La pitjor ressaca del món

Cervell a punt d’explotar, cos adolorit, mareig i ganes que s’acabi de pressa. Això és el que se sent quan tens ressaca després d’una nit d’excessos. La pel·lícula del Barça no és com la de Bradley Cooper i els seus amics trobant-se Mike Tyson i perdent alguna dent, però està clar que ara està pagant les conseqüències de la festa futbolística que va ser la temporada passada. Si exceptuem el desencís provocat per Acerbi a Milà, el curs 24-25 va ser com un somni eròtic: l’equip de Hansi Flick va rendir per damunt de les seves possibilitats i va trencar el motlle de les expectatives amb el seu estil atrevit i arrauxat. Físicament i mentalment, va esprémer-se més enllà dels límits i ara li surten tots els mals. La descompressió és evident i la davallada física està omplint la infermeria d’una forma alarmant mentre oficialment, al club, diuen que no estan preocupats. Que toquin el violí mentre l’aigua va entrant.

Com en un thriller de terror, tots cauen com mosques, i la cirereta del despropòsit és tenir Pedri lesionat fins a principis de desembre. Intocable per a Flick, tot serà encara més difícil sense ell a la gespa. És la pitjor baixa de totes les que podria tenir el Barça. Equival a quedar-se sense la seva brúixola quan precisament està més perdut. No hi ha ningú a la plantilla que pugui aspirar a acostar-se a la seva qualitat, clarividència, pausa i intel·ligència per guiar l’equip amb la pilota. Ara sí que, forçosament, caldrà reinventar-se per pal·liar les limitacions que suposa haver de sobreviure així. Això no és com haver de prescindir de la intensitat en la pressió i profunditat de Raphinha, és molt més: és perdre la identitat quan el Madrid et treu cinc punts, els rivals et veuen dèbil i a la Champions ja et saluden des de Stamford Bridge.

El guió fa molta pujada per a un entrenador amb la capacitat de decisió reduïda a l’hora d’influir més enllà del rectangle de joc. L’àrea de la preparació física, tan venerada i publicitada amb Julio Tous al comandament, queda molt assenyalada per molt que des de l’entitat maquillin les sospites buscant culpables a l’exterior en any de Mundial. Els músculs dels futbolistes es trenquen sense que al vestidor trobin respostes en un departament que havia de ser com la NASA de la prevenció de les lesions. Vam acabar la temporada passada flirtejant amb la Champions i hem començat l’actual estabornits contra un terra fred i desangelat. La ressaca de Bradley Cooper a Las Vegas era infinitament més divertida.