El govern espanyol s'ha proposat reforçar els controls a les importacions i els paquets de venda per comerç electrònic procedents d'Amazon, Shein o Temu de fins a 150 euros. Aquestes són algunes de les mesures que el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha presentat als representants de les 17 autonomies a la reunió del Consell Interterritorial d’Internacionalització, celebrat al Palau de Pedralbes a Barcelona. Davant d'un context marcat per les polítiques aranzelàries dels EUA de Donald Trump, amb importacions, igual que les exportacions, a l’alça i, tot i que els controls a frontera funcionen i són exhaustius, "cal un pas més en matèria de productes industrials per garantir la competència i la protecció dels consumidors", ha explicat en una roda de premsa acompanyat pel conseller d'Empresa i amfitrió de la trobada, Miquel Sàmper.

Les exportacions xineses es van accelerar al setembre, malgrat els aranzels de Donald Trump. Així, les vendes a l'exterior del gegant asiàtic van créixer un 8,3% el novè mes de l'any, fins als 328.570 milions de dòlars (uns 282.687 milions d'euros). Aquest increment de les exportacions va agafar, doncs, un ritme superior al del mes d'agost, quan el creixement va ser del 4,4%.

Els aranzels imposats pel govern dels Estats Units als productes fabricats als països de la Unió Europea podrien tenir un impacte negatiu sobre exportacions espanyoles per valor de 15.100 milions d'euros, tot i que si s'hi afegís l'impacte indirecte la xifra podria pujar fins als 22.700 milions d'euros, segons ha explicat aquest dilluns el ministre d'Economia, Comerç i Transformació Digital, Carlos Cuerpo, en una compareixença al Congrés dels Diputats.

Salvador Illa inicia aquest dilluns un viatge oficial al Japó i la República de Corea per reafirmar la posició de Catalunya com a pol d'inversió. En aquest context, l'ambaixador del Japó a Espanya des de l'any 2022, Takahiro Nakamae, atén l'ARA al seu despatx a l'ambaixada japonesa enmig d'una agenda marcada per la difusió de l'Exposició Universal que enguany acull el país nipó.

Les exportacions de mercaderies catalanes van caure els sis primers mesos d'aquest 2024 respecte a un any enrere, la primera davallada en un primer semestre des del 2020, quan el comerç internacional es va ressentir per l'esclat de la pandèmia, segons l'informe mensual de comerç exterior del juny publicat aquest dilluns pel ministeri d'Economia, Comerç i Empresa. Les xifres, doncs, confirmen la desacceleració del sector exterior català en l'últim any.

Les exportacions alemanyes van caure el passat mes de juny més del que havien previst inicialment els analistes a causa de l'alentiment de l'activitat econòmica als Estats Units, el principal soci comercial d'Alemanya, i per la baixa demanda a la resta de la Unió Europea, segons dades oficials publicades aquest dimecres per l'oficina federal d'estadística del govern germànic.

Nou rècord absolut de les exportacions catalanes el 2023. Les vendes a l’estranger de les empreses del Principat van créixer un 6,1% l’any passat, fins a situar-se en els 100.684 milions d’euros, la xifra més alta de la sèrie històrica. Així ho ha explicat aquest dilluns el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, segons els càlculs de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, Acció, a partir de les estadístiques publicades avui mateix pel ministeri d’Indústria espanyol. Aquests registres estan un punt percentual per sobre de les previsions que havia elaborat el Govern català l’octubre passat.

Les exportacions catalanes van tornar a batre el rècord històric durant els primers sis mesos d'aquest any, segons dades oficials de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex), que depèn del ministeri d'Indústria i Comerç, i d'Acció, l'agència de competitivitat empresarial de la Generalitat. Les pujades de preus registrades des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna expliquen una bona part de l'increment.

El dèficit comercial de Catalunya acumulat fins a l'agost s'accentua i assoleix la xifra de 12.239,4 milions d'euros, amb una taxa de cobertura –la quantitat de compres a l'estranger que poden finançar les vendes– del 83,4%, uns 7,9 punts percentuals menys que el mateix període del 2021, segons les dades del ministeri d'Indústria publicades aquest dimarts.

L'encariment de l'energia i la inflació generalitzada en les grans economies del món han agreujat el dèficit comercial d'Espanya amb l'estranger, segons l'informe del mes de juny sobre comerç exterior publicat pel ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. No obstant això, tot i tenir també un saldo negatiu amb tercers països, el dèficit en el cas de Catalunya s'ha situat en nivells similars als d'abans de la pandèmia gràcies al fort increment de les exportacions.

La pèrdua de poder adquisitiu per l’augment de la inflació és el tema que ha dominat la política francesa durant els últims mesos. Els ciutadans estan preocupats per l’impacte econòmic de la guerra d’Ucraïna en un país que havia sabut esquivar prou bé la crisi econòmica provocada per la pandèmia del covid-19. Com a tot Europa, la pandèmia va enfonsar el creixement del PIB francès (va registrar una caiguda de gairebé el 8% el 2020), però, en canvi, França no només ha mantingut el nivell d'ocupació sinó que els salaris han augmentat en els últims cinc anys malgrat la pandèmia. I la recuperació de l’activitat econòmica després del covid ha sigut ràpida: el país va tancar el 2021 amb un creixement del 7% del PIB i amb l’atur al 7,4%, el nivell més baix en 15 anys.

Abans del sotrac del covid, les exportacions catalanes venien d'una forta embranzida, amb una dècada trencant rècords històrics. Després d'un primer any dur de pandèmia per al comerç exterior, en què va caure un 10%, les vendes a l'estranger tornen a ser de màxims. Les exportacions catalanes van assolir el 2021 la xifra inèdita en la sèrie històrica (es remunta al 1993) de 80.538 milions d'euros, un 21% més que l'any anterior i un 9% més que el 2019. Catalunya va ser de lluny la comunitat autònoma més exportadora d'Espanya —la segona va ser Madrid amb 39.866 milions, pràcticament la meitat— i va representar el 25% en el total estatal, segons les dades publicades aquest dijous pel ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

La recuperació de l'activitat del Port de Barcelona també és un dels indicadors per prendre el pols a la sortida de la crisi del covid-19. La infraestructura ha tret pit aquest dimecres d'haver registrat el 2021 pràcticament el mateix volum de mercaderies que el 2019. Prop de 66,4 milions de tones transportades, només un 1,5% per sota de les dades prepandèmia. El president del Port, Damià Calvet, ha remarcat que aquestes dades "positives" confirmen que l'enclavament “s’està recuperant ràpidament” del xoc de fa dos anys.

Les exportacions catalanes han aconseguit esquivar, de moment, les diferents variants del covid que han anat sorgint aquest 2021, inclosa l'actual òmicron, que està tensant el sistema sanitari. De fet, tot i les restriccions de principis d'any, les de l'estiu i les d'aquest Nadal, les vendes a l'estranger tancaran amb xifres mai vistes a Catalunya. Així ho ha assegurat aquest dilluns un comunicat del Govern, que preveu que les exportacions arribin a la dada rècord de 78.000 milions d'euros. Dit d'una altra manera, superaran en un 6% les assolides el 2019, l'últim any abans de l'arribada de la pandèmia, i en un 18% les de l'any passat, quan les restriccions van ser més dures, sobretot durant el segon trimestre del 2020, amb el confinament domiciliari a Espanya i el tancament de ports i aeroports a escala mundial durant diversos mesos. Amb aquestes previsions, doncs, les vendes de les empreses catalanes a l'estranger registraran el valor més elevat de tota la sèrie històrica, que va començar l'any 1993.

Les exportacions catalanes han superat els efectes de la crisi del covid i ja se situen per sobre dels nivells prepandèmia. Segons les dades publicades aquest dimarts pel ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, del gener a l'agost Catalunya ha venut a l'estranger més de 52.000 milions d'euros, un 6,6% més que durant el mateix període del 2019, quan no havia esclatat la pandèmia. Si es compara amb un any enrere, el creixement és molt més espectacular (25,7%), però en aquell moment Catalunya encara patia moltes restriccions a causa dels efectes del coronavirus.

Implacable i inexorablement, el Punt d'Inspecció Frontera (PIF) del port de Tarragona tanca cada dia a partir de les dues de la tarda, els caps de setmana i els festius. Uns ja exasperats operadors reclamen un horari de 24 hores a aquest organisme estatal que inspecciona la sanitat exterior, l'animal, la vegetal i la qualitat de les mercaderies de les exportacions i les importacions. El port tarragoní es un líder històric en agroalimentaris pel volum de cereals, pinsos i fruites tropicals que mou i és, juntament amb el de Cartagena, l'únic port de l'Estat autoritzat a exportar bestiar viu. Aquests són justament els dos sectors més penalitzats per l'horari del PIF i la fuga de clients ja és més que constatable.

Les exportacions catalanes van incrementar-se un 72,4% a l'abril si es compara amb el mateix mes de l'any passat, fins als 6.624,5 milions d'euros, segons ha informat el ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Aquest increment tan elevat s'explica perquè l'abril del 2020 és quan es va produir una aturada pràcticament generalitzada de l'economia com a conseqüència del coronavirus. Tot i això, si es tenen en compte els quatre primers mesos de l'any, del gener a l'abril, les exportacions catalanes van assolir els 25.841,3 milions d'euros. Una xifra que és un 21,4% superior a la del mateix període de l'any passat, però que també supera en un 5,8% els 24.475 milions del mateix període del 2019. És a dir, les exportacions catalanes de béns ja superen els nivells previs a la pandèmia del covid.

El PIB va caure més de l'11% a causa de la pandèmia, però aquest descens no ha afectat de manera igual totes les empreses. Les indústries més internacionalitzades, aplegades a l'Amec, han demostrat ser més resilients i han salvat el 2020 amb un lleu descens de la facturació i mantenint les exportacions i l'ocupació, segons mostra l'Informe Amec de Conjuntura 2020, que a més preveu un increment més gran de l'activitat per al 2021. "El 2020 ha sigut un parèntesi", ha dit aquest dijous el director general d'Amec, Joan Tristany, per a qui aquestes indústries "inicien una nova etapa ben posicionades".

La crisi sanitària ha pogut també amb un dels grans baluards de l'economia catalana: el comerç exterior. El 2020, l'any de l'esclat de la pandèmia, Catalunya va exportar en total 66.265 milions d'euros, xifra un 10,3% inferior al volum registrat un any enrere. És el primer cop en una dècada que el Principat tanca l'exercici amb nivells inferiors al de l'exercici previ. Amb tot, hi ha petites bones notícies. La primera, que segueix sent la principal comunitat exportadora d'Espanya a molta distància de la resta. És responsable del 25,4% de les exportacions de l'Estat. La segona, que els indicadors mensuals apunten que el sector comença a recuperar-se.

Catalunya va exportar al mes de setembre per valor de poc més de 5.818 milions d'euros, una xifra que és un 5,5% inferior al mateix mes de l'any anterior, segons les dades del ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme publicades aquest dijous. D'aquesta manera es modera la caiguda de les vendes a l'exterior provocada per la pandèmia del covid-19.