L’1 de març del 2019 el llavors president del Parlament, Roger Torrent, comunicava formalment el venciment del mandat del síndic de greuges. Des d’aleshores Rafael Ribó porta 1.173 dies exercint de síndic amb el mandat caducat. Per què? Bàsicament perquè fins ara els partits polítics no han estat capaços de desbloquejar la renovació de l’organisme. Però això està a punt de canviar. El 4 de juny s’exhaureix el termini que ha posat la mesa del Parlament perquè els grups presentin candidats i ja n’hi ha una, Esther Giménez-Salinas, que compta amb la majoria de dos terços necessària per ser escollida.

Un brot de covid, amb almenys 51 casos positius entre els interns, ha obligat a aïllar els mòduls 7 i 8 del Centre Penitenciari de Ponent, a Lleida. Això implica que als mòduls aïllats els presos s'han d'estar tancats a les cel·les mentre duren les proves i s'obtenen els resultats per evitar que augmentin els contagis. Segons el departament de Justícia, la majoria de positius detectats fins ara són asimptomàtics i per això es troben als mòduls, i hi ha dos interns que estan sent tractats a la infermeria del mateix centre. A mitjans de novembre també es va produir un brot de covid a la presó de Brians 2, amb 243 interns positius, que va obligar a confinar quatre mòduls del centre i a aïllar-ne vuit més.

La falta de consens al Parlament entre els partits polítics no només paralitza la investidura de Pere Aragonès com a pròxim president de la Generalitat. També afecta un bon nombre de càrrecs institucionals de Catalunya que són designats per la cambra catalana i que esperen que hi hagi un acord polític que confirmi nomenaments i relleus pendents. És el cas del síndic de greuges, Rafael Ribó, que fa més de dos anys que hauria d'haver sigut rellevat però que, com que els partits no es posen d'acord amb qui ha de ser el seu substitut, continua exercint el seu càrrec en funcions. Aquest dimarts Ribó ha mogut peça i ha demanat per carta al Parlament que s'acabi la seva situació d'interinitat i li trobin ja un substitut.

El problema per garantir la constitució de totes les meses electorals el 14 de febrer creix i les juntes electorals i els ajuntaments estudien alternatives davant l'allau d'objeccions que s'han trobat els darrers dies. Una opció és crear bosses de voluntaris per suplir els presidents i els vocals de les meses que finalment no es presentin. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha demanat que es descarti aquesta idea per garantir la "seguretat jurídica" dels comicis. "Les garanties jurídiques ens les dona allò que preveu la llei electoral i no hi ha apel·lació a voluntaris. El criteri, aleatori, és claríssim en el procés de selecció de les meses", ha recordat aquest dijous Ribó en una roda de premsa telemàtica.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha recomanat el vot no presencial de les persones contagiades de coronavirus i dels seus contactes estrets a les eleccions del 14-F. Ho ha fet a través d'un informe, en què ha estat assessorat per una comissió independent amb experts de diferents àmbits, en què esmena part del protocol ideat pel Govern, que, a part, del vot per correu, també preveu que els contagiats i els seus contactes estrets votin en franges horàries concretes el dia de les eleccions.

¿Hi haurà eleccions el 14 de febrer? En temps de pandèmia no es pot garantir res, malgrat que el compte enrere legal no s'atura i el 22 de desembre l'actual legislatura catalana quedarà dissolta. Encara en la segona onada de contagis i amb previsió que la tercera sigui encara més virulenta, el Síndic de Greuges s'ha sumat aquest dilluns a les veus que qüestionen la data electoral del febrer en funció de l'evolució del coronavirus. En roda de premsa al Parlament, Rafael Ribó ha reclamat la creació d'una comissió independent formada per experts sanitaris i també en dret electoral i constitucional "perquè determinin, abans del 15 de gener, si es donen les condicions per celebrar les eleccions".

No és fàcil gestionar el confinament dels infants i, des de fa dies, alguns es qüestionen si no hi hauria la possibilitat d'estudiar alternatives. "Per què un infant no pot sortir? Simplement ens hauríem de fer la pregunta i no donar-hi una resposta còmoda i fàcil", explicava fa pocs dies en un article de l'ARA Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista: "Tot plegat es fa des d’una visió adulta que no té en compte els infants. Ja han passat més de deu dies i hi ha coses que es podrien revisar. Si som capaços de regular tenint en compte la perspectiva de gènere, també ho hauríem de fer pensant en els infants, ells també són ciutadans, i no fer-ho des d’una perspectiva bucòlica o protectora".

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha assegurat aquest dimarts que desconeixia qui va pagar el desplaçament a la final de la Champions del 2015 que van disputar el Barça i el Juventus, a la qual va viatjar en un avió sufragat per l'empresari Jordi Soler, investigat en el cas 3% a l'Audiència Nacional. Ribó ha comparegut aquest dimarts voluntàriament en qualitat d'investigat, després que el jutge José de la Mata li oferís aquesta possibilitat, donada la seva condició d'aforat. Segons fonts jurídiques, en la seva declaració ha explicat que fins que no ha tingut accés a les actuacions no ha sabut qui va pagar el vol. Ni ell ni la seva defensa han volgut fer declaracions a la sortida de l'interrogatori.

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al titular del jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, que iniciï els tràmits per investigar per un delicte de suborn impropi el síndic de greuges, Rafael Ribó. Segons publica 'El Periódico', el cas es remunta a quan Ribó va viatjar amb el seva filla a la final de la Lliga de Campions a Berlín el 2015 per compte d'un empresari imputat en el cas del 3%.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha negat aquest dilluns des del Parlament qualsevol vincle amb la trama del 3% i ha acusat Cs de "difamació". L'origen de la polèmica prové d'una informació -i una fotografia- publicada per 'El Periódico' i que situava Ribó en un avió privat el juny del 2015 rumb a la final de la Champions que el Barça va jugar a Berlín.

La mesa del Parlament ha rebutjat aquest dimarts que el síndic de greuges, Rafael Ribó, comparegui en un ple extraordinari a la cambra catalana, tal com va sol·licitar Ciutadans. Segons fonts parlamentàries, la petició del partit taronja no s'ha admès a tràmit perquè "no està prevista al reglament". La mesa, però, sí que ha avalat la compareixença de Ribó a la comissió d'afers institucionals que ell mateix va sol·licitar per donar explicacions sobre la seva suposada vinculació amb el cas del 3%.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha denunciat a Westminster la "violència" i la "desproporció penal" en el cas de l'1-O. En la ponència al Parlament britànic, Ribó també ha constatat "les irregularitats" del Parlament de Catalunya abans i després del referèndum, així com qüestions sobre la llibertat d'expressió, el dret de reunió i la supressió de l'autogovern. Aquestes eren les conclusions de tres informes sobre el cas de l'1-O.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha evitat valorar la nova pancarta que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha penjat a la façana de la Generalitat argumentant que no l'ha pogut veure i no té prou elements per valorar-la. Preguntat per si el Síndic farà d'ofici un nou informe sobre la nova pancarta que canvia el llaç groc per un de blanc i manté la petició de llibertat per als "presos polítics i exiliats", Ribó ha explicat que primer cal veure si n'hi ha prou amb l'informe que van fer públic aquest dimecres "o si cal anar més enllà amb una nova anàlisi". La Junta Electoral Central (JEC) es reuneix aquesta tarda per analitzar la nova situació i ja ha demanat a la Delegació del govern espanyol a Catalunya que li trameti informació sobre les noves pancartes.

La llarga llista d’organismes pendents de renovar que acumula el Parlament podria sumar encara més noms en els pròxims mesos. L’exemple més clar -i un dels primers que s’hauran d’analitzar a la cambra catalana-és el del síndic de greuges, Rafael Ribó, a qui li caduca el mandat el 10 de febrer. A partir d’aquesta data haurà vençut el mandat de nou anys que li va donar la cambra catalana l’any 2010, de manera els grups parlamentaris s’hauran de posar d’acord per buscar un candidat a substituir Ribó, que ocupa el càrrec des de fa 15 anys.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha acusat aquest dimecres l'Estat de "transgredir la legalitat penal" contra els processats independentistes i no respectar la seva "presumpció d'innocència". Així ho ha afirmat en la presentació al ple del Parlament del seu informe sobre la vulneració de drets a Catalunya durant l'1-O i l'aplicació del 155, amb el qual ha tornat a demanar la llibertat "immediata" dels presos polítics fins que tinguin un judici amb "garanties" o hi hagi una "sentència ferma".

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha denunciat aquest dimecres que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena s'ha extralimitat en les seves funcions suspenent els diputats empresonats i l'expresident Carles Puigdemont. "Està envaint potestats legislatives amb una clara intromissió, a més, en les majories parlamentàries", ha destacat.

Després de la intervenció de l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé en el plenari del Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides -una fita en la internacionalització-, ahir el cas català va tornar a ser a l’agenda dels alts càrrecs de l’ONU a Ginebra. El síndic de greuges, Rafael Ribó, va mantenir una trobada d’una hora amb l’adjunta de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Kate Gilmore, i li va sol·licitar que estudiï la creació d’un òrgan ad hoc per investigar la regressió de drets a Espanya i, especialment, a Catalunya. L’Oficina de l’Alt Comissionat és un organisme que aixopluga i coordina tots els organismes sobre drets humans a les Nacions Unides. Ho va explicar el mateix Ribó en una trobada amb mitjans de comunicació davant del Palau de les Nacions Unides de Ginebra, ciutat on ja s’havia desplaçat dilluns quan va participar en una conferència sobre la regressió de drets a Espanya, en què va aparèixer el president Carles Puigdemont.

L'Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC) ha exigit públicament a l'Estat espanyol que faci efectiva la investigació sobre "l'actuació desmesurada de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil" contra els ciutadans el passat 1 d'octubre. Així ho han manifestat aquest divendres el Síndic de Greuges Rafael Ribó, l'adjunt general del Síndic, Jaume Saura, i el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), David Bondia.

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha denunciat aquest dimecres la "conculcació de drets fonamentals" que s'està produint els dies previs a les eleccions del 21 de desembre. Ribó ha mantingut una reunió al Congrés de Diputats amb parlamentaris per presentar uns informes que ha elaborat al voltant del referèndum de l'1 d'octubre. En declaracions als mitjans a les portes de la cambra baixa ha considerat "inadmissible" que hi hagi candidats a la presó o fora de territori català, fet que provoca que no hi hagi "igualtat de condicions". Sobre aquesta qüestió, Ribó ha recordat que hi ha sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans que s'han pronunciat respecte a la necessitat que no hi hagi discriminació entre els aspirants en unes eleccions.

Els partits contraris al Procés han criticat amb força el síndic de greuges, Rafael Ribó, que aquest dilluns ha presentat el seu informe 'Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d'expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d'Espanya'.