Victòria treballada del Barça al camp de l'Elx (1-3) per continuar una setmana més com a líder de la Lliga faci el que faci el Reial Madrid. A continuació, uns apunts en calent.

La temporada del Girona serà llarga. Quan semblava que l'equip revifava en esperit competitiu, aquesta setmana li han recordat la seva fragilitat: dimecres va fer el ridícul i va ser eliminat de la Copa del Rei a les mans d'una Primera RFEF com l'Ourense i avui tampoc ha aixecat el cap a Elx, on ha estat torturat i humiliat, i ha tornat a oferir una imatge pobra, especialment a la porteria, en què Gazzaniga no ha estat gens afortunat (3-0). Els de Míchel, una jornada més –i ja en van catorze–, continuaran en zona de descens.

El Barça, sense escarafalls, ha complert l'expedient i s'ha imposat a l'Elx (3-1) amb gols de Lamine Yamal, Ferran Torres i Marcus Rashford. A continuació, uns apunts en calent del partit:

Cal ser agraït i aprofitar els regals de la vida. El Barça necessitava començar a pensar en el futur i deixar lluny el record d'un octubre dolorós, i ho va aconseguir en part gràcies a un Elx que en la seva recerca de ser un equip competitiu i ambiciós, va obrir de bat a bat les portes de casa seva. I Lamine Yamal i companyia ho van aprofitar, esclar. Calia recuperar la rialla a casa i sumar tres punts, en un partit especial per a Ferran Torres, que un any després de la dana va voler recordar la seva gent amb una samarreta que tenia preparada. El jugador valencià sabia que el gol arribaria. I així va ser.

El Girona no es vol despertar. Després d'abaixar el fums de l'Atlètic de Madrid a la Lliga, va posar-se el vestit de la Copa del Rei, imposant-se al camp de l'Elx als setzens de final (0-2). Sense jugar el seu millor partit, l'equip de Míchel supera un nou torn, engrescant-se també en aquest torneig. A més de voler ser a la Champions, aquest equip sembla decidit a alçar el seu primer títol.

Dilluns, al vestidor de l'Spotify Camp Nou, el Taty Castellanos plorava. El davanter del Girona havia desaprofitat una gran ocasió que hauria permès que l'equip de Míchel s'avancés en el marcador a l'inici de la segona part. El Girona va sumar un punt, però l'argentí va quedar moralment destrossat. Se sentia culpable. Fins i tot es va esborrar les xarxes socials. Contra l'Elx, però, s'ha pres la revenja marcant el primer gol, que acosta la permanència (2-0). No ha estat el més bonic de la seva trajectòria i tampoc el més important, però potser sí el més sentit. Montilivi l'havia ovacionat al minut del seu dorsal, el nou, cridant el seu nom perquè s'animés. També ho ha fet quan ha marxat substituït, amb la feina feta. Castellanos hi ha correspost deixant la pell al camp, com ho fa sempre. I amb el gol, ha ofegat les penes. A Girona cuiden la gent que s'implica.

La gran incògnita del partit del Barça al camp de l’Elx era saber com reaccionaria després de l’aturada de seleccions. Els compromisos internacionals no li solen anar bé a l’equip de Xavi Hernández, que sempre ha tingut problemes per tornar a agafar el to físic. Amb la semifinal de Copa contra el Madrid a tocar –és dimecres–, amb la Lliga vista per a sentència –anava a Elx amb 12 punts d’avantatge– i amb el condicionant de jugar contra el cuer destacat, que estrenava el sisè entrenador de la temporada –Sebastian Beccacece substituïa Pablo Machín–, el gran risc era que el Barça volgués guanyar el partit sense baixar de l’autocar. Però el Barça de Xavi, afamat després de tres anys sense ensumar la Lliga, està fet d’una altra pasta. Era millor que l’Elx i ho va demostrar, encara que fos amb més o menys efectius disponibles i en un partit que, exceptuant la golejada final, va ser moltes coses excepte atractiu.

El propietari de l'Elx, el cuer de Primera Divisió amb tan sols 9 punts –un triomf i sis empats en 23 partits–, ha perdut els papers. Després de la dolorosa derrota en el temps afegit contra el Betis (2-3) d'aquest divendres, es van produir insults i amenaces al quartet arbitral. La reacció irada del propietari de l'entitat il·licitana va arribar després que l'àrbitre gallec Javier Iglesias Villanueva expulsés tres jugadors de l'Elx –un d'ells a la banqueta– i els xiulés tres penals en contra. L'última pena màxima va arribar en l'últim minut del xoc i va suposar el 2-3 definitiu que condemnava els valencians a una nova derrota. Mentre el departament de comunicació del club preparava un missatge de queixa a les xarxes socials, el propietari de l'Elx va baixar a buscar els col·legiats. "Si us plau, volem ser tractats amb igualtat i respecte. Ni més ni menys que la resta. Som un club històric i centenari. És el mínim que mereixem", publicava l'entitat a Twitter, poc després que el porter català Edgar Badia es mossegués la llengua en l'entrevista a les televisions amb drets després del partit.

Si l’Espanyol acaba aconseguint aquest curs la permanència, haurà de fer justícia i encarregar la construcció d'una estàtua en homenatge a Sergi Darder. El mag d’Artà ha rescatat el conjunt blanc-i-blau en un partit que estava sent un autèntic desastre amb un golàs per l’escaire al minut 92 que ha servit per treure un gran botí del camp d’un Elx desnonat (0-1). Respira Diego Martínez, i amb ell tot l’espanyolisme, que veu com el seu equip, lluny de ser brillant, fa un petit salt a la classificació i s’allunya a quatre punts del descens. 

Amb pocs recursos, Míchel ha dissenyat un Girona fiable que té identitat pròpia, practica un futbol bonic i, per fi, veu com l’acompanyen els resultats. A Elx, els gironins van sumar la segona victòria consecutiva (1-2), després de remuntar un partit complicat, i van encadenar la quarta jornada sense perdre (8 punts de 12).

L’Espanyol segueix entestat en complicar-se la vida. Ni jugant a casa, davant del cuer, els blanc-i-blaus han aconseguit tenir un partit mitjanament plàcid (2-2). L’equip espanyolista fa moltes setmanes que juga amb foc, i la majoria de vegades acaba cremant-se. Li ha passat el mateix contra un Elx que només havia sumat tres punts en deu jornades i que ha dominat moltes fases del partit a Cornellà-El Prat. L’Espanyol, per ben poc, dormirà aquesta setmana fora del descens, però amb unes sensacions més que preocupants. 

Poques imatges més boniques al futbol que la mirada dels més petits quan entren a l’estadi, possiblement preguntant-se si tindran la sort de veure un gol de Robert Lewandowski. Tenen sort, perquè el polonès és un home puntual a la seva cita amb el gol. El nou Barça ha reconvertit el Camp Nou en una festa on les famílies se senten bé i veuen com els seus menuts obren els ulls emocionats al poder veure en acció un equip que s’ha aixecat del cop rebut a Munic tal com fan els projectes amb els fonaments sòlids: amb un nou triomf a la Lliga, avui una golejada plàcida contra un Elx enfonsat al fons de la classificació i condemnat a lluitar per evitar una golejada en un estadi que torna a fer-se respectar.

L'Elx de Francisco és un os dur de rosegar. Però el Barça de Xavi viu un moment dolç i la festa blaugrana, malgrat el patiment a l'estadi Martínez Valero, continua (1-2). Quarta victòria seguida, tercera a la Lliga. Aquest cop sense els gols d'Aubameyang, però sí de Ferran Torres i Memphis Depay, tots dos entrant des de la banqueta: l'extrem valencià ha esvaït a mitges la malastrugança que l'acompanyava i s'ha retrobat amb el gol; i el neerlandès ha recordat que continua sent el màxim golejador blaugrana, xutant amb personalitat i vehemència un penal a la perfecció. Un penal de VAR, per unes mans clares de Barragán. A diferència de les de Jordi Alba que ha reclamat l'Elx: el lateral estava d'esquena i amb el braç gairebé enganxat al cos. Ha tocat patir, però els tres punts són un gran botí en una jornada en què el Barça s'ha situat tercer a la taula.

Pocs dies després de creuar-se a la Copa i demostrar que és un os dur de rosegar, l'Elx s'ha plantat aquest diumenge al Santiago Bernabéu amb ganes de venjança. I s'ha quedat a les portes de cobrar-se-la. Comandat per dos catalans, Edgard Badia i Pere Milla, i un argentí, Lucas Boyé, el conjunt valencià ha aconseguit arribar a tenir una renda de dos gols al feu blanc, però els de Carlo Ancelotti han salvat els mobles amb un gol de cap d'Éder Militao en el temps afegit (2-2). Els blancs segueixen líders, però han hagut de suar de valent per rescatar un punt contra un equip de la zona baixa.

Un xut de Casemiro des de la frontal que va aturar el porter suplent de l'Elx, Werner. Aquesta va ser la principal ocasió del Reial Madrid durant els noranta minuts reglamentaris abans d'arribar a la pròrroga contra un conjunt valencià que havia sigut millor i que, fins i tot, havia malbaratat una ocasió clara al primer temps quan Guido va enviar, tot sol, un xut al travesser. Ja amb les patums al camp –el mateix Casemiro, Modric, Hazard...–, els madrilenys van veure com el desenllaç de l'eliminatòria tindria, com a mínim, 30 minuts més en què, amb polèmica, s'acabarien enduent la victòria (1-2).

L’Espanyol segueix entestat a complicar-se la vida contra els rivals més modestos. Després de jugar amb foc contra el Llevant i de perdre a Vigo, els blanc-i-blaus van convertir la visita de l’Elx, una magnífica oportunitat per aproximar-se a les posicions europees, en un autèntic malson (1-2). El conjunt de Vicente Moreno va sumar la segona derrota com a local contra un rival que va castigar dues errades defensives greus per sortir del descens. L’Espanyol, amb menys urgències, no va poder contra un entrenador, Francisco Rodríguez, que li té la mida presa a l’RCDE Stadium: a les victòries amb l’Almeria i el Girona i l’empat amb l’Osca hi va afegir ahir un triomf amb l’Elx. 

L’Espanyol inicia aquest dilluns davant l’Elx (21 h, Gol) la segona volta de la Lliga amb dos reforços hivernals sense haver d'anar al mercat de fitxatges. Vicente Moreno ha recuperat en les últimes setmanes tres jugadors joves, Óscar Gil (23 anys), Miguelón Llambrich (25) i Jofre Carreras (20), que aportaran un oxigen molt necessari a una banda dreta que, durant els últims dos mesos, ha patit el desgast de la falta d’alternatives. 

Que bonics aquells dies de joventut en què creus que tot és possible. Beneïda joventut, sempre més valenta que no pas els veterans. El Barça de Xavi Hernàndez ara mateix és el Barça d'un grup de joves que han evitat una nova trompada contra l'Elx (3-2). És l'equip liderat per una fornada de nens que ha entès que tenen camp lliure per córrer, ja que a la banqueta hi ha un tècnic a qui no li tremola la mà a l’hora de confiar en ells. Molts joves necessiten un mentor. Un padrí. I Xavi sembla disposat a interpretar aquest rol.