Claus per entendre la guerra PSOE-PP sobre la Guàrdia Civil

MadridPedro Sánchez viu una de les setmanes més complicades de la legislatura. La revelació d'una presumpta operació contra la Guàrdia Civil, revelada per El Confidencial, ha situat el govern espanyol a l'ull de l'huracà, ja que el PP l'atribueix directament al PSOE. Tot va començar dilluns, amb la publicació d'un àudio en què Leire Díez Castro, militant socialista de base, reclamava a un empresari imputat a l'Audiència Nacional informació que ensorri el departament de delinqüència econòmica de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) a canvi de beneficis judicials. En concret, buscava draps bruts del tinent coronel Antonio Balas, que està liderant la investigació dels casos que afecten l'entorn de Sánchez. En aquesta conversa, també hi participava l'empresari Javier Pérez Dolset, que va estar en presó preventiva, i de qui aquest dijous el mitjà mencionat publica un àudio del mes de setembre en què sense més context diu que al darrere hi ha el mateix Sánchez i el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán. Quines són les claus d'aquest cas que han desencadenat una nova guerra entre el PP i el PSOE?

Els àudios publicats

"Les forces i cossos de seguretat de l'Estat no els tenim per extorsionar els ciutadans d'aquest país. El que a mi no em ve de gust és que aquest senyor, Antonio Balas [cap de delinqüència econòmica de l'UCO], es converteixi en botxí de tots nosaltres. Això és el que cal desmuntar", deia en una reunió al mes de febrer la militant del PSOE i periodista Leire Díez a Alejandro Hamlyn, un empresari imputat a l'Audiència Nacional en una causa sobre frau en el sector dels hidrocarburs. L'acompanyava l'empresari Javier Pérez Dolset, que també al·lega motius per actuar contra les clavegueres de l'Estat al considerar-se víctima de les activitats irregulars de l'excomissari José Manuel Villarejo. Actualment, està processat en una causa per un frau vinculat a subvencions. "Això és Pedro Sánchez, directament amb Cerdán, amb Santos Cerdán, i directament amb Leire. I a més hi ha molt poca gent addicional que tingui la informació, i així seguirà", diu Pérez Dolset en un extracte de 14 segons d'una conversa amb un periodista d'El Confidencial.

Qui és Leire Díez?

Militant del PSOE i, fins fa poc, amb càrrecs en empreses públiques

Des de l'inici, el PSOE s'ha desmarcat de Leire Díez, una militant del partit que va ser tinenta d'alcaldia en un petit municipi de Cantàbria, Vega de Pas, entre el 2011 i el 2014, i que va col·laborar amb la candidatura de Sánchez a les primàries del partit el 2014 i 2017, segons explicava El País. Recentment, ha ocupat càrrecs a les empreses públiques Enusa i Correus. Oficialment, tant la formació com ella han afirmat que Díez no està actuant en nom del partit, que ha argumentat que està escrivint un llibre d'investigació sobre les activitats de l'UCO. Tot i els dubtes inicials i davant la pressió de càrrecs i diputats del partit, Ferraz va acabar obrint aquest dimecres un expedient informatiu sobre els fets, però sense mesures cautelars per a Díez. El partit vol escoltar l'àudio sencer per comprovar si la militant afirma actuar en nom del PSOE i, de moment, se centra en denunciar el "dany reputacional" que diu que pateix pel fet que els mitjans estiguin donant per fet que Díez és una "fontanera" del PSOE.

Els objectius: Antonio Balas i Juan Vicente Bonilla

Un ex alt càrrec de l'UCO fitxat per Ayuso, a l'origen del cas Koldo

Alguns dels noms que en aquesta trobada es posen sobre la taula són el del tinent coronel Antonio Balas, actual cap de delinqüència econòmica de l'UCO, i el del capità Juan Vicente Bonilla. Aquest segon va ser el responsable de fonts humanes de l'UCO fins que l'octubre del 2023 es va incorporar a la gerència de seguretat corporativa del servei madrileny de salut, al govern d'Isabel Díaz Ayuso. L'ARA ha tingut accés a uns whatsapps que Bonilla es va enviar durant els anys 2020 i 2021 amb l'empresari José Luis Caramés, investigat en una altra causa sobre frau en el sector dels hidrocarburs.

Bonilla: "De què vols parlar?"

Caramés: "Sobre Koldo. Et sona? [...] Mà dreta dels que trinquen [...]. Això és delicadíssim".

Ja el 5 d'abril del 2021, Bonilla, que al WhatsApp utilitza el sobrenom de Roberto Alcázar, és informat de presumptes activitats il·lícites de l'exassessor de José Luis Ábalos. Un any després, el març del 2022, el número 2 del PP de Madrid presenta una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció sobre presumptes irregularitats en la contractació de material sanitari, cosa que acaba desembocant en la querella del ministeri públic contra Koldo García i alguns empresaris com Víctor de Aldama.

Posteriorment, la causa també es dirigirà contra Ábalos. De fet, l'exministre de Transports ha reclamat des del principi de la seva imputació la nul·litat de la causa per irregularitats en el procediment i ha sol·licitat al Tribunal Suprem que aquest capità de la Guàrdia Civil comparegui com a testimoni. La sospita és que l'UCO ha utilitzat com a calaix de sastre una causa mare de l'any 2019 i la informació que n'ha anat obtenint l'ha fet servir per obrir-ne de noves, fins a arribar al cas Ábalos. El fet que Bonilla hagi acabat treballant per a Ayuso ha alimentat la suspicàcia que el PP de Madrid tingués informació privilegiada durant aquest temps, sobretot veient l'orientació ideològica d'aquest capità de la Guàrdia Civil i el seu confident. Això es deien el mateix dia que van posar el nom de Koldo sobre la taula.

Bonilla: "És el que volen aquests rojomorados. Que ens mati l'avorriment".

Caramés: "A aquests els matarem nosaltres. Ja t'ho explicaré quan et vegi".

Els equilibris del PSOE

El risc de maniobrar contra l'UCO

Una de les tesis de qui sosté que Leire Díez i Pérez Dolset no actuaven en nom del PSOE en aquella reunió del febrer en la qual buscaven draps bruts sobre càrrecs de l'UCO és que, en tres mesos, no s'ha aconseguit res. Si hi hagués una operació del govern espanyol contra aquesta unitat de la Guàrdia Civil, per què continuen allà?, es pregunten fonts implicades en la guerra contra l'UCO per la via dels tribunals. El que és segur és que Grande-Marlaska no s'ha atrevit a ficar-hi mà per la via orgànica, és a dir, canviant les persones responsables en determinats llocs. En el seu moment va destituir Manuel Sánchez Corbí com a cap de l'UCO el 2018 i a Diego Pérez de los Cobos com a cap de la comandància de Madrid el 2020, però amb un desgast molt elevat per la ingerència política. De fet, dimarts defensava en roda de premsa des de la Moncloa aquesta unitat de la Guàrdia Civil.

Les preguntes i especulacions durant aquesta setmana són moltes, però Sánchez es manté en silenci. Algunes persones, com Leire Díez i Pérez Dolset, evidencien uns interessos que coincideixen amb els que podria tenir el líder del PSOE, impulsor del concepte màquina del fang. Consisteix que entitats d'extrema dreta presenten denúncies contra l'entorn del govern espanyol amb la complicitat de mitjans de comunicació afins i, en alguns casos, d'estaments judicials com el magistrat Juan Carlos Peinado. Una maquinària que Sánchez atribueix a Ayuso, el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, i el "Quien pueda hacer que haga" de l'expresident José María Aznar.

Mentrestant, el número 2 de Marlaska, Rafael Pérez, va dimitir dimarts al·legant "motius personals" –el seu relleu és Aina Calvo, exalcaldessa de Palma–. La renúncia coincideix amb la constatació que hi ha una unitat a la Guàrdia Civil descontrolada que treballa per alimentar causes contra l'entorn de Sánchez i certes persones –vinculades o no al PSOE– que busquen draps bruts per carregar-se els seus responsables i desactivar així els procediments judicials.