La candidiasi és una infecció per fongs causada per diferents espècies del fong Candida. En general, sol ser tractable i genera poques complicacions. Una candidiasi bastant habitual és la que es produeix a la vagina i comporta picor, enrogiment i malestar, a més de flux vaginal anormal. De fet, hi ha diferents factors que poden comportar un creixement de fongs: sobretot la humitat i la calor.

Un estudi de la Universitat de València ha detectat una trentena d'agents infecciosos a la zona zero de la DANA que el mes d'octubre va provocar greus inundacions al País Valencià. Tots són patògens, poden provocar malalties als humans i s'han detectat en mostres ambientals d'aigua, fang i sòl que es van prendre durant les tres primeres setmanes després dels aiguats. Alguns poden arribar a ser mortals, adverteixen els investigadors, i altres no provoquen més que una diarrea. Els investigadors continuaran analitzant mostres de la zona durant dos o tres anys més, ja que hi ha riscos potencials d'infeccions individuals o epidèmies a llarg termini, amb l'objectiu de facilitar els diagnòstics hospitalaris i contribuir a la millora dels protocols de prevenció en catàstrofes similars.

Salut estudia un brot de dengue a la zona de Tarragona que afecta cinc persones, totes de caràcter lleu. Són casos autòctons, és a dir, que s'han infectat a Catalunya i no estan associats a un viatge a un país on la malaltia és endèmica. Dues de les persones afectades van ingressar a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i van rebre l'alta al seu domicili, mentre que la tercera no va requerir ingrés hospitalari. Els altres dos casos són asimptomàtics. Fonts de la conselleria de Salut asseguren que treballen directament amb els municipis on resideixen les persones que han donat positiu.

Una de les amenaces a la salut global que l’OMS fa temps que ha posat al top 10 són les infeccions per bacteris resistents als antibiòtics. L’abús d’aquests fàrmacs, tant en humans com en animals, ha fet que anessin perdent progressivament la seva eficàcia. Actualment, els microbis resistents causen més d’un milió de morts l’any, amb la previsió que la xifra es multipliqui per deu en els pròxims 25 anys si no canvien les tendències. Se sap que els països pobres són els que en reben més l’impacte, però segons un informe publicat aquest estiu per la mateixa OMS, les dones, a sobre, tenen més probabilitats de ser-ne víctimes que els homes.

La tos ferina ha tornat amb força a Catalunya. La irrupció de la pandèmia la va fer desaparèixer del mapa, però amb la davallada del covid hi ha hagut un augment important de brots i un ascens dels contagis d'aquesta malaltia infecciosa. Durant tot el 2023 es van diagnosticar 530 casos. Ara aquesta tendència s'ha accelerat i, en només el mes i mig que portem d'any, ja hi ha hagut 342 infectats, més de la meitat que tot l'any passat. La xifra de brots declarats també s'ha incrementat: s'ha passat de 67 en tot el 2023 a 45 enguany. De mitjana, doncs, ara hi ha un brot cada dia. La tos ferina és una malaltia endèmica al món i, per tant, reapareixen brots cada tres i cinc anys. L'escenari a Catalunya no és diferent del de la resta de l'Estat i el món, que també constaten l'arribada d'una onada que va iniciar-se l'any passat.

No és una crosta fruit d’una caiguda, ni tampoc un herpes... Tot i que s’hi pugui assemblar, l’impetigen és una altra afecció. Concretament, una infecció bacteriana superficial de la pell. I, malgrat que acostuma a ser lleu, pot ser molt contagiosa i s’estén fàcilment a altres zones del cos. És més freqüent en infants d’entre 2 i 5 anys. Tant la humitat com la calor n’afavoreixen l'aparició. Per tant, a principis de tardor, i també a l’estiu, és més habitual. L’Staphylococcus aureus està al darrere de la majoria de casos i, en grau més baix –només un 10%–, l’Streptococcus pyogenes.

És evident que rentar-se les mans és un bon hàbit d’higiene diària que cal que les criatures adoptin. Tanmateix, la seva importància pot ser per a molts una desconeguda, ja que molt sovint amb els anys es perden les principals nocions adquirides a la infància. Segons el departament de Salut de la Generalitat, “la higiene de les mans és un hàbit senzill, de menys d'un minut, que comporta grans beneficis”. Alhora incideix que cal adquirir-lo des de la infància i integrar-lo en la vida diària, des que ens despertem fins que ens n’anem a dormir. Tot i que la pandèmia va reeducar el món en la importància d’aquest gest, cal recordar que sovint les persones es toquen amb les mans els ulls, el nas i la boca sense adonar-se’n, i aquestes són les portes d’entrada al cos de microbis que poden fer emmalaltir. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’eliminació dels microbis ajuda a prevenir malalties diarreiques i la pneumònia, així com infeccions respiratòries i fins i tot infeccions a la pell o als ulls.

Sembla que els publicistes són més enginyosos (o potser més nombrosos) que els polítics, i així sempre van un pas per davant: “Feta la llei, feta la trampa”. Resulta que, per fer una declaració de salut (health claim) en un producte alimentari (del tipus “Aquestes magdalenes curen l'hepatitis”), cal que aquesta declaració sigui estudiada i aprovada pel comitè científic de l’EFSA, Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. I l’EFSA rebutja la gran majoria de les sol·licituds presentades.

Sí, els nens es poden contagiar de la verola del mico. De fet, tots podem. Aquesta no és una malaltia d'homes que tenen sexe amb homes, el col·lectiu on fins ara s'han detectat més casos, ni una malaltia de transmissió sexual. Ja hi ha hagut alguns casos de monkeypox en nens, tot i que han sigut "anecdòtics", en paraules dels sanitaris. "Hem tingut nens amb monkeypox, molt pocs, però n'hem tingut", diu José Luis Blanco, metge especialista en malalties infeccioses de l'Hospital Clínic.

Els contagis per la nova variant òmicron continuen disparats. El nombre de casos setmanals s’ha gairebé duplicat en els últims set dies (de 39.578 a 78.586). Fa només dues setmanes hi havia quatre vegades menys contagis. Aquest augment ha tornat a disparar el temor, per probabilitats, a contraure covid fins i tot entre les persones vacunades i les que ja han passat la malaltia. Com funcionen, les reinfeccions? ¿Haver passat recentment la malaltia em protegeix d'aquesta variant? I les vacunes? El cap de microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Tomàs Pumarola, respon:

L'endemà de l'aplicació del nou criteri de diagnòstic s'ha registrat un descens en el nombre de morts i noves infeccions, després que el recompte d'ahir dijous disparés a xifres rècord el balanç del brot de coronavirus a la Xina. En les últimes 24 hores s'han comptabilitzat 116 noves morts i 4.823 positius, unes xifres sensiblement inferiors a les del dia anterior, amb 240 morts i 15.000 nous casos.

La solució per acabar amb la malària pot venir del cel. Concretament de drons carregats amb un líquid innocu per al medi ambient i els humans. Un pla pilot que s’ha posat en marxa aquest mes de novembre a l’illa de Zanzíbar, a l’oceà Índic, a pocs quilòmetres de les costes de Tanzània, utilitza aquests petits ginys teledirigits per ruixar grans extensions d’arrossar per matar les larves del mosquit Anopheles, el transmissor de la malaltia, abans que neixin i s’escampin per pobles i ciutats a la recerca de víctimes. La idea la lideren els entomòlegs Bart Knols, de la Universitat de Radboud, als Països Baixos, i Wolfgang Richard Mukabana, de la Universitat de Nairobi, a Kènia.

Més d’un centenar de persones afectades a Andalusia per la listeriosi, una de les quals ha mort, i dues persones sospitoses de patir-la a Catalunya. Un brot d’aquesta malaltia s’ha estès a tot l’estat espanyol per una partida de carn entatxonada La Mechá de l’empresa Magrudis, que ja s’ha retirat i que estava infectada pel bacteri de la listèria. L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) va rebre dimarts migdia la sospita clínica que dues persones estarien possiblement afectades i relacionades amb el brot. Es tracta de dues persones d’una família resident a la Catalunya Central que van rebre la visita d’un altre familiar procedent de Sevilla. Aquest familiar els va portar carn entatxonada envasada de la mateixa marca causant dels casos a Andalusia i tots tres la van consumir.

La listeriosi és una malaltia causada pel bacteri de la listèria que infecta les persones amb aliments contaminats. Això ha passat a Andalusia pel consum d'una partida de carn entatxonada La Mechá de l'empresa Magrudis –que ja s'ha retirat–, que estava infectada per aquest bacteri. El mateix brot ha arribat a Catalunya, perquè l'Agència de Salut Pública (ASPCAT) ha rebut una sospita clínica de dues persones que també n'estarien afectades. Hi ha altres casos a Extremadura, Madrid, Castella-la Manxa i Tenerife. Una dona de 90 anys, que ha mort en un hospital de Sevilla per la carn contaminada, ha sigut la primera víctima mortal d'aquest brot.

Una campanya massiva de detecció del VIH en un poble del Pakistan ha revelat que més de 400 criatures i un centenar d'adults tenen el virus. L'alarma ha saltat arran de la investigació d'un metge, de qui se sospita que va actuar amb negligència en la seva pràctica professional.

Cada any moren 700.000 persones al món a causa d'infeccions provocades per bacteris multiresistents, però s'estima que la xifra es dispararà fins a 10 milions de defuncions anuals de cara al 2050. La resistència als antibiòtics dels bacteris es postula com una de les amenaces de la salut pública global del futur i, amb l'objectiu de reduir l'impacte d'aquest fenomen, investigadors de dos centres del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) –l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)– uneixen esforços per desenvolupar un nou concepte de vacunes que podrien prevenir l'auge d'aquests microorganismes i alentir la seva acció. Una nova generació de vacunes que podria salvar milers de vides en els pròxims anys i que sobre el paper els dos centres catalans anomenen projecte BioVac.

Es diu Candida auris i és un fong agressiu que pot arribar a provocar infeccions amb un desenllaç fatal. Des de l’any 2009, quan se’n va confirmar una primera soca al Japó, s’han identificat brots arreu del món, amb presència confirmada oficialment en una vintena llarga de països. Tant el Centre de Control de Malalties Infeccioses als Estats Units (CDC) com el seu equivalent europeu (ECDC) inclouen aquest fong a la categoria d’alertes mèdiques greus. L’alarma, segons informen els dos organismes, està justificada per la novetat del que consideren una nova espècie, la seva agressivitat, la seva resistència a fàrmacs i la seva relativament ràpida expansió arreu del món.