Per què els Estats Units traslladen defenses antiaèries de Corea del Sud a l'Orient Mitjà?

BarcelonaEls Estats Units, en plena guerra contra l'Iran, estan fent curt en sistemes de defensa antiaèria. Ho demostra l'anunci d'aquesta setmana que trasllada aquests sistemes de Corea del Sud cap a l'Orient Mitjà. El govern conservador de Seül ha protestat per la decisió, que l'exposa a un atac de Corea del Nord i que genera molts dubtes sobre el compromís de Donald Trump amb el seu aliat històric.

En concret, el Pentàgon està movent els dos tipus de sistema de defensa àrea més avançats del món. Es tracta del sistema THAAD antimíssils (Defensa Terminal Àrea de Gran Altitud) i de les bateries Patriot. El Pentàgon disposa de 7 THAAD, dos dels quals eren a l'Àsia: un a l'illa de Guam, al Pacífic Occidental, amb una funció dissuasiva cap a la Xina, i el que fins ara estava ubicat a Corea del Sud, per evitar un atac nord-coreà. La resta estan actualment repartits entre cinc regiments de defensa aèria, un d'ells a Israel.

Una bateria que va generar tensions des del principi

El sistema THAAD que va de camí a l'Orient Mitjà es va instal·lar fa gairebé una dècada a Seongju, un poble de Corea del Sud, que es va convertir de la nit al dia en un punt clau per defensar-se de Pyongyang. Seül va ignorar les protestes de la ciutadania, que es queixava que s'havien convertit en objectiu militar, i hi va col·locar aquest sistema de defensa antimíssils. L'acció no va agradar gens ni a la Xina ni a Rússia, que consideraven que el THAAD podia comprometre la seva seguretat.

Es tracta d'un sistema format per una bateria de míssils acompanyada d'un radar transportable que pot interceptar tant drons com míssils balístics i que triga almenys un any a construir-se. A més, té un preu de construcció elevadíssim, motiu pel qual n'hi ha tan poques unitats al món. Per acabar-ho d'adobar, l'exèrcit iranià assegura que ha destruït quatre radars THAAD a les bases d'Al-Ruba (Iraq), Al-Ruwais (Emirats Àrabs), Al-Jarj (Aràbia Saudita) i Al-Azraq (Jordània).

Quina relació tenen els Estats Units i Corea del Sud?

Aquest país asiàtic és l'aliat més important dels EUA a l'Àsia oriental, juntament amb el Japó. Entremig d'una guerra que genera dubtes sobre la capacitat militar estatunidenca, ara Seül tem que Corea del Nord (que té armes nuclears) aprofiti una situació de desemparament per pressionar-los. Aquest temor, a més, s'agreuja per les bones relacions entre Trump i el líder suprem de Pyongyang, Kim Jong-un.

El govern de Seül no ha amagat el seu malestar. "Hem expressat la nostra opinió en contra, però és una realitat que no podem fer que s'imposi completament segons la nostra postura", afirmava el president sud-coreà, Lee Jae-myung, en una reunió del gabinet del seu govern. Tot i això, remarcava que aquest trasllat no hauria de representar un problema greu per a l'estratègia de dissuasió davant de Corea del Nord i que el país tenia capacitat militar suficient per assegurar la seva defensa.

D'altra banda, Seül i Washington estan duent a terme un exercici militar conjunt, Freedom Shield, que genera tensió amb Corea del Nord. De fet, la germana del líder nord-coreà, Kim Yo-jong, ja ha advertit que aquestes maniobres podrien comportar "conseqüències terribles", en el que consideren que és un assaig per envair el seu territori. Els Estats Units i Corea del Sud han afirmat que són merament de caràcter defensiu.

La capacitat militar de Trump, en dubte

Traslladar arsenal militar a la guerra de l'Iran desatenent un altre front només pot evidenciar una cosa, i és que l'exèrcit estatunidenc té problemes d'abastiment: la seva capacitat militar no para de minvar entre una nova guerra que li està sortint molt cara i anys d'enviar material a les guerres d'Ucraïna i Gaza. En els primers sis dies de guerra al Pròxim Orient, els Estats Units es van gastar més d'11.000 milions de dòlars, segons una estimació del Pentàgon. Aquesta xifra encara és incompleta i promet ser més elevada un cop es tinguin en compte els costos operatius de l'inici de l'ofensiva.

El general Dan Caine, president de la Junta de Caps de l'Estat Major dels EUA, ja va avisar Trump abans de l'operació que un conflicte llarg amb l'Iran podria esgotar les reserves d'armament de precisió, una avaluació a la qual l'administració Trump ha restat importància.