La Zurich Marató de Barcelona 2026 se celebrarà el diumenge 15 de març, amb sortida al passeig de Gràcia a les 8.30 hores, i recorrerà diversos punts emblemàtics del centre de la ciutat. La prova, que arriba a la 47a edició, preveu més de 30.000 corredors i comportarà afectacions importants al trànsit i al transport públic, sobretot diumenge al matí.

L'allau d'inversions, obres i també incidències a la infraestructura ferroviària i talls arreu de l'Estat ha disparat el nombre de plans alternatius per carretera que Renfe té en marxa. Trobar autobusos disponibles a un preu raonable no és una tasca fàcil quan coincideixen diferents problemes i això ha portat l'operadora de trens espanyola a embarcar-se en un nou projecte: Renfe vol ara crear la seva pròpia companyia d'autobusos per no dependre de mitjans privats.

Baixa de l'autobús per agafar-ne un altre i encara li faltarà un petit tram en tren per arribar a destinació. De la UAB a Vilafranca “compta-hi dues hores i mitja si tot va bé”, respon resignada Paula Pàmies quan ja torna a casa. Un mes abans, el viatge amb la R4 i la R8, amb transbord a Martorell, durava "una hora" i admet estar "farta d'esperes i d'anar corrents per a res".

Cada nit, abans d'anar a dormir, la Cristina —i molts altres veïns de Berga que treballen a Barcelona— comença a calcular com s'ho farà l'endemà al matí per arribar a la feina. "Tinc tres opcions; totes fatals. La primera és agafar el bus de matinada, el de les 05.30 h, que va per la carretera vella. Però aquest fa més de 10 parades, entra dins dels pobles i el trajecte és llarguíssim: dues hores i mitja llarga si tot va bé per arribar a la feina. Es fa etern", explica. "Després hi ha una altra opció, a les 06.30 h, però aquesta sempre la descarto perquè només l'habiliten en horari lectiu, per als estudiants, passa per Bellaterra i són més hores de viatge, no arribaria a temps", continua. "Així que normalment agafo el bus de les 06.45 h, que ve d'Andorra i és semidirecte, però em deixa a les 09.15 h, si tot va bé i no va ple o amb retard, a la Bonanova, és a dir, que arribo tard a la feina", va desgranant aquesta veïna, que treballa al sector financer i matisa que, si no té reunions a primera hora, pot "treballar des de l'autobús amb el portàtil" tot i fer una mica tard. "Si tinc reunions no me la jugo i baixo en cotxe, tot i que preferiria anar en transport públic", explica.

Els autobusos de Catalunya no han tingut mai tanta demanda com ara. L'any passat es van superar els 80 milions de viatges a la xarxa interurbana catalana, situant-se en el seu màxim històric, i la tendència es manté aquest 2025, segons les previsions del departament de Territori. Per aquest motiu, des de fa un any el Govern té en marxa un pla de xoc per millorar el servei i crear noves línies en territoris fins ara mal comunicats i reforçar les línies desbordades per l'augment de passatgers dels últims anys. En el marc del pla, aquest setembre entraran en funcionament quatre línies noves d'autobusos interurbans i s'incrementarà la freqüència d'una quinzena de línies ja existents.

El periple dels autobusos 24 i V19 de Barcelona és una mostra, un exemple dels problemes de les friccions que pot causar el turisme massiu a la ciutat de Barcelona. Són dos autobusos que fan recorreguts clau, perquè en alguns trams tenen poques o cap alternativa, sobretot aquest estiu, amb un tram central de la L4 aturat per obres. Però a la vegada també són els autobusos que molts turistes fan servir per anar al Parc Güell i al mirador de la bateria antiaèria del turó de la Rovira, un lloc de pelegrinatge instagramer mal anomenat "els búnquers del Carmel". I és en espais com aquests dos autobusos on la convivència entre ciutadans i visitants es fa més complicada. Els testimonis més directes d'aquesta situació –i també unes de les víctimes– són els conductors dels vehicles que fan aquests recorreguts. Sovint es converteixen en informadors, guies turístics, mediadors i vigilants. Es veuen obligats a fer feines que no els pertoquen per intentar garantir una mínima convivència al transport públic de la ciutat. I quan això passa vol dir que alguna cosa falla.

El 2028 el panorama del transport de viatgers per carretera –és a dir, en autobús– podria canviar, i molt. Aquell any, s'acaben les actuals concessions de transport interurbà per carretera que depenen de la Generalitat i caldrà fer un nou concurs per adjudicar les noves titularitats. És un fet inèdit en els últims 40 anys, des que l'any 1985 el Govern va aconseguir les competències de mans de l'Estat i va heretar un model que –tot i haver introduït alguns canvis– ha quedat més que obsolet. Les llicències ja van caducar el 2003, però aleshores el Govern va decidir tirar la pilota endavant i prorrogar-les 25 anys més.

Nova polèmica al voltant de les obres de la R3 entre Renfe i la Generalitat. Tres setmanes després de presentar un nou tall històric de setze mesos per obres a la R3 i també un pla alternatiu "sense precedents" per pal·liar-ne els efectes, ara Renfe s'ha desdit i ha decidit, de forma unilateral, canviar els plans: ha aturat la licitació del pla alternatiu que es va anunciar i n'ha fet una altra substancialment més retallada.

Si et mous sovint per l'àrea metropolitana de Barcelona, segur que has pujat algun cop en algun dels seus autobusos. Monbus és la companyia que opera serveis com l'Aerobús, que uneix Barcelona amb l'aeroport del Prat; línies que connecten la capital catalana amb Vilafranca, Manresa, Igualada, Valls o Reus; i autobusos urbans de municipis més petits, com Esparreguera i Abrera, al Baix Llobregat Nord.

"És un caos i un sistema que sembla del segle passat", diu l’Isidre, que agafa cada dia la línia de bus interurbà entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona. "La parada és una marquesina amb dos pals de color blanc, sense cap informació –explica– i normalment els horaris són un paper DIN-A4 descolorit enganxat amb cel·lo al vidre". "Si no els agafes habitualment no hi ha cap manera de saber que des d'allà surten els busos de Vilanova, Sitges i Sant Pere de Ribes", continua aquest usuari.

Un dels laments habituals dels usuaris de les línies de bus 24 i V19 –dues de les que passen pel Parc Güell– és que molt sovint els turistes no validen el bitllet. Per això, entre les accions per lluitar contra la massificació que pateixen els veïns dels barris que conviuen amb el parc, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar un augment de la vigilància en aquestes línies. Finalitzada la temporada d'estiu, és hora de fer balanç i, en comparació amb l'any 2023, entre els mesos de gener i agost les sancions han caigut un 62,5%.

L'autobús B25 actualment uneix el centre de Barcelona amb el barri badaloní de Pomar. La línia té una quarantena de parades i permet anar d'una ciutat a l'altre en un trajecte d'aproximadament una hora. Fins aquí són detalls que qualsevol usuari freqüent d'aquesta línia podria assenyalar. El que potser no saben, però, és que darrere del B25 s'hi amaga una intensa lluita veïnal, protagonitzada sobretot per dones, en què es van arribar a segrestar 14 autobusos.

Els veïns del barri de la Salut, a Barcelona, ja fa temps que es queixen que la línia 116 de bus està sempre plena de turistes, per la qual cosa ells han d’anar a peu. Viuen en una zona, per entendre’ns, molt costeruda, i anar o tornar de l’escola, a comprar o a la feina, sense transport públic, no és tan fàcil, llevat que siguis Araceli Segarra. Els busos de la línia són de només 35 places, sempre ocupades pel guiram ansiós de fotografiar el llegat de Gaudí.

Pocs llocs a Barcelona retraten tan bé les dificultats de la convivència entre veïns i turisme a la ciutat com els autobusos que pugen al Park Güell. La saturació de les línies 24, V19, 114, 116 i 22 és crítica durant els mesos d’estiu, però els problemes es mantenen també durant la temporada baixa. Només cal aturar-se una estona a les parades que hi ha a la plaça Lesseps per corroborar que alguns d’aquests autobusos circulen desbordats també a l’hivern. Fer-hi alguns viatges durant un mateix cap de setmana és suficient per recollir un bon inventari d’incidents.

Taxa d'alcohol i drogues zero entre els conductors d'autobús. Des de dimarts, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) farà controls de drogues i alcohol voluntàriament a aquests treballadors, però a partir del 6 de febrer tota la plantilla se n'haurà de fer obligatòriament i aleatòriament. La mesura, avançada per la periodista Anna Punsí, ha indignat el sindicat CGT, que l'ha qualificat d’”atac frontal” perquè, ha denunciat, posa en el punt de mira “qualsevol conductor” sense que hi hagi cap problema de drogodependència generalitzat a la plantilla. 

La vaga als autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) viu avui la seva primera jornada d'aturades de dues hores per torn: els treballadors estan cridats a parar de 2 h a 4 h, de 10 h a 12 h i de 21 h i a 23 h. Una protesta que es repetirà durant vuit dies, fins al 30 de setembre, i que afectarà de ple les Festes de la Mercè, després que ahir els treballadors ratifiquessin en assemblea mantenir les vagues i acordessin convocar, a partir del mes que ve, aturades parcials indefinides en hores punta durant els dies laborals.

La primera jornada de protesta als autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha començat amb cues a les parades i desconcert entre els usuaris. Aquest dijous hi ha convocada una aturada de 24 hores, que és l'única que afectarà la circulació durant tot un dia i en laborable. La resta d'aturades anunciades, i que els treballadors han ratificat avui en assemblea, es faran per franges i coincidiran de ple amb els dies de celebració de la Mercè. El departament d'Empresa i Treball ha fixat per a avui els serveis mínims més alts, de fins al 40% en hores punta, i del 20% en la resta de franges. També cal garantir un bus de barri per línia.

Els autobusos de Barcelona faran vaga per la Mercè. Els treballadors i la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) s’havien citat ahir per intentar buscar una sortida a la reclamació dels conductors, que demanen actualitzar el conveni col·lectiu i millorar els salaris en funció de l’increment de l’IPC. Però la trobada va acabar sense acord. Per això els treballadors mantenen la vaga de 24 hores prevista per demà, dijous 22 de setembre, just abans de l’inici de les Festes de la Mercè, i les aturades parcials entre el 23 i el 30 de setembre, que es faran en tres trams –matinada, matí i nit–: de 2 h a 4 h, de 10 h a 12 h i de 21 h i a 23 h.

Els autobusos de Barcelona faran vaga per la Mercè. Els treballadors i la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) s'havien citat aquest dimarts per intentar buscar una sortida a la reclamació dels conductors, que demanen actualitzar el conveni col·lectiu i millorar els salaris en funció de l'increment de l'IPC. Però la trobada ha acabat sense acord. Per això, els treballadors mantenen la vaga de 24 hores prevista per al dijous 22 de setembre, just abans de l'inici de les Festes de la Mercè, i les aturades parcials entre el 23 i el 30 de setembre, que es faran en tres trams –matinada, matí i nit–: de 2 h a 4 h, de 10 h a 12 h i de 21 h i a 23 h.

Per dissuadir robatoris i agressions, però també per tenir la seqüència d'una caiguda accidental o una discussió amb el conductor en cas que ho demani la policia o els jutges. Amb aquest objectiu Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) aposta per la videovigilància també als autobusos, per oferir a l'usuari més sensació de seguretat. Preveu instal·lar d'aquí a l'any vinent almenys dues càmeres a cada vehicle, fins a cobrir tota la flota amb 4.500 aparells. Fa mesos que la companyia prova el model en un pla pilot amb 170 càmeres, que aquest dimecres ha presentat la presidenta de TMB i regidora de Mobilitat, Laia Bonet. Ha defensat que les càmeres convertiran els autobusos en "un espai més segur" i tindran un efecte dissuasiu.