"Penjaràs els apunts al classroom?" "Això ho trobarem al campus virtual?". Són les dues preguntes que més repeteixen els estudiants a docents d'institut o d'universitat just abans de començar una classe. "Si veig que el que explica el professor és el mateix que penja a l'aula virtual em relaxo i, de vegades, fins i tot hi ha moments que desconnecto o xerro esporàdicament amb la companya del costat", reconeix la Martina, estudiant universitària. El 80% del seu professorat penja el contingut a l'aula virtual, i d'aquest, aproximadament la meitat és el mateix que s'explica a l'aula. La Ioana, de 22 anys, també és estudiant universitària i, en el seu cas, el 70% del contingut que es penja a l'aula virtual és el que dona el professor. "Pots aprovar sense anar a classe perquè repeteix el mateix rotllo", admet. A Batxillerat, recorda, prenia més apunts perquè ho feia servir com una tècnica d'estudi. "Ho he canviat perquè no és el mateix estudiar capitals d'Europa que fer una classe reflexiva".

“De les dues paraules que formen educació física, la més important és la primera”. Ho diu Carles González, professor del departament d’educació física de l’INEFC Catalunya Barcelona des de fa 20 anys. La finalitat de l’assignatura és assolir aprenentatges per a la vida, i la segona paraula, física, és l’eina per a aconseguir-ho a través d'esports, jocs, l’expressió corporal i el ball. Aquest vessant físic també recorda que tenim un cos que hem de cuidar per a tota la vida. “És important donar eines als joves perquè quan acabin la secundària obligatòria –quan no tindran l’obligació de continuar fent més activitat física si no volen– puguin mantenir-se sans i saludables al llarg de la seva vida”, recorda González.

"Fa anys que es veu un canvi a pitjor en competència lingüística", assegura Xavier Villalba, coordinador del grau de filologia catalana de la UAB. Les últimes proves de competències bàsiques ho ratifiquen i són especialment preocupants els resultats a secundària. Els alumnes de 4t d'ESO van registrar el curs passat el pitjor nivell de català des que es fan les proves, l'any 2012, amb una puntuació mitjana de 70,7 (el llindar que Educació determina com a òptim és 70 punts sobre 100). A sisè de primària, el nivell va ser més alt (74,7 punts) però lluny dels 76,7 assolits el 2021. Per què ara els alumnes fan més faltes? Què passa entre la primària i la secundària perquè hi hagi aquesta davallada? Com s'ensenya l'ortografia a les aules? Quins són els errors més habituals?

Des d'aquest dilluns, la gran majoria dels més de 80.000 alumnes que han acabat la primària s’han de llevar una hora abans per començar les classes de l’institut. Hi ha, però, algunes excepcions. Els nois i noies de 1r d’ESO de l’Institut Escola Barnola, d’Avinyó, al Bages, han modificat poc la seva rutina. Fa cinc anys que aquest centre va regularitzar els horaris d’infantil, primària i secundària establint una mateixa hora d’entrada i de sortida per a tothom. L’alumnat de l’IE Barnola comença a les 9 del matí i acaba la jornada a les 16 hores de la tarda, amb una pausa de dues hores al migdia per infantil i primària i una hora per a secundària. “El nostre horari té en compte tres punts clau –apunta el director del centre, Ricard López Muñoz–: la progressió de la càrrega lectiva en funció de l’edat de l’alumnat, la regularitat horària durant els diferents dies de la setmana i la salut, amb un àpat al migdia que es fa en horaris saludables per a tothom”. Inspirat en experiències internacionals de models europeus d’èxit, en directrius del departament d’Educació que “no s’han acabat de desplegar” i en el Pacte per a la Reforma Horària, la comunitat educativa de l’IE Barnola destaca en positiu el model organitzatiu del centre.

El pas de l’escola a l’institut és un moment crucial però delicat en tots els preadolescents i adolescents. Sovint canvien físicament de centre i passen d’estar envoltats d’altres infants a trobar-se amb adolescents, la majoria més grans que ells. També canvien les normes, la manera d’afrontar els aprenentatges, les responsabilitats que han d’assumir i els horaris. Deixen de tenir un professor de referència, que complementa la seva docència amb alguns especialistes, a tenir pràcticament un professor diferent per a cada matèria, la qual cosa afavoreix que disminueixi el vincle.

Els informes de recerca que són notícia han substituït el sentit comú, alimentant un pedagogisme ambiental segons el qual l’educació es redueix a una maquinària de processos cognitius orientats a resultats: arribat el cas, serien perfectament reproduïbles amb un bon sistema d’intel·ligència artificial. Estudiar per a treure bones notes forma part d’aquests processos cognitius. Es tracta d’identificar els mecanismes que permetin un encaix entre una sèrie de premisses inicials amb uns resultats d’aprenentatge. El  darrer informe publicat al Cognitive Research: Principles and implications, amb una mostra de 3.400 estudiants de Secundària a Catalunya, conclou que “només els mètodes que permeten entendre el que s'estudia (i no només replicar-ho) es relacionen amb un nivell més alt d'aprenentatge i unes millors notes a l'ESO.” Aquesta notícia ens tranquil·litza sobre mesura (ho dic amb to de fina ironia), tenint en compte que, al capdavall, les dites evidències demostren empíricament el que la intuïció i l’experiència ens havien ensenyat tradicionalment i històrica: és a dir, pel fet de ser-hi i de pensar-hi, a mesura que els problemes reals anaven sorgint en contacte amb el teixit humà educatiu, conformat per la vida diària dels nois i noies que coneixem i amb qui hem establert un vincle formatiu irreductible a cap encaix, però sí obert a les possibilitats del que podem explorar junts.

Impactant. Sorprenent. Emocionant. Divertit. Així descriuen el Pol, la Marcia, el Marc i la Maria, alumnes de 4t d'ESO del Col·legi Montserrat, el moment d'aquest dissabte en què han fet navegar un vaixell a la platja del Somorrostro de Barcelona. No és un vaixell qualsevol; l'han construït ells mateixos a l'escola, en un projecte que ha convertit el centre escolar en una autèntica drassana. L'experiència forma part del projecte Harbors-BCN, una iniciativa que va néixer a París el 2022 per reactivar la riba del riu Sena a través d'embarcacions de fusta i amb la implicació de col·lectius en risc d'exclusió. Diverses institucions han volgut replicar el projecte a Barcelona, vinculant-lo a la celebració de la Copa Amèrica aquest 2024, i van proposar-ho a l'escola Montserrat, que s'ha convertit en la primera escola de l'Estat a participar i a fer-se seu aquest projecte educatiu.

Els darrers anys s'han fet esforços per aconseguir que els menjadors escolars dels cicles d'infantil i primària ofereixin una alimentació més saludable i sostenible. Ara bé, aquesta determinació no s'ha traslladat a secundària. Amb la implantació de la jornada intensiva, iniciada fa més d'una dècada en plenes retallades, han desaparegut els menjadors de molts instituts –especialment dels públics, mentre que han continuat en els concertats o privats on es mantenen tardes lectives– i així s'ha afavorit que empitjori l'alimentació dels adolescents. Les classes acaben abans de dinar, entre les 14 i les 15 h, i, llevat que dinin en família o que els hagin deixat el menjar fet, els joves poden acabar endrapant qualsevol cosa.

Sobre els resultats de l’informe PISA tothom s’ha atrevit a opinar. Potser perquè tenen fills o perquè tots hem estat alumnes. Com a exalumne, pare i docent m’he llegit amb atenció bona part del que es deia, des dels mitjans tradicionals fins a les xarxes socials. He topat amb comentaris injustos però també reflexions molt encertades. Com que els resultats de l’informe són nefastos i no es poden dissimular més, la part positiva de tot plegat és que no tenen més remei que intentar arreglar-ho.

Espanya és un dels països de la Unió Europea on els estudiants passen més hores a l'institut. Així ho conclou l'últim informe educatiu publicat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que xifra en 1.057 les hores de classe que fan els alumnes espanyols de la primera etapa d'educació secundària (de primer a quart d'ESO). Segons les dades de l'informe Education at glance 2023, la quantitat d'hores lectives que reben els estudiants de l'Estat és molt superior a la mitjana de la Unió Europea: concretament, els alumnes espanyols fan 181 hores més de classe que els seus companys d'altres països europeus.

Per què a primària tenim dades tan dolentes en comprensió lectora? La resposta és complexa. Potser som el país del Sant Jordi, però puc donar fe que molts alumnes ens arriben a secundària gairebé sense saber llegir ni escriure com caldria a la seva edat i maduració. Per qüestions personals he visitat escoles amb metodologies molt diferents i he vist de tot. Un nen a cinquè de primària, segons on, pot estar escrivint poemes i resolent fraccions amb decimals o bé amassant pa i restant amb pedretes del pati.

Tenen entre 8 i 9 anys i estudien tercer de primària en una escola pública de l'Eixample de Barcelona. Des que van començar al centre mai han fet un examen i, de fet, són ells els que s'autoavaluen trimestralment, òbviament amb l'acompanyament i les reflexions del seu tutor. En concret, els alumnes es valoren en tres aspectes: les seves idees i participació a l'aula, la relació amb els companys i, finalment, com estan aprenent. A més d'explicar la seva evolució en aquests punts, han de decidir en quin nivell es troben: "estic començant", "estic avançant", "ho sé fer" o "ho sé fer i puc ajudar". El resultat és que a final de cada trimestre els pares reben l'informe fet pel seu fill amb les observacions del mestre i quan s'acaba el curs s'hi suma l'informe que fixa Educació sobre quin és el grau l'assoliment de l'alumne en cada àmbit.

L'actual generació de joves també suspèn en educació sexual. De fet, el seu coneixement no ha millorat respecte a la generació dels seus pares, apunta Lara Castro-Grañén, psicòloga i sexòloga, que lidera el Grup de Sexualitat i Parella del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. "Tenen una base de coneixement molt escassa i a això s'hi ha de sumar que reben molta informació del porno, sense context, i tot plegat ho han d'encaixar amb videoclips, cançons i pel·lícules amb lletres molt sexistes", afegeix.

Més dades han confirmat, aquesta setmana, el que molts professors i experts ja alertaven: el tancament de les escoles i les restriccions de la pandèmia han tingut un efecte negatiu directe sobre l'aprenentatge dels alumnes. Les limitacions durant aquell període han provocat la caiguda més important dels últims anys en l'aprenentatge, sobretot de matemàtiques i anglès i també –tot i que en menor mesura– de català. I això ja passa a tots els nivells, tant a primària com a secundària, tal com constaten els resultats de les proves de competències bàsiques a 6è i a 4t d'ESO.

Des que el 1974, la prehistòria, vaig començar a formar part d’equips que transformaven una escola parroquial en una escola activa i en posaven en marxa una de formació professional per als joves del carrer, tinc, cíclicament, la vivència que transformar l’escola és cada vegada més urgent i alhora més impossible. Tot plegat envoltat de discursos del gremi repetits, aparentment progres, i opinions editorials marcades pel retorn a l’escola impossible de sempre.

Si el futur currículum d'ESO i batxillerat tira endavant tal com el departament d'Educació l'ha redactat "s'agreujaran encara més" les diferències entre alumnes i centres: es devaluarà la qualitat del coneixement, es diluirà la figura del professor com a especialista i es crearan "dues xarxes paral·leles" d'instituts de primera i de segona. Tot això ho creu un grup de professors catalans que no pertanyen a cap sindicat i que han escrit un manifest en què avisen que l'educació es veurà ressentida si s'aproven el que ara són només esborranys. Tot i que el manifest ha estat redactat per un petit grup de cinc o sis persones que s'han coordinat a través de les xarxes socials, el text ha rebut ja prop de 200 suports en poques hores, i a partir d'aquest dilluns es penjarà a Change.org per recollir més signatures.

La comunitat educativa està en ebullició i el curs que ve serà de grans canvis: la resposta a la sentència del 25% en castellà, un nou calendari escolar que no ha estat consensuat i l'aplicació dels nous currículums als cursos imparells de primària, ESO i batxillerat. Aquests últims són uns documents de molta transcendència a les escoles, perquè fixen què i com han d'aprendre els alumnes i com se'ls ha d'avaluar. Ara toca canviar-los perquè el 50% ve determinat pel govern espanyol i, com que s'ha aprovat una nova llei d'educació estatal –l'anomenada llei Celaá, que enterra la llei Wert–, cal concretar a la pràctica el que diu la normativa en vigor: el ministeri d'Educació planteja deixar enrere la divisió per assignatures i avançar cap a un aprenentatge competencial. Això a Catalunya ja fa molts anys que s'aplica (en funció del centre); de fet, als currículums actuals, aprovats el 2015, ja hi diu que a banda d'adquirir els coneixements, els alumnes els han de saber explicar i aplicar per resoldre problemes nous i reals, que, de manera molt resumida, és el que planteja l'aprenentatge competencial.

L’assignatura optativa de filosofia podria tenir els dies comptats a la secundària. L'esborrany del futur decret de currículums del departament d’Educació preveu eliminar la matèria a partir del curs vinent i, per tant, deixaria de ser una matèria opcional a 4rt d’ESO, com ho és ara. El degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres, Àlex Rocas, ha dit que estan preparant un conjunt d'anotacions i suggeriments al document de la conselleria, en el qual argumentaran a favor de “mantenir” i fins i tot "incrementar” l’ensenyança d'aquesta disciplina. “És la matèria basal que permet desenvolupar el pensament crític, la capacitat d’anàlisi, d’interrelacionar i de reflexionar. És la base de tot perquè t'ensenya a pensar, a argumentar, a concloure”, defensa Rocas.

Dolors Sanahuja va ser professora durant quaranta anys en diversos instituts de Barcelona i l'àrea metropolitana. "A les trinxeres", diu. Ha escrit el llibre El que vaig aprendre a secundària, amb anècdotes reals, després d'una "reflexió crítica" sobre la seva experiència com a docent. Un sector que ara veu "desorientat" i "una mica negre".