Per què el sector agroalimentari és el més afectat per la guerra a l'Iran?

MadridLa setmana passada el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, admetia que la guerra a l'Iran ja es notava a les "butxaques" de la ciutadania i aquesta setmana el govern espanyol ja ha anunciat que es reunirà divendres de forma extraordinària per fer front a les conseqüències econòmiques del conflicte a l'Orient Mitjà. Ara bé, la tensió a la zona no ha afectat per igual tots els sectors, sinó que n'hi ha un d'especialment perjudicat: el sector agroalimentari. No en va el ministre Cuerpo i el titular d'Agricultura, Luis Planas, s'han reunit amb representants d'aquest àmbit aquest dilluns per abordar les mesures a prendre. Però, per què el sector primari és el que més ha notat els efectes de la guerra? Els experts consultats per l'ARA apunten a tres factors: l'augment del preu del petroli –aquest dilluns per sobre dels 100 dòlars per barril–, del gas i de retruc dels fertilitzants, i també dels cereals.

Francesc Reguant, economista especialista en l'àmbit agroalimentari, ens descriu la cadena dels esdeveniments. Primer, el tancament de l'estret d'Ormuz impedeix el trànsit del 20% de la producció mundial de petroli i, conseqüentment, hi ha una pujada del preu de l'energia. Segon, augmenta el preu del cereal perquè és un "substitut del petroli" a través de la producció de biocarburants i, alhora, es ressent la producció de pinsos per a la ramaderia. I tercer, l'augment del preu del gas afecta directament la producció de fertilitzants, sobretot perquè la urea (que es produeix a través del gas natural) n'és un element fonamental. "Aquesta guerra és un mal invent. Costarà car a tot el món", adverteix, ja que més enllà d'aquesta primera afectació al sector primari, preveu un augment generalitzat dels preus que arribarà al consumidor.

Josep Lladós, professor d'Economia per la UOC, també ressalta la rellevància del Pròxim Orient pel sector primari i avisa que els propers a patir pels costos de l'energia seran els transportistes, la qual cosa –afegeix– farà pujar els preus de tot el sistema productiu. Per al professor, la gran diferència amb la primera setmana de guerra és que s'han començat a bombardejar infraestructures de gas i petroli de l'Iran –també a l'illa de Kharg–, de manera que els inversors ja tenen la certesa que hi haurà una restricció de l'oferta del petroli i es comença a disparar el preu al mercat. Alhora, apunta que Qatar és un dels principals productors del gas del món i no l'està podent comercialitzar: "Això afecta directament el preu dels fertilitzants en el moment que la pagesia els necessita, sobretot a la producció de cereals", afirma, i ha afegit que és el sector que més pateix la nova crisi perquè té uns marges de benefici més estrets i l'energia és una part molt important dels seus costos de producció. Subratlla, en tot cas, que no hi haurà una crisi de subministrament de l'energia a Espanya perquè no és el principal receptor del cru procedent del Golf, però adverteix que sí que patirà les conseqüències del sacseig del mercat.

"Si això dura, tindrem un problema de preus, un xoc inflacionari", adverteix al seu torn el president de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes, Josep Reyner. Coincidint amb la tesi dels experts anteriors sobre les raons que porten el sector primari a ser el que més pateix –l'augment del preu del petroli, el gas i els fertilitzants–, hi afegeix que l'atzucac es pot acabar estenent a tota l'economia i fins i tot pot acabar amb pujades dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu per fer front a una eventual pujada de la inflació, tot i que ara encara no estem en aquesta tessitura. En aquest sentit, preveu que el govern espanyol prengui mesures divendres per intentar mantenir a ratlla els preus: abaixar els impostos de l'energia o atacar de forma selectiva sectors productius concrets com l'agroalimentari però també els transportistes, ja que l'augment de l'energia afecta directament els seus costos i conseqüentment poden repercutir al consumidor. A més, ressalta que mentre es mantingui tancat l'estret d'Ormuz s'hauran de provar rutes alternatives més llargues i també més cares.

L'executiu del PSOE i Sumar, de fet, ja treballa amb mesures concretes, però haurà de trobar el consens entre els socis parlamentaris (que proposen mesures divergents) per poder-les tirar endavant al Congrés.