L'Aragó celebrarà eleccions anticipades. Així ho ha decidit el president autonòmic, el popular Jorge Azcón, després del fracàs de les negociacions amb Vox per aprovar els pressupostos i, segons ha avançat El País, els comicis tindran lloc el 8 de febrer. "No ha estat possible arribar a cap acord", ha confirmat el conseller aragonès d'Hisenda, Roberto Bermúdez de Castro, en una roda de premsa després d'una última trobada amb el partit de Santiago Abascal. "Les mesures que proposen no són legals o no són competència del govern de l'Aragó", ha argumentat.

A principis de novembre del 2022 la Fiscalia portuguesa ordenava l'escorcoll de la residència oficial de l'aleshores primer ministre de Portugal, el socialista António Costa, per un presumpte cas de corrupció (alguns van parlar directament de lawfare) que els mesos següents s'acabaria desinflant del tot. Però, per a sorpresa de tothom, en un gir que amb el temps s'ha interpretat com un moviment polític per salvar la seva carrera europea, Costa va decidir dimitir i deixar en paper mullat la majoria absoluta que havia aconseguit a principis d'aquell mateix any. El resultat d'aquesta operació va ser que s'acabés l'aliança socialista ibèrica i Portugal girés a la dreta el 10 de març del 2024.

Crisi de govern a Alemanya. El canceller alemany, Olaf Scholz, va destituir aquest dimecres el seu ministre de Finances, el liberal Christian Lindner, per les diferències irreconciliables en matèria econòmica, i va provocar la ruptura de l'anomenada coalició semàfor, formada per socialdemòcrates, liberals i verds, tres anys després de l'arribada al poder.

El ciutadà socialista Rubén Viñuales ha trucat a Míster Handsom a la Moncloa. Si ha estat tan fàcil arribar a alcalde del Circ de la Font de Tarragona, no deu ser tan complicat seure a la presidència del govern. A Sánchez li ha fet gràcia la proposta. No és tan guapo i alt com ell, però és jove. Ha tret la calculadora màgica i ha tirat amb la Vespino cap a la Sarsuela.

El calendari anunciat pel president de la Generalitat, Quim Torra, no ha agradat a l'unionisme. Tant Ciutadans com el PSC i el PP prefereixen que Catalunya celebri immediatament eleccions anticipades i no s'esperi a l'aprovació dels pressupostos, un escenari que deixa una possible convocatòria electoral, com a molt aviat, per a mitjans o finals de maig. Cadascun dels partits, però, posa sobre la taula vies diferents per anar a les urnes, ja que els del partit taronja i els populars consideren que a hores d'ara Torra ja no és el president de la Generalitat i, per tant, no tindria la potestat de convocar eleccions.

Mentre que al govern de l'Estat la repetició electoral forma part de les travesses que hi ha sobre la taula, a Catalunya l'anticipació dels comicis és una possibilitat que sona amb força. Tot i que ahir l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, va descartar aquesta via des de Brussel·les, aquest dijous al matí el president d'Esquerra Republicana ha insistit en tenir en compte unes eleccions anticipades.

Impulsat per les enquestes, que li donen un 36% dels vots (a les últimes eleccions va treure un 17%), i cada cop més enfrontat amb els seus socis de govern del Moviment 5 Estrelles (M5E), el líder populista ultradretà de la Lliga, Matteo Salvini, ha presentat una moció de censura contra el cap del seu gabinet, Giuseppe Conte, amb l'objectiu que no hi hagi més remei que anar a noves eleccions a la tardor. Una cita amb les urnes de la qual l'actual vicepresident i ministre de l'Interior pensa sortir reforçat. De fet, Salvini va embalat cap a l'obtenció del càrrec de primer ministre en un govern amb socis de les formacions de dreta. Només amb Berlusconi ja podria sumar. Tant se val que la Fiscalia del seu país estigui investigant el possible finançament de la Lliga per part del Kremlin. Salvini se sent fort. I té pressa.

L'entusiasme al govern espanyol pel 'no' de la CUP a la investidura d'Artur Mas es palpa aquest dilluns tant als passadissos del Congrés com a Génova, i fins i tot al ministeri de l'Interior. Jorge Fernández Díaz ha aprofitat la presentació del balanç de seguretat vial del 2015 per apujar el to en contra del president en funcions de la Generalitat, després que Mas hagi assegurat que "té ganes de plantar cara a Madrid i a les forces d'aquí [Catalunya], que no ho posen gens fàcil".

El diari 'The New York Times', publica una notícia que lliga la protesta contra el Congrés a Madrid i la convocatòria de les eleccions anticipades a Catalunya. "Plantejant el desafiament polític intern més important, el líder de Catalunya, la regió econòmicament més forta, va convocar eleccions anticipades el 25 de novembre, que es poden convertir en un referèndum no oficial sobre la separació de la resta del país". L'article recull les declaracions de Gilles Moëc, economista del Deutshe Bank a Londres: "reafirmat al poder després de les eleccions, el govern podrà treballar més constructivament cap a la redefinició de la relació entre el govern central i les regions, però, mentrestant, la inestabilitat política a la regió més rica d'Espanya pot generar un tipus de reacció als mercats que precipiti la petició de Madrid de suport europeu".

La transcendència de la reunió d'Artur Mas i Mariano Rajoy i, sobretot, el seu resultat, que enterra el pacte fiscal, fa que s'obri un nou temps polític a Catalunya. L'ARA ha consultat 8 experts per saber quina situació s'albira un cop enterrat el pacte fiscal.

El setmanari britànic 'The Economist' es pregunta en un article si Catalunya serà "el proper estat independent d'Europa". En el text, que es publicarà aquest divendres en l'edició en paper de la revista, 'The Economist' es fa ressò de la manifestació de l'Onze de Setembre i de la trobada entre Artur Mas i Mariano Rajoy, i assegura que "no està clar que els independentistes no siguin, com diu el rei espanyol, simples perseguidors de quimeres". "Les causes directes dels problemes econòmics de Catalunya són la recessió i l'administració ruïnosa dels anteriors governs regionals. La independència no canviarà això", defensa el rotatiu. Segons 'The Economist', Rajoy ara "té por" d'intervenir les autonomies.

El secretari d'organització de CDC, Josep Rull, ha apuntat aquest dijous que unes eleccions anticipades en cas de rebuig de l'Estat al pacte fiscal haurien de plantejar-se "en termes plebiscitaris". Els partits haurien de deixar clar en els seus programes electorals quin és el seu projecte per a Catalunya i els ciutadans, segons ha dit a la Cadena SER, i haurien de decidir amb el seu vot si cal "fer un pas endavant molt contundent de cara a la sobirania de Catalunya".