Economia 05/02/2021

Patacada històrica de l'economia catalana el 2020: el PIB cau un 11,4%

El descens supera els de l'economia espanyola i de l'europea

4 min
PIB català

BarcelonaLa pandèmia del covid-19 va dur l'economia catalana a una caiguda sense precedents. Caldria remuntar-se a la Guerra Civil per trobar un descens tan important. El producte interior brut (PIB) de Catalunya va caure un 11,4% el 2020, segons les dades publicades aquest divendres pel departament de Vicepresidència i l'Idescat. Les dades capgiren sis anys seguits de recuperació des de la crisi financera.

L'impacte de la pandèmia a l'economia catalana va ser superior al de l'espanyola i l'europea. El PIB comunitari va caure cinc punts menys que el català, un 6,4% en el cas del conjunt de 27 estats de la UE, mentre que l'avançament del PIB espanyol , del -11%, que va donar l'INE la setmana passada, és quatre dècimes inferior al descens del PIB català. La magnitud de la davallada entra dins del que esperaven la majoria d'institucions i economistes catalans, indica Jordi Goula, membre de la comissió d'economia catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Les noves restriccions van impactar en el comportament de l'economia de Catalunya l'últim trimestre del 2020. Concretament es va registrar un descens respecte del mateix trimestre de l'any anterior del 9,6%, una caiguda cinc dècimes superior a l’economia espanyola (-9,1%) i gairebé cinc punts més que la de la UE (‑4,8%). La variació respecte del tercer trimestre també va ser negativa, del -0,5%, mentre que l’economia espanyola va créixer un 0,4% i la de la UE va registrar un descens com el de Catalunya, un 0,5%.

Punxada dels serveis i la construcció

Per sectors, el 2020 destaca la reducció de l’activitat de la construcció (‑15,5%) i, especialment, la dels serveis (-11,6%) pel seu important pes en l’economia catalana. No obstant això, el comportament dels serveis va ser dispar. Hi va haver un conjunt de branques relacionades amb el turisme i la mobilitat (hostaleria, transports, agències de viatges, activitats artístiques i culturals) molt afectades per la situació sanitària i que presenten, en conseqüència, importants reduccions d’activitat, segons el Govern. Hi ha, també, un grup de sectors, on s’inclouen entre altres els serveis postals, la informàtica, les telecomunicacions, la seguretat i la neteja, que van mantenir força l’activitat respecte de l’any anterior i en alguns casos fins i tot la van superar. Finalment, les branques lligades a les administracions públiques presenten un caràcter estabilitzador i incrementen la seva aportació econòmica positiva dins dels serveis.

"En comparació amb el conjunt d'Espanya, el sector serveis va patir una mica més per culpa del pes més important del turisme" en l'economia catalana, així com per "les mesures més rígides i contundents" que ha aplicat durant els últims mesos de l'any la Generalitat per frenar l'expansió del covid-19", explica Goula.

A la indústria també la va afectar la situació derivada del covid-19, sobretot per la paralització de la producció en moltes instal·lacions en la primera fase de la pandèmia, i s’estima una reducció del 9% del seu valor afegit respecte de l’any anterior. Els tres gran motors d'aquest àmbit es van veure afectats de manera asimètrica, ja que l’alimentació i la química van mantenir un notable grau d’activitat respecte de l’any 2019 i, en canvi, la branca de fabricació de vehicles de motor va reduir força la seva producció, fruit de la reducció de la demanda domèstica i sobretot de les exportacions. Finalment, el sector agrari va disminuir un 2,4%, malgrat que la millora dels preus ha afavorit les rendes agràries.

Pel que fa a les dades del quart trimestre mostren un descens generalitzat dels diferents sectors però una certa recuperació de la indústria. La baixada de la indústria el quart trimestre va ser del 5,0%, mentre que la caiguda el tercer trimestre va ser del 7,8%.

En la recuperació de la indústria hi ha algunes branques que van tenir un especial protagonisme. En particular destaca l’evolució positiva de la química, les arts gràfiques i també la fabricació de vehicles de motor, que va recuperar força la seva activitat el darrer trimestre després d’una reducció notable de la producció fins a l’agost, segons Vicepresidència.

Una recuperació llarga

Amb l'esclat de la pandèmia i les fortes contraccions de l'economia en el segon trimestre, moltes administracions i analistes van apuntar que la recuperació seria molt ràpida. No obstant, les últimes dades no apunten en aquesta direcció. "El quart trimestre del 2020 no ha ajudat i el primer trimestre del 2021 tampoc ho farà", augura Goula. La segona onada de contagis experimentada els darrers tres mesos de l'any passat van frenar fortament el creixement i les dades d'afiliació a la Seguretat Social, l'atur i altres indicadors del gener també han anat "malament", segons l'economista: "El quart trimestre el vam perdre i el primer també el podem perdre".

Això farà que la recuperació es vagi "allargant en el temps", explica Goula, cosa que pot fer mal a moltes empreses, sobretot pimes. El suport governamental a les companyies s'ha fet "amb crèdits", bàsicament amb préstecs de l'ICO , que en algun moment "s'hauran d'anar tornant", afegeix.

Com a nota d'optimisme, Goula destaca que les exportacions catalanes estan avançant a bon ritme i que els indicadors del primer trimestre a les grans economies europees, com França, Alemanya i els Països Baixos –els principals socis comercials de Catalunya fora de l'Estat– "mostren una parada menys forta" que a Espanya de l'activitat econòmica.

stats