza i inicia una operació per buidar el nord del territori palestí. Superat el primer any de guerra, i quan totes les mirades estan posades en el front del Líban i la confrontació entre Tel-Aviv i l'Iran, les forces israelianes han iniciat una nova fase de l'ofensiva a la meitat nord de la Franja, amb ordres d'evacuació massiva, bombardejos incessants i incursió terrestre.

Fa 76 anys que Mariam Bayrakji va fugir al Líban amb la seva família. A la seva memòria octogenària guarda fragments de la infantesa a Kuweikat, un poblat palestí a nou quilòmetres d'Acre, ciutat costanera del nord d'Israel, que es va transformar en un dels 70 assentaments il·legals de colons immediatament després del 1948. A la Mariam, que és la història viva d'aquells dies de persecucions i evacuacions massives, li agrada explicar a la seva neta d'11 anys com era la vida a Palestina abans de l'ocupació israeliana. Senzillament perquè les noves generacions de refugiats que han nascut al Líban no oblidin la memòria del seu poble.

Mirem cap a Israel, el país que devasta Gaza en una colossal matança. Però mirem poc (per ara) cap al país més gran del món àrab, que tapona el pas del sud de Rafah i només permet a uns pocs gazatins fugir de la carnisseria. Vet aquí Egipte, un colós empobrit que malviu en una decadència permanent i, tanmateix, manté la condició de far cultural a la regió més turmentada del planeta.

La franja de Gaza ha patit les vint-i-quatre hores més cruentes des que va començar la guerra el 7 d'octubre, després de l'atac de Hamàs contra Israel. Sembla una notícia repetida, però no ho és. Els bombardejos israelians s'intensifiquen cada dia que passa i les informacions que arriben des de l'enclavament palestí transmeten una desesperació cada cop més acusada.

Dissabte passat, en el Telenotícies de TV3 ens ensenyaven en diferit les imatges d’una periodista d’Al-Jazeera que, mentre feia la crònica en directe des d’un terrat de Gaza, havia sigut interrompuda per l’atac a un edifici veí, just darrere seu. Els presentadors d’Al-Jazeera li aconsellaven que es posés a recer fins que passés el perill. A TV3 ens van oferir l’instant de l’atac i l’ensurt de la periodista. És un recurs que es fa servir sovint per mostrar la imprevisibilitat de la guerra. A més, des de l’òptica dels espectadors, veure els periodistes en risc suposa un afegit de terror i patiment. Descobrir les figures que l’audiència reconeix en perill és notar la guerra de més a prop, encara que sigui des d’un punt de vista més emocional que real.

Tornar a recórrer els carrerons llardosos i sense asfaltar on es van presenciar les matances evoca a la seva ment records tràgics i dolorosos. Nohad al-Maree va sobreviure a una execució perquè va quedar sepultada sota els cossos de la seva família. Només tenia 13 anys quan el destí li va regalar una segona oportunitat. Recorda cada detall d'aquella fosca i interminable nit del 16 de setembre del 1982. Les explosions i ràfegues de trets se sentien cada vegada més a prop de casa seva. La Nohad i una de les seves cosines, embarassada, es van amagar a la cuina. “Vam sentir veus en àrab i vam pensar que era l'exèrcit libanès que ens venia a ajudar. Vam sortir de l'amagatall i vam veure uns homes armats, vestits de civil, que ordenaven a la meva família que es col·loquessin davant la paret. Un ens va descobrir i ens va portar arrossegant-nos amb la resta”.

La conquesta de Jerusalem també es juga a l'aire i vestida d'atracció turística. Ho saben bé tant els detractors com els promotors del polèmic pla que vol construir un telefèric entre la First Station, a la part jueva de la ciutat, fins a l'anomenada Ciutat de David, a tocar de les muralles de la Ciutat Vella, el Mur de les Lamentacions i l'Esplanada de les Mesquites, ja en zona palestina. "Estan intentant crear una aventura turística i una narrativa que oblida per complet que aquí hi ha un barri palestí. Sigui anant-hi per sobre o per sota. Els turistes no hauran de veure el present. Només el passat i el futur", explica Alon Arad, director executiu de l'organització jueva Emek Shaveh, que promou l'arqueologia com a punt de trobada entre cultures, alhora que combat el seu ús com a "eina per a la batalla política, la discriminació i l'ocupació".

Aquestes setmanes són claus per als palestins. És temps de collir l’oliva, un dels cultius més importants per a la població àrab i també un dels més amenaçats per l’ocupació israeliana. El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) denuncia els obstacles que han de superar els agricultors palestins: les restriccions de moviments a Cisjordània, un territori mutilat per tanques i carreteres israelianes que busquen protegir els assentaments i aïllar els àrabs, i d'altra banda, la creixent violència que exerceixen els colons, que s’accentua durant la temporada de collita. I, per si no n'hi hagués prou, encara s'hi afegeix la crisi climàtica.

Un home armat palestí ha matat aquest dimarts un policia israelià i dos guàrdies de seguretat i n'ha ferit un quart que es troba en estat greu en un assentament jueu del territori ocupat de Cisjordània, Har Hadar, als afores de Jerusalem, segons han informat fonts policials i mèdiques.

Després de la tensió creixent de les últimes setmanes, Israel ha retirat aquest dijous a la matinada totes les mesures de seguretat que s'havien instal·lat a l'Esplanada de les Mesquites per controlar els accessos al complex arran de la mort de dos policies israelians el 14 de juliol.

Israel es prepara per a una ofensiva terrestre

Un grup de nens palestins ha enviat una carta al secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, per demanar-li ajuda per recuperar una pilota de futbol que els havia caigut en territori controlat per Israel. Segons l'agència palestina Maan, els nens jugaven a la localitat cisjordana de Kafer Sur quan un d'ells la va enviar a una zona controlada per l'exèrcit israelià i delimitada amb una tanca de seguretat que impedeix l'accés.

Cisjordània i Gaza han viscut aquest dimecres protestes en motiu del dia dels presoners, que ret homenatge als gairebé cinc mil palestins que compleixen sentències o es troben en detenció administrativa en presons palestines.