L'economia catalana va tancar el 2025 amb un creixement anual del 2,7%, una dècima menys que la mitjana espanyola, segons dades publicades aquest divendres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. El creixement econòmic, clarament superior un any més a la mitjana europea, va estar impulsat sobretot per la inversió de les empreses i pel consum de les famílies.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha qualificat de "drama" l'actual col·lapse del sistema ferroviari a Catalunya i ha criticat amb duresa tant la planificació com l'execució fins ara del pla de Rodalies per als anys 2020-2030, que ha denunciat que porta retards de centenars de milions d'euros tant en la licitació com en l'execució d'obres, segons ha explicat aquest dijous la directora d'estudis d'infraestructures de l'entitat empresarial, Alicia Casart. No obstant això, el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí, ha defensat donar "un vot de confiança" al ministeri i les dues empreses estatals que gestionen les infraestructures afectades, Adif i Renfe.

L'economia catalana manté el creixement a un ritme inferior al de l'espanyola, si es compara amb un any enrere, però superior, si es mira respecte al trimestre anterior, segons dades avançades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) del tercer trimestre de l'any publicades aquest dijous per l'Idescat, l'agència d'estadística de la Generalitat. A més, les xifres d'activitat econòmica de Catalunya superen amb escreix la mitjana de la Unió Europea.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha revisat aquest dimarts a l'alça les seves previsions de creixement per a l'economia catalana enguany. La institució empresarial considera que l'activitat econòmica aquest 2025 anirà a l'alça gràcies a una millora del consum de les famílies i de la inversió de les empreses, cosa que s'està notant també en la pujada de la productivitat, una de les assignatures pendents històricament del teixit productiu català. Per això, el president de la Cambra, Josep Santacreu, ha enviat un missatge d'"optimisme", però amb "cautela".

"Potser no anem del tot bé", diu l'economista Modest Guinjoan (Riudoms, Baix Camp, 1954), sobre la situació de l'economia catalana. Sobre el paper, el govern espanyol, la Generalitat, els sindicats i les patronals estan contents: Espanya és un dels països líders en creixement econòmic i la creació de llocs de treball a Europa i a Catalunya fa dos anys que creix més que la mitjana estatal. El problema, segons Guinjoan, no està en el creixement concret, sinó en el progrés de l'economia i, sobretot, de la societat catalana.

Les comarques de Girona, Ponent i el Pirineu van encapçalar el creixement econòmic a Catalunya l'any passat, segons l'Anuari Econòmic Comarcal publicat pel BBVA aquest dilluns. L'estudi conclou que el 2024 la majoria de les regions catalanes ja havien superat els nivells d'activitat previs a l'esclat de la pandèmia, amb l'excepció de les Terres de l'Ebre.

L'economia catalana va tancar el segon trimestre de l'any amb una taxa de creixement inferior a la mitjana espanyola, una situació que no es produïa des de l'estiu del 2023. La diferència entre les taxes de creixement de Catalunya i Espanya ha sigut mínima, però les dades assenyalen les diferències en el model productiu i, sobretot, en el model exportador.

L'economia catalana va mantenir el segon trimestre un ritme de creixement superior a la mitjana de la Unió Europea però lleugerament inferior al creixement registrat al conjunt d'Espanya, segons dades del PIB català publicades aquest dilluns per l'Idescat, l'institut d'estadística de la Generalitat. La inversió, sobretot l'empresarial, va ser un dels motors impulsors del creixement a Catalunya, davant d'una lleugera frenada del consum de les famílies i de les administracions i de la caiguda de les exportacions.

L'economia catalana va mantenir el segon trimestre d'aquest any l'elevat ritme de creixement anual que ha anat registrant des del final de la pandèmia, tot i que va intensificar la frenada que va començar el primer trimestre, segons les dades avançades aquest dijous per l'Idescat, l'institut d'estadística de la Generalitat. A més, després de molt de temps, la taxa anual de creixement va deixar de superar l'espanyola i va igualar-ne el creixement, tot i que totes dues continuen per sobre de la mitjana europea.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha avisat que la crisi de l'habitatge pot danyar el creixement econòmic a Catalunya, que els últims anys ha superat amb escreix el del conjunt d'Espanya i d'Europa. "L'habitatge pot ser un llast si no s'aborda adequadament", ha declarat aquest dilluns. Illa ha assegurat que els problemes d'accés a l'habitatge poden esdevenir "un coll d'ampolla" que impacti negativament tant en l'evolució de l'economia catalana en el seu conjunt com en la cohesió social. El Govern ha aprovat aquest any un programa de préstecs per ajudar els joves a pagar l'entrada d'un pis i va acordar amb ERC i Comuns la construcció de 50.000 habitatges.

La incorporació d'immigrats al mercat de treball i la millora de la productivitat van ser els dos principals motors de l'economia catalana l'any passat, cosa que ha permès que Catalunya superi les taxes de creixement de les grans economies europees, segons es desprèn de l'informe Memòria Econòmica de Catalunya 2024, presentada aquest dijous per la Cambra de Comerç de Barcelona.

L'economia catalana es va alentir lleugerament el primer trimestre, tot i tornar a registrar un creixement notable i expandir-se a un ritme més elevat que el del conjunt de l'economia espanyola, segons dades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) català publicades aquest dilluns per l'Idescat, l'institut estadístic de la Generalitat.

Un creixement lleugerament inferior. La conselleria d'Economia preveu que el producte interior brut (PIB) català augmentarà aquest any el 2,6%, una dècima menys del que estimava l'octubre passat, però molt per sobre del ritme d'alces en l'àmbit de la Unió Europea (UE). Aquestes previsions, que suposen un alentiment d'un punt respecte al 2024, quan l'alça va ser del 3,6% i el PIB va superar els 300.000 milions d'euros per primera vegada, estan incloses en l'escenari macroeconòmic de Catalunya 2025-2026, que s'han publicat aquest dijous. Per a l'any que ve, la previsió és del 2% i es calcula que en els dos anys es crearan uns 100.000 llocs de treball i que la taxa d'atur baixarà del 8,9% de la població activa el 2024 al 8,5% aquest any, i al 8,4% el que ve.

L'economia catalana va mantenir el primer trimestre d'aquest any l'elevat ritme de creixement anual que ha anat registrant des del final de la pandèmia, tot i experimentar una frenada en comparació amb els últims mesos del 2024, segons les dades avançades aquest dijous per l'Idescat, l'institut d'estadística de la Generalitat. Malgrat això, la taxa anual de creixement va tornar a superar l'espanyola i la mitjana europea.

L'economia catalana confirma la seva bona marxa el 2024: el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de Catalunya va tancar l'any passat un 3,6% per sobre dels nivells del 2023, una xifra superior en quatre dècimes a la mitjana espanyola, impulsat sobretot pel turisme, el consum de les famílies, la despesa pública i la inversió, segons dades publicades aquest dijous per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat.

L'economia catalana va tancar el 2024 amb un creixement mitjà superior al conjunt de l'economia espanyola i molt superior a la mitjana europea, segons ha informat aquest divendres l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) de Catalunya va créixer un 3,6% l'any passat respecte al 2023, quatre dècimes més que la taxa al conjunt de l'Estat.

L'economia catalana va tancar l'estiu passat amb una taxa anual més de quatre vegades superior a la de la Unió Europea, gràcies a la bona marxa del turisme i els serveis, segons dades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) català publicades aquest divendres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. A més, aquest divendres també s'han conegut dades sobre l'evolució del cost de la vida, que va pujar al novembre tant a Catalunya com a Espanya fruit de l'encariment de l'electricitat i els combustibles, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'economia catalana va mantenir al tercer trimestre el ritme de fort creixement que acumula des de fa un any, a un ritme fins i tot més alt que el de l'economia espanyola, segons dades provisionals del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) de Catalunya publicades aquest dimecres per l'Idescat, l'institut d'estadística de la Generalitat.

La Cambra de Comerç de Barcelona s'ha afegit a la resta d'institucions econòmiques i als governs català i espanyol i ha incrementat la previsió de creixement de l'economia per al 2024. Malgrat la millora i les bones perspectives de l'economia catalana –amb una evolució molt millor que la mitjana europea–, la institució empresarial també ha enviat un missatge de cautela enmig de les bones dades: "No tot va tan bé", ha assegurat el cap del gabinet d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira.

Les comarques costaneres van ser el motor de creixement de l'economia catalana el 2023, segons dades de l'Anuari Econòmic Comarcal 2024 publicat aquest dimarts pel BBVA. Així, l'economia catalana va superar els nivells d'activitat econòmica dels anys anteriors a la pandèmia gràcies a la bona marxa del sector turístic, però també per un increment de l'activitat industrial i dels serveis derivats, que es va traduir en un rècord exportador.