L'economia espanyola manté el creixement per sobre de la mitjana europea

BarcelonaL'economia espanyola va mantenir un ritme de creixement molt superior a la mitjana europea el segon trimestre, en línia amb els últims dos anys. La bona marxa de l'economia es deu sobretot a la solidesa de la demanda interna, especialment el consum de les famílies i la inversió, mentre que el sector exterior ha patit una davallada a causa del context internacional desfavorable per la guerra comercial dels Estats Units i els conflictes a Ucraïna i el Pròxim Orient.

Així, el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) va créixer entre l'abril i el juny d'enguany un 2,8% en comparació amb el mateix període del 2025 (la mateixa xifra que el primer trimestre), segons dades avançades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En relació amb el trimestre anterior, el creixement va ser d'un 0,7%, una dècima més que la taxa trimestral registrada al primer trimestre.

La taxa de creixement d'Espanya es manté, doncs, per sobre de la mitjana europea, seguint la tendència dels últims dos anys, en què ha estat l'estat membre de la Unió Europea que més ha contribuït al creixement del bloc comunitari. Quan encara falta saber les dades del conjunt de la Unió Europea i la zona euro del segon trimestre, el PIB espanyol manté xifres semblants a les del 2023 i 2024, quan l'economia espanyola va començar a augmentar a un ritme molt superior al de l'economia europea, en hores baixes.

El primer trimestre l'activitat a la zona euro va pujar un 1,5% anual, mentre que Espanya es mantenia fregant el 3%. El creixement europeu pateix el fet que Alemanya, la primera economia del continent, acumula dos anys de recessió des de la crisi inflacionària causada per la invasió russa d'Ucraïna i, més tard, per la guerra comercial iniciada pel president nord-americà, Donald Trump.

El ministre d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha qualificat de "bones notícies" les dades i ha destacat "l'enorme creació d'ocupació" dels últims mesos com una de les causes de l'expansió econòmica. També s'ha referit a la millora de la productivitat. "L'economia espanyola manté el seu dinamisme", ha afegit el ministre en una declaració gravada per als mitjans.

Per sectors, els serveis —com sol ser habitual en uns mesos de primavera de reactivació del turisme i les activitats culturals i de lleure— i la construcció van ser els principals impulsors del creixement, amb increments trimestrals de l'activitat de l'1,2% i l'1,5%, respectivament. En canvi, el sector primari va experimentar una important reculada del 9,5% respecte als primers tres mesos de l'any.

Pel que fa a la indústria, va créixer un 0,8% en conjunt, tot i que el sector de manufactures a un ritme més alt, de l'1,1% trimestral. Destaca especialment el creixement manufacturer en un context molt desfavorable per a les exportacions de béns, marcat per la incertesa causada per la política aranzelària del president nord-americà, Donald Trump.

Malgrat les males perspectives internacionals, les exportacions van créixer un 1,1% respecte al primer trimestre, cosa que les va situar un 3,3% per damunt dels nivells d'un any abans. Ara bé, les importacions van créixer encara més —un 1,7% trimestral i un 5,6% anual—, per la qual cosa es va ampliar encara més el dèficit comercial espanyol amb l'estranger. L'encariment de l'energia (Espanya, com el conjunt d'Europa, n'és un importador net) explicaria part de la pujada de les importacions.

La demanda interna, únic factor de creixement

Això explica que el creixement registrat aquest trimestre a Espanya es degui únicament a l'activitat interna. Dels 0,7 punts percentuals que va augmentar el PIB estatal en un trimestre, l'activitat econòmica a l'interior del país en va aportar 0,9, però el sector exterior en va restar quasi 0,2. De manera semblant, si s'observa la taxa interanual, del 2,8%, la demanda exterior hi va tenir una aportació negativa de 0,6 punts, mentre que la interna va aportar-hi 3,4 punts.

Des del punt de vista de la demanda, la inversió i el consum de les llars han estat un trimestre més els dos pilars del creixement. En un trimestre, les dues variables es van expandir un 2,1% i un 0,8%, respectivament, mentre que anualment ho van fer un 5,3% i un 3,5%, respectivament. Per contra, la despesa pública va caure lleugerament un 0,1% respecte al primer trimestre, tot i mantenir-se un 1,8% per damunt dels nivells del segon trimestre de l'any passat.

La tracció que aporta el consum de les famílies concorda amb les bones dades d'ocupació al mercat laboral espanyol, amb una caiguda de l'atur. El fet que més persones tinguin feina, juntament amb les pujades dels últims anys del salari mínim i la moderació dels preus des de l'any passat, han fet que les llars tinguin més marge per consumir.

Les dades publicades aquest dimarts són un primer avançament. L'INE donarà a conèixer les xifres definitives i més desglossades del PIB el 26 de setembre. Abans, aquest dijous, l'Idescat publicarà un primer avançament del PIB català també per al segon trimestre.