"Ostres, que bonic". El comentari és d'un dels membres del Club Prèmium de l'ARA quan presencia la majestuosa portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll. El nombrós grup de subscriptors (les places estaven exhaurides) es va quedar meravellat davant d'una de les joies de l'art romànic. El seu interès pel que transmet aquella gran pedra modelada –una bíblia oberta que es divideix en cel, terra i infern– contrasta amb la reacció del periodista de l'ARA que els acompanya, criat a Ripoll i acostumat a aquella obra, una portalada que el temps ha convertit per als ripollesos en una rutinària entrada a batejos, misses, comunions i enterraments. Segurament, tots els ripollesos haurien de fer aquesta visita guiada un cop l'any.

A mitjan octubre del 1944 va tenir lloc la coneguda entrada dels maquis o guerrillers antifranquistes a la Vall d’Aran, que ocuparen durant deu dies. Un mes abans, la penetració de combatents va avançar pel Pirineu central i l’oriental. La presència dels maquis va ser notable a la comarca del Ripollès. Van entrar pel Pas dels Lladres i el pla de les Salines, entre la comuna de Vallcebollera i el terme municipal de Toses. Van arribar a les portes de Ripoll i prosseguiren Ter avall.

Fa aproximadament un mes, quan a Ripoll les negociacions per tirar endavant un cordó sanitari contra la investidura de Sílvia Orriols encara estaven obertes, Junts i Esquerra van anunciar un acord de governança al capdavant del Consell Comarcal del Ripollès. Finalment, però, l'opció d'un govern de coalició que frenés l'arribada de l'extrema dreta a l'alcaldia de la capital va fracassar i, com a resultat d'aquest intent fallit, el pacte entre juntaires i republicans a l'ens supramunicipal s'ha trencat.

Caminaven de nit i ben carregats durant almenys cinc hores. Sovint, quan les nits eren més llargues i feia més fred. Durant quatre dies potser no veien ningú. Com a molt alguna dona que els ajudava posant en risc la seva vida. I d'això no fa pas tant: fins a finals dels anys 40. Eren els maquis, la lluita guerrillera contra el franquisme. Si bé s'ha fet una gran tasca de recuperació de les rutes de l'exili, quedava pendent recuperar els passos oblidats dels maquis. És la feina que ha estat desenvolupant els últims anys l'Amical d'Antics Guerrillers, que té la seu a l'espai del Núria Social d'Olot. Després de recuperar el testimoni de passadors a través de familiars i fonts documentals, ha editat un mapa i una guia explicativa –així com s'han instal·lat diferents plafons i senyals– que marquen la ruta que anava de Prats de Molló a Manlleu, on molts dels maquis agafaven el tren en direcció Barcelona.

Catalunya ha viscut la darrera dècada una revolució del pa de fermentació lenta a les grans ciutats. S’ha tornat a valorar el que es fa amb massa mare i amb farines antigues. Però, en canvi, any rere any és més difícil tastar el característic pa de poble. La falta de relleu generacional i la pujada del preu de la farina i l’electricitat han situat la tradicional fleca de poble en perill d’extinció. La Federació Catalana d’Associacions de Gremis assegurava ja a l’octubre que un 15% de les fleques artesanes havien hagut de tancar, o bé pels efectes de la pandèmia o pels de la guerra a Ucraïna. “Estem davant de la pitjor crisi que hem viscut”, alerta el seu president, Andreu Llargués. Però, contra aquesta tendència, hi ha joves que s’han conjurat per salvar un ofici gairebé mort des de fa dècades als pobles més petits. Després de 60 anys sense fleca, des de l’estiu passat que l’Obrador Ricolta forneja al poble amb encant de Beget, de només 19 habitants –segons l'últim cens de l’Idescat.

És diumenge. Plou i fa fred. Però Marina Vilalta i Fajula ni s’imagina faltar a la cita de cada tarda amb les seves estimades ovelles. És la pastora en actiu més vella de Catalunya. 95 anys i 5 mesos. Noranta guardant el ramat i la majoria des de Can Sibí a Bruguera, un petit poble de 57 habitants als peus de la muntanya del Taga (Ripollès), on va anar a viure quan es va casar, amb tres ovelles de dot. Després d’una vida d’anonimat, aquest any ha encadenat homenatge rere homenatge: la Generalitat li va concedir al juny la Creu de Sant Jordi per ser un “exemple de la importància del treball al món rural, i de la resiliència de les persones que s’hi dediquen”. I Bruguera acaba d’inaugurar una plaça amb el seu nom i una exposició de fotografies permanent.

En aquesta economia tan internacionalitzada del segle XXI hi ha un bon grapat de països que juguen amb força per tenir aquella mena d’empreses conegudes com "campions nacionals", que són grans multinacionals que dominen el mercat local en condicions gairebé pròpies d’un oligopoli. L’estat espanyol n’és un cas paradigmàtic amb companyies com Telefónica, Repsol i Gas Natural. Però hi ha una altra manera d’enfocar l’economia i es basa en els hidden champions o campions ocults. A diferència d’Espanya, Catalunya és un territori propici per a aquest segon model, gràcies a la presència d’un bon grapat de “multinacionals de butxaca”. I si hem de parlar d’aquesta darrera categoria, de cap manera podem passar per alt l’empresa ripollesa S&P (Soler & Palau), fundada ara fa ja més de setanta anys per Josep Palau i el seu soci Eduard Soler.

Fins a finals del segle XIX, no arribar al metre i vint centímetres d’alçada era una realitat quotidiana al Ripollès i en diferents punts del Pirineu. No ho era, però, per als primers turistes que començaven a conèixer el territori i decidien sortir dels balnearis de la Vall de Ribes. L’agost del 1886, el polític republicà madrileny Miguel Morayta, va passar les vacances en aquesta comarca per desconnectar. Però fent un volta pel barri de la Vila d’Amunt de Ribes de Freser, on hi ha el castell de Sant Pere, va entrar en xoc. Hi habitava una comunitat d’almenys dues-centes persones que eren diminutes, molts d'ells tenien un goll al coll -una protuberància pel creixement de la glàndula tiroide-, vivien en la misèria, de forma endogàmica i estaven aïllats dels seus veïns. Eren coneguts com els golluts o nans de Ribes, una comunitat proscrita i durant l'últim segle convertida en llegenda per intentar esborrar-la del mapa.

Hi ha vegades que els astres s’alineen. Ho explica la Marta en cotxe cap a la llibreria La Lluerna, a la plaça Gran del barri Vell de Ripoll. És l’única botiga que només ven llibres de tota la comarca, va néixer fa només vuit mesos i escalfa motors per a una tardor farcida de presentacions de llibres, concerts i l’estrena del club de lectura. Un nou espai de trobada per revitalitzar la vida cultural de Ripoll. “No sabia ni que tenia vocació de llibretera, però col·lectivament hi vam veure una oportunitat”, reflexiona. La Lluerna és una de les set empreses amb què està diversificada la cooperativa d’habitatge i producció Mas La Sala. És el projecte vital de sis joves que fa set anys van decidir entrellaçar les seves vides lluny de la ciutat, on s’havien criat, i ja en fa quatre que van aconseguir materialitzar-ho en una finca de 60 hectàrees a Sant Pau de Segúries, a 900 metres d’altitud.

“Una part de la Molina és al Ripollès, que té algunes de les muntanyes més altes de Catalunya. Dir que la comarca no és del Pirineu és posar-se una bena als ulls i no veure la realitat”. Són les paraules del president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer (JxCat), que expressen el malestar i l’enuig dels veïns tant d’aquesta comarca com del Berguedà i el Solsonès. Tots ells la setmana passada van rebre com una galleda d’aigua freda que el Govern els exclogués de la consulta sobre els Jocs Olímpics d’Hivern.

L'excursionista que havia desaparegut diumenge a Vallter 2000 i que finalment havia pogut ser rescatat aquest dilluns, 24 hores després, a Setcases (Ripollès) ha acabat morint a l'Hospital Vall d'Hebron, segons han confirmat a l'ARA fonts del centre sanitari. L'home estava colgat sota la neu i patia una hipotèrmia greu, i el seu estat de salut era tan crític que va haver de ser evacuat en l'helicòpter del SEM fins a l'hospital barceloní.

A conseqüència de les restriccions derivades de la pandèmia, l’estiu passat es va produir molta massificació en espais naturals de tot el país. Per exemple, es van arribar a registrar 1.500 vehicles en un sol dia a la punta del cap de Creus; 550 furgonetes d'acampada passant la nit a la platja del Trabucador del delta de l’Ebre, o 200 persones al mateix moment al cim del Pedraforca. Arran d'aquestes xifres, la Generalitat ha decidit restringir l’accés de vehicles als parcs naturals durant els tres mesos de més calor. Així, per exemple, per anar al cap de Creus caldrà agafar un bus llançadora, per accedir a la collada de Fontalba s’haurà de demanar hora i per anar al delta de l’Ebre s’hauran de complir les limitacions d’accés de vehicles que hi haurà a la platja i a la barra del Trabucador. 

El Consell Comarcal del Ripollès reclama la gratuïtat del túnel del Cadí per a habitants i empreses de la comarca. L'ens comarcal ha enviat una carta a la direcció de la concessionària, Túnels de Barcelona i Cadí, SA, i al conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, sol·licitant la bonificació. Tal com justifica a la carta el president del Consell Comarcal, Joaquim Colomer, "ens troben en inferioritat de condicions a l'hora de prestar servei en un territori que no deixa de ser dins la província". Així, recorda la "sotragada" econòmica que va suposar el túnel per a moltes empreses que fins llavors servien Cerdanya, l'Alt Urgell i Andorra" i afegeix que per fer de la comarca un territori "competitiu" cal "disposar de bones vies de comunicació".

El Departament d'Empresa i Coneixement ha reforçat amb 1,3 milions d'euros els ajuts directes per a autònoms i empreses del sector del turisme de Cerdanya i el Ripollès, oberta el 14 de gener passat per pal·liar els efectes derivats del tancament perimetral d'aquestes comarques. Així, l'Agència Catalana de Turisme (ACT) donarà cobertura a la totalitat dels 422 beneficiaris de la línia, 204 a Cerdanya i 218 al Ripollès, tenint en compte que la gran majoria ja han cobrat la subvenció i la resta ho farà la setmana vinent amb aquests diners addicionals. Pel que fa al sector de la restauració, el comerç i els serveis assimilats, hi ha 889 beneficiaris, 477 de Cerdanya i 411 del Ripollès, a qui aquesta setmana se'ls han ingressat els ajuts.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), destinarà fins a 662.500 euros a polítiques actives d'ocupació a les comarques de Cerdanya i el Ripollès. Aquests recursos addicionals tenen com a objectiu ajudar a fer front a l'impacte econòmic que va tenir el tancament perimetral d'aquests territoris durant les festes de Nadal per reduir els contagis de covid-19. Així, s'ha establert que el Consell Comarcal de Cerdanya rebrà 280.500 euros i el del Ripollès els altres 382.000. La idea és que els diners estiguin disponibles a partir del pròxim mes d'abril i que aquests ens gestionin els fons a través de diversos projectes de foment de l'ocupació o suport al teixit productiu.

El món local del Pirineu ha rebut amb "mitja satisfacció" l'anunci del Govern de passar al confinament comarcal a partir de dilluns tal com havien reclamat des de feia setmanes. Algunes veus més crítiques, com la del Consell Comarcal del Ripollès, qüestionen que fer-ho a tot el país pugui anar bé per controlar la pandèmia. Insisteixen en mesures específiques per als indrets amb menys densitat de població, com ara poder obrir els comerços no essencials en cap de setmana. Ho han conegut oficialment en una reunió telemàtica amb representants de l'executiu però, un cop més, s'han queixat de saber-ho abans pels mitjans. "Aquesta no és la manera", lamentava el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer.

El món local del Pirineu ha suspès la concentració d'aquest divendres a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Fa dies que demanen el confinament comarcal i que el Govern ajusti les mesures per combatre la pandèmia en funció de cada territori i segons la densitat de població. Els càrrecs electes del Ripollès, l'Alt Pirineu i Aran i d'altres punts del territori volen esperar a reunir-se la setmana vinent amb la Generalitat després que se'ls hagi ofert una trobada telemàtica per escoltar les seves peticions. D'altra banda, creuen que també és un exercici de "responsabilitat" per la situació sanitària i per no interferir en la campanya electoral que comença aquest dijous. No descarten, però, convocar noves mobilitzacions en un futur.

"Sembla que no existim". Així és com se senten els empresaris de distribució alimentària i de begudes de Cerdanya i el Ripollès. Aquest divendres s'han concentrat amb les furgonetes a Puigcerdà i a Ripoll per reclamar al Govern ajuts directes. Els dos territoris han rebut ajudes pel confinament comarcal que es va decretar abans de Nadal, però en canvi cap d'aquestes empreses ha rebut ni un sol euro. Per això, reclamen a la Generalitat que els tingui en compte. Segons diuen, les pèrdues del sector superen el 60%, i alerten que, si la situació s'allarga, hi haurà empreses que tancaran.

El món local del Pirineu ha convocat una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el divendres 29 de gener al migdia per demanar mesures com el confinament comarcal. Els electes de les comarques de l'Alt Pirineu, l'Aran i el Ripollès s'han tornat a reunir, aquest cop amb presència també de responsables polítics del Berguedà. Tal com ha donat a conèixer el Consell Comarcal del Ripollès a través d'un comunicat, els electes "han lamentat la desatenció per part de la Generalitat de Catalunya del manifest conjunt redactat la setmana passada en què es demanaven mesures anticovid específiques per a aquests territoris de muntanya amb menys densitat de població". Es proposava, entre altres coses, que el confinament passés a ser comarcal en lloc de municipal, o que s'ampliessin els horaris d'obertura dels establiments de restauració atenent les temperatures i el públic potencial dels establiments en aquestes poblacions menys habitades.

El Govern ha aprovat la transferència de crèdit de 6,3 MEUR del Fons de Contingència al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per als ajuts extraordinaris d'urgència per pal·liar els perjudicis econòmics del sector del lleure educatiu i de les activitats extraescolars afectades pel confinament perimetral de Cerdanya i el Ripollès. Les tres modalitats de l'ajut van adreçades a entitats que fan activitats de lleure educatiu entre setmana per a menors; a persones treballadores autònomes, empreses i altres entitats que realitzen activitats extraescolars, i a entitats, empreses i persones treballadores autònomes titulars o gestores d'instal·lacions inscrites al Registre d'Instal·lacions Juvenils de la Direcció General de Joventut. Aquesta línia d'ajuts per valor de 6,3 milions d'euros va ser aprovada pel Govern en la seva sessió del 12 de gener passat.