L'empresa gironina Tradeinn, amb seu a Celrà i especialitzada en la venda en línia de roba i material esportiu, no para de créixer. El 2024 va tancar l'any amb una facturació rècord de 555 milions d'euros i Decathlon va entrar a la cursa per comprar-la i crear un gegant del comerç electrònic a Espanya. Unes xifres extraordinàries que es mantenen a l'alça, amb un volum d'unes 150.000 comandes diàries. Anant en cotxe des del barri de Pont Major de Girona cap a Celrà, les naus de Tradeinn són visibles des de la rotonda i ocupen gran part del polígon de l'entrada d'aquest petit poble al peu de les Gavarres, on històricament ha governat la CUP.

Entre el Gironès i l'Empordà hi ha una terra de pas que ha sabut crear una nova identitat subcomarcal. Una zona regada pel Ter separada de la capital per un costat pel Congost, l'espai on el riu s'eixampla i comença a mirar cap a la plana on acabarà desembocant al Mediterrani. I per l'altre, pel massís de les Gavarres. Una terra que fa tres dècades va començar a mirar-se i a autoreferenciar-se per deixar de ser un apèndix de Girona ciutat. El 1996 naixia la revista supramunicipal La Llera del Ter de la mà de diferents veïns vinculats al món cultural. Gairebé tres dècades després, aquesta revista ha acabat "definint un territori", tal com explica una de les seves coordinadores, la periodista Mar Camps, que ha encunyat el concepte "l'Empordà del Gironès".

Passades les eleccions municipals, hi ha una altra contrarellotge en marxa, més enllà de les generals: la de guanyar suports per a l’alcaldia abans del 17 de juny, quan es constituiran els nous plens. La principal incògnita serà Girona, que va donar la sorpresa diumenge amb un canvi de color després de 12 anys d’hegemonia de Junts. Però no és l’única: a Olot, Puigcerdà, Roses, Salt, Ripoll i la Jonquera, entre d’altres, caldran pactes en unes eleccions on la principal força damnificada és Esquerra, que ha perdut fins a 48 regidors.

La Policia Nacional espanyola ha detingut aquest matí onze persones, entre les quals l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Entre els detinguts hi ha membres dels CDR de Girona.

La delegació del govern espanyol a Catalunya ha demanat al Tribunal Suprem que anul·li tota la moció d'independència que va aprovar Celrà l'any 2012. Així, ha presentat un recurs de cassació al Suprem contra la sentència que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que anul·lava cinc dels setze acords de la moció, que l'ajuntament d'aquesta localitat del Gironès va aprovar per majoria absoluta.

Un transportista troba 8 immigrants amagats a la caixa del camió quan anava a descarregar al polígon industrial de Celrà. Els fets van tenir lloc aquest dimecres a la tarda. El camioner treballa en una empresa de transports i logística, que té la seu al polígon, i venia de fer ruta a Itàlia. Cap a les 15.30 h va arribar a la nau de Celrà i quan va obrir la caixa per descarregar els paquets va veure que hi havia 8 immigrants amagats entre la mercaderia.

L'Ajuntament de Viladrau (Osona) ha emès un ban per informar els veïns que des d'aquest dilluns i fins dimecres l'exèrcit espanyol farà exercicis militars en els municipis de Viladrau, Arbúcies i Riells-Viabrea. Al comunicat -signat per l'alcaldessa, Margarida Feliu (ERC)-, s'informa que el consistori, juntament amb l'ANC de Viladrau, farà entrega al grup de 80 militars de fulletons informatius" perquè s'adhereixin al Pacte Nacional pel Referèndum".

Tot i les protestes dels ajuntaments de Girona i Celrà, l'exèrcit espanyol no canviarà els plans i manté el propòsit de desplegar aquest dilluns uns 80 soldats i 4 camions totterreny pel massís de les Gavarres. Aquestes maniobres han mobilitzat part de la societat gironina, i una quinzena d'entitats i partits (PDECat, ERC, CUP, ANC, Òmnium, entre d'altres) han convocat dues marxes per rebutjar la presència de l'exèrcit als municipis.

L'Exèrcit ha comunicat als Ajuntaments de Girona i Celrà que dilluns vinent farà maniobres militars per camins rurals dels dos termes municipals. El ministeri de Defensa té previst fer una marxa d'enduriment a la zona que implicarà desplegar una vuitantena de soldats i quatre camions lleugers i dos autobusos. Segons explica l'ACN, l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), ja ha respost que, de cap de les maneres, vol soldats recorrent el poble.

Normalitat als ajuntaments sobiranistes durant el dia de la Constitució. Tot i ser festiu, centenars de regidors independentistes han acudit amb normalitat als seus llocs de treball, en un acte de protesta contra una Constitució que, en paraules de la regidora d'ERC a Girona Maria Mercè Roca s'utilitza per combatre els "anhels de llibertat" dels catalans.

Desobediència. Aquesta és la recepta de la CUP per donar continuïtat al procés sobiranista i, també, és l'estratègia que la formació defensa davant la investigació per part de l'Audiència Nacional dels ajuntaments catalans que van aprovar mocions en suport a la declaració rupturista aprovada al Parlament. Així ho han defensat els cupaires en un acte celebrat aquest dissabte a Celrà (Gironès), un dels municipis denunciats per la justícia espanyola. La resta són Igualada, la Seu d'Urgell, Girona, Vilassar de Dalt i, fins divendres –l'Audiència Nacional n'ha arxivat la denúncia–, Sant Cugat del Vallès.

Nou atac en sèrie contra estelades que onegen a les entrades dels pobles gironins. La matinada de dimarts a dimecres, uns desconeguts es van dedicar a serrar els pals amb radials i arrencar les estelades de Celrà, Fornells de la Selva, Bescanó i Serinyà. Els fets van tenir lloc poques hores després que el Congrés dels Diputats donés el cop de porta a la proposta del Parlament per fer el referèndum. Els alcaldes dels pobles han condemnat els robatoris i asseguren que això no els arronsarà perquè, bé sigui mitjançant l'ajuntament o l'ANC, les estelades es reposaran. "Sembla premeditat perquè coincideix amb el no rotund de Madrid", diu el primer tinent d'alcalde de Celrà, Dani Cornellà.

L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), ha advertit que "desobeiran" qualsevol sentència que vagi contra declaracions independentistes. Després que l'Estat presentés un recurs contra la declaració de Celrà com a territori català lliure i sobirà, l'alcalde, juntament amb el seu soci de govern d'iCelrà, ha portat aquest dilluns al jutjat contenciós administratiu 1 de Girona l'expedient amb l'acord de ple. Celrà ha acompanyat la documentació de 4.500 signatures de suport que han recollit tant de particulars com d'entitats i altres ajuntaments. Cornellà creu que l'Estat ha impulsat una ofensiva contra l'independentisme i assegura que no acataran sentències que "judicialitzin conviccions polítiques".

Una de les primeres mesures que han pres els alcaldes dels quatre ajuntaments governats per la CUP ha estat contundent: rebaixes substancials als seus sous i als dels regidors del govern. El de Viladamat (Alt Empordà), on la formació independentista va obtenir majoria absoluta, és el cas més sever, ja que la seva alcaldessa, Irene Palol, i tot l'equip de govern passaran a percebre un sou de només 160€ mensuals. Fins ara, l'alcalde cobrava el sou íntegre per dedicació exclusiva.