Divendres va ser en un auditori amb empresaris catalans i diumenge davant de 40.000 persones a la manifestació contra Pedro Sánchez a Madrid. En ambdues cites, Alberto Núñez Feijóo va posar pressió sobre Junts i el PNB perquè s'avinguin a donar suport a una moció de censura que serveixi per convocar eleccions. Ara bé, malgrat aquestes crides públiques, els populars no es mouen. No tenen previst obrir una negociació amb els de Carles Puigdemont ni tampoc fer el pas de registrar la iniciativa al Congrés amb la qual podrien posar punt final a l'etapa a la Moncloa del líder socialista. El número dos del PP, Miguel Tellado, ha confirmat aquest dilluns en roda de premsa a Génova que no mouran fitxa i que de moment la seva estratègia passa simplement per assenyalar aquestes formacions pel fet que no s'hagin decidit a fer caure el president espanyol malgrat els escàndols de presumpta corrupció. "La pregunta [sobre la moció de censura] no se'ns ha de fer a nosaltres sinó que cal preguntar a PNB i Junts fins on continuaran empassant", ha dit Tellado.

El primer ministre de França, Sébastien Lecornu, ha escapat de la censura pels pèls. L'Assemblea Nacional ha rebutjat aquest dijous la moció de censura presentada per l'esquerra radical per molt poc: la moció ha estat votada per 271 diputats, 18 menys dels 289 que es necessitaven per tombar el govern. Els socialistes i la dreta han decidit no votar-la, tot i que alguns diputats rebels de les dues formacions han optat per desobeir la consigna del seu partit. Poc després ha estat rebutjada també una segona moció de censura presentada per l'extrema dreta.

El segon govern liderat per Sébastien Lecornu, nomenat aquest diumenge, ja ha durat més hores que el primer –que només va estar vigent 14 hores–, però pot passar a la història com el segon més curt de la V República si prospera alguna de les dues mocions de censura presentades aquest dilluns pel Reagrupament Nacional (RN), l'extrema dreta de Marine Le Pen, i per La França Insubmisa (LFI), el partit considerat d'esquerra radical liderat per Jean-Luc Mélenchon. Les dues mocions es votaran aquesta setmana, probablement dijous, i no és improbable que una de les dues sigui aprovada.

El que havia de ser un relleu amistós a l'alcaldia de Puigcerdà ha acabat amb una inesperada moció de censura. Junts (4) i Futur (4), una formació independent vinculada a l'espai postconvergent, van arribar a un acord de govern el 2023 per repartir-se la batllia, però al juny els juntaires van informar-los que trencaven l'entesa. Davant de la ruptura, ERC (5) va presentar una moció de censura que tirarà endavant aquest dilluns amb el suport de dos regidors de Futur, que han decidit secundar-la per evitar la paràlisi de la vila ceretana. D'aquesta manera, Junts perd l'última capital de comarca del Pirineu que tenia i ERC recupera una alcaldia que no ostentava des del 2011. Ho farà amb Joan Manel Serra al capdavant.

Alberto Núñez Feijóo encara no ha acabat d’entendre com funciona la política a Madrid. Encara no ha entès que el que dona oxigen a Pedro Sánchez és la configuració de dos blocs irreconciliables. I que la política no és només una qüestió d’aritmètica parlamentària, com ell vol vendre amb tot el debat sobre la moció de censura, sinó que abraça altres factors com el lideratge, l’instint o la capacitat de resistència. I és en la qüestió del lideratge, especialment important a Madrid, on Feijóo fracassa.

És realment sorprenent la capacitat d'Alberto Núñez Feijóo d'ensopegar una vegada i una altra amb la mateixa pedra, que no és una altra que l'aritmètica parlamentària. Just quan el PSOE estava en el seu pitjor moment, en xoc per l'ingrés a presó del seu fins fa poc número tres, Santos Cerdán, vet aquí que Feijóo decideix posar en marxa una maniobra per sondejar si algun dels partits socis de Pedro Sánchez li donaria suport en una moció de censura.

L'ingrés a la presó de Santos Cerdán ha dut Alberto Núñez Feijóo a fer un intent de moure fitxa que ha quedat frustrat ben aviat. Després d'haver descartat rotundament durant setmanes presentar una moció de censura tot i la pressió de Vox, el líder del PP ha anunciat aquest dimarts al matí en un missatge a X que havia encarregat a Miguel Tellado, portaveu popular al Congrés, que explorés la possibilitat d'aconseguir els quatre vots que li falten entre els aliats parlamentaris de Pedro Sánchez, amb l'excepció d'EH Bildu, a qui aplica un cordó sanitari. "Que diguin si el seu suport al PSOE continua intacte", ha reclamat Feijóo. El moviment, emmarcat en l'estratègia desplegada pels populars de desgastar no només els socialistes sinó també la resta de la majoria plurinacional acusant-los de complicitat amb la corrupció, se li ha girat en contra. Isabel Díaz Ayuso l'ha rebatut, Junts l'ha posat contra les cordes amb una proposta incòmoda per a ell –reunir-se amb Carles Puigdemont a Waterloo– i ha eixamplat la distància amb el PNB.

El govern espanyol no caurà, de moment, per més que avui la vicepresidenta Yolanda Díaz no ha volgut anar al Congrés a seure al costat de Sánchez, i el PP i Vox li han dit de tot al president espanyol. De tot vol dir: “Vostè fa cara de xaiet escorxat, però és el líder de la manada”.

Per sortir al contraatac, com va sortir ahir Pedro Sánchez, deu estar segur que no sortirà res més que l’esquitxi o que han pactat que no es faran mal amb Ábalos, Cerdán i Koldo, perquè tots tres tindrien més a perdre que a guanyar. Amb tot, avui hi ha diaris de Madrid que avancen que la Guàrdia Civil està preparant un informe en què investiga la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que es va reunir almenys una vegada amb el presumpte comissionista de les mascaretes Aldama per la pandèmia.

Alberto Núñez Feijóo ha recuperat l'espantall de la moció de censura contra Pedro Sánchez sense fer el pas de presentar-la. Com ja ha fet en altres moments de la legislatura, el líder del PP ha fet una crida pública als socis parlamentaris del PSOE perquè l'ajudin a sumar una majoria que no té al Congrés perquè la iniciativa prosperi. L'últim serial sobre la presumpta corrupció socialista, amb els àudios de Leire Díez sobre l'UCO, ha estat l'argument esgrimit en aquesta ocasió per pressionar els aliats del govern espanyol, a qui ha advertit que seran "còmplices" si no actuen contra el cap de l'executiu. "Fa set anys els actuals socis del senyor Sánchez van dir que donaven suport a una moció de censura per combatre la corrupció. Si fossin conseqüents, ara haurien de fer el mateix sense cap mena de dubte", ha dit Feijóo en una declaració convocada d'urgència aquest dijous per les últimes informacions sobre la presumpta trama per desprestigiar la Guàrdia Civil.

A Setcases, el joc de les cadires no és cosa de la mainada, sinó dels polítics. En vuit anys, hi ha hagut tres mocions de censura per rellevar l'alcalde, i totes tres, paradoxalment, les han promogut regidors del mateix partit que l'alcalde. Aquest dilluns s'ha consumat la tercera. Tres dels cinc edils d'una llista vinculada a ERC, l'únic partit al consistori, han decidit fer fora l'alcalde per "desavinences" i "falta de comunicació i transparència" a l'hora de prendre decisions.

Els socialistes valencians fa temps que topen amb un mur quan reclamen la dimissió de Carlos Mazón. Davant la negativa constant del cap del Consell, aquest divendres el PSPV passa a l'atac i ja apunta a una possible moció de censura de resultat incert (necessitarien el suport de Vox, a més del de Compromís). De què depèn presentar-la? D'Alberto Núñez Feijóo. "Si Feijóo no mou fitxa en les pròximes hores, la mourà el PSPV", ha dit la líder del partit al País Valencià, Diana Morant. Consultades per l'ARA, fonts del PP estatal asseguren que "no hi ha canvis" en la seva postura sobre Mazón, que fins al moment ha estat de donar-li suport i desviar les responsabilitats cap a l'executiu de Pedro Sánchez.

Menys de dos mesos després del seu nomenament, el nou govern francès torna a estar a la corda fluixa. El primer ministre, François Bayrou, i el seu executiu podrien ser censurats aquest dimecres. Bayrou, com era previsible, no ha trobat el suport parlamentari necessari per aprovar els pressupostos d'aquest any i ha anunciat que no els sotmetrà a votació a l'Assemblea Nacional.

Sílvia Orriols emprendrà la via de la qüestió de confiança per poder aprovar els pressupostos de Ripoll. Així ho ha anunciat en el ple extraordinari celebrat aquest dilluns al vespre, en què, tal com estava previst, Junts, ERC, el PSC i la CUP han votat contra els pressupostos. “Quin sentit té continuar ocupant aquest govern si cada vegada vostès [els partits de l’oposició] ens estrenyen més la corda? Sense pressupostos, no podrem desplegar el nostre projecte electoral, així que posem el nostre càrrec a disposició”, ha dit a la sala de plens la líder d’Aliança Catalana, que governa a Ripoll amb només sis regidors. És per això que Orriols ha decidit optar per la qüestió de confiança: un mecanisme a l'abast dels alcaldes per aprovar els pressupostos si no troben prou suports per tirar-los endavant.

Amb una Assemblea Nacional sense majories clares, un president debilitat i un país fracturat, immers en una profunda crisi política, ser primer ministre a França és arriscat. Posar fi al bloqueig institucional i aconseguir el suport parlamentari suficient per aprovar els pressupostos i evitar una moció de censura suposa una tasca de dimensions titàniques. El president de França, Emmanuel Macron, ha assignat la tasca a François Bayrou. El president del partit centrista Moviment Demòcrata (MoDem) ha estat nomenat aquest divendres, nou dies després de la moció de censura que va tombar el govern francès, nou primer ministre. És el quart cap de govern que ha tingut França aquest any. "Finalment, comencen els problemes", ha dit Bayrou citant una frase del president François Mitterrand.

La mesa de les Corts rebutjava dimarts que en el ple de la setmana vinent es voti una proposició de Compromís perquè els diputats votin a mà alçada si creuen que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, hauria de dimitir per la gestió de la DANA. El Parlament valencià ha sol·licitat un informe jurídic perquè la votació a mà alçada "no està prevista" en el reglament de la cambra. El cap del Consell es nega a dimitir i dilluns, abans del funeral per les víctimes, insistia que no pensa fer un pas al costat perquè el seu "únic objectiu" és assumir "la responsabilitat de la reconstrucció i la recuperació". Fins ara, les úniques dues destitucions al País Valencià han estat les de les dues conselleres més qüestionades del govern de Mazón, però aquest dijous ha arribat la primera impulsada per l'oposició, l'alcaldessa de Xiva.

Després de la moció de censura que la setmana passada va fer caure el govern francès, el president de la República canvia d'estratègia per aïllar l'extrema dreta de Marine Le Pen. Emmanuel Macron busca el suport del que ell anomena "l'arc republicà" per nomenar un primer ministre que no sigui censurat. És a dir, dels partits que no estan als extrems i que comparteixen els valors republicans. La idea de Macron és constituir un govern "d'interès general" i tancar un pacte amb una majoria de forces parlamentàries perquè no el tombin amb una moció de censura. D'aquesta manera, el futur govern no dependrà de l'extrema dreta.

El PP i, amb la boca petita, també Vox, han anat deixant un rastre de molles de pa per intentar atraure el PNB i Junts cap a una hipotètica moció de censura contra Pedro Sánchez. Sense èxit. ¿Per què Carles Puigdemont reclama aquest dilluns, en canvi, una qüestió de confiança al president espanyol? Perquè, malgrat la duresa amb què el líder juntaire s'expressa contra el govern de l'Estat, el PSOE i Sumar continuen sent els seus únics socis possibles. Si Puigdemont volgués, Sánchez cauria, però les conseqüències internes –tant per a la militància de Junts com per als seus votants– podrien ser demolidores. Lliurar el govern espanyol en safata a Alberto Núñez Feijóo està descartat. "Plantegem una qüestió de confiança perquè els que li vam fer confiança pensem que no està complint", ha expressat aquest dilluns l'expresident de la Generalitat. Ell, que n'és un expert, perquè el 2016 es va jugar el tot pel tot sotmetent-se a una moció per convèncer la CUP.

Dos dies després de la moció de censura, el president de França ha intensificat els contactes per nomenar un nou primer ministre "en els pròxims dies". Aquest divendres ha rebut a l'Elisi el líder del partit socialista, Olivier Faure, que s'ha mostrat més conciliador que mai amb Emmanuel Macron i obert a fer concessions, una posició molt més flexible que en les negociacions per formar govern després de les eleccions del juliol. Faure ha obert la porta a discutir amb els macronistes i amb la dreta sempre que hi hagi "concessions recíproques" i que l'executiu que es formi tingui una "durada determinada".

La caiguda del govern de Michel Barnier dimecres per una moció de censura deixa França en una situació d'incertesa no només políticament sinó també des del punt de vista econòmic. Núvols grisos amenacen l'economia francesa en un context europeu complicat per dificultats que travessa l'altra gran economia de l'euro, Alemanya. L'endemà de la caiguda de l'executiu francès, la borsa aguanta, però l'agència de ràting Moody's ha advertit que la dimissió del primer ministre, forçada per la moció, "agreuja" la situació política del país i planteja moltes incerteses econòmiques.