El Barça es treu un pes de sobre gràcies a l'Elx

BarcelonaCal ser agraït i aprofitar els regals de la vida. El Barça necessitava començar a pensar en el futur i deixar lluny el record d'un octubre dolorós, i ho va aconseguir en part gràcies a un Elx que en la seva recerca de ser un equip competitiu i ambiciós, va obrir de bat a bat les portes de casa seva. I Lamine Yamal i companyia ho van aprofitar, esclar. Calia recuperar la rialla a casa i sumar tres punts, en un partit especial per a Ferran Torres, que un any després de la dana va voler recordar la seva gent amb una samarreta que tenia preparada. El jugador valencià sabia que el gol arribaria. I així va ser.

Si fa un any Flick va admetre que el novembre havia estat un "mes de merda", aquest any el mes complicat era l'octubre. Aquell de les derrotes contra el PSG, el Sevilla i el Madrid. Tocava alçar el cap i no perdre de vista els deixebles de Xabi Alonso i per fer-ho, Flick anava recuperant efectius, com Lewandowski, preparat a la banqueta. Però no va caldre dependre del polonès perquè l'equip va enllestir la feina en uns primers minuts en què, sense jugar com els àngels, va demostrar esperit de superació. En cinc minuts va deixar prou tocat l'Elx al forçar les seves errades en sortida de pilota. Primer va ser Lamine Yamal, als primers nou minuts de joc, l'encarregat de batre Iñaki Peña. Després va ser Ferran Torres, en una jugada similar. L'equip d'Eder Sarabia és un equip molt digne, que vol competir mirant als ulls dels grans. I accepta que el camí per millorar és rebre cops com els dos mastegots que li va donar el Barça en pocs minuts.

Durant uns quants minuts va semblar que l’equip que jugava era el Barça del passat, el que podia guanyar partits sense suar gaire i enllestir la feina amb l’atreviment dels joves, com Lamine Yamal o un Fermín –considerat un dels puntals d’aquest equip– que no para de fer punts. L’andalús marca, assisteix, mossega, s’esforça i va amunt i avall, amb el mateix esperit de Marc Casadó, a qui li brillen els ulls cada cop que pot jugar de titular.

L'equip de Flick, amb el vent a favor, hauria pogut fer més gols abans del descans, però va topar amb les intervencions d'un Iñaki Peña prou encertat. A més, no hi ha manera de tancar la porteria amb pany i forrellat. Abans del descans, Rafa Mir es va inventar un bon gol, aprofitant que la defensa encara no funciona com un rellotge. Durant tot el matx, Flick no deixava de parlar amb els seus defenses per veure si aconseguien entendre's amb una sola mirada i coordinar-se per excel·lir de nou en l'art del fora de joc. De fet, qui no deixa d'alçar la veu és Eric Garcia, l'home que aspira a fer d'Iñigo Martínez. Fora i dins del terreny de joc.

A la segona part, l'Elx hauria pogut empatar en alguna acció que va silenciar Montjuïc. Aquest Barça encara no gira rodó, es llepa les ferides dels darrers dies i intenta recuperar la confiança en el seu joc. I l'equip de Sarabia, que va sobrat de caràcter, ho va aprofitar per donar emoció en un partit que semblava sentenciat, uns minuts abans. Flick no estava content, però Rashford, després d'una bona jugada col·lectiva, es va encarregar de demostrar que l'equip pot sobreviure a la baixa de Pedri. De fet, la vida sempre és millor amb el canari, però cal saber fer-se fort quan es reben els cops. Bon senyal, el partit d'aquest Barça en què Lamine Yamal va fer un pas endavant, tot i no estar encara en el seu millor moment. De fet, el geni de Rocafonda va voler celebrar el seu gol besant-se l'escut amb un gest de ràbia. Ho necessitava, després de tants dies en què s'ha parlat molt d'ell, però no pas per les seves genialitats sobre la gespa. Igual que també necessitava guanyar en general un Barça que els darrers dies havia perdut crèdit i havia fet grans els seus dubtes. Res millor que tres punts, per allunyar aquests dubtes i creure que tot pot anar bé.

Un partit per recuperar l'optimisme, llepar-se les ferides i alçar el cap, recuperant efectius com Lewandowski i Dani Olmo, jugadors que van entrar en un segon temps en què qui vulgui ser optimista riurà i qui vulgui veure el got mig buit es queixarà de les ocasions que va tenir Rafa Mir i les fases de partit en què l'Elx va fer-se seva la pilota. Flick és el primer que ho sap.