Des del punt de vista informatiu, aquesta setmana ha estat plena d’imatges molt impactants. No només els trens convertits en ferralla a Adamuz i Gelida. També la fotografia delirant de la Casa del Rei amb els monarques, els polítics i la Guàrdia Civil davant del comboi accidentat a Andalusia com si fos un quadre de Goya, una combinació d’horror i frivolitat que ha superat la fantasia de qualsevol manipulació. Una altra de les imatges que també han provocat consternació ha sigut la del nen de cinc anys detingut pels agents de l’ICE a Minnesota. El que cridava l’atenció era que poguéssim veure la cara de la criatura. En el marc legal europeu i espanyol els menors s’han de protegir. No se’ls ha de poder identificar ni la seva imatge pot persistir en l’àmbit digital. Els drets del menor prevalen al dret a la informació. La cara específica d’aquella criatura no era necessària per informar dels fets. La consternació de la notícia radica en el fet que es tracta d’un infant, no que sigui aquell infant en concret.

Tornem d’un cap de setmana llarg, a les portes de les obligacions socials i les compres de Nadal, i avui sentiran a dir que hi ha enquestes que diuen que els votants del PP donen més valor a la presidenta de Madrid, Díaz Ayuso, que no pas al president del partit, Núñez Feijóo. Però mentre el dia a dia marca l’agenda immediata, el corrent de fons és molt fort, tan fort que ja està condicionant l’agenda immediata. I és que estem assistint a un canvi d’època. Només cal llegir la notícia que obre la nostra portada d’avui:

La portaveu de Vox de la florida cartera d'emergència demogràfica i polítiques socials, la tal Rocío de Meer, ha dit que caldria deportar set o vuit milions d’immigrants i els seus fills que viuen a Espanya. Set o vuit, que no ve d’un pam ni d’un milió.

El Japó comença a anar sense embuts quan es tracta de droga: el país endureix encara més la seva política de tolerància zero amb els estupefaents. Des del desembre passat consumir marihuana ja no és només un tabú social o una zona grisa legal: és un delicte penal. A finals de març, la policia de Tòquio va detenir per primera vegada dues persones –un home de 44 anys i una dona– acusades de consumir cànnabis després de donar positiu en una prova d’orina.

Turistes internacionals detinguts a les fronteres dels EUA. Aranzels elevats imposats als socis comercials. Amenaces a aliats.

En països com Itàlia, els jutges són avui la primera línia de defensa de la democràcia. I han hagut de ser ells, en concret un tribunal de Roma, els que han hagut de recordar a Giorgia Meloni que els plans per traslladar migrants a països tercers com a pas previ a ser deportats contravé la legislació i la jurisprudència europea. Per tant, no és que no es pugui aplicar aquest model a Itàlia, és que no es pot fer enlloc de la UE. El que diuen els tribunals és que només es pot deportar algú el país del qual sigui considerat "segur per a totes les persones", i evidentment és molt difícil trobar un país del Tercer Món que compleixi aquest requisit, perquè on no es persegueixen minories nacionals, lingüístiques o religioses es persegueix el col·lectiu LGTBI o directament les dones.

El Grup Barceló i Iberia s’embutxacaran fins a 9,9 milions d’euros nets en el pròxim any i mig en vols per deportar immigrants arribats a l’estat espanyol en situació irregular. Les aerolínies Evelop, de Barceló, i Air Nostrum, d’Iberia, en una unió temporal d’empreses (UTE), han guanyat l’oferta del ministeri de l’Interior per contractar serveis de transport aeri per traslladar estrangers fora de les línies regulars, és a dir, en vols de repatriació sota custòdia policial. El contracte –que té una durada de 18 mesos– es va formalitzar fins dia 9 de juny amb els detalls de l’acord.

Fa dos anys, el desembre del 2018, l'ARA publicava un reportatge sobre Baldiri Soler Artau, que havia estat alcalde de Sils entre el maig del 1938 i el gener del 1939. El motiu era que feia més de 75 anys que el seu rellotge de butxaca i una cadena d'or eren a Arolsen, els arxius alemanys on guarden els objectes dels deportats. Aleshores només sabíem que havia nascut a Sils el 29 de gener del 1901 i el seu número de presoner: 30.204. Amb l'historiador Antonio Muñoz vam començar a buscar els seus familiars per poder-los tornar el rellotge. Vam escriure i trucar als arxius de Cassà de la Selva i de Sils i, finalment, a l'Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals ens van donar les primeres pistes: Soler havia entrat al camp de concentració de Neuengamme (Hamburg) el 24 de maig del 1944 i havia sobreviscut. Quan va sortir era vidu i tenia una filla. Ens van facilitar també la seva necrològica: havia mort al Voló el 24 d'octubre del 1981.

Les prestatgeries d'Arolsen Archives, a Bad Arolsen (Alemanya), acumulen carnets, llistes de deportats, registres i, fins i tot, objectes que van pertànyer a les víctimes de la persecució nazi. Creat pels aliats el 1948 amb l'objectiu de trobar els que havien desaparegut enmig de la barbàrie, aquest arxiu alemany va començar a digitalitzar part d'aquesta documentació ara fa un any. En aquests moments ja té més de 26 milions de documents en línia, que ara ha decidit posar a l'abast de tothom.

Les opcions s'estan acabant per a N.F., l'estudiant de 26 anys que el 10 de febrer va fugir de l'Iran i des d'aleshores està detinguda a l'aeroport del Prat. La noia ha demanat protecció internacional a Espanya al·legant que el règim iranià la busca per la seva participació a les protestes del novembre, però les autoritats espanyoles no consideren prou fonamentada la seva història i li han denegat per segon cop la petició d'asil. En les pròximes hores els seus advocats demanaran que es reexamini aquesta negativa, però si l'Oficina d'Asil i Refugi del ministeri de l'Interior no canvia de postura, la noia pot ser deportada a l'Iran en les pròximes hores.

Després d'haver passat sis nits a la comissaria de la Policia Nacional de l'aeroport del Prat, l'Aixa (que és un nom fictici per protegir la seva identitat) va poder sortir a l'aire lliure. Era l'hora de dinar, "però no tenia ni gana, ni fred, estava contentíssima i només volia veure el sol", segons ha explicat la seva advocada, Natàlia Castellano. L'Oficina d'Asil de l'estat espanyol tenia sobre la taula un cas molt sensible: l'Aixa va arribar a Barcelona diumenge de la setmana passada fugint del seu pare, que l'havia apallissat per haver-se negat a casar-se amb qui ell volia. En un primer moment li van negar la petició d'asil i la van retenir a la comissaria. La seva advocada va tornar a reclamar que no la deportessin i, paral·lelament, va portar el cas al Tribunal Europeu per demanar que impedissin la seva expulsió fins que no s'haguessin esgotat totes les opcions. L'Oficina d'Asil i el Tribunal Europeu tenien dos dies hàbils per pronunciar-se. Un rebuig hauria implicat la deportació immediata de la noia, que té 18 anys. La seva advocada, que aquest matí ha presentat més arguments en una revisió del cas davant l'Oficina d'Asil, ja tenia la mirada posada en dilluns i dimarts de la setmana vinent quan ha rebut una trucada inesperada del secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós: "M'ha explicat que havien estat fent gestions i que no la deportarien. Al cap d'una estona m'han trucat des de l'Estat i m'ho han confirmat".

El pilot ha denunciat els passatgers que fa tres setmanes van aturar un avió a l'aeroport del Prat, a Barcelona, per evitar la deportació d'un senegalès. Els 11 viatgers que van acabar retinguts han explicat que aquesta denúncia està en mans de la Guàrdia Civil i que ara serà l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), que depèn del ministeri de Foment, qui decidirà si els sanciona. Els afectats han recordat que es poden enfrontar a multes de fins a 45.000 euros.

El govern dels Estats Units ha anunciat aquest dimecres que els ajuntaments que vulguin accedir als fons del programa d'ajuts Byrne JAG del departament de Justícia hauran de complir una sèrie de normes que, 'de facto', exclouen les anomenades 'ciutats santuari', les poblacions que protegeixen els immigrants en risc de ser deportats.

Els 11 passatgers que dissabte van acabar retinguts a l'aeroport del Prat per haver aturat un avió per evitar la deportació d'un senegalès encara estan colpits. Dos dies després, han explicat que la situació dins l'avió de Vueling que havia de fer la ruta Barcelona-Dakar, amb l'home senegalès cridant i custodiat per la policia, era "inhumana". "No ens coneixíem ni vam organitzar cap motí", ha afirmat un dels viatgers, Mikel Basarte, que ha destacat que van decidir actuar "tal com hauria fet qualsevol persona amb un mínim d'humanitat".

Després que un grup de passatgers aturessin la deportació d'un immigrant senegalès en un vol Barcelona-Dakar, ha reaparegut a les xarxes un vídeo del 2015 en què es pot veure com dos policies espanyols immobilitzen un home mentre una dona el colpeja violentament. Al final del vídeo, el personal de l'avió demana a la persona que grava, per petició de la policia, que aturi l'enregistrament.

Desenes de milers de persones s'han manifestat aquest diumenge a ciutats i aeroports dels Estats Units per mostrar la seva indignació contra el veto de Trump a tots els refugiats i els immigrants procedents de set països de majoria musulmana.

El director del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca (CIE) ha deixat en llibertat l'intern que havia al·legat problemes mentals, segons ha confirmat fonts policials a l'ARA. El jutge havia ordenat commutar la seva condemna de 2 anys de presó per l'expulsió, però els agents han aturat la deportació després que l'home intentés autolesionar-se.