53.800 milions d'euros fins al 2043 per evitar el col·lapse de les infraestructures a Catalunya. Aquest és el càlcul fet per la Cambra de Comerç de Barcelona a través del nou Observatori de les infraestructures i que ha elaborat l'estudi Projectes estratègics per Catalunya, que afecta els aeroports, ferrocarrils, carreteres, ports, logística i transició hídrica. "Cal duplicar la inversió actual", ha resumit el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí. Sense remuntar el dèficit d'inversions, "el sistema col·lapsarà", ha dit. El representant de la Cambra ha reclamat un pacte de país en la matèria liderat per la Generalitat.

Les copes de Nadal de les patronals són un dels moments més divertits per als periodistes que segueixen la informació de les institucions empresarials. No es fan –generalment– per donar cap notícia, sinó que és més aviat un moment de distensió. Un permís per abaixar la guàrdia. Un "d'això ja en parlarem al gener". I, efectivament, en parlarem segur, al gener. Perquè les copes –esmorzars, còctels, pica-pica, dinars– de Nadal serveixen també per fer balanç de l'any, enumerar fites assolides i desglossar els reptes de cara l'any següent.

Semblava que el 2025 seria l'any en què la llei de Cambres de Comerç catalanes, text que fa més de 10 anys que està caducat i que regula la funció de les 13 cambres de comerç catalanes i part del seu finançament, finalment es renovaria. Al juliol es va aconseguir portar una proposta de llei al Parlament, acordada pel Consell de Cambres de Catalunya, les patronals Pimec i Foment de Treball i els sindicats CCOO i UGT. Al novembre, la proposta va ser presentada al Ple del Parlament per al debat de totalitat i sense esmenes a la totalitat. Uns dies després, però, les patronals i els sindicats van enviar una carta conjunta als presidents dels grups parlamentaris al·legant "preocupació sobre qüestions fonamentals que afecten l'equilibri institucional del diàleg social i la seva preservació com a bé públic essencial per al progrés econòmic i social del país, i de les afectacions sobre determinades activitats derivades de la proposició de llei del tercer sector i de la llei de Cambres a Catalunya".

La Cambra de Comerç de Barcelona ha revisat aquest dimarts a l'alça les seves previsions de creixement per a l'economia catalana enguany. La institució empresarial considera que l'activitat econòmica aquest 2025 anirà a l'alça gràcies a una millora del consum de les famílies i de la inversió de les empreses, cosa que s'està notant també en la pujada de la productivitat, una de les assignatures pendents històricament del teixit productiu català. Per això, el president de la Cambra, Josep Santacreu, ha enviat un missatge d'"optimisme", però amb "cautela".

El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, ha admès en la seva primera reacció després del fracàs de l'opa del BBVA que no esperava un “resultat tan contundent”. “Ha estat una gran sorpresa”, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio, i ha afegit que pensava que l'opa quedaria “per sobre del 30%”. Oliu ha dit que coneixien el “suport absolut” dels accionistes minoritaris, però que no tenien “constància” del suport global que hi hauria al projecte del banc vallesà.

El desenllaç de l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, que ha resultat fallida perquè no ha assolit el requisit mínim del 30%, ha agafat a tothom per sorpresa. I no ha estat pel resultat, ja que ningú tenia del tot clar què passaria, sinó perquè s'ha publicat a última hora d'aquest dijous, un dia abans del previst. Sogui com sigui, en les últimes hores s'han succeït les reaccions polítique si empresarials a la notícia.

Des que Josep Santacreu va ser investit com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona l'octubre del 2023, amb un objectiu clar –entre d'altres– de "recuperar les relacions amb les grans empreses" des de la institució, que hi ha hagut un degoteig constant de noves col·laboracions sota la figura de 'soci institucional'. De fet, des que es va recuperar aquesta figura el setembre del 2024 –ja existia en l'època de Miquel Valls, prèviament a l'arribada de la llista independentista Eines de País a la institució–, la primera empresa a adherir-se en aquesta categoria va ser Ibercaja, i la darrera ha estat Indra, en un acord firmat fa tot just una setmana, segons va comunicar la institució.

Aquest matí, un grup de dotze persones –nou catalans i tres espanyols– han quedat atrapades en un hotel de Trípoli, a Líbia, a causa del conflicte entre milícies que viu el país. Els afectats formen part d'una missió comercial organitzada per la Cambra de Comerç de Tarragona que van arribar al país dilluns i les hostilitats a la zona han fet que aquest dimecres hagin hagut de passar unes hores al soterrani de l'hotel per raons de seguretat.

La Cambra de Comerç de Barcelona va votar a favor, en el seu darrer ple, de la possibilitat de vendre les seves accions de Fira 2000, la societat patrimonial de Fira de Barcelona. El moviment va sorprendre, no tant pel fons com per la forma: la Cambra ha arribat a un acord amb la Generalitat per vendre-li el seu 1,2% de Fira 2000 –per un preu al voltant dels 5 milions d'euros, segons ha pogut saber l'ARA–, però mantenir els drets polítics; és a dir, mantenir les dues cadires que la Cambra ostenta al consell d'administració de Fira 2000, que actualment ocupen Carmina Ganyet i Xavier Pujol. Esclar que un 1,2% de les accions no és determinant; per tant, què implica aquest moviment?

Exercici positiu. La Cambra de Comerç de Barcelona va tancar l’exercici del 2024 amb un resultat positiu de 4 milions d'euros, una quantitat que supera el pressupost previst i que li ha permès incrementar el seu patrimoni net. Aquest resultat, presentat durant la celebració del ple ordinari de l'abril, també permet estabilitzar les finances de la Cambra, actualment presidida per Josep Santacreu, "i deixar enrere les pèrdues registrades en anteriors exercicis", com diu a través d'un comunicat.

Darrere la paraula anglesa retail s'hi amaguen botigues de roba, perruqueries, centres d'estètica i floristeries, però també restaurants i cafeteries. Aquest concepte és el que ha escollit la Cambra de Comerç de Barcelona per englobar tots els negocis a peu de carrer, el també anomenat sector minorista, que donen feina a gairebé 15 de cada 100 treballadors a Catalunya. En un estudi presentat aquest dijous, l'entitat empresarial ha detallat que hi ha 569.144 persones ocupades en aquest tipus d'activitats, de les quals la meitat són nascudes fora del Principat, el 57,7% són dones i el 30% són menors de 30 anys.

L'economia de Barcelona i la seva àrea metropolitana creix a un bon ritme gràcies, en bona part, a l'impuls dels sectors tecnològics i la captació d'inversió en innovació, segons un informe elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) presentat aquest dimarts. Les dues entitats han tret pit de la tendència positiva del creixement a l'AMB i han negat que la capital catalana es trobi en una situació de decadència davant Madrid.

Aquesta setmana, l'empresariat i la societat civil es van unir en un clam multitudinari per demanar una reforma de l'administració, que a grans trets reclama una reducció de la burocràcia, la professionalització de la direcció pública i reduir la teranyina normativa. Un acord impulsat pel Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) que va aconseguir l'adhesió d'unes 300 entitats i que es va presentar a la Casa de la Llotja dimecres passat.

Reducció de la burocràcia, professionalització de la política i la direcció pública i reduir la teranyina normativa són reclams ja històrics, però que estan més a l'ordre del dia que mai. Per posar-ne un exemple, actualment a Catalunya un permís d'obres o una llicència ambiental poden trigar més de dos anys, cosa que acaba desincentivant l'interès empresarial i la inversió.

Les perspectives per a l'economia catalana són positives. El bon rumb postcovid es deu principalment al consum públic i de serveis i a una ocupació impulsada per la immigració i la Catalunya dels 8 milions, però el país encara té molts reptes de futur, com ara la tensió dels serveis públics, la baixa productivitat i la transició energètica. Aquestes són les principals conclusions de la Memòria econòmica de Catalunya del 2023, presentada aquest dijous a la Llotja de Mar de la Cambra de Barcelona. A l'acte hi han participat el president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu; el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès; la directora de l'informe, Carme Poveda, i el catedràtic de la UPF i col·laborador de l'estudi, Oriol Amat.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha millorat les previsions de creixement per a l'economia catalana aquest any. L'organisme empresarial espera que el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de Catalunya mantindrà el camí a l'alça dels últims anys gràcies a una bona evolució de la contractació –que es traduirà en increments del consum–, a una expansió de la inversió i a la bona marxa del sector exterior.

Pablo Isla, mà dreta d'Amancio Ortega durant gairebé 17 anys, va deixar la presidència d'Inditex el 2022 per donar pas a l'hereva del magnat, Marta Ortega. No va marxar amb les mans buides: 27 milions d'euros de quitança van marcar el seu adeu. Isla arrenca una nova etapa com a vicepresident de la multinacional Nestlé. No ha sigut l'únic nomenament rellevant dels últims dies.

La teleoperadora catalana Parlem, liderada per Ernest Pérez-Mas, planteja mudar-se al centre de Barcelona. Segons ha pogut saber l'ARA, la companyia està ultimant els últims serrells de la negociació amb la Cambra de Comerç de Barcelona per ocupar la meitat de la planta baixa de l'edifici de la institució, situat al número 452 de l'avinguda Diagonal, entre passeig de Gràcia i el carrer Minerva. Des del 2016 aquest espai de la seu corporativa de la Cambra l'ocupava CaixaBank, amb una oficina especialitzada en servei a empreses en un macrolocal d'uns 2.000 metres quadrats repartits entre els baixos i la primera planta de l'edifici.

La Cambra de Comerç considera que la interconnexió del Consorci d'Aigües de Tarragona amb el sistema Ter-Llobregat, una mesura defensada pels enginyers però rebutjada tant pel Govern com pel territori, és "indispensable" per combatre la sequera que afecta Barcelona i la resta de municipis que s'abasteixen de la mateixa conca. Així ho ha expressat aquest dimecres el vicepresident primer de la Cambra, Eloi Planes, en la presentació d'un informe amb mesures urgents per fer front a l'episodi de manca de pluges "sense precedents" que viu Catalunya. En el document, l'ens proposa avançar una dècada les inversions previstes en infraestructures hídriques, que quantifica en 3.200 milions d'euros fins al 2030 i 5.200 milions fins al 2040.

La Cambra de Comerç de Barcelona espera un 2024 en què l'economia catalana anirà "de menys a més", en paraules del seu president, Josep Santacreu. L'ens pronostica que el primer semestre estarà marcat encara pels elevats tipus d'interès, la inflació i les tensions geopolítiques que afectaran el sector exterior, però que a partir de la segona meitat de l'any l'economia es tornarà a enlairar davant d'una previsible reducció del cost del crèdit.