La factura de l'exili del Barça a Montjuïc

BarcelonaEl mes de maig, després d'acabar-se la temporada de Lliga, els operaris de Barcelona de Serveis Municipals (BSM) havien d'habilitar l'Estadi Olímpic per organitzar-hi els concerts de l'estiu. El que no sabien era si el Barça hi tornaria o no. Davant del dubte, van decidir tocar ben poca cosa, llevat de la gespa, que el club va decidir emportar-se al viver. A finals de juliol a BSM van saber que el Barça i l'Ajuntament havien acordat la reobertura del Camp Nou per fases. En aquell moment tothom va donar per fet que l'estada blaugrana s'havia acabat. Però els endarreriments en les obres van frenar el retorn al barri de les Corts, així que el Barça no va tenir més remei que tornar a utilitzar Montjuïc. En només una setmana el club es va gastar 1,2 milions d'euros per deixar-ho tot a punt per al futbol.

Ara el Barça ja té la Llicència de Primera Ocupació (LPO) del Camp Nou per a la fase 1a, i esperarà a rebre la 1b per tornar a l'estadi, quan la capacitat sigui de 45.000 espectadors. Al club esperaven tenir-la a principis de novembre i reobrir el Camp Nou per la visita de l'Athletic Club del 22 de novembre. Però, novament, els endarreriments –part del material contra incendis encara no ha arribat– ho posen en dubte. Al club són pessimistes i veuen difícil poder tornar abans del desembre. De fet, des de l'àrea de ticketing hi ha veus que especulen que el retorn no serà fins després de Nadal. Mentrestant, caldrà seguir a Montjuïc, amb tots els desavantatges que suposa a escala econòmica.

La primera temporada a l'exili (23/24) va ser ruïnosa. Només es van facturar 126 milions en concepte d'estadi, 100 menys que el curs anterior al Camp Nou (229). La 24/25 va anar molt millor, gràcies a un canvi en la política de venda d'entrades: es va passar a 175 milions facturats. Per a aquesta, la previsió és ingressar-ne 225, comptant que el tram final de la temporada es faci al barri de les Corts. Però mentrestant, cal seguir pagant el lloguer a Montjuïc que ascendeix a 900.000 euros mensuals de mitjana, comptant l'estadi, la llum, l'aigua i el lloguer addicional d'espai per tota la logística de les realitzacions televisives.

L'Ajuntament de Barcelona va fer valer la seva posició de força en la negociació amb el Barça

"L'Ajuntament sabia que el Barça no tenia alternativa, que aniria a Montjuïc o a Montjuïc, i el va collar molt en les negociacions", admet un empleat qualificat de BSM, coneixedor del cas. Les converses van ser tenses i va ser molt difícil arribar a un acord. El consistori va fer servir la seva posició de força i fins i tot Jaume Collboni, actual alcalde i aleshores tinent d'alcaldia, va arribar a donar l'ordre d'aturar les obres per la manca de consens. Unes hores després el Barça va abaixar el cap i l'adaptació de l'Estadi Olímpic va continuar.

"Es pot entendre que el Barça pagués per convertir el Lluís Companys en un camp de futbol de primer nivell, però hi havia coses, com la sala de control, que s'havien de reparar tant sí com no, i potser s'haurien pogut compartir les despeses", apunta aquesta font de BSM. El Barça es va fer càrrec de tot. Però ja al primer estiu BSM va aprofitar que s'havien construït llotges vip per comercialitzar-les en concerts com el de Bruce Springsteen. La recaptació va ser per aquesta empresa de titularitat municipal. En total, el club va pagar 20 milions el primer estiu, diners que incloïen els més de 3 milions d'euros (3.321.000) del Pla de Mobilitat, que suposaven 1.867.000 euros en inversió i 1.454.000 en manteniment. Per últim, va abonar 4 milions addicionals per adequar la muntanya de Montjuïc.

A aquests diners cal sumar-hi les despeses per rehabilitar l'estadi després de l'estiu, que pugen als 1,2 milions d'euros abans esmentats. La meitat són per a la nova gespa, i la resta per a la instal·lació dels torns, dels sistemes de competició, de les cadires que s'havien tret per als concerts, la reparació dels vestidors i la col·locació de les banquetes.

A banda del lloguer que es paga a BSM, a cada partit cal un reforç especial de la Guàrdia Urbana per tancar el trànsit a la muntanya de Montjuïc i garantir-ne la seguretat. També, els busos llançadora i el reforç en el servei del funicular. Totes aquestes despeses també van a càrrec del Barça i suposen gairebé 140.000 euros per enfrontament. En total, al voltant de 12 milions d'euros addicionals per temporada. "Hem après a fer negoci a Montjuïc, però necessitem tornar ja al Camp Nou per deixar de pagar diners extres i que ens surtin els números", apunten des de la directiva blaugrana.