En la batalla contra Pedro Sánchez per la presidència del govern espanyol, el PP pretén rearmar-se ideològicament de cara al seu congrés del juliol i aquest dimarts ha presentat el seu nou rumb polític, que incideix –seguint la tendència de la dreta i la ultradreta a Europa– en les polítiques d'immigració i seguretat. A l'espera de les esmenes que poden presentar els militants del PP, els populars plantegen "eliminar la relació entre l'empadronament i l'accés dels immigrants en situació irregular a les prestacions econòmiques no contributives". A parer seu, la "irregularitat no pot generar drets" i, a més, pretenen condicionar "la residència de llarga durada a la contribució efectiva al sistema de seguretat social, al coneixement de la llengua i de la cultura espanyoles".

El PSC es proposa que el catorzè congrés del partit, que tindrà lloc els dies 13, 14 i 15 de desembre, fixi el full de ruta per tornar a ser el "primer partit de Catalunya". Així queda recollit en el document marc del conclave socialista, que ha de ser ratificat aquest divendres pel consell nacional i al qual ha tingut accés l'ARA. "Aquest programa vol fer del PSC el primer referent de l'esquerra, el referent de l'esquerra federalista, el partit aglutinador de tot l'espai catalanista i progressista no independentista", afirma la ponència, que assenyala el PSC –ara quarta força al Parlament, amb 17 diputats– com la "nova gran esperança de redreçament" d'una Catalunya "esquinçada" i fixa un objectiu per a la "nova etapa": tornar a encapçalar el govern de la Generalitat.

Junts pel Sí i la CUP comencen a fer ja els primers passos per impulsar les tres lleis de desconnexió –la de transitorietat jurídica, la d'hisenda catalana i la de protecció social– que van preveure en la declaració del 9-N suspesa pel Tribunal Constitucional. Un dels primers objectius dels independentistes és, però, intentar obrir el debat per sumar-hi la resta de formacions, com ara Catalunya Sí que es Pot, que sí que participa en la comissió del procés constituent. Per ara, però, no se'n surten.

Ponència liquidada. Els grups parlamentaris han tancat aquest divendres la ponència parlamentària sobre la llei electoral sense haver aconseguit posar-se d'acord al voltant del sistema electoral pròpiament dit. Els grups portaran ara a debat del ple del Parlament una proposta d'articulat de la llei que deixa en blanc el títol sobre el sistema de votació un cop constatat que cap dels sistemes proposats, estudiats i debatuts pels grups parlamentaris suma una majoria prou folgada –calen dos terços del Parlament, 90 diputats– per prosperar.

La ponència de la futura Llei electoral s'allarga. Tot i que estava previst que aquest dimecres es tancaria, els grups han optat per traslladar la data límit a dimarts, quan s'acabaran de perfilar els dos darrers títols per fer en el darrer ple d'abril el debat de totalitat amb el projecte de llei sense sistema electoral, i deixaran que els partits presentin cadascun el seu com a esmena. En la sessió d'aquest dimecres, però, s'ha inclòs dins el projecte de llei fer incompatible ser diputat i alhora senador, tant per elecció com per designació parlamentària. Sí que es podrà ser, en canvi, diputat i alcalde. El text també inclou reduir el sou dels parlamentaris que tinguin feines retribuïdes fora de la cambra.

La ponència de la Llei electoral ja té data de caducitat, un cop més sense acord a la vista. Després de la reunió d'aquest divendres, els grups han acordat trobar-se el 8 d'abril en una cita definitiva on es tancarà tot l'articulat de la nova norma, a excepció de tot allò referit al sistema electoral.

Pilota endavant dels grups parlamentaris en la ponència de la llei electoral al voltant del sistema electoral. Els grups s'han tornat a donar una setmana més per buscar acostaments després de constatar per enèsima vegada que no hi ha, de moment, possibilitat d'un acord prou ampli -l'Estatut fixa que calen 90 diputats- sobre el sistema de vot, el recompte (nacional o territorialitzat) i la traducció en escons.

Pilota endavant. Els partits del Parlament s'han tornat a donar avui un termini de dues setmanes per negociar i mirar d'acordar un sistema electoral que permeti desbloquejar la llei electoral catalana. Cap proposta reuneix de moment els 90 diputats necessaris. Durant aquestes dues setmanes, els partits mantindran trobades bilaterals i multilaterals per buscar avenços que permetin trobar la clau de volta. Això és, una fórmula que faci compatible la proporcionalitat amb la representativitat territorial. En qualsevol cas, CiU, ERC i ICV s'han conjurat per concretar una proposta d'acord de mínims prou ambiciosa com per acorralar el PSC -els seus vots són necessaris per a la majoria de dos terços- i impossibilitar que s'hi oposi. Volen portar al Parlament la proposta amb o sense acord per ser aprovada abans de Setmana Santa perquè se'n faci el debat a totalitat. Per tramitar la llei en comissió no cal majoria qualificada i n'hi ha prou amb el vot de la majoria absoluta.

"Vam aparèixer per empènyer, no per emprenyar". Així definia l'exdiputat i impulsor de la ILP per la llei electoral, Toni Comín, l'esperit que volen seguir donant a la iniciativa legislativa, que arribarà al Parlament aquest dijous per debatre'n l'admissió a tràmit, sis anys després d'iniciar la mobilització que va desembocar en la signatura de 90.000 ciutadans. Empènyer per buscar un acord que han estat incapaços d'assolir els partits en els reiterats intents fallits dels últims 25 anys, i que ara tornen a intentar. D'entrada, els promotors de la ILP pressionaran des de la ponència ja constituïda als grups polítics perquè busquin l'acord per portar-lo a votació final del Parlament preferentment abans del 27-S. "Tot consens a què arribin els partits comptarà amb el nostre suport. D'entrada anem a facilitar el consens entre partits", ha assegurat Comín.

Últim intent dels partits, l'enèsim, ara ja a la desesperada, per mirar de pactar en les pròximes setmanes la llei electoral de Catalunya. Així ho han decidit aquest divendres al matí en la ponència parlamentària de la llei, que ha reprès els treballs després que quedés aturada abans de les eleccions europees. El rebuig del PSC, el PP i C's a l'aprovació parcial de la llei fa inviable dotar Catalunya d'una autoritat electoral pròpia -cal que o PSC, o PP ol C's s'hi sumin per sumar els 2/3 del Parlament necessaris- i deixar per a una segona fase la discussió del sistema de repartiment de diputats, com defensen CiU, ERC i ICV-EUiA un cop constatat el bloqueig pel que fa al sistema. El cert és que les possibilitats que aquest intent de pactar el sistema electoral sigui reeixit, però, tendeixen a 0.

Els militants de la CUP estan convocats aquest diumenge al matí al Teatre de la Passió de Cervera a l'Assemblea Nacional. Hi debatran una ponència estructurada en tres eixos: el 9-N, les eleccions municipals del maig del 2015 i la construcció nacional dels Països Catalans. El segon punt és estratègic pels cupaires, que volen seguir basant la seva implantació i creixement en el municipalisme. I les aliances són font de debat públic però també intern. De fet, el moviment Guanyem Barcelona, que entre altres impulsa Ada Colau, exportaveu de la PAH, pretén sumar la CUP, ICV-EUiA, Podem i el Procés Constituent, però la formació de l'esquerra independentista no és partidària de confluir amb els ecosocialistes.

Nova reunió de la ponència que elabora la llei de consultes al Parlament. En la sessió d'aquest divendres, la ponència ha abordat punts neuràlgics de la norma, com ara les persones legitimades per participar en les consultes. L'objectiu és trobar una fórmula que eviti reproduir el cens electoral oficial, només utilitzable en el cas d'un referèndum amb autorització de l'Estat.