La Comissió Europea ha advertit Espanya que reduir al 10% l'IVA dels carburants, com ha fet el govern de Pedro Sánchez en el decret per alleujar les llars de l'impacte la guerra a l'Iran, vulnera les normes europees. Així ho va comunicar en una carta enviada al govern espanyol a finals de març, segons han explicat fonts de l'executiu europeu a El País. "És important assenyalar que la directiva de la UE sobre l'IVA no preveu la possibilitat d'aplicar un tipus reduït als subministraments de combustible", expliquen a la Comissió, diu el rotatiu madrileny. També Polònia, un altre país que ha optat per la mateixa via que Espanya, ha rebut una carta semblant.

L'Estat va tancar el 2025 amb el dèficit públic més baix des de l'esclat de la crisi financera de l'any 2008, gràcies a un nou rècord històric de recaptació d'impostos, segons ha informat aquest dimarts el ministeri d'Hisenda.

A la política no tot han de ser proclames i gestualitat. També cal pragmatisme. En resum, ser pràctics perquè els ciutadans, els administrats, tinguin la sensació que no se'ls deixa de banda quan van mal dades. I aquesta sembla que és la via que ha emprès el govern espanyol amb el paquet de mesures destinat a pal·liar els efectes de la guerra a l'Orient Mitjà. El conflicte, el final del qual s'entreveu llunyà, ha fet disparar els preus del gas i del petroli i, per tant, de tot el que se'n deriva, com ara els carburants i les tarifes de la llum. És per això que les mesures anunciades per Pedro Sánchez suposaran uns 5.000 milions d'euros, lluny dels més de 20.000 milions mobilitzats el 2022 arran de la invasió d'Ucraïna –però encara som als inicis i ignorem quant pot durar la guerra.

Visiblement satisfeta amb la proposta de finançament autonòmic presentada per la vicepresidenta espanyola María Jesús Montero, però conscient que no es pot obtenir el 100% del que es vol, la consellera d'Economia, Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976) rep l'ARA al Palau de la Generalitat convençuda que Catalunya hi surt guanyant amb el projecte. I afirmant que no veu impossible que tiri endavant.

Hi ha un motor que impedeix que la capacitat de gestió del govern espanyol es paralitzi. És la recaptació d'impostos, que, fins al novembre, supera per primera vegada els 300.000 milions d'euros. Es tracta d'un nivell sense precedents, a només un mes del tancament de l'exercici. Així doncs, aquesta xifra anticipa que el 2025 ha sigut un nou any d'ingressos rècord.

La setmana passada llegíem que la inflació tornava al 2,9% per l’encariment dels preus de l’energia. Sense dubte, el preu de l’electricitat i el dels combustibles són els principals factors d’alça de preus a l’economia domèstica, ja que no afecten només la butxaca familiar sinó també els costos —i, per tant, els preus— de les empreses. Ara bé, us heu parat mai a pensar què paguem en la factura de llum?

Que els ciutadans més rics no paguen gaires impostos és una conclusió a la qual s'arriba fent un simple cop d'ull a la majoria d'estudis sobre fiscalitat a Catalunya, a Espanya i al món. Ara bé, sembla que la situació comença a virar i que els governs d'arreu del planeta deixen enrere les idees de dècades passades que abaixar la tributació era positiu, per centrar-se en corregir unes desigualtats que els últims anys han anat a més.

Estem acostumats que el dièsel sigui uns 10 cèntims per litre més econòmic que la gasolina. A partir del 2025, però, això deixarà ser així, ja que el govern central ha decidit apujar l’impost dels hidrocarburs en 9,37 cèntims només al dièsel. D’acord amb aquesta política, el preu dels dos combustibles pràcticament s’equipara. La mesura no és irrisòria, ja que segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el 83% del consum de l’automoció en el 2024 ha sigut dièsel. Ara bé, quan paguem el combustible, sabem el que estem pagant?

El Tribunal Suprem ha establert aquest dilluns que cal aplicar un IVA superreduït a tots els tipus de pans, cosa que no passava fins ara, perquè es diferenciaven els pans especials –normalment els considerats de categoria gurmet–, que tenien un IVA del 21%, i el pa comú, més bàsic, que sí que tenia el tipus mínim del 4%.

La rebaixa de l'IVA sobre alguns aliments farà un pas enrere aquest dimarts. En el decret de mesures per fer front a la crisi energètica i de preus aprovat al mes de juny, el govern espanyol va prorrogar aquesta bonificació fiscal, però amb la particularitat que es recuperarien de manera esglaonada els tipus habituals.

Llegim a l’ARA que “es manté fins al 30 de setembre la rebaixa de l'IVA del 4% al 0% per als aliments de primera necessitat”, que eren fins ara el pa, la llet, la farina, els ous, les fruites i verdures, els llegums i els cereals. A partir d’ara s’hi afegeix l’oli d’oliva. La pasta i alguns olis mantindran un IVA del 5%, també fins a finals de setembre (el tipus normal és del 10%).

El govern espanyol manté la màxima de no precipitar-se a l'hora de retirar les mesures desplegades des de fa mesos per ajudar famílies i empreses a afrontar les conseqüències econòmiques derivades dels conflictes a Ucraïna i l'Orient Mitjà, que han donat ales a la crisi energètica i de preus. Ara bé, la normalització dels dos xocs econòmics, així com el retorn d'una política fiscal més restrictiva marcada per la reactivació de les regles fiscals, empeny l'executiu de Pedro Sánchez a moure fitxa.

El govern espanyol reduirà l'IVA de l'oli d'oliva al 0% a partir de l'1 de juliol i l'inclourà en el grup de béns de primera necessitat als quals s'aplica el tipus superreduït. Segons han informat aquest divendres fonts de l'executiu, el ministeri d'Hisenda aprovarà dimarts que ve la reducció de l'impost. Actualment, aquest producte bàsic de la dieta mediterrània ja gaudia d'una rebaixa de l'IVA al 5%. Amb la reducció al zero, l'oli s'uneix a altres productes bàsics com el pa, els ous, les fruites o les verdures. Les mateixes fonts no han especificat durant quant de temps es mantindrà aquesta rebaixa, que serà temporal. Després l'IVA de l'oli d'oliva es tornarà a fixar en el 4%.

¿Paguen prou impostos els rics? ¿I les famílies més pobres? ¿I les empreses? ¿Cal canviar el model fiscal a Espanya? Aquestes preguntes recurrents són algunes de les que intenten respondre els tècnics del ministeri d'Hisenda José María Mollinedo i Carlos Cruzado amb un nou llibre provocativament titulat Los ricos no pagan IRPF (Capitán Swing).

El final de la rebaixa de l'IVA sobre el rebut de la llum i l'augment del cost dels paquets turístics i altres serveis d'oci a causa de la Setmana Santa van fer repuntar la inflació a Catalunya al mes de març, segons les dades de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Les butxaques de tots els consumidors tenen un nou maldecap: els rebuts de la llum s'encariran. ¿Quant? 11 punts d'IVA. Hem de multiplicar per 1,1 l'última factura pagada. A la pràctica: si el nostre últim rebut era de 50 euros i amb l'IVA en pagàvem 55, ara en pagaríem en total 60,50.

Un dels dos o tres grans epicentres de les marques del luxe global de Londres va tenir l'any passat una baixa rellevant. Des d'aleshores, Bond Street no és el que era. I ara corre el perill de perdre pistonada i d'acabar esdevenint un carrer qualsevol, i no l'ànima i el cor de Mayfair, allí on els rics molt rics, londinencs i d'arreu del món, s'exhibeixen amb una arrogant manca de pudor. El febrer del 2023 Mulberry –la companyia d'articles de pell, sobretot bosses de mà per a dones, fundada el 1971; no s'ha de confondre amb Burberry, igualment exquisida, però que es remunta al segle XIX– va tancar la botiga que hi tenia, de 500 metres quadrats. I aquest dissabte vinent, Fenwick, present a la mateixa Bond Street des del 1891, tanca també el que era un dels més icònics i exclusius grans magatzems de la zona. Què està passant?

Esperem que hagin tingut un bon Nadal i bon dia de Sant Esteve.

La inflació és la gran protagonista econòmica de l'últim any a tot el món. I no com a concepte teòric, sinó com un llast que afecta la vida diària dels ciutadans. Tot i el seguit de mesures per frenar l'encariment dels preus, l'IPC del 2022 es va tancar amb una pujada anual del 5,8%, amb els aliments com a principals culpables. Aquesta tendència fa temps que existeix i per combatre-la el govern espanyol va aprovar una reducció de l’IVA en determinats productes i aliments al desembre. La mesura va entrar en vigor el primer dia de l’any. La rebaixa va ser del 10% al 5% en el cas de l’oli i la pasta i del 4% al 0% per a productes de primera necessitat com el pa, els cereals, els llegums, la verdura, la fruita o els làctics.

La inflació desmesurada que va caracteritzar el 2022 va deixar els preus pels núvols. Una situació que el govern espanyol ha volgut canviar des del començament del 2023, i per fer-ho va aprovar el 27 de desembre la rebaixa de l'IVA de determinats productes i aliments bàsics, entre altres mesures. La mesura va entrar en vigor tan bon punt va començar l'any –un moment en què acostumen a augmentar els preus per la inflació acumulada de l'any anterior– i que es veu amb bons ulls –tot i algunes reticències– per part dels experts, però que es tradueix en un descompte ínfim a les butxaques dels consumidors.