Els supervivents de Gaza s'enfronten a un nou trauma: la recerca dels seus morts

Berlín / Jerusalem / HaifaDesprés de 15 mesos de guerra, Hani al-Dibs, professor de secundària, creia que l'únic que desitjava era que els horrorosos bombardejos contra la franja de Gaza s'acabessin. Però l'esperat alto el foc només li ha portat més amargor i més temor. Al-Dibs és un dels incomptables habitants de Gaza que ara han de fer front a una labor agònica: intentar recuperar les restes dels seus éssers estimats atrapats sota la runa deixada per la guerra d'Israel contra Hamàs. Algunes famílies han tornat a casa i hi han trobat cadàvers d'éssers estimats tan descompostos que no poden distingir-los. Altres ni tan sols poden entrar a les restes per excavar, de la forta pudor que en surt. I alguns han buscat i buscat i no han trobat res.

Mentre es preparaven per tornar a la seva ciutat natal, Jabalia, al nord de Gaza, els dos fills supervivents d'Al-Dibs no paraven de preguntar-li si la seva mare i els seus germans petits podrien haver sobreviscut d'alguna forma a l'explosió que els va atrapar fa tres mesos sota la runa de la casa familiar. "Ens preguntaven què passaria si encara estiguessin dormint després de l'explosió. I si, més tard, els israelians els sentissin cridar i s'escapessin", explica l'home, i afegeix: "Les seves preguntes em turmenten".

Les autoritats sanitàries de Gaza han comptabilitzat que almenys 48.000 persones, sense distingir entre civils i combatents, han mort des de l'inici de la guerra. La majoria es creu que són civils, i hi ha un nombre molt elevat d'infants. Però són xifres provisionals. Hi ha encara moltíssims cadàvers que no s'han trobat. Les famílies de Gaza han denunciat almenys 9.000 persones desaparegudes. La majoria, cossos que encara no s'han desenterrat de la runa de Gaza.

A mitjans d'octubre, enmig de forts bombardejos contra la Franja, les forces israelianes van fer volar l'edifici on vivia la família de tres generacions d'Al-Dibs. Desesperat per protegir els familiars que havien sobreviscut, Al-Dibs va haver de prendre una decisió terrible: va haver de deixar enrere els cossos de la seva dona, els seus dos fills més petits, la seva mare, les seves germanes i les seves nebodes –14 éssers estimats en total– sota la runa. Quan els supervivents de la família Dibs van fugir cap al sud per seguretat va prometre tornar a buscar els seus cossos. És una promesa que ha trigat mesos a complir-se.

Després de fugir, Al-Dibs va presentar reiteradament sol·licituds a Israel perquè li donessin permís per arribar al lloc, utilitzant un procés que les Nacions Unides van establir per intentar coordinar-se amb Israel per permetre als rescatadors de Gaza accedir als llocs de les explosions. Tel-Aviv va negar totes les peticions de la família Dibs, segons ha explicat l'ONU.

El retorn a 'casa'

Gairebé tres mesos després, quan va començar l'alto el foc, Al-Dibs i els seus fills finalment van tornar cap a casa a peu. El que hi van trobar va ser pitjor del que s'havien imaginat. Els bombardejos havien destruït molts edificis i la casa esfondrada de la seva família havia quedat sepultada. El setge d'Israel que encara bloquejava l'entrada de noves maquinàries a l'enclavament feia que no hi hagués ni eines ni màquines per obrir camí entre la runa. "Vam utilitzar el que vam trobar: pales, pics i les nostres mans", explica l'home.

Després d'hores d'excavació, finalment van arribar al pis arrasat on havia viscut la seva família. Al-Dibs va trobar parts d'un esquelet que creia que pertanyien al seu fill Hasib, que tenia 8 anys. Però no va poder trobar cap rastre de la seva dona ni del seu fill Habib de 6 anys: només uns fragments d'os carbonitzats que se li van esmicolar mentre els agafava.

Al-Jazeera, que filmava rescats al barri, va captar amb la càmera el moment en què Al-Dib s'adona que mai trobarà els seus cadàvers. Tremolant de fúria, va sacsejar unes bosses blanques de plàstic per a cossos. "Havia portat bosses grans i petites per poder guardar els seus cossos. Però només he pogut trobar els seus cossos reduïts a cendres!", crida a càmera. Aleshores, mentre la seva filla Fàtima, de 12 anys, amb una jaqueta groc brillant, corre cap a les ruïnes, sanglotant i cridant els noms dels seus germans petits, Al-Dibs l'allunya suaument: "Oh, Habib! Oh, Hasib! Déu meu, Déu meu, Déu meu!". "Ens han privat també d'un últim adeu", clama Al-Dibs.

Des de llavors la família ha enterrat les restes del Hasib, i ara la Fàtima té noves preguntes. "Ella continua preguntant per què no podem tenir tombes també per a la seva mare i per al Habib. Em diu que on anirà a seure parlar de confidències amb la seva mare, si no hi ha tomba".

"La sensació d'impotència és aclaparadora"

Però també passen turments els que troben els cossos dels seus éssers estimats. Ahmad Shbat, de 25 anys, va trobar alguns dels cossos dels seus familiars a la ciutat de Beit Hanoun, al nord de Gaza. Els cadàvers estaven completament intactes, cosa que el va martiritzar després preguntant-se si realment havien mort pel bombardeig o per un patiment prolongat mentre esperaven un rescat que mai va arribar. "La sensació d'impotència –diu– és aclaparadora".

Des de l'alto el foc els equips de rescat han ocupat de recuperar desenes de cossos sense identificar, diu Saleh al-Homs, subdirector de l'Hospital Europeu de la ciutat meridional Khan Younis. Escriuen la ubicació i els detalls d'identificació a les bosses de cadàvers, i col·loquen a dins les pertinences que hi trobin. Després els porten al dipòsit de cadàvers de l'hospital més proper i publiquen descripcions de les seves troballes a les xarxes socials.

Els serveis de rescat d'emergència de Gaza han demanat als residents que no intentin recuperar els cadàvers pel seu compte, ja que hi podria haver bombes o projectils sense explotar sota les restes. Però molts gazians, com Ramy Nasr, un comerciant de Jabalia, no tenen cap intenció d'esperar ajuda de ningú. Nasr ha tornat recentment a casa seva, destruïda per una explosió l'octubre passat i on s'havien refugiat els seus germans i les seves famílies. Va pagar 500 dòlars als treballadors de la construcció per perforar un túnel a l'edifici per trobar els cossos dels morts. Els cadàvers que va trobar estaven tan descompostos que era difícil distingir-los.

Finalment va poder classificar-los en dues piles. Les restes del que creia que era el seu germà Ammar Adel Nasr, la seva dona, Imtiyaz, i les seves dues filles les van introduir en una tomba. Les restes del que creia que era el seu germà Aref i la seva germana Ola, en una altra.

Com tants cementiris a Gaza, explica, el cementiri de la seva família ara està tan ple de nous cossos que s'ha tornat difícil trobar-hi llocs propis. "Abans de la guerra cada persona tenia la seva pròpia tomba –diu–. Ara no hi ha prou espai ni prou temps".

Copyright by The New York Times